Abstract
El 12 de juliol de 2020, la Comissió Europea aprovava el Reglament 2020/852/UE, conegut generalment com la Taxonomia d’activitats ambientalment sostenibles. Aquest reglament europeu planteja un sistema de classificació que estableix per primer cop un llistat d’activitats econòmiques considerades ambientalment sostenibles sota determinats criteris tècnics.
Aquesta peça normativa es considera una de les més importants del Pla d’Acció en Finances Sostenibles de la Unió Europea i l’Estratègia per finançar una transició a una economia sostenible (UE). El pla presenta deu accions prioritàries estructurades en tres pilars, (i) Reorientar els fluxos de capital cap una economia més sostenible, (ii) Incorporar la sostenibilitat en la gestió del risc i (iii) fomentar la transparència i la visió a llarg termini. La Taxonomia es considera una peça normativa d’importància cabdal ja que classifica per primer cop què s’entén com a activitats ambientalment sostenibles, un pas necessari aconseguir els dos primers pilars.
Es preveu que el reglament de taxonomia agafi, de cara a futur, una rellevància estratègica per les empreses. Conèixer la taxonomia i l’aplicació a cada empresa serà important per millorar l’accés a capital privat d’empreses amb projectes encarats a la sostenibilitat, ampliar les possibilitats d’accedir a fons públics, millorar el posicionament com a proveïdors de grans empreses, poder basar la comunicació i reputació ambiental en un sistema sòlid, quantitatiu i de referència i, finalment, millorar el perfil de risc de sostenibilitat del negoci, reduint l’exposició a les conseqüències de la transició cap a una economia baixa en carboni.
Així doncs, s’entén que la taxonomia presenta avantatges de cara a:
Accés a línies de finançament sostenible: Tal i com es menciona anteriorment, els mercats financers estaran obligats a publicar i utilitzar les dades de taxonomia de les empreses finançades o en les que s’ha invertit. Aquest fet, lligat a la demanda de productes financers verds, presenta a dia d’avui beneficis per a les empreses més ben posicionades. Exemple d’això en són les rebaixes en el tipus d’interès de préstecs, bons o línies de crèdit sostenible/verd. Amb l’ús estès de la taxonomia s’esperen menors despeses de capital i més atracció per part d’inversors institucionals per a aquelles empreses amb uns percentatges d’alineament amb la taxonomia elevats o amb la intenció d’afrontar un pla d’inversió que ajudi a incrementar aquests ingressos d’activitats sostenibles.
Accés a capital públic: Com es mencionava en paràgrafs anteriors, el fet de que els organismes públics estiguin incorporant el criteri de DNSH als fons lligats al Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) fa que les empreses estiguin obligades a familiaritzar-se amb el llenguatge de la taxonomia. El fet de que moltes línies de subvencions, ajudes o incentius derivin del PRTR traslladarà obligatòriament el mateix requeriment d’avaluar el principi de DNSH al receptor final dels fons.
Posicionament com a proveïdor: En l’última dècada, l’ús cada cop més transversal d’eines per valorar la sostenibilitat i qualitat de proveïdors ha servit per capitalitzar també les inversions en sostenibilitat de l’empresa privada. La implementació de certificacions internacionals o el càlcul de la petjada de carboni son només alguns aspectes que s’han anat incorporant en la valoració de proveïdors crítics. A partir d’ara, la taxonomia serà un altre indicador clau en la valoració de la sostenibilitat de proveïdors, en especial per a aquelles amb alts percentatges d’elegibilitat.
Comunicació i reputació: Un dels objectius que pretén la taxonomia és disminuir el greenwashing (en català, ecoblanqueig o rentat de cara verd) del sector privat, establint les bases per valorar les credencials en matèria ambiental de les empreses d’un mateix sector econòmic sota uns mateixos criteris. Aquest fet, disruptiu fins ara, facilitarà la divulgació d’informació en matèria de sostenibilitat ambiental d’aquelles empreses per les quals s’hagin establert criteris tècnics de selecció i DNSH. Les empreses que puguin reportar un percentatge del negoci més elevat d’alineament amb la taxonomia estaran en un posició de mercat que els permetrà guanyar reputació i valor de marca.
Millor gestió del risc de sostenibilitat: La taxonomia pot ser una eina interessant per afegir determinats aspectes al sistema de gestió del risc corporatiu. Els criteris tècnics de selecció, els principis de DNSH i les garanties mínimes ajuden a disminuir el risc associat a canvis polítics o legals gràcies al fet d’anar un pas més enllà dels mers requeriments legals, disminuir el risc financer associat a falta de liquiditat per a un model econòmic poc encarat a una economia baixa en carboni, el risc social de no complir amb determinats estàndards de pràctiques laborals o drets humans, el risc ambiental i legal de responsabilitats penals per a impactes ambientals, riscos operacionals lligats a la volatilitat del preu de combustibles fòssils o similars.
Així doncs, podríem considerar el reglament de taxonomia com una eina que va molt més enllà d’un simple sistema de classificació, l’ús estratègic del qual pot resultar en avantatges competitives en el mitjà o llarg termini. Com s’ha vist, les implicacions i responsabilitats d’utilitzar el reglament es troben en mans dels departaments legals, financers, de qualitat, de medi ambient o a escala de direcció general, entre d’altres. Un fet que, igual que la sostenibilitat, té el repte i l’oportunitat d’implementar-se de forma tranversal per fer incrementar la competitivitat de l’economia catalana front a la descarbonització socioeconómica europea i global.
Oliver Canosa Daroca's personal collection 
1
0
5/5
Guia per a la publicació dels indicadors lligats a la Taxonomia de la UE 
