Aquest treball revisa les composicions poètiques que Vicent Andrés Estellés va considerar i anomenar epístoles al llarg de la seua extensa producció literària. Aquest tipus de composicions, juntament amb les èglogues, van ser importants en la seua confirmació com a poeta en llengua catalana en els anys cinquanta, i, a més, aquestes van aportar un to conversacional a la seua poesia, on el jo poètic aprofitava el tu interlocutor i destinatari per tal de construir-se en el text. L’estudi publica, entre els textos revisats, tres poemes epistolars inèdits.
Published on 05/10/21
Accepted on 05/10/21
Submitted on 05/10/21
Volume 36, Issue 2, 2021
DOI: 10.7203/caplletra.71.21031
Licence: Other
Are you one of the authors of this document?