El desenvolupament sostenible té per objectiu preservar la continuïtat de la vida i possibilitar el desenvolupament humà en el marc d’un planeta de recursos finits. Entre els recursos físics hi ha els recursos de flux renovables, com la radiació solar, el cicle de l’aigua o la biomassa i els recursos d’estocs finits no renovables com els minerals i els combustibles fòssils; però també hi ha els recursos ecosistèmics, com la salut mediambiental i la biodiversitat d’espècies, essencials per a la vida.
Canviar simplement combustibles fòssils per fonts renovables d’energia no garanteix per si sol un canvi a desenvolupament sostenible, si bé resulta ineludible per recuperar escenaris climàtics i de contaminació ambiental menys devastadors.
El desenvolupament sostenible a la fi de l’era dels fòssils es presenta com un veritable canvi de civilització. Presenta múltiples i diferents facetes que cal abordar en la seva totalitat i interdependència i que tenen en comú la necessitat de revertir moltes pràctiques que han resultat nocives per al medi ambient natural i, de retruc, per a la humanitat.
Avui hi ha un consens molt ampli entorn de la idea que una tasca prioritària és afrontar l’emergència climàtica, intentant mitigar-la i revertir-la com més aviat millor. I això comporta canviar d’arrel la matriu energètica, abandonant els combustibles fòssils i bastint un nou sistema energètic renovable. Sense el recurs a l’energia intensiva i fàcilment disponible dels fòssils caldrà trobar un nou equilibri en l’ús i la gestió dels recursos bàsics per al sosteniment de la vida i les civilitzacions humanes; o sigui, l’energia, l’aigua, l’alimentació, el medi natural i la biodiversitat.
L’objectiu de la present comunicació és contribuir a posar les bases d’aquest important transformació i de forma específica en: a) la definició de noves eines de comptabilització, tant energètica com econòmica, adequades a la nova societat sostenible; b) la reconversió de les activitats econòmiques cap a una economia “verda”; c) una distribució territorial més equilibrada tant de la població com de les activitats humanes, i en particular una relocalització d’aquestes activitats per evitar la insostenible hipertròfia del transport a escala mundial; i d) La impulsió de nous valors i noves formes d’organització social i política adequades a les responsabilitats col·lectives de la nova societat.
Furró Estany, E.; Furró Vidal, Maria del Mar (Furró-Furró-2016), Custodiar la Terra. La voluntat d’un canvi, Editorial Octaedro, Barcelona desembre de 2016.
Riba Romeva, C. (2024), Energia, Una immersió ràpida. Tibidabo Edicions, Barcelona, gener de 2024.
Sempere, J. (2023), Converses sobre coneixements I col·lapses. Icaria Editorial, Barcelona, noviembre de 2023.
Published on 01/06/24
Submitted on 06/05/24
Licence: CC BY-NC-SA license
Are you one of the authors of this document?