Documents published in Scipedia

• Transició energètica: Elements per a millorar-ne la governança

  X. Farriols, F. Reventós

  Abstracts_4rceec (2024). 153

  
  

  Abstract

  Proposta de Comunicació per a l’eix 1 Partint de la premissa d’un final amb energia 100% renovable i de l’imperatiu ètic de la lluita per la igualtat, la transició energètica es presenta amb una complexitat notable tant per la seva condició de ser mundial com pel fet de necessitar una aproximació multidisciplinària. Aquest és un punt de partida, que assumim, tal com queda plasmat en el llibre que serveix de base per aquesta comunicació: Transició energètica: Què és urgent? Què és important? d’un dels autors, Francesc Reventós Puigjaner, publicat per la Universitat Politècnica de Catalunya. Com a problema mundial, la controvèrsia és abordada avui pels estats com un tema més de la cooperació internacional i molts són els que no estan disposats a cedir en les seves aspiracions de desenvolupament en les accions que es prenguin. Aquest problema és especialment rellevant tant en països emergents com en països del Sud global. Com a problema multidisciplinari estem davant d’una gestió complexa, tant a l’hora d’entendre els continguts de les especialitats científiques involucrades, com a la de cercar consens entre les parts.   Els resultats d’aquestes circumstàncies són un avenç lent i un dubte sobre el compliment dels objectius traçats. Tot i apreciant els acords i propostes de les successives conferències COP, el consens no arriba i la incertesa no sembla tractada adequadament. Per bé que són molts els temes afectats d’aquesta problemàtica, la comunicació se centra a dos d’ells, la sobrietat o sostenibilitat i el paper de les centrals nuclears a la transició. Tots dos són tractats amb detall al text de referència, seran resumits convenientment i poden evolucionar en la direcció de produir millores notables en el progrés de la transició. Inevitablement sorgeix la pregunta sobre la suficiència de l’actual governança i ens sumem a la preocupació que també es reflecteix als documents preparatoris de la Cimera del Futur de les NU del proper setembre. En un eventual reforçament de la governança, els autors consideren indispensable la necessitat de comptar amb un major protagonisme de la comunitat científica per avançar en la creació de consens. Basant-nos amb l’experiència d’haver tractat els dos grans temes en entorns científics, pensem que la utilització assenyada i accentuada d’aquests col·lectius ha de permetre una clara millora en l’establiment del consens necessari. L’IPCC (Intergovernamental Panel for Climate Change) és un bon exemple a seguir. Com a òrgan científic de la COP té el debat científic com a eina crucial per a avançar. Seguir aquest exemple a altres nivells ens portarà a un millor enteniment del problema i a una capacitat palesa en congeniar el mitjà i el llarg termini, establir plans B quan convingui o d’establir acords i consens. La indispensable entrada en escena d’ideòlegs, governs i empreses tindria lloc, de forma més justa i eficaç, un cop assegurat aquest coneixement multidisciplinari i científic previ.

  Abstract
  Proposta de Comunicació per a l’eix 1 Partint de la premissa d’un final amb energia 100% renovable i de l’imperatiu ètic de la lluita per [...]

  • 0
  •  read

• Transició energètica: Elements per a millorar-ne la governança

  X. Reventós

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

  
  

  Abstract

  TRANSICIÓ ENERGÈTICA. ELEMENTS PER A MILLORAR-NE LA GOVERNANÇA Coautors Xavier Farriols Solà Francesc Reventós Puigjaner Proposta de Comunicació per a l’eix 1 Partint de la premissa d’un final amb energia 100% renovable i de l’imperatiu ètic de la lluita per la igualtat, la transició energètica es presenta amb una complexitat notable tant per la seva condició de ser mundial com pel fet de necessitar una aproximació multidisciplinària. Aquest és un punt de partida, que assumim, tal com queda plasmat en el llibre que serveix de base per aquesta comunicació: Transició energètica: Què és urgent? Què és important? d’un dels autors, Francesc Reventós Puigjaner, publicat per la Universitat Politècnica de Catalunya. Com a problema mundial, la controvèrsia és abordada avui pels estats com un tema més de la cooperació internacional i molts són els que no estan disposats a cedir en les seves aspiracions de desenvolupament en les accions que es prenguin. Aquest problema és especialment rellevant tant en països emergents com en països del Sud global. Com a problema multidisciplinari estem davant d’una gestió complexa, tant a l’hora d’entendre els continguts de les especialitats científiques involucrades, com a la de cercar consens entre les parts.   Els resultats d’aquestes circumstàncies són un avenç lent i un dubte sobre el compliment dels objectius traçats. Tot i apreciant els acords i propostes de les successives conferències COP, el consens no arriba i la incertesa no sembla tractada adequadament. Per bé que són molts els temes afectats d’aquesta problemàtica, la comunicació se centra a dos d’ells, la sobrietat o sostenibilitat i el paper de les centrals nuclears a la transició. Tots dos són tractats amb detall al text de referència, seran resumits convenientment i poden evolucionar en la direcció de produir millores notables en el progrés de la transició. Inevitablement sorgeix la pregunta sobre la suficiència de l’actual governança i ens sumem a la preocupació que també es reflecteix als documents preparatoris de la Cimera del Futur de les NU del proper setembre. En un eventual reforçament de la governança, els autors consideren indispensable la necessitat de comptar amb un major protagonisme de la comunitat científica per avançar en la creació de consens. Basant-nos amb l’experiència d’haver tractat els dos grans temes en entorns científics, pensem que la utilització assenyada i accentuada d’aquests col·lectius ha de permetre una clara millora en l’establiment del consens necessari. L’IPCC (Intergovernamental Panel for Climate Change) és un bon exemple a seguir. Com a òrgan científic de la COP té el debat científic com a eina crucial per a avançar. Seguir aquest exemple a altres nivells ens portarà a un millor enteniment del problema i a una capacitat palesa en congeniar el mitjà i el llarg termini, establir plans B quan convingui o d’establir acords i consens. La indispensable entrada en escena d’ideòlegs, governs i empreses tindria lloc, de forma més justa i eficaç, un cop assegurat aquest coneixement multidisciplinari i científic previ.

  Abstract
  TRANSICIÓ ENERGÈTICA. ELEMENTS PER A MILLORAR-NE LA GOVERNANÇA Coautors Xavier Farriols Solà Francesc Reventós Puigjaner Proposta [...]

  • 0
  •  read

• La Col·laboració Públicoprivada en el seu context. Reflexió en clau de sistema econòmic i d’assignació de recursos

  X. Farriols

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  Abstract

  Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i diferents components del context intel·lectual, institucional i econòmic en el que s’ha desenvolupat. Argumenta la compatibilitat de la CPP amb quatre aspectes fonamentals d’evolució del sistema segons la literatura seleccionada: 1 Solidaritat: La CPP permet ampliar l’abast de l’estat del benestar 2 Canvi cultural: Els canvis d’actitud dels actors dels sectors públic i privat són un element d’evolució del sistema coherent amb la CPP. La visió d’aquest aspecte parteix de l’experiència professional. 3 Innovació: La transferència de coneixement facilita la millora de la gestió. Hom destaca que l’ús de tècniques com l’anàlisi cost-benefici és molt important per a l’avaluació pública de projectes; tanmateix, d’acord amb aportacions recents, no sembla suficient per a orientar la conveniència de desenvolupar-los en col·laboració. Aquí és on sorgeix el controvertit concepte de Valor per Diner i l’anàlisi del que es coneix com les 4 “E”: Eficàcia, Eficiència, Efectivitat i Igualtat (Equality). 4 Cooperació En la regulació de problemes col·lectius i en la provisió de bens públics s’aconsella la coordinació i horitzontalitat. La governança de la CPP encaixa en aquesta tendència general. La consolidació dels indicadors ex-ante representatius de la bondat de les propostes de CPP podrien repercutir favorablement en l’assignació de recursos del sistema.

  Abstract
  Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i diferents components del context intel·lectual, institucional i econòmic [...]

  • 176
  •  read

• La Col·laboració Públicoprivada en el seu context. Reflexió en clau de sistema econòmic i d'assignació de recursos

  X. Farriols

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

  
  

  Abstract

  Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i  diferents components del context en el que s’ha desenvolupat. Argumenta la compatibilitat de la CPP amb quatre aspectes fonamentals d’evolució del sistema segons la literatura seleccionada:   1 Solidaritat: La CPP permet ampliar l’abast de l’estat del benestar  2 Canvi cultural:  Els canvis d’actitud dels actors dels sectors públic i privat són un element d’evolució del sistema coherent amb la CPP. La visió d’aquest aspecte parteix de l’experiència professional.   3 Innovació: La transferència de coneixement facilita la millora de la gestió. Hom destaca que l’ús de tècniques com l’anàlisi cost-benefici és molt important per a l’avaluació pública de projectes; tanmateix, d’acord amb aportacions recents, no semblen suficients per a orientar la conveniència de desenvolupar-los en col·laboració. Aquí és on sorgeix el concepte de Valor per Diner i l’anàlisi del que es coneix com les 4 “E”: Eficàcia, Eficiència, Efectivitat i Igualtat (Equality).  4 Cooperació   En la regulació de problemes col·lectius i en la provisió de bens públics s’aconsella  la coordinació i horitzontalitat.  La governança de la CPP encaixa en aquesta tendència. 

  Abstract
  Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i  diferents components del context en el que s’ha desenvolupat. Argumenta la [...]

  • 37
  •  read