Transició energètica: Elements per a millorar-ne la governança

Abstract

TRANSICIÓ ENERGÈTICA. ELEMENTS PER A MILLORAR-NE LA GOVERNANÇA

Coautors

Xavier Farriols Solà

Francesc Reventós Puigjaner

Proposta de Comunicació per a l’eix 1

Partint de la premissa d’un final amb energia 100% renovable i de l’imperatiu ètic de la lluita per la igualtat, la transició energètica es presenta amb una complexitat notable tant per la seva condició de ser mundial com pel fet de necessitar una aproximació multidisciplinària. Aquest és un punt de partida, que assumim, tal com queda plasmat en el llibre que serveix de base per aquesta comunicació: Transició energètica: Què és urgent? Què és important? d’un dels autors, Francesc Reventós Puigjaner, publicat per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Com a problema mundial, la controvèrsia és abordada avui pels estats com un tema més de la cooperació internacional i molts són els que no estan disposats a cedir en les seves aspiracions de desenvolupament en les accions que es prenguin. Aquest problema és especialment rellevant tant en països emergents com en països del Sud global. Com a problema multidisciplinari estem davant d’una gestió complexa, tant a l’hora d’entendre els continguts de les especialitats científiques involucrades, com a la de cercar consens entre les parts.  

Els resultats d’aquestes circumstàncies són un avenç lent i un dubte sobre el compliment dels objectius traçats. Tot i apreciant els acords i propostes de les successives conferències COP, el consens no arriba i la incertesa no sembla tractada adequadament.

Per bé que són molts els temes afectats d’aquesta problemàtica, la comunicació se centra a dos d’ells, la sobrietat o sostenibilitat i el paper de les centrals nuclears a la transició. Tots dos són tractats amb detall al text de referència, seran resumits convenientment i poden evolucionar en la direcció de produir millores notables en el progrés de la transició. Inevitablement sorgeix la pregunta sobre la suficiència de l’actual governança i ens sumem a la preocupació que també es reflecteix als documents preparatoris de la Cimera del Futur de les NU del proper setembre.

En un eventual reforçament de la governança, els autors consideren indispensable la necessitat de comptar amb un major protagonisme de la comunitat científica per avançar en la creació de consens. Basant-nos amb l’experiència d’haver tractat els dos grans temes en entorns científics, pensem que la utilització assenyada i accentuada d’aquests col·lectius ha de permetre una clara millora en l’establiment del consens necessari. L’IPCC (Intergovernamental Panel for Climate Change) és un bon exemple a seguir. Com a òrgan científic de la COP té el debat científic com a eina crucial per a avançar. Seguir aquest exemple a altres nivells ens portarà a un millor enteniment del problema i a una capacitat palesa en congeniar el mitjà i el llarg termini, establir plans B quan convingui o d’establir acords i consens. La indispensable entrada en escena d’ideòlegs, governs i empreses tindria lloc, de forma més justa i eficaç, un cop assegurat aquest coneixement multidisciplinari i científic previ.