Abstract

Les ciutats d'arreu del món utilitzen cada cop més la innovació per fer front a desafiaments socials i ambientals d’alta complexitat, la qual cosa requereix la formació d'ecosistemes públics per gestionar les diferents parts interessades i navegar les incerteses inherents a aquests tipus d’ecosistemes. No obstant això, tot i que hi ha una àmplia literatura sobre l'orquestració d'ecosistemes privats, on la direcció corre a càrrec d'una entitat privada, la investigació empírica sobre l'orquestració d'ecosistemes públics és escassa. Per tant, tenim poc coneixement sobre les estratègies específiques per a l'orquestració dels ecosistemes públics. En aquest article, explorem empíricament estratègies de gestió per a l'orquestració d'ecosistemes públics, exposant estructures de governança dinàmiques i aportant noves perspectives teòriques a la intersecció de relational stakeholder theory i la literatura sobre ecosistemes. Ho fem analitzant un conjunt de dades de patrons de comunicació per correu electrònic dins d'un ecosistema públic català, que inclou 24.254 correus electrònics enviats per 521 persones que pertanyen a 151 organitzacions diferents i apliquem mètodes de descoberta quantitativa inductiva per descobrir les estratègies de gestió emprades per diferents parts interessades a través de diverses fases de l'ecosistema. El nostre estudi revela que determinades estratègies de gestió (broker, connector, hub, integrador, mediador i pols) s'associen amb el paper de l'orquestrador, mentre que d'altres (influent, observador) són habitualment emprades per participants que no són orquestradors. Aquestes troballes amplien la teoria de relational stakeholder situant-la dins de l'entorn complex dels ecosistemes públics, posant èmfasi en el paper de les administracions públiques a l'hora de dirigir la dinàmica de col·laboració cap al creixement i la innovació dels ecosistemes. Això té implicacions significatives tant per a la teoria com per a la pràctica, posant de manifest la importància estratègica d'aprofitar les relacions entre organitzacions per a objectius sistèmics més amplis.

Abstract

Las ciudades siempre han sido foco de vitalidad gracias al poder de sus calles para conectar gente, ideas, creatividad y, en última instancia, prosperidad. Mucha de esta vitalidad está ligada al comercio y a la actividad que desarrolla como catalizador y tractor no solamente en la venta de bienes y servicios, sino también en su vertiente social y de construcción de la ciudad. Aun así, el papel del comercio urbano ha sufrido varias revoluciones a lo largo de la historia y la situación actual no es una excepción. Durante las jornadas de IESE Business School tituladas “El futuro de los ejes comerciales: del comercio local al desarrollo económico urbano integral” hemos discutido sobre los retos a los que se enfrenta la economía urbana –entendida de forma amplia en cuanto a actores implicados- y, en particular, sobre la implantación de modelos de gobernanza que permitan la autogestión de las zonas comerciales de la ciudad para hacerlas más competitivas, accesibles y atractivas. Las jornadas, organizadas por la Dirección de Comercio del Ajuntament de Barcelona y el IESE constaron de dos workshops con un enfoque práctico: El primero, enfocado a trabajar sobre la transición de ejes comerciales a BIDs (Business Improvement Districts) y a analizar los beneficios para los diferentes actores económicos y sociales de la ciudad de formar parte. El segundo workshop se centró en aspectos más operativos como cuál debe ser el modelo de gestión y participación de los BIDs o como implicar las grandes marcas internacionales en el diseño y creación de estos BIDs. En la presente propuesta pretendemos mostrar las principales conclusiones en relación a los futuros beneficios y retos potenciales a los que se enfrenta la implantación de modelos de colaboración público-privada de gestión comercial. Del mismo modo se ofrece una hoja de ruta para la mejora de la gestión comercial catalana.