Sis anys després de l’edició anterior, el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza el 4rt Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya. Ha estat un període molt intens amb canvis rellevants a l’escenari econòmic internacional que conviden a fer una nova reflexió envers l’esdevenir futur de la nostra economia i de les nostres empreses. En aquest cas, el congrés aprofundirà en els processos de digitalització i sostenibilitat.
Scope
Sis anys després de l’edició anterior, el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza el [...]
Sis anys després de l’edició anterior, el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza el 4rt Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya. Ha estat un període molt intens amb canvis rellevants a l’escenari econòmic internacional que conviden a fer una nova reflexió envers l’esdevenir futur de la nostra economia i de les nostres empreses. En aquest cas, el congrés aprofundirà en els processos de digitalització i sostenibilitat.
Scope
Sis anys després de l’edició anterior, el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza el [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
La salut pública ha esdevingut un motor de renovació de les ciutats i de creació de nous models d’urbanisme i mobilitat [1,2]. Recentment, s’ha publicat l’article “Urban and Transport Planning Related Exposures and Mortality: A Health Impact Assessment for Cities” [3], en el que es va fer una avaluació de l’impacte en la salut (HIA en anglès) per a la ciutat de Barcelona. Bàsicament, es va estimar el nombre de morts prematures evitables si a Barcelona es complissin les recomanacions internacionals d'exposició per a l'activitat física, la contaminació atmosfèrica, el soroll, la calor i l'accés als espais verds. És a dir, què passaria si aconseguíssim una ciutat amb uns estandars de qualitat ambiental iguals als recomanats per la OMS o altres fonts solvents de la literatura científica?
Abstract La salut pública ha esdevingut un motor de renovació de les ciutats i de creació de nous models d’urbanisme i mobilitat [1,2]. Recentment, s’ha [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
L'urbanisme hauria de perseguir com objectiu primordial que les rendes derivades de la indústria siguin sempre majors que les rendes fundiàries. Altra cas el transvasament de recursos financers a la terra detreu els recursos que necessita el procés industrial i qualsevol activitat econòmica per transformar-se, posar-se al dia, i diversificar-se i créixer. El fet és més important que en altres temps per la facilitat amb que en un món globalitzat es poden trobar recursos pel sector immobiliari a desgrat de la ceguera i errades amb les que aquest capital actua per les dificultats de coneixement de les diferents situacions urbanes i dels marcs legals i urbanístics.
Amb aquest objectiu els plans urbanístics i la seva gestió han de perseguir la normalització dels preus del sòl urbà i urbanitzable.
Abstract L'urbanisme hauria de perseguir com objectiu primordial que les rendes derivades de la indústria siguin sempre majors que les rendes fundiàries. Altra cas [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
Muchos estudios han descrito la buena situación de la formación superior en Catalunya, teniendo a varias de sus universidades en posiciones relevantes en los rankings internacionales más prestigiosos. Esta capacidad formativa impacta de manera relevante y positiva en la calidad de vida y laboral de los ciudadanos, y aparece siempre como eje de actuación y refuerzo en las políticas industriales. En este artículo se describen algunas de las actuaciones singulares en materia de educación y formación desarrolladas por parte de los organismos competentes en el ámbito de política industrial. Se describe también la situación actual de Catalunya en materia de innovación y su posicionamiento en relación al resto de regiones de la Unión Europea, detallando aquellos aspectos que parecen influir en la determinación del grado de innovación de una región. En el artículo también se detalla la situación actual de Catalunya en materia de política industrial y la evolución histórica en el sector industrial según evaluaciones recientes de la Comisión Europea sobre las regiones que la forman. Se identifican los organismos y las actuaciones estratégicas más relevantes de los últimos años en materia de política industrial en Catalunya, que permite identificar las relaciones entre innovación y competitividad industrial, así como la evolución y los efectos de las asignaciones presupuestarias en innovación industrial. Los datos generalistas indican la existencia de una correlación directa entre los indicadores de formación superior, de innovación y de política industrial que influye en la competitividad de un territorio, de todos modos, y siendo la formación superior de excelencia factor de afectación directa, no resulta suficiente para mantener excelentes los indicadores de innovación.
Abstract Muchos estudios han descrito la buena situación de la formación superior en Catalunya, teniendo a varias de sus universidades en posiciones relevantes en los [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
La Unió Europea ha estat capdavantera en la lluita per reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle que són factor determinant en l’escalfament del planeta. El treball vol posar de manifest com des dels primers moments en què s’inicia aquesta lluita, la millora de l’eficiència energètica n’ és un element clau. Per això, desprès d’una breu introducció, a l’apartat 1 es fa un repàs de les directives i comunicacions més importants que la UE ha anat publicant relatives a l’energia i el canvi climàtic. Aquest apartat acaba esmentant diferents àmbits on es por millorar aquesta eficiència energètica però l’objectiu del treball és entrar en més detall en què pot aportar l’auditoria i la certificació en aquesta tasca. Les certificacions que s’analitzen són les aplicables a indústries i organitzacions (apartat 2), a productes (apartat 3) i als edificis (apartat 4). A l’apartat 5 es presenten dades globals i locals relatives a l’eficiència energètica i a les certificacions i a l’aparta 6 es fan unes reflexions finals a títol de conclusions i recomanacions.
Abstract La Unió Europea ha estat capdavantera en la lluita per reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle que són factor determinant en [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
No hi ha cap problema ambiental. Els mecanismes biològics funcionen, les lleis de l’ecologia es compleixen, l’ambient (clima inclòs) varia com sempre ha fet. El problema és el desacoblament entre el moment ambiental i la forma de concebre i desenvolupar l’activitat extractiva, productiva i consumptiva. És un problema de model econòmic; l’actual és ambientalment insostenible. En efecte, basem la nostra macroestratègia econòmica en l’ampliació constant de capital, cosa que ens porta a la demanda il·limitada i creixent de recursos. Altrament, substituïm les amortitzacions ambientals amb una estratègia d’externalització constant de disfuncions. El model econòmic respon a un paradigma obsolet en haver-se magnificat els paràmetres que eren irrellevants en la matriu conceptual del passat. La identificació, valoració i incorporació en els balanços dels actius ambientals i la reinternalització de costos inherent a la idea de l’economia circular, inclosos els serveis ambientals, podria ser un camí. No és tasca d’ecòlegs, com jo mateix, sinó d’economistes ambientalment informats, com la majoria del plausibles lectors d’aquestes consideracions: han de ser enteses com una estimulant provocació benigna, més que res.
Abstract No hi ha cap problema ambiental. Els mecanismes biològics funcionen, les lleis de l’ecologia es compleixen, l’ambient (clima inclòs) varia com sempre [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
El proceso de integración Europeo fue el acontecimiento político, económico y social más importante de todo el s.XX. En las primeras décadas del s.XXI este proceso dio unos pasos de gigante que contrastan con la lentitud y la atonía que se perciben en todo lo que va de nuestro siglo.
El Terremoto de las elecciones al parlamento en junio del año 2014 con el enorme crecimiento de los partidos xenófobos y de los partidos euroescépticos y el número considerable de ciudadanos europeos que no se encuentran representados en el Parlamento Europeo, al no haber superado los partidos a los que han votado el listón de entrada, junto con la alta abstención ha confirmado la tendencia constante del alejamiento del ciudadano europeo respecto al as instituciones europeas.
La ilusión que reinaba en España en los primeros años de su pertenencia a la Unión se ha convertido en pesimismo y desconfianza. De la Europa como solución, que decía Ortega, hemos pasado a la Europa como problema y España se ha convertido en uno de los países más euroescépticos . Resulta extraño que Europa, que fue siempre para los españoles sinónimo de democracia, que fue nuestra guía y nuestro camino, sea puesta en entredicho por falta de democracia.
El tratado de la Unión Europea nos dice “ El presente Tratado constituye una nueva etapa en el proceso creador de una unión cada vez más estrecha entre los pueblos de Europa”.
La realidad actual nos muestra que este proceso hacia una unidad más estrecha cada vez del ciudadano de Europa se está paralizando, cuando no dando marcha atrás.
Abstract El proceso de integración Europeo fue el acontecimiento político, económico y social más importante de todo el s.XX. En las primeras décadas [...]
Full Papers del 4rt Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya 
Determinants ambientals de la salut en l'entorn urbà 
