3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.
Abstract
La taxa de risc de pobresa femenina s’ha caracteritzat per ser tradicionalment superior a la masculina i també per tenir un menor caràcter cíclic. La raó és que els homes tenen una major vinculació amb el mercat laboral, mentre que l’arrel del problema de la pobresa femenina és sobretot estructural i té a veure directament amb la desigualtat que pateixen les dones quan són mares tant en l’àmbit remunerat com en l’àmbit de cura. El col·lectiu de major risc són les famílies monoparentals (el 78% de les quals són mares) que tenen un risc de pobresa del 40%, el doble que una família formada per dos adults. Aquestes dones tenen dificultats per trobar una feina compatible amb la cura dels fills, i si la troben generalment és de perfil ocupacional més baix, amb jornada reduïda i amb una remuneració inferior. Aquesta situació comporta una major vulnerabilitat econòmica tant per elles com per als seus fills. Les administracions publiques han de lluitar contra la pobresa, no només amb mesures “pal·liatives” com és la renda mínima d’inserció, sinó també amb mesures “preventives”, és a dir, contra la discriminació laboral que és l’arrel de la pobresa femenina. Entre aquestes últimes, les accions prioritàries que es proposen a l’article són: una major racionalització dels horaris laborals, l’ampliació dels permisos de paternitat intransferibles i obligatoris, la igualtat salarial, i l’augment dels serveis públics de cura de nens i de persones grans.
Abstract La taxa de risc de pobresa femenina s’ha caracteritzat per ser tradicionalment superior a la masculina i també per tenir un menor caràcter cíclic. [...]
3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.
Abstract
Eix 2. Potencial de l’economia catalana. Visió macroeconòmica
Pobresa i desigualtat. Tendències i polítiques
“La pobresa femenina com a resultat de la desigualtat de gènere”
Autores: Carme Poveda (Directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona) i Anna Mercadé (Directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona)
Els objectius d’aquest article són bàsicament quatre: analitzar l’evolució de la pobresa femenina a Catalunya durant la crisi i la posterior recuperació; contextualitzar-ho en l’entorn espanyol i europeu; identificar quins són els col·lectius de major risc; i analitzar les possibles causes que poden estar explicant els majors ratis de pobresa entre les dones que entre els homes. També s’analitzarà el risc de pobresa de les dones que malgrat tenir una feina troben moltes dificultats per arribar a final de mes. Cal ser conscient que no podrem disminuir el risc de pobresa a Catalunya sense fer mesures concretes per reduir la pobresa femenina que a la vegada també està directament vinculada a la pobresa infantil. Estudis demostren que pràcticament la meitat de les dones serien pobres si depenguessin únicament dels seus ingressos.
Les causes principals de la pobresa femenina que s’analitzaran són: la manca de valoració econòmica de les hores dedicades a la cura familiar, la discriminació que pateixen les dones en el mercat laboral, tant directament a través d’un menor salari com d’unes pitjors condicions laborals que també acaba afectant als sous (temporalitat, temps parcial, menor accés a llocs directius, etc.), i la reducció de polítiques de l’Estat del Benestar durant la crisi que ha afectat molt més a les dones i a les seves possibilitats d’incorporar-se al mercat laboral.
A partir dels resultats obtinguts, l’article també proposarà mesures que poden contribuir a reduir la pobresa femenina i indirectament la pobresa infantil. Es plantejaran mesures per lluitar contra la discriminació laboral, per promoure que els homes participin en la mateixa mesura que les dones en la cura dels fills i per reforçar els serveis públics de cura de persones dependents.
Abstract Eix 2. Potencial de l’economia catalana. Visió macroeconòmica
Pobresa i desigualtat. Tendències i polítiques
“La pobresa [...]