COLLECTIONS

Documents published in Scipedia

• La segmentació del mercat laboral a Catalunya en els anys 2014-2018

  C. Badenes Escudero

  Abstracts_4rceec (2024). 30

  
  

  Abstract

  La segmentació del mercat laboral a Catalunya en els anys 2014-2018 Eix 4. El capital humà i el futur del treball Badenes Escudero, Carles1 & Llodrà i Mesquida, Bel1 1Direccio General d’Anàlisi i Prospectiva Economica, Departament d’Economia i Hisenda, Generalitat de Catalunya 30 d’abril de 2024 Resum. Aquest article estudia la segmentació del mercat de treball a Catalunya en el període 2014- 2018. A partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, es procedeix a delimitar conglomerats de llocs de treball, a fi d’estudiar-nedesprés la seva distribució i la composició canviant. Paraules Clau. Mercat Laboral ・ Segmentació ・ Desigualtat Salarial Introducció. Els estudis sobre segmentació del mercat de treball s’han centrat tradicionalment en l’anàlisi de la mobilitat de diferents grups de treballadors o entre situacions laborals i tipus de feines, amb l’objectiu de detectar barreres parcials que donin lloc a un mercat segmentat. En aquest treball, l’èmfasi es posa principalment en les característiques dels treballadors que ocupen diferents tipologies de llocs de treball, així com en la seva evolució en el temps, en un període caracteritzat per la reactivació del mercat de treball, entre 2014 i 2018. Objectiu. L’objectiu es sistematitzar la diversitat de situacions laborals i les desigualtats existents al mercat de treball a Catalunya en termes de condicions, intensitat de treball i remuneracions, connectant-les tant a les característiques dels treballadors, com a les de l’entramat productiu i empresarial. Així mateix, la dimensió temporal, que compren un període de forta reducció de l’atur, permet entendre els canvis en la composició, els i les remuneracions dels diferents grups o tipologies de llocs de treball. Metodologia. En primer lloc, a partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, duem a terme una anàlisi de clústers, per agrupar els diferents llocs de treball en conglomerats delimitats a partir de característiques amb un impacte directe en la desigualtat salarial: el salari per hora, la temporalitat, la parcialitat de la jornada de treball i la relació entre llocs de treball, així com el nivell de competències que exigeix aquella posició. En segon lloc, s’hi examina la distribució d’aquests grups de llocs de treball per branques d’activitat, categories professionals i dimensions de les empreses, amb l’objectiu de relacionar les característiques dels llocs de treball amb trets estructurals del teixit productiu i el mercat laboral. En una tercera fase, analitzem qui ocupa aquests llocs de treball, posant èmfasi en la segregació i la sobrerepresentació en termes de gènere, nacionalitat, edat, considerant la incidència de variables com el nivell educatiu. Finalment, estudiem l’evolució temporal del pes poblacional i les característiques en termes de composició i condicions laborals d’aquests segments en el període 2014-2018 i apuntem a fenòmens com cert retrocés de la segregació per gènere, la incorporació generalitzada de treballadors de nacionalitat no espanyola (molt esbiaixada cap als segments pitjor posicionats en la distribució salarial) i la cronificació en el temps de situacions laborals precàries. El contrast entre ambdós períodes aporta una major comprensió als fenòmens de desigualtat salarial i permet entendre la segmentació mes enllà de la dualitat contractual i de les característiques productives dels assalariats (com experiència i formació). L’anàlisi temporal ens permet vincular els fenòmens de segmentació amb el model productiu i amb els mecanismes d’ajust d’un mercat de treball especialment volàtil.

  Abstract
  La segmentació del mercat laboral a Catalunya en els anys 2014-2018 Eix 4. El capital humà i el futur del treball Badenes Escudero, Carles1 & Llodrà [...]

  • 0
  •  read

• L’accessibilitat de l’habitatge a Catalunya la darrera dècada: una mirada al segment del lloguer

  C. Badenes Escudero

  Abstracts_4rceec (2024). 46

  
  

  Abstract

  Abstract per al ”IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 5. Sostenibilitat de les polítiques públiques” Ermengol Bertran i Carles Badenes Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Hisenda, Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica La preocupació per l’accessibilitat de l’habitatge ha adquirit una forta centralitat en l’agenda política, mediàtica i legislativa dels darrers anys a Catalunya. Les condicions d’accés a l’habitatge s’han endurit en la darrera dècada, tant pel que fa a la tinença en propietat com la de lloguer. Això té impactes significatius en els pressupostos de les llars i en la seva capacitat per estalviar i acumular riquesa, així com en fenòmens d’exclusió residencial. La problemàtica actual està condicionada, en gran part, per fenòmens que són herència de la darrera crisi immobiliària: com la insuficient oferta d’habitatge nou, els criteris més exigents per a la concessió d’hipoteques o els efectes del llarg període d’atur i estancament salarial posterior a la crisi. En aquest treball abordem la qüestió de l’accessibilitat i els seus efectes en les economies familiars, centrant-nos en el segment de lloguer: aquell que ha registrat tensions més importants i un creixement més gran. Per fer-ho, partim de les microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida per al període 2013-2023 per calcular la taxa de sobrecàrrega. Aquest indicador es defineix, seguint els criteris de l’Eurostat, com el percentatge de població que viu en llars que destinen més d’un 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses de l’habitatge, inclosos els pagaments de l’habitatge i dels subministraments i descomptades les ajudes a l’habitatge. Actualment, fins a un 32,6 % dels llogaters es troben en aquesta situació, cosa que dona com a resultat una taxa de sobrecàrrega lleugerament superior a l’espanyola (30,6 %) i encara molt per damunt de la mitjana europea (20,8 %) i de la majoria de països del nostre entorn. L’evolució de la taxa de sobrecàrrega en el temps indica una disminució des dels màxims registrats el 2014, quan el 47,1% de les persones que vivien de lloguer a preu de mercat es trobaven en una situació de sobreesforç, vint punts percentuals per sobre de la UE (27,1%). Des d’aleshores, la seva incidència s’ha reduït prop de 15 punts percentuals. Tanmateix, aquest procés, que respon sobretot a la millora dels indicadors laborals i salarials, s’hauria estancat i fins i tot revertit a partir del 2018 (si bé exhibeix novament un descens el 2023). La incidència sistemàticament més alta de la sobrecàrrega entre el quintil inferior de renda, en les zones urbanes i entre les persones que viuen en habitatges de lloguer a preu de mercat permet acotar més la problemàtica i connectar-la tant amb indicadors complementaris de pobresa i exclusió residencial, com amb transformacions de caràcter estructural en el mercat d’habitatge.

  Abstract
  Abstract per al ”IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 5. Sostenibilitat de les polítiques públiques” Ermengol Bertran i Carles Badenes Generalitat [...]

  • 0
  •  read

• Growth of GDP per capita in Catalonia over the last two decades and relative position in the context of the EU

  C. Amarelo, C. Badenes Escudero

  Abstracts_4rceec (2024). 13

  
  

  Abstract

  Aquest treball analitza l’evolució del PIB per habitant a Catalunya des de l’any 2000 a partir de diverses fonts, mitjançant una desagregació dels seus principals components, relacionats amb els factors demogràfic, del mercat de treball i de creixement de la productivitat. Els resultats apunten a que l’economia catalana ha registrat un creixement econòmic notable al llarg de les darreres dècades, que ha anat acompanyat també per una forta expansió demogràfica basada en la immigració (atreta en part per un model intensiu en ocupació de poca qualitat). D’altra banda, en termes de taxa d’ocupació, encara hi ha marge de millora (fins arribar a valors que situïn la taxa d’atur de Catalunya ens valors similars o inferiors a la mitjana europea). Es constata com el PIB català creix més que a Europa però en canvi en PIB per càpita l’evolució ha estat més feble que a la UE, i s’ha produït una pèrdua de posició relativa en comparació amb el que passava a principis del 2000. Això s’explica en part pels efectes molt més acusats de les recessions l’evolució del PIB per càpita, mentre que en els períodes d’expansió les millores han estat relativament moderades. S’analitza també si aquest patró de pèrdua de posició de PIB pc en comparació la mitjana europea es reprodueix en el cas espanyol i en d’altres regions europees. Finalment, estudiem el comportament diferencial a Catalunya dels components del PIB per habitant, en relació amb la UE i altres economies europees, i diferents moments del cicle econòmic (etapa expansiva 2000-2007, crisi financera i de deute públic, recuperació 2013-2019, crisi de la COVID i posterior reactiva). Aquests resultats permeten estudiar el diferent comportament dels factors del creixement a llarg termini i en diferents fases del cicle econòmic. Les conclusions apunten a que la dinàmica del PIB per habitant relatiu s’explica fonamentalment per l’evolució de la productivitat aparent del treball, tot i que encara hi ha marge per a obtenir una aportació més positiva del mercat de treball.

  Abstract
  Aquest treball analitza l’evolució del PIB per habitant a Catalunya des de l’any 2000 a partir de diverses fonts, mitjançant una desagregació [...]

  • 0
  •  read