Documents published in Scipedia

• La intensitat inversora de Catalunya i els mercats potencials de futur des de la perspectiva de la implantació

  X. Mendoza Mayordomo

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  Abstract

  Esperonades per la profunditat de la crisi econòmica a Espanya i a la Unió Europea, les empreses catalanes han augmentat sensiblement la diversificació geogràfica de les seves implantacions internacionals. No obstant, cal esbrinar si l’esforç inversor i d’implantació s’està produint en destinacions (països i regions) que permetin aprofitar les dinàmiques de creixement en els mercats internacionals amb major potencial. Amb aquesta finalitat s’ha calculat i analitzat l’índex d’intensitat inversora de Catalunya per a 86 països i 10 regions mundials, i s’ha avaluat l’atractiu que presenten 105 països des de la perspectiva de la implantació. L’estudi conclou amb una proposta sobre les destinacions (països i regions) que presenten un major potencial de futur per a les implantacions de les empreses catalanes.

  Abstract
  Esperonades per la profunditat de la crisi econòmica a Espanya i a la Unió Europea, les empreses catalanes han augmentat sensiblement la diversificació [...]

  • 24
  •  read

• Economic and Political Globalization

  J. Minoves, S. content

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  Abstract

  This paper surveys opposing interpretations of globalization of the late twentieth and early twenty-first century. Since there are multiple definitions of globalization it focuses mainly on economic globalization and political globalization. It argues that the economic benefits of globalization are not evenly distributed, with China being among the winners within the developing world. Unskilled workers in the de-industrializing developed nations are among the losers; they fuel protectionist political discourses and have helped Trump become the US President. This paper also argues that in a globalized world liberal democracy has two main competitors as ideal types of political regimes, namely Chinese market-oriented authoritarianism and Russian/Turkish style illiberalism. This paper also reasserts the prevalence of the State. Nationalist movements in Europe, such as the ones in Scotland or Catalonia, desire their own states for reasons that are not alien to globalization. Also the State seems to be the necessary instrument to fight effectively against the main negative effects of economic globalization: climate change and the destruction of the environment.

  Abstract
  This paper surveys opposing interpretations of globalization of the late twentieth and early twenty-first century. Since there are multiple definitions of globalization it [...]

  • 2333
  •  read

• Gestió Activa o Passiva?

  J. Puig, S. content

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  Abstract

  En aquest escrit tractem la qüestió del debat existent entre la conveniència pels inversors de la gestió activa o de la gestió passiva dels seus actius financers, i l’emmarquem dins d’un debat molt més ampli entre la Hipòtesi del Mercat Eficient (EMH) i el “behavioral finance”, molt present a la comunitat econòmica. En detallem els costos de cadascun dels dos tipus de gestió, i els relacionem. Acabem finalment proposant un model de remuneració de la gestió d’inversions que vagi en funció del tipus de gestió, activa, passiva o semi-activa, que la gestora d’inversions faci, per la qual cosa utilitzem el “tracking error”. La finalitat del treball és una millora dels sistemes actuals de retribució de la gestió d’inversions, augmentant-ne l’eficiència en detriment de friccions que actualment existeixin, com pugui ser la gestió passiva a preus d’activa. No es tracta pas de demanar-ne una regulació afegida, sinó la de fomentar l’autoregulació del sector.

  Abstract
  En aquest escrit tractem la qüestió del debat existent entre la conveniència pels inversors de la gestió activa o de la gestió passiva dels [...]

  • 28
  •  read

• Canvis en la problemàtica de l’habitatge a Catalunya

  J. Ràfols, S. content

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  Abstract

  L’any 1988 es va celebrar el II Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya impulsat pel Col·legi d’Economistes. En els 30 anys que ens separen d’aleshores s’han produït canvis substancials en el marc econòmic i legislatiu del país. L’accés a l’allotjament de la població segueix sent avui un tema cabdal a casa nostra, però el vell problema de l’habitatge té avui característiques molt diferents a les que tenia el 1988, qüestió fonamental, sovint oblidada, quan es postulen mesures concretes per contribuir a solucionar els problemes d’allotjament del conjunt de la població i d’aquelles famílies en risc d’exclusió. A diferència d’altres polítiques públiques, per exemple, la d’infraestructures, la política d’habitatge es dona en un context de mercat i la bondat i eficàcia de les mesures dissenyades i implementades dependrà del coneixement que es tingui del funcionament dels mercats i de la seva dependència i interrelació amb l’evolució de l’economia del país. Avui la nostra societat té un problema d’accés a l’habitatge per una part de la població, igual que 30 anys abans, malgrat que es pot afirmar que en el seu conjunt la població disposa de condicions d’allotjament millors. La crisi econòmica iniciada el 2007 ha reduït la renda familiar de moltes llars i un nombre important de casos d’atur de llarga duració ha portat a una part de les famílies a nivells d’ingressos per sota els mínims de subsistència. La situació d’emergència en matèria d’habitatge ha tingut àmplia repercussió en la percepció pública del problema de pèrdua de l’habitatge, ja sigui en compra o lloguer. No obstant això les estadístiques de desnonament per execucions hipotecàries i per falta de pagament del lloguer no són els indicadors sobre la bondat de les polítiques d’habitatge, però probablement sí de les polítiques del sistema d’assistència social lligat a l’habitatge i al manteniment de nivells mínims de renda familiar. 

  Abstract
  L’any 1988 es va celebrar el II Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya impulsat pel Col·legi d’Economistes. En els 30 anys que ens separen [...]

  • 129
  •  read

• Desigualdad y redistribución de la renta de los hogares españoles durante la crisis económica, 2007-2015.-

  S. Calonge, A. Manresa

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  Abstract

  Una de las consecuencias económicas más importantes de la Gran Recesión -cuyo comienzo se sitúa en el tercer trimestre del año 2008- ha sido el aumento persistente de la desigualdad de la renta disponible, siendo además los hogares de mayores ingresos los más beneficiados de la incipiente recuperación económica, OCDE (2016). Para el caso español, existe evidencia de que el aumento de la desigualdad de la renta disponible en nuestro país ha sido importante, Goerlich (2016).  Recientemente, el trabajo de Piketty et al. (2018) para la economía estadounidense de Estados Unidos revela un alto grado de desigualdad de la renta desde las últimas décadas del siglo pasado y hasta hoy. Dicho trabajo muestra la distribución personal de la renta nacional, El ejercicio distingue entre la distribución de la renta ‘pre-taxes’ y ‘post-taxes’. Por supuesto esta última es más igualitaria. Aun así, un resultado interesante es que el 10% de la población más rica acaparara el 40% de la renta nacional, mientras que el 50% más pobre sólo mantiene el 20% de dicha renta. Son resultados muy sorprendentes aunque robustos. La desigualdad económica en España -a nivel de hogar- es relativamente alta, particularmente si nos atenemos a la distribución de la renta primaria, es decir, los ingresos que los individuos obtienen en el mercado por el uso de su fuerza de trabajo y como propietarios del capital. Esto contrasta con una distribución de la renta disponible mucho más igualitaria, como consecuencia del efecto igualador que ejercen las transferencias monetarias públicas a las familias y la imposición personal sobre la renta. La desigualdad de la renta, tal y como tendremos ocasión de comprobar, se caracteriza por una brecha muy significativa entre la renta primaria y la renta disponible de las familias, brecha que además ha ido creciendo durante los últimos años. Dicha brecha es todavía mayor si consideramos la renta extendida de los hogares, donde a la renta disponible le sumamos las transferencias en especie que representan el gasto público en educación y sanidad. 

  Abstract
  Una de las consecuencias económicas más importantes de la Gran Recesión -cuyo comienzo se sitúa en el tercer trimestre del año 2008- ha [...]

  • 192
  • 5/5
  •  read

• Limitaciones del blockchain en contratación y propiedad

  B. Arruñada

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  • 91
  •  read

• Els objectius de les Nacions Unides pel desenvolupament sostenible 2016-2030

  F. Granell

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  Abstract

  Les Nacions Unides han impulsat el desenvolupament dels països pobres des de els anys seixantes del segle XX tan per l’acció dels seus estats membres com de les agencies intergovernamentals del seu grup com de ONG, altres organismes com l’OCDE i empreses multinacionals implicades en una Responsabilitat Corporativa global. Això s’ha traduït en una sèrie de conferencies internacionals, els Objectius del Mil·lenni de 2000 a 2015, el Global Compact i els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015-2030. En aquestes pagines s’analitza el progres realitzat a través d’aquestes iniciatives que s’han plasmat en 8 Objectius del Mil·lenni (ODM) i 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

  Abstract
  Les Nacions Unides han impulsat el desenvolupament dels països pobres des de els anys seixantes del segle XX tan per l’acció dels seus estats membres com [...]

  • 69
  •  read

• Estratègies de futur per a l'agroalimentació catalana

  F. Reguant

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  Abstract

  El sector agroalimentari català ha demostrat, al llarg dels darrers cinquanta anys, una gran capacitat d’adaptació i creixement en un entorn de dificultat. Tanmateix el segle XXI obre un nou escenari amb noves exigències i nous condicionants. Ens trobem en un moment de grans canvis que requereixen, si més no, revisar les estratègies a fi d’assolir les vies apropiades per a un desenvolupament sostenible capaç de donar resposta als nous desafiaments. El document assenyala els aspectes crítics i proposa estratègies d’avenç al si d’un escenari complex i exigent.

  Abstract
  El sector agroalimentari català ha demostrat, al llarg dels darrers cinquanta anys, una gran capacitat d’adaptació i creixement en un entorn de dificultat. [...]

  • 115
  •  read

• Els professionals de l’economia en el futur (El credit management un nou camp de treball de l’economista)

  P. Brachfield

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  • 4
  •  read

• La importància de la universitat per el desenvolupament i la necessitat d’una reforma

  F. Parellada, J. Olivella, X. Marcet

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  Abstract

  La universitat té una dimensió com a organització molt important; unes funcions socialment i econòmicament decisives, com son la formació i la creació de coneixement, la transferència, la valorització i el compromís social, i per tant uns reptes de present i de futur de primer nivell. Les dades disponibles constaten una molt notable resposta qualitativa i quantitativa de la universitat catalana que la situen, en la majoria dels àmbits, en els primers llocs entre les universitats espanyoles. Tanmateix ens hem de preguntar si la seva contribució respon suficientment al conjunt de requeriments de la demanda i si està suficientment preparada, o s’està preparant, pel futur. La resposta a aquestes dues qüestions es menys afalagadora i orienta la reflexió en la direcció de la necessitat del canvi i de la capacitat per emprendre una reforma. Diversos elements de caràcter institucional i cultural son barreres a la transformació que faria falta. En una visió optimista, la universitat acabarà reaccionant per si mateixa. Però també pot ser que només canvií i de forma parcial, forçada per la pressió de l’entorn.

  Abstract
  La universitat té una dimensió com a organització molt important; unes funcions socialment i econòmicament decisives, com son la formació [...]

  • 29
  •  read