Documents published in Scipedia

• La intervenció pública en la planificació, construcció i operació de instal·lacions terminals ferroviàries. Elements per a l’anàlisi de la seva possible configuració com a servei d’interès econòmic general.

  J. ERRUZ I SEALL, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Infraestructures i gestió sostenible del territori, 63

  
  

  • 0
  •  read

• Generative A.I. Shaping Social Dynamics and Competitive Landscapes: Insights on Augmentation and Automation - Full Paper

  E. Almirall, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. El futur del treball i les relacions laborals a Catalunya, 25

  
  

  • 0
  •  read

• Anàlisi del benestar subjectiu a Catalunya - Full paper

  A. Ferrer i Carbonell, R. Sabater, J. Torres, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Determinants del context macroeconòmic, 9

  
  

  • 0
  •  read

• Delafruit: ejemplo práctico de la gestión del agua para usos industriales

  A. Alegret Maartí, X. Bordonaba, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 118

  
  

  • 0
  •  read

• Anàlisis del sector inversor a Europa i el Mon - Full Paper

  D. Bermejo Perramón, D. Sola, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 10

  
  

  • 0
  •  read

• UN ANÁLISIS SOBRE LAS POSIBILIDADES DE INTERNACIONALIZACIÓN DE LAS PYMES CATALANAS

  I. Riera, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. La musculatura del sistema empresarial català, 160

  
  

  • 0
  •  read

• Hacia una Economía Circular “Limpia”.

  E. ELJARRAT, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 30

  
  

  • 0
  •  read

• Intel·ligències artificials i el futur del treball: creixement desacoblat amb riscos existencials?

  J. Torrent, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. El futur del treball i les relacions laborals a Catalunya, 42

  
  

  Abstract

  En aquest assaig prospectiu he organitzat l’evidència disponible sobre els tres tipus principals d’intel·ligències artificials (IAs) (predictiva, generativa i transformativa), i les he vinculat amb el pensament econòmic i estratègic a través dels valors que impulsen i dels efectes econòmics i laborals que generen. La idea de l’article és explicar la capacitat de transformació de cada tipus d’IA i analitzar com es vinculen amb el futur del treball i amb els riscos existencials o extrems d’origen laboral que poden generar. L’anàlisi ha revelat que en el context neoliberal o autocràtic predominant, els incentius per al desenvolupament de la IA predictiva i generativa decanten el seu ús amb criteris d’automatització i/o control. A més, estan en mans d’un nombre molt reduït d’empreses, s’articulen en base a models de negoci que cerquen rendes, substitueixen un nombre creixent d’habilitats cognitives sense promoure avenços prou significatius de productivitat, i tenen uns usos molt heterogenis i desiguals. La IA es va desalineant de les persones i del floriment social perquè tendeix a empobrir el treball. Tanmateix, l’arribada de la IA transformativa, una IA amb molts més agents, més potent i més hàbil per aprendre, millorar-se i replicar-se, adquirir recursos, produir idees i generar innovacions, podria impulsar un salt de nivell tant en termes positius com negatius. Una IA transformativa que augmentés exponencialment el treball cognitiu i que s’alineés amb el progrés humà podria generar una explosió en termes de producció de coneixement, idees, innovació i creixement econòmic. Però, aquesta mateixa IA transformativa pot ser utilitzada per a superar les persones i crear una economia de les màquines que assumeixi els nous valors de predicció, creació i transformació i desacobli el creixement. A través d’aquesta superioritat laboral i econòmica, la IAT podria colonitzar la humanitat, fer-la redundant en moltes dimensions de la vida i plantejar un oceà de riscos extrems i existencials per les persones. Seguint les recomanacions de la comunitat científica en IA i dels economistes de la tecnologia, aquest article és un crit d’alerta perquè comencem a organitzar i gestionar (no necessàriament prohibir) una economia política sobre l’adopció i els usos de la IA.

  Abstract
  En aquest assaig prospectiu he organitzat l’evidència disponible sobre els tres tipus principals d’intel·ligències artificials (IAs) (predictiva, [...]

  • 0
  •  read

• Análisis del Green Premium en la deuda pública europea

  H. Robelló, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Finances per una transició sostenible, 152

  
  

  Abstract

  El estudio del Green Premium es un campo de investigación que se está extendiendo a medida que crece la financiación para proyectos verdes y una transición hacia una economía sostenible. Se trata de evaluar las características específicas en la valoración de los bonos verdes y su comparación con la valoración de bonos simples, también denominados convencionales, con similares características de vencimiento y mismo emisor. Con el análisis de la denominada Green Premium o Greenium, se examinan las posibles diferencias de precio y rentabilidad entre dos bonos del mismo emisor, uno denominado verde y otro sin tal definición o con características diferentes de las que se aplican para los bonos verdes y vencimientos similares o iguales.     Se pretende discernir el Green Premium en la deuda pública europea, en dos regímenes diferenciados en el entorno de tipos de interés en las economías europeas, desde tipos de interés negativos o bajos y/o deflación, hasta la “normalización” de tipos de interés y aparición de altas tasas de inflación y si se observan diferencias significativas en estos dos periodos.  

  Abstract
  El estudio del Green Premium es un campo de investigación que se está extendiendo a medida que crece la financiación para proyectos verdes y una transición [...]

  • 0
  •  read

• ANÁLISIS DE LA RENTABILIDAD SOCIOECONÓMICA EN PRO DE LA SALUD LABORAL Y LA SOSTENIBILIDAD EMPRESARIAL. La solución MIESES-OIT - Full paper

  M. Bestratén, J. Perona Navarro, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 149

  
  

  • 0
  •  read