Abstract
Des del punt de vista de l'acompliment professional, vivim inequívocament en la societat de l'aprenentatge. Les previsions publicades per la UE en la seva Estratègia 2020 indiquen que el 40% de les noves ocupacions tindran en el futur una gran exigència de coneixement específic i d'autonomia professional i que la majoria dels oficis existents en l'actualitat hauran d'adaptar-se a transformacions que requeriran una permanent adequació de les persones ocupades en ells.
En aquest context, la formació de les persones es converteix en una necessitat peremptòria per a elles mateixes, per a les empreses i per a la societat en el seu conjunt. Per tant, el sistema de formació professional (d'ara endavant, FP) és un element essencial per articular l'adaptació en el model productiu, en la doble perspectiva de la competitivitat empresarial i de la millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació.
El World Economic Forum (WEF) elabora anualment un Índex de Capital Humà basat en la mescla de ràtios de sistema educatiu-formatiu al costat dels del mercat laboral per esbrinar el grau d'aprofitament del capital humà i de preparació de la força laboral d'un país per enfrontar-se als reptes econòmics. En el seu informe de 2016 Espanya passa del lloc 41º al 45º i se situa per darrere de països com Kazakhstan, Portugal, Romania o Grècia, i en el penúltim lloc dels membres de la Unió Europea. La persistent taxa de desocupació, especialment el juvenil i la constatació que gairebé la meitat de la població activa espanyola manca de qualificació bàsica que reflecteix la EPA posen també de manifest que el nostre sistema de FP no compleix adequadament la seva comesa.
En aquest sentit, els mediocres resultats de l'ocupació i la feblesa de qualificació global de la població activa són simples indicadors de defectes conceptuals i estructurals en el nostre sistema educatiu-formatiu. Sigui el que sigui l'àmbit competencial o territorial, segueix predominant una visió escolar o educativa de la FP, més preocupada per la regulació de la formació com una fi en si mateixa que per la seva relació simbiòtica amb la producció i l'ocupació. Com a conseqüència, és testimonial el paper assignat a les empreses i les seves necessitats enfront de la preponderància dels centres o de les entitats de formació. Segueix imposant-se una visió burocràtica i administrativa de la FP sobre la flexibilitat que precisa la compatibilització de la formació i el treball.
Precisament per això, sorprèn l'escàs debat social, econòmic o polític sobre els grans objectius de qualificació de la població activa del país. Sobretot en comparació d'altres assumptes d'actualitat econòmica que, sent rellevants, afecten a la competitivitat i a l'ocupació en molt menys que un sistema de FP veritablement eficient. L'absència d'objectius estratègics de la qualificació professional fa que tampoc es qüestioni el finançament necessari per aconseguir-los, ni els aspectes essencials per a la seva consecució, com el paper de les empreses en els processos d'aprenentatge o en l'avaluació, reconeixement i acreditació de la competència adquirida a través de l'experiència laboral, o la relació del nostre sistema de FP amb l'espai europeu d'educació superior i, per tant, amb l'àmbit universitari. De fet, malgrat l'evidència de la dificultat de l'accés a la primera ocupació, del dèficit de qualificació i de la seva correlació amb la desocupació massiva i estructural, fa més d'una dècada, des de l'aprovació de la Llei Orgànica 5/2002, que no s'explicita la necessitat d'integrar el sistema de FP per articular-ho coherentment amb l'organització del mercat de treball i les necessitats del sistema productiu. I han transcorregut gairebé dues dècades, des del 2º Programa nacional de FP, sense que es formulin objectius estratègics comuns i concertats per al conjunt de la FP.
A diferència d'altres països europeus que han reaccionat amb una profunda reflexió sobre la idoneïtat del sistema educatiu-formatiu, la reforma de la FP amb prou feines apareix al debat polític en relació amb la superació de la crisi econòmica, la reforma del mercat laboral o els canvis necessaris en el sistema productiu. Tampoc ha estat una qüestió principal en la negociació col·lectiva, encara que el recent III Acord Nacional sobre Negociació Col·lectiva publicat el 20 de juny de 2015 contempla algunes referències noves. Per comprendre millor aquesta absència de debat de fons sobre la formació, cal comparar-ho amb el procés de debat polític-social i amb el contingut de la recent reforma francesa en la Llei sobre la formació professional, ocupació i democràcia social (llei n° 2014-288 de 5 de Març, publicada en el JO de 6 febrer 2014). Aquesta reforma aclareix les expectatives dels destinataris i articula els resultats esperats del sistema de FP en els seus elements essencials: la seva visió integral en forma de sistema, el seu valor econòmic, la seva vinculació amb l'ocupació, especialment amb l'accés inicial i les polítiques d'activació, la seva relació amb el diàleg social reforçat sobre formació i competències professionals, la seva concreció en instruments i procediments necessaris com el compte personal de formació, la convalidació dels coneixements adquirits per l'experiència professional, la preparació operativa a l'ocupació individual i col·lectiva, la formació dirigida a col·lectius concrets de treballadors i la relació amb contractes formatius mitjançant un enfocament dual, ja sigui a través d'un contracte únic d'inserció, amb dependència d'estructures d'inserció o amb contracte d'aprenentatge. Coherentment, la nova llei francesa reforma la taxa d'aprenentatge i el model de finançament i de responsabilitat de tots els organismes finançadors de la FP en funció de les formacions que financen.
La transcendència del sistema de FP requereix una reflexió profunda, un consens ampli, una sòlida perspectiva estratègica, com a premisses de la seva reforma. Requereix també que es concerti amb els representants empresarials i sindicals, ja que el centre d'una veritable reforma de la FP hauria de ser la seva relació amb l'ocupació, essencialment a través de fórmules contractuals específiques que generalitzin l'aprenentatge dual, de l'acreditació de la competència a través de l'experiència laboral i de la seva coherència amb l'organització del treball i la negociació col·lectiva. Aquest canvi d'enfocament hauria de permetre una major inversió en formació per part de les empreses i dels mateixos treballadors, avançant cap a fórmules de cooperació públic-privades, cap a la distribució de la responsabilitat de finançament en raó del tipus de formació que es realitzi i de qui capitalitza els seus resultats. La conjuntura d'un creixement econòmic previsible en els propers anys és una nova oportunitat per a això. Des d'aquesta perspectiva, l'objecte d'aquest document és formular una reflexió sobre l'evolució desitjable del sistema de FP perquè pugui complir les seves finalitats: contribuir a la competitivitat del nostre sistema productiu i als objectius quantitatius i qualitatius de l'ocupació de la població activa.
31
Un nou paradigma de formació professional i professionalitzadora 
