COLLECTIONS

Documents published in Scipedia

• L’ús de la tecnologia en el rendiment educatiu: evidència a partir de PISA 2021

  P. Salinas-Peña, P. Taberner

  Abstracts_4rceec (2024). 48

  
  

  Abstract

  Els darrers resultats de PISA han mostrat una forta davallada de les competències dels nens i nenes de 15 anys a la major part de països de la OCDE, tant a matemàtiques com a ciències i comprensió lectora. Aquest fet, ha posat en alerta a les autoritats educatives, que estan emprenent diferents tipus de reformes i posant en marxa diferents programes per tal de millorar els resultats educatius en els seus respectius països. Una qüestió en la qual els experts no acaben de posar-se d’acord és en relació a l’ús de noves tecnologies en la docència. L’evidència existent sobre aquesta qüestió no és del tot concloent, de manera que mentre alguns estudis mostren un impacte positiu en els resultats acadèmics i altres mostren un impacte negatiu (Tamim et al., 2011; Chauhan, 2017; Caroline et al., 2020). Aquesta evidència mostra que el seu impacte depèn del temps d’ús de les tecnologies i el tipus d’ús, sense que els resultats siguin concloents. L’objectiu d’aquest treball és estudiar aquesta qüestió en major detall, mirant de distingir els efectes de les noves tecnologies en els resultats educatius en funció de l’ús que se’n fa de les mateixes. Especialment, es pretén distingir entre l’efecte de la docència en noves tecnologies de l’efecte d’utilitzar les noves tecnologies en l’aprenentatge de les diferents matèries. Per dur a terme l’anàlisi, aquest es basarà en les dades PISA 2021 i es durà a terme una anàlisi de regressió multinivell que relacioni els resultats en les competències de matemàtiques, ciències i comprensió lectora amb diferents variables de l’ús de la tecnologia a l’aula, docència en noves tecnologies i controlant per variables a nivell individual, classe i centre. Així, es pretén realitzar l’anàlisi a nivell espanyol i, si la mostra ho permet, a nivell català, permetent fent una anàlisi comparativa entre els dos. Els resultats d’aquest estudi permetran aportar més evidència de com gestionar l’ús de les tecnologies a les aules per tal de potenciar l’aprenentatge de l’alumnat.

  Abstract
  Els darrers resultats de PISA han mostrat una forta davallada de les competències dels nens i nenes de 15 anys a la major part de països de la OCDE, tant a matemàtiques [...]

  • 0
  •  read

• Els factors explicatius dels centres educatius d’alta i màxima complexitat de Barcelona en l’abandonament escolar prematur del seu alumnat

  P. Montemayor-Cejas, P. Salinas-Peña, P. Taberner

  Abstracts_4rceec (2024). 47

  
  

  Abstract

  La taxa d'abandonament escolar prematur (TAEP) a Catalunya va ser del 16,9% l'any 2022, 3 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola i 7 punts percentuals per sobre de la mitjana dels 28 països de la Unió Europea (UE). L'any següent, el 2023, la TAEP a Catalunya va disminuir fins al 14%, mentre que a Espanya va fer-ho lleugerament fins al 13,6% (les dades de la UE pel 2023 encara no estan disponibles). Així mateix, si bé Catalunya ha aconseguit reduir substancialment aquesta taxa des del 33% de l'any 2008 fins ara, els darrers anys s'ha estancat. No obstant això, aquest abandonament és especialment elevat pels estudiants amb situacions vulnerabilitat socioeconòmica, limitant encara més les seves oportunitats de futur. Davant d'aquesta situació, l'objectiu d'aquest treball és determinar quines són les característiques dels centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat de Barcelona que obtenen millors resultats en termes d'abandonament escolar, i d'aquesta manera poder establir quins són els factors protectors de l'AEP. Concretament, s'analitzaran les dimensions pedagògica, organitzativa i material d'aquests centres, determinant l'efecte de les variables que depenen de l'equip educatiu, de la proposta pedagògica, l'organització, l'equipament i la cultura institucional del centre educatiu sobre els resultats dels alumnes. Per dur a terme l'estudi, s'estimarà un model lògit multinivell, en el qual s'inclouran característiques individuals i familiars dels alumnes (com, per exemple, l'expedient acadèmic, el nivell socioeconòmic de la família...) i les característiques del centre (com les pràctiques pedagògiques, organitzatives i materials dels centres...), que determinen la probabilitat que un alumne acabi abandonant els seus estudis. D'aquesta manera, serà possible dur a terme una caracterització dels centres en els quals la probabilitat d'abandonament dels estudiants en situació de vulnerabilitat és més reduïda. L'estimació es basarà en les dades administratives del Consorci d'Educació de Barcelona, així com en les dades que s'obtindran per mitjà d'un qüestionari dirigit a una mostra de centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat. Els resultats d'aquest estudi permetran identificar els factors intrínsecs protectors de l'AEP en aquells centres on presenten nivells elevats de complexitat socioeconòmica (i, per tant, més probabilitats d'abandonament escolar prematur dels alumnes en acabar la formació secundària obligatòria). Així doncs, es podrà crear un banc d'elements protectors dels centres que ajuden a reduir l'abandonament escolar dels alumnes més vulnerables i poder-se aplicar en altres centres. Com a resultat, aquest estudi permetrà identificar mesures cost-efectives, en analitzar elements interns dels centres com estructura organitzativa, pràctiques pedagògiques o cultura institucional, atès que tenen costs econòmics reduïts, tant pels centres educatius com pels organismes públics competents.

  Abstract
  La taxa d'abandonament escolar prematur (TAEP) a Catalunya va ser del 16,9% l'any 2022, 3 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola i 7 punts percentuals [...]

  • 0
  •  read