L’objectiu de l’article és oferir una descripció del sistema de finançament de la Generalitat i fer-ne una anàlisi crítica. Les seves principals deficiències, entre altres, són: la insuficiència de recursos que comporta el desequilibri vertical existent; la manca de capacitat normativa i de gestió sobre els tributs cedits per part de l’Estat; l’absència d’equitat horitzontal i de l’acompliment del principi d’ordinalitat. El futur hauria de conduir a un pacte bilateral entre la Generalitat i l’Estat espanyol que comportés un model específic de finançament per a Catalunya amb molta més autonomia tributària, tant normativa com de gestió, i amb una contribució a la solidaritat que no representés el sobreanivellament actual.