La ponència girarà al voltant de l’àmbit urbanístic relatiu als espais d’activitat econòmica de casa nostra, amb una primera identificació dels reptes i limitacions dels polígons industrials a Catalunya que, a grans trets, poden resumir-se en una realitat actual i punt de partida caracteritzada per l’obsolescència de molts polígons existents i la seva dificultat per la seva posta al dia.
Realitat actual que té a veure amb el procés de producció de sòl per a espais d’activitat econòmica, basat en una cadena de valor conceptualitzada des d’un planejament urbanístic i normativa urbanística estàtica i poc flexible, que pensa més des de l’òptica dels usos residencials i no pas des de l’òptica de l’activitat econòmica. Aquesta aproximació desemboca en un desajust entre el disseny i la concepció dels espais d’activitat econòmica amb l’activitat econòmica que finalment s’acaba implantant.
Els instruments de governança actual també condicionen la realitat actual dels nostres espais d’activitat econòmica: qui i com es dissenyen i planifiquen els espais d’activitat econòmica a casa nostra (l’escala territorial i administrativa actual és l’adequada per a una planificació estratègica dels espais d’activitat econòmica?), la incapacitat de mantenir de forma estable instruments de governança d’aquests espais que n’assegurin el seu manteniment físic, i una reglamentació urbanística basada en la vessant morfològica de l’urbanisme i no en els fluxos econòmics que generen aquests espais (visió poc transversal).
Aquesta realitat actual s’exemplificarà a través de dos línies:
La ponència té com a objectiu final apuntar línies de possible reforma que tinguin possibilitin l’increment de la competitivitat del territori i de les nostres empreses, que podrien passar per la transversalitat (Urbanisme i Economia), per la introducció de nous instruments de governança que incorporessin a les empreses implantades en aquests espais d’activitat econòmica (Business Improvement Districts), per la transparència com a condició necessària prèvia per a la definició d’un model de gestió dels espais d’activitat econòmica (balanç fiscal), per la reducció càrregues econòmiques i administratives per a la producció de sòl per aquestes activitats i, en especial, per a la renovació (brownfields), per la flexibilització de la normativa, per la no descapitalització del país d’espais d’activitat econòmica (especialment la preservació de les parcel·les grans), per la necessitat de generar models de gestió on el principal actor sigui l’usuari (l’empresa) en front de l’actor propietari del sòl/edificació, i on les necessitats de les empreses constitueixin el nord de qualsevol programa de gestió dels teixits industrials consolidats.
Published on 17/12/17
Submitted on 15/12/17
Licence: CC BY-NC-SA license
Are you one of the authors of this document?