ESTIMACIÓ DE LES PARITATS DE PODER ADQUISITIU (PPA) PER A LES COMUNITATS AUTÒNOMES ESPANYOLES. 2021

ESTIMACIÓ DE LES PARITATS DE PODER ADQUISITIU (PPA) PER A LES COMUNITATS AUTÒNOMES ESPANYOLES. 2021

EIX 2. DETERMINANTS DEL CONTEXT MACROECONÒMIC

Àlex Costa. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades

Vittorio Galletto. Institut Metròpoli. Universitat Autònoma de Barcelona

Jaume Garcia. Universitat Pompeu Fabra

Josep Lluís Raymond. Universitat Autònoma de Barcelona

Daniel Sánchez – Serra. OCDE

Abril 2024

Els preus varien entre països però també entre territoris d’un mateix país, fet que qualsevol observador pot apreciar en els seus desplaçaments entre països i dins d’un mateix país/estat. Aquest fet és rellevant pels canvis que suposa en el cost de la vida de la població i en conseqüència, en el nivell de benestar dels individus dels diferents territoris. No cal insistir en la rellevància d’aquesta informació per a la implementació i avaluació de las polítiques públiques.

Tot i aquesta rellevància, no existeixen a Europa estadístiques oficials sobre Paritats de poder adquisitiu (PPA) a nivell regional. En el preàmbul del Reglament del Parlament Europeu i del Consell de 2007 s’indica que “s’han d’encoratjar els Estats membres a elaborar dades per les PPA regionals”. No obstant, a hores d’ara encara no existeixen aquestes dades.

L’objectiu d’aquest treball és estimar les PPA per les Comunitats Autònomes espanyoles (CCAA) utilitzant mètodes indirectes fent ús de la informació més completa i més recent disponible en aquests moments.

La metodologia utilitzada ha comptat amb una perspectiva doble, macro i microeconomètrica (tal com s’havia realitzat en l’estudi anterior que obtenia dades de PPA de les CCAA per l’any 2012 (Costa et al 2015)). La integració d’aquestes dos metodologies permet obtenir una estimació de síntesi que, a l’incorporar d’ambdues aproximacions, es considera la més sòlida possible.

L’aproximació macro aplica la hipòtesi de Balassa-Samuelson que relaciona els nivells de preus amb els nivells de PIB o Renda per càpita. S’estimen dos models, un amb dades pels estats dels EUA i un altre pels països de la zona Euro. La utilització de les dades dels EUA té l’avantatge que es refereixen a observacions regionals d’una mateixa economia, i per tant es pot suposar que mostren un grau d’integració superior al que poden representar dades països diferents, encara que siguin espais físicament més allunyats al nostre àmbit d’estudi. D’altra banda, l’ús de dades dels EUA permet ampliar el model de Balassa-Samuelson amb variables com l’estructura productiva i els preus de l’habitatge.

La metodologia micro estima les PPA com els efectes regionals d’una equació explicativa de la despesa total de les llars espanyoles estimada amb dades de l’Encuesta de Pressupostos Familiars (EPF) de l’INE.

La proposta de PPA de síntesi s’ha fet a partir d’una mitjana ponderada dels resultats dels mètodes macro i micro, on les ponderacions tenen en compte la fiabilitat dels resultats en funció de la grandària de les mostres de l’EPF.

A més de presentar els valors de les PPA pel 2021, en el treball també es mostra com queden corregides macromagnituds tan rellevants com el PIB pc de les CCAA quan es consideren els diferents valors de la PPA de cada comunitat autònoma.