La bretxa intergeneracional en els indicadors de pobresa i privació material

La bretxa intergeneracional en els indicadors de pobresa
i privació material

Abstract per al ”IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 5. Sostenibilitat de les polítiques públiques”

Anna Monreal i Prat

Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Hisenda,

Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica

La sèrie homogènia de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) ja té un recorregut de 10 anys, i ja es disposa d’un període de referència que cobreix la dècada 2013-2023, fet que permet comprovar l’evolució de la renda i de la desigualtat des de la recuperació de la crisi financera fins avui, passant per la crisi sanitària del 2020.

Hi ha diferents factors que condicionen la millora en termes de renda disponible, però un dels més importants, i que justifica el present treball, és el de l’edat. En el document s’analitza l’evolució de la renda per tres grups d’edat: el dels menors de 16 anys, el dels joves de 16 a 39 anys i, finalment, el de les persones més grans de 64 anys. Aquesta anàlisi per edats s’abordarà també per un altre dels components de la taxa AROPE: la taxa de privació material severa (PMS).

Així doncs, s’observa una evolució molt diferent de la renda en funció de la franja d’edat. Entre els anys 2013 i 2023, l’augment de la renda de les persones joves (16-39) en termes reals va ser del 8,9 %, mentre que la de les persones més grans de 64 anys va ser del 17,2 %. En aquesta anàlisi no es pot obviar el fet que la principal font d’ingressos de les persones 16-39 és la salarial, mentre que la de les persones grans la principal font d’ingressos és la de les pensions.

File:Draft Monreal Prat 817845726-image1.png

Un altre indicador d’anàlisi és la Taxa de risc de pobresa (TRP), que mostra les persones amb ingressos inferiors al 60 % de la mediana de la distribució, ens indica diferències importants pel que fa a l’edat. Així doncs, mentre que les persones grans presenten una TRP del 14,2 %, per als menors de 16 és del 27,1 %. En aquest punt el treball mostrarà una reflexió sobre la metodologia EU-SILC, que no té en compte determinats suports a la infància que es materialitzen en espècie, i com aquest fet podria sobreestimar la pobresa infantil.

File:Draft Monreal Prat 817845726-image2.png

Finalment, s’analitza la taxa PMS en funció dels tres trams d’edat estudiats, amb la qual es pot comprovar l’elevat grau de benestar relatiu de les persones grans, que contrasta amb unes taxes de PMS més elevades pel que fa a les persones més joves: entre els joves 16-29, la taxa PMS va ser de l’11,1 % el 2023, mentre que per als majors de 64 anys va ser del 4,1 %. Altre cop, aquest fet no es pot desvincular de la pèrdua de poder adquisitiu, així com la vinculació amb el seu habitatge, amb un predomini de la propietat pel que fa a les persones grans, i del lloguer pel que fa als més joves.