Revision as of 11:36, 11 April 2018

Abstract

Com Estònia -un país relativament petit i amb escassos recursos-, ha assolit un èxit sense precedents mundials en l’àmbit de la innovació? La resposta a aquesta pregunta, que no és simple, és l’objectiu principal d’aquesta contribució acadèmica.

Molts són els elements i les actuacions, tant interns com externs, que combinats, han permès uns processos econòmics més eficients i equitatius. Malgrat que l’ocupació soviètica no donava molts motius per a l’esperança, actualment Estònia es refereix orgullosament a sí mateixa com a "Innovation Hub".

Per tal de desenvolupar tot el potencial dels ecosistemes d’innovació i start-up, nombrosos estudis internacionals identifiquen la combinació de les iniciatives del govern així com el suport del sector privat com a elements clau del procés. En el cas estonià, un país petit i relativament nou (Independència, 1991), iniciatives públiques com l’e-government, els processos de digitalització de les agències públiques, l’e-Residency, la identitat digital, i les possibilitats de constituir companyies on-line amb seguretat, han estat molt ben rebudes per la comunitat start-up.

El sector privat, per la seva banda, també ha estat molt actiu. Programes d’acceleració, espais de co-working, i una creixent comunitat inversora són potents introductors de know-how i capital a l’ecosistema. Les start-ups estonianes han mirat des del primer moment al mercat global. Així, una intensa internacionalització ha permès l’èxit de l’enorme repte col·lectiu plantejat.

Cal considerar també, elements culturals endògens com l’obertura a l’exterior i una influència d’idees transnacionals, afavorida per les ganes de sortir de models passats de control soviètics, i la referència d’un veí també d’èxit en innovació com és Finlàndia. La political self-awareness dels estonians permet provar noves coses i prendre riscos sense el cost o les penalitzacions europees habituals. També cal tenir en consideració les especificitats lingüístiques i culturals del país.

L’anàlisi detallat dels motius cabdals de l’èxit de la cultural nacional d’innovació d’Estònia, i la seva òptima combinació, poden servir com a models a seguir per a d’altres països amb característiques socioculturals, polítiques i econòmiques comparables.

Ponència

La República d’Estònia és un país relativament petit format per una regió continental i un conjunt de 2.222 illes i illots dins del marc Bàltic. El seu territori cobreix un total de 45.228 km, amb una població aproximada d’1,3 milions d’habitants que la fan un dels països menys poblats del conjunt de la Unió Europea (28hab/Km2). Estònia és un país amb escassos recursos que ha assolit un èxit sense precedents mundials en l’àmbit de la innovació. Molts són els elements i les actuacions, tant interns com externs, que combinats, han permès uns processos econòmics i socials més eficients i equitatius. Malgrat que l’ocupació soviètica, amb la conseqüent col·lectivització forçada i milers de deportats i emigrants, no donava molts motius per a l’esperança, actualment Estònia es refereix orgullosament a sí mateixa com a Innovation Hub.

Ens trobem davant d’una economia petita en el sí de la Unió Europea (el seu ingrés a la UE fou l’any 2004 i l’adopció de l’euro l’1 de gener de 2011) que des de 2009 ha patit diverses contraccions econòmiques degut a la crisi financera global. Tot i amb això, en els darrers anys l'economia d'Estònia té un dels majors creixements de la Unió Europea. Segons la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la seva previsió de creixement econòmic per l’any 2019 és del 3% (OCDE Economic Outlook, Vol.2017). Estònia segueix sent, avui en dia, com descriu el Fons Monetari Internacional "destacada entre les economies de transició", un país amb un creixement fort i estable, amb pagaments internacionals, estabilitat monetària i transparència econòmica.

El model e-Estonia és central per a comprendre l’Estonia moderna. A començaments dels anys vuitanta, l’Estonia soviètica va començar a ser l’epicentre del progrés tecnològic i desenvolupament de software a la URSS, així com capdavanta en les polítiques educatives de la regió. Amb el col·lapse soviètic a inicis dels noranta Estònia es va moure molt rapidament per agafar avantatge de la seva proesa tecnològica. Joves líders polítics es van tornar referents intelectuals i socials a l’Europa central i de l’est. Dos dels líders més destacats de la innovació a Estonia, Toomas Hendrik Ilves, qui fou primer ministre amb 31 anys, i Taavi Roivas, primer ministre amb 34 anys, foren, al mateix temps, dos de les més destacades figures polítiques del país. Aquest és un fet molt rellevant per a comprendre l’abast de l’enprenedoria política del país. Des de la seva independència Estònia ha estat l’avantguarda en innovació, encoratjada en gran part pel que ha estat una estratègia política: els líders estonians van decidir que aquest seria un país conegut per fer coses noves. Així, el país ha creat des d’aleshores una cultura nacional centrada en la innovació on es destacable com a marca el model e-Estonia. En definitiva es va implementar una potent emprenedoria política. Estònia s’anomena a ella mateixa com a innovation hub.

Entre aquestes primerenques innovacions polítiques una de les més impactants fou l’adopció de l’impost pla ”flat tax” l’any 1994, sent el primer país d’Europa en rebutjar el tradicional sistema impositiu. El nou impost pla fou un avís a la resta de paisos que Estònia seguiria el seu propi camí en els reptes econòmics i socials. En els anys següents fou el primer país en emprear la votació electrònica a distància, incloent el vot des de la llar en ordenadors personals via internet l’any 2005 i incloent exitosament codis per missatge de text SMS per permetre votar l’any 2011. Estònia ha estat, i és actualment, líder del e-government. La premissa del govern rau en que les tasques del govern poden fer-se més eficientment, més sosteniblament, i més democràticament si es fan on-line. El model és possible gràcies a la especificitat de la seva tarja identitat electrònica (e-ID card), que connecta els estonians en una base de dades nacional, fent possible des de pagar impostos fins a votar en un entorn on-line.

Dades macroeconòmiques

Quines són les dades macroeconòmiques més destacades del país? La següent taula ens mostra els canvis i les previsions dels principals indicadors econòmics estonians.

Taula1. Canvis i previsions de diversos indicadors macroeconòmics (%)

Font: Ministeri de Finances i Oficina del Govern (primavera 2017)

A nivell governamental s’han publicat nombrosos plans d’actuació fonamentats amb l’anàlisi estratègic previ, a nivell sectorial i del conjunt del país, que tots junts de manera coordinada, i connectats amb l’estratègia d’innovació a nivell de la UE (Horitzó 2020), ens marquen els grans objectius d’Estònia, i són juntament amb la iniciativa privada i la cultura nacional d’innovació les claus per a entendre el seu actual èxit econòmic.

Plans i programes estratègics governamentals

Un dels elements més destacats en el cas d’Estònia és la voluntat de coordinació i enllaç de tots els diversos plans i programes estratègics, alineats amb l’estratègia Europa 2020, basada en cinc objectius principals:

1) Ocupació del 75% de la població entre 20-64 anys;

2) Inversió en Recerca i Desenvolupament del 3% del Producte Interior Brut (PIB);

3) Les emissions de gas amb efectes hivernacle han de ser reduïdes en un 20% comparat amb el 1990; la proporció de fons d’energia renovable en el consum final d’energia ha de ser del 20%, i la eficiència energètica ha de créixer un 20%.

4) El percentatge de joves que abandonen l’escola i joves amb nivells baixos d’educació ha d’estar per sota del 10% i al menys un 40% de les noves generacions han de completar l’educació terciària.

5) El nombre de persones vivint amb risc de pobresa, amb privacions materials severes o sense llar ha de ser reduït en 20 milions.

Entre els nombrosos documents estratègics, amb visió 2020 o posterior, elaborats per les autoritats estonianes, cal esmentar els següents pel que fa al seu impacte sobre l’objecte d’anàlisi d’aquesta ponència:

1) National Reform Programme “Estonia 2020”

2) Estonian Research and Development and Innovation Strategy 2014-2020 “Knowledge-based Estonia”

3) Estonian Entrepreneurship Growth Strategy 2014-2020

4) Competitiveness Strategy “Estonia 2020” 2016-2020

5) Information Society Developement Plan 2014-2020

6) Estonia Lifelong Learning Strategy 2014-2020

7) Estonia Tax and Custom Board

8) National Defense Strategy Estonia

9) Development Plan “Integrating Estonia 2020”

10) Estonian Rural Development Plan (ERDP) 2014-2020

11) The Estonian Environmental Strategy 2030

12) Estonia’s Regional Development Strategy 2014-2020

13) Estonian Tourism Development Plan 2014-2020

Anàlisi específic de 4 plans i programes estratègics:

1) National Reform Programme “Estonia 2020”:

El programa nacional de reforma fou aprovat pel govern l’any 2011, i descriu els objectius, i les actuacions requerides, per millorar la competitivitat en el període 2015-2020. Els dos objectius centrals del programa són el increment de la productivitat i de l’ocupació a Estònia. El focus principal d’actuació en els propers anys és l’educació i l’ocupació, amb un especial èmfasi per la integració dels joves, els aturats de llarga durada, i el desenvolupament de les seves habilitats (skills), així com les mesures per a promoure la productivitat i les millores en l’entorn empresarial.

El govern actualitza anualment el programa, a finals del mes d’abril, d’acord amb el seu pla d’actuacions, l’estratègia pressupostària i el seu programa d’estabilitat.

Taula 2. Escenari positiu per a la implementació de l’estratègia “Estònia 2020” comparat amb els nivells base de l’any 2011

Font: Ministeri de Finances i Oficina del Govern (Primavera 2011)

Objectius a llarg termini de la política econòmica

Els factors primaris que impacten en el creixement del PIB són: 1) els factors demogràfics, 2) fins a quin punt la força de treball és emprada en l’economia (majoritàriament descrita per la taxa d’ocupació i el nombre d’hores treballades per la gent), i 3) la productivitat per hora. El creixement del PIB d’Estònia fins a l’any 2007 fou impactat, fonamentalment, pels canvis en el nombre de persones ocupades i la seva productivitat. La influència més gran en el creixement del PIB abans de la crisis va venir del continuat creixement en productivitat. Cal tenir en compte que el futur demogràfic del país és similar al de la resta de països europeus. Així, la reducció de la població local tindrà un gran impacte en la població de 15 a 64 anys. Segons la Oficina Europea d’Estadística (Eurostat), Estònia tindrà 100.000 persones menys en edat de treballar en els propers 20 anys. En conseqüència, per a mantenir l’economia al seu volum actual hi haurà una necessitat creixent de treballadors cada any. La mitjana de creixement real de productivitat a Estònia en els darrers 10 anys ha estat superior a la mitjana Europea, encara que el PIB per càpita en comparació amb la UE continua sent baix i la raó principal és la seva relativa baixa productivitat.

Conseqüentment amb les dades anteriors, els dos reptes centrals en el context de prospectives de creixement continuat per Estònia són l’assoliment d’ un creixement ràpid en productivitat mitjançant productes i serveis amb major intensitat de capital i major valor afegit, i el manteniment de l’alt nivell d’ocupació.

Per a l’any 2020 es marquen estratègicament els següents objectius i prioritats, en diversos eixos transversals:

Incrementar la taxa d’ocupació del grup d’edat 20 – 64 anys:

Incrementar la productivitat per persona ocupada comparat amb la mitjana de la Unió Europea:

Persones ben educades i una societat inclusiva

Reduir la quantitat d’abandonaments escolars prematurs (dropouts), per exemple, el percentatge de joves adults (18-24) amb un màxim d’educació secundaria inferior i sense més educació o formació professional posterior:

Incrementar l’assoliment d’educació terciària, grup d’edat 30-34:

Reduir la taxa de risc de pobresa després de les transferències socials:

Incrementar la taxa de participació en activitats d’educació contínua entre adults (25 –64):

Reduir el percentatge d’adults (25 – 64) sense cap educació o formació professional:

Reduir la taxa d’atur de llarga durada:

Reduir la taxa d’atur juvenil (grup d’edat 15 - 24):

Incrementar la taxa d’activitat laboral (grup d’edat 15 - 64):

Les prioritats del govern en la qualitat, disponibilitat i efectivitat de l’educació són les següents:

1. Millorar la qualitat del sistema educatiu i adaptar-lo als canvis demogràfics.

2. Emparellar la formació i l’educació professional amb les necessitats del mercat laboral modern (incloent fent un millor ús del potencial del mercat interior de la UE i d’altres polítiques) i incrementar la proporció de gent amb educació professional a formació professional o nivell educatiu superior.

3. Incrementar la competitivitat internacional de l’educació superior.

Oferta laboral

4. Incrementar l’impacte de les polítiques actives del mercat laboral i la sostenibilitat del seu finançament.

5. Incrementar els anys de vida saludable tot millorant les conductes relacionades amb la salut i reduint el nombre d’accidents, així com desenvolupant infraestructures d’atenció sanitària.

Negoci competitiu

Incrementar el nivell d’inversió en Recerca i Desenvolupament:

Incrementar el percentatge de les exportacions estonianes sobre el comerç mundial:

L’incrementar dels costos laborals no ha d’excedir la taxa de creixement de la productivitat:

Prioritats del govern:

6. Formular una política que faciliti un increment a llarg termini en la competitivitat internacional de les companyies.

7. Crear un context apropiat per atraure més inversió estrangera directa en sectors amb gran potencial exportador i valor afegit.

8. Crear pre-condicions per incrementar el volum de Recerca i Desenvolupament en el sector privat i incrementar la qualitat dels “ouputs” de la innovació.

9. Un us mes ampli del potencial de les industries creatives, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i altres tecnologies claus per tal d’incrementar el valor afegit d’altres sectors.

10. Desenvolupar recursos humans compromesos amb la recerca i assegurar una oferta futura d’enginyers i especialistes d’alt nivell.

11. Atreure transports, TIC i altres infraestructures públiques, entorns vius (laboratoris socials vius) i institucions que donin suport als negocis cap a un nivell internacional.

Economia mediambiental sostenible i sector energètic

Nivell de gas amb efecte hivernacle comparat amb els nivells de 2005 (Aquest objectiu s’aplica a sectors fora del sistema Europeu de comerç d’Emissions (EU ETS):

Increment del percentatge d’energia renovable fins el 25% del consum final d’energia:

Mantenir el nivell del consum final d’energia al nivell de l’any 2010:

Prioritats del govern:

12. Implementar canvis estructurals de llarg termini en el sector de l’energia d’acord amb els objectius de país en matèria d’energia i eficiència de seguretat / Conservació energètica.

13. Reduir el recurs general i la intensitat energètica de la economia / Eficiència dels recursos.

Un sector públic adaptat i sostenible

Superàvit estructural del pressupost públic:

Prioritats del govern:

14. Assolir un superàvit del pressupost públic l’any 2014 i mantenir-lo en aquesta situació en el llarg termini.

15. Millora de la sostenibilitat de la despesa social en el sector públic en un escenari de disminució de l’edat laboral i d’envelliment de la població, garantint l'efectiva assistència sanitària i una ben orientada i eficaç política social (incloent-hi els serveis de suport necessari).

16. Seguir amb una política pressupostària compatible amb la competitivitat (nivell alt de despeses productives, una major flexibilitat, control dels costos salarials del sector públic, planificació dels ingressos dels governs locals en l'estratègia de pressupost estatal).

17. Continuar amb una reducció gradual dels impostos sobre el treball i els beneficis i un augment dels impostos sobre el consum i les càrregues ambientals.

18. Adaptar el sector governamental als canvis en l’entorn extern i intern.

2) Estonian Research and Development and Innovation Strategy 2014-2020 “Knowledge-based Estonia”:

Ens trobem davant del tercer document estratègic estonià sobre Recerca, Desenvolupament i Innovació (RDI). Fou aprovat pel parlament el 21 de gener de l’any 2014. L'objectiu general del desenvolupament de RDI és crear les condicions favorables per a un increment en la productivitat i en el nivell de vida, per la qualitat de l’educació i la cultura i per al desenvolupament global del país.

Aquesta estratègia parteix de quatre premisses fonamentals:

1) La recerca a Estònia és d’alt nivell i diversa.

2) La Recerca i Desenvolupament funcionen en l’interès de la societat i l’economia d’Estònia.

3) La Recerca i el Desenvolupament fa l’estructura de l’economia més intensiva en coneixement.

4) Estònia és activa i visible en la cooperació internacional en Recerca, Desenvolupament i Innovació.

Mentre les estratègies prèvies estaven enfocades principalment al desenvolupament de la capacitat en RDI, l’objectiu de l’estratègia actual és emprar el potencial creat pel desenvolupament i creixement econòmic d’Estònia. Les prioritats venen donades sobre la base d’un nou mètode d’especialització intel·ligent “Smart”.

Visió de conjunt de la Recerca, Desenvolupament i Innovació a Estònia

En diversos plans estratègics s’han publicat visions de conjunt sobre Recerca i Desenvolupament, amb els següents punts a destacar:

• Un cop restaurada la independència d’Estònia, el nou Estat ha sigut capaç de millorar la qualitat i volum de la seva recerca acadèmica. Des de l’entrada a la Unió Europea una proporció significativa de Fons Estructurals Europeus han anat directament al desenvolupament d’infraestructures de Recerca i Desenvolupament, capital humà i emprenedoria. Aquest fet ha ajudat a crear unes condicions modernes i un entorn atractiu per a la recerca, afegit al nombre d’investigadors i unes més grans oportunitats per a la cooperació internacional.

• Un sistema eficaç i en desenvolupament constant de RDI basat en una competitivitat de qualitat. També s’ha creat una estructura de suport pel sector emprenedor. Reformes estructurals han estat implementades i s’ha creat un marc legislatiu apropiat.

• El volum de RD ha incrementat més ràpidament que el PIB. A Estònia aquesta millora en activitat d’RD s’ha assolit donat el ràpid increment en la RD del sector privat això com pel decidit suport del sector públic.

• La estructura de RDI en l’economia a Estònia ha estat formada, al llarg dels anys, donades les interaccions d’un gran nombre de factors. Tot i amb això, en certs sectors, la productivitat de Finlàndia és més del doble que la d’Estònia.

• Donada la eficiència de la recerca i l’increment en el seu volum, investigadors d’Estònia han assolit lloc capdavanters en diversos camps, a nivell mundial. Mentre que a la UE el percentatge de publicacions incrementa anualment a un ritme del 5%, a Estònia ha incrementat en un 11%. Així mateix, l’impacte dels resultats publicats també ha incrementat notablement.

• Alguns problemes detectats:

• • Malgrat l’increment anual en nombre de doctorats, i l’increment en la proporció d’investigadors, no ha estat suficient per fer canvis en l’estructura de l’economia o per cobrir les necessitats de la societat.

• • Lent llançament de programes específics de RD. El rol dels ministeris en determinar les necessitats de la societat és generalment menor i l’activitat de coordinació entre els ministeris per comissionar l’RD requerida per l’Estat ha estat insuficient.

• • Els centres de competència han donat suport a la cooperació entre empreses i institucions de recerca, i el programa clúster ha donat suport a la cooperació entre empreses, però no ha donat suport a l’activitat de RD.

• • Les mesures RD estan fragmentades, donat que hi ha moltes fons de finançament i actes legals. Això ha provocat un increment de la burocràcia administrativa i dificultats en les mesures de coordinació.

• • Tot i que la internacionalització de la recerca ha estat activa durant els darrers anys, no totes les seves possibilitats s’han emprat de la manera més positiva.

Recomanacions que sorgeixen dels diversos estudis de valoració del sistema estonià de RDI:

- Estònia ha de continuar els seus esforços actuals cap a la societat del coneixement (Knowledge-based), posant més atenció a les tasques directes a l’economia i a la societat. Les polítiques de RDI s’han de tenir en compte com un instrument per assolir els objectius socials i econòmics. Per canviar l’estructura de l’economia cal més atenció al increment del valor afegit en sectors tradicionals.

- Cal una conscienciació per combinar de manera innovadora sectors tecnològics ja existents al món en una oportunitat estratègica de desenvolupar noves funcionalitats ( per exemple, Mobile parking). Donada la dimensió petita d’Estònia i la facilitat i rapidesa de la cooperació entre sectors econòmics i les autoritats, Estònia té una avantatge significativa en aquesta àrea en front de països grans.

- S’ha d’establir un focus clar en la reducció del nombre de programes nacionals de RDI i fer la seva implementació més eficient. D’acord amb l’“smart specialization concept” cal en el futur concentrar-se en un nombre reduït de camps de creixement. La preferència s’ha de donar al desenvolupament d’aquests camps, en cooperació amb els ministeris, amb l’ajuda de les mesures de RDI i polítiques d’emprenedoria (R. Kattel, E. Karo, P. Tonurist, L. Looga, U. Varblane, T. Roolaht, 2012)

- La cooperació entre institucions de Recerca i de Desenvolupament, i entre empreses, ha de millorar significativament. Les associacions professionals i els emprenedors han d’estar involucrats més com a socis en el desenvolupament de polítiques i programes.

- El sistema per a la protecció legal de la propietat intel·lectual ha d’estar actualitzat per tal de proveir inclús un millor suport a la Recerca i Desenvolupament i Innovació, especialment tenint en compte la petita dimensió del país. Cal una especial atenció a la implementació de la política estoniana de protecció intel·lectual a nivell de la Unió Europea i internacional.

             *The Estonian Patent Office: Segons informació facil·litada per la mateixa Oficina, l'any 1940 després de l'ocupació i annexió d'Estònia es va produir la liquidació de la State Patent Office. Amb aquest fet tot el sistema de protecció legal fou destruit. Un cop assolida la independència les autoritats del país van re-establir ràpidament l'Oficina de Patents, amb l'aprovació de la regulació governamental n.254 de 3 de desembre de 1991. Actualment l'Oficina és una Agència governamental dependent del Ministeri de Justícia. Les patents a Estònia tenen una vigència fins a 20 anys. L'activitat de l'Oficina té com a finalitat ajudar a assolir cinc objectus nacionals importants: Construir la riquesa nacional; Garantir la credibilitat internacional i els drets humans de l'Estat d'Estònia; fomentar la innovació; Incrementar la competitivitat dels negocis i les exportacions estonianes; Garantir la protecció internacional dels descobriments científics estonians. L'Oficina es planteja sis objectius principals: Incrementar el nombre d'invencions protegides i marques comercials a Estònia; Reduir els terminis administratius sense rebaixar la qualitat de les seves decisions; Transició total a serveis sense papers físics; Fer de l'Oficina de Patents un centre amb competències sobre tota la propietat intel·lectual; Desenvolupar una xarxa internacional i intra-Estònia; Assegurar la motivació dels seus treballadors.
         
         

- Una de les barreres més importants per al desenvolupament de l’economia i societat d’Estònia és el limitat capital humà. S’han de trobar oportunitats per un millor compromís de la població actual, i millorar les seves competències així com portar especialistes estrangers al país. Estònia necessita una política d’immigració que doni suport a l’estudi i ocupació d’especialistes que calen per l’Estat i l’economia.

- D’acord amb la Constitució, la Recerca i el Desenvolupament en el camp de la llengua i cultura d’Estònia ha de continuar i desenvolupar-se. Desenvolupar les humanitats, encoratjant la seva natura transversal, es necessari per la comunicació i implementació del coneixement.

- Per tal d’assegurar educació superior “knowledge-based” i la eficiència d’ambdós recerca i el sistema superior d’educació, les prioritats de finançament de la recerca i de l’educació superior han d’estar més vinculades.

- La cooperació en recerca internacional entre l’Estat, institucions de Recerca i Desenvolupament així com empreses ha de millorar. És important més connexió amb las iniciatives de l’Àrea Europea de Recerca i participar en infraestructures de RD pan-europees. Per millorar la Recerca i Desenvolupament intern és important emprar el potencial del Programa Europeu de Recerca i Innovació “Horitzó 2020”.

- S’ha de posar més atenció a la implementació de polítiques i al reforçament de la seva coordinació central. Els ministeris han d’estar més implicats en el desenvolupament i implementació de les polítiques RDI. El rol del Research and Development Council (Fundació governamental establerta per a concentrar el finançament de RD) ha de ser més específic.

- Per tal de desenvolupar l’organització i les infraestructures de Recerca, la estructura de la recerca publica i institucions de desenvolupament ha de ser revisada. Cal implementar les mesures per assolir una infraestructura moderna, assegurar la sostenibilitat de la infraestructura i assolir el seu us eficient, inclús obrint serveis per empreses.

- L’abast i la selecció dels instruments d’RDI ha de créixer. En el desenvolupament del sistema de mesures d’RDI cal més atenció al potencial empresarial, especialment de les empreses que no contribueixen encara a activitats de desenvolupament. L’accés d’empreses a finançament per innovació ha de ser millorat, possiblement emprant inversió basada en el sistema de mercat per tal de preservar un sistema de motivació encoratjador.

- Cal una reducció de la fragmentació en el finançament de la Recerca i la Innovació, incloent examinar les possibilitat i necessitat d’una consolidació de mesures.

- Un direcció estratègica efectiva requereix d’una reorganització de les estadístiques i del sistema de seguiment per a finançar la Recerca i el Desenvolupament.

La visió 2020 de l'estratègia estoniana per a la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació

La implementació rapida i flexible dels resultats de recerca, i el coneixement, per millorar la societat i l’economia del benestar a Estònia és acceptat com natural i part de l’activitat diària. Els investigadors estonians han assolit globalment molt bons resultats, la recerca d’Estònia es internacionalment competitiva i una part natural de l’àrea de recerca europea i nòrdica. Estònia te bones condicions per la creació d’emprenedoria d’alt valor afegit. Estònia es globalment coneguda i visible com a desenvolupadora i implementadora de noves solucions tecnològiques. Estònia es una societat innovadora, i compren la necessitat de la recerca i el desenvolupament, i valora el personal investigador altament qualificat.

Taula 4: Finançament indicatiu de l’estratègia RDI, per mesura i any.

Font: Estonian Research and Development and Innovation Strategy 2014-2020 “Knowledge-based Estonia”.

Anàlisis DAFO del sistema de Recerca, Desenvolupament i Innovació:

Punts Forts

• Un sistema RDI, que funciona i desenvolupat, basat en una competència de qualitat, i una estructura de suport per al sector empresarial.

• Un entorn modernitzat.

• Bones dinàmiques de desenvolupament, una capacitat substancial per a un ús i implementació d’èxit de les inversions.

• Una societat innovadora.

• Grups de recerca sòlids i en constant desenvolupament.

Punts Dèbils

• Nivell d'ingressos baix de l'economia d’Estònia. Per exemple, la seva posició baixa en cadenes de valor internacionals.

• Capacitat desigual en la gestió i coordinació en l’àmbit específic d'investigació i desenvolupament.

• Paper menor dels ministeris en la determinació de necessitats de la societat.

• Insuficient motivació i capacitat per a la cooperació entre universitats i empreses.

• Problemes de coordinació, manca d'unitat, les estadístiques de finançament RD no admeten gestió específica a cada camp.

• Manca de massa crítica en molts camps, que es converteix en restrictiu.

• Molt dominantment basada en el projecte, no en els “outputs” o en la qualitat.

• Poc interès entre empreses amb capacitat de recerca (sobretot de propietat estrangera) en la posada en marxa de projectes de desenvolupament a Estònia.

Amenaces

• Fuga de cervells.

• Problemes de cobertura específic a cada camp versus massa crítica. inclús per garantir els objectius d’educació i de cultura i llengua estoniana.

• Separació de la Recerca de l'economia i la societat, com a resultat que el benefici social (eficiència) de RDI és baixa. Excessiu focus en el sistema de recerca en diners públics, poc esforç per atraure diner privat.

• Centrar-se en problemes interns, poca atenció als problemes estrangers, incapacitat de consensuar els grans temes (decisions estratègiques).

• L'estatus de l'estructura econòmica d'Estònia com un país de subcontractació de poc valor afegit.

Oportunitats

• Considerar la política de RDI com a mitjà per a la consecució dels objectius econòmics i socials. Inclús per canviar l'estructura de l'economia.

• Utilitzar recursos UE intel·ligentment.

• Assolir la massa crítica i una major competència mitjançant la cooperació internacional. Incloent-hi les iniciatives de l'espai europeu de recerca i programes de recerca comuna i infraestructura dels països bàltics.

• Utilitzar la tecnologia mundial a Estònia d'una manera nova, buscar i implementar oportunitats de nínxol.

• L'Estat ha de ser intel·ligent en la seva posada en servei de la recerca i com a usuari.

• Aprofitar les oportunitats creades per la política de migració d'una manera intel·ligent.

• Implementar reeixidament noves formes de recerca, e-infrastructure i infraestructura dispersa, utilitzar dades de recerca d’accés i resultats oberts.

• Augmentar el capital privat (incloent-hi l'estranger).

3) Estonian entrepreneurship growth strategy 2014-2020:

El Ministre d’Afers Econòmics i Comunicacions, Sr. Juhan Parts, indicava en el prefaci d’aquest document estratègic l’any 2013 que els grans reptes per incrementar el benestar d’Estònia eren: “incrementar la productivitat, estimular l’emprenedoria i encoratjar la innovació.

L’objectiu general de la estratègia de creixement emprenedor es facilitar l’assoliment dels objectius del pla de competitivitat “Estònia 2020” per millorar la productivitat i l’ocupació.

4) El Pla de Competitivitat “Estònia 2020” (Competitiveness Strategy) té dos grans objectius:

1. Incrementar la productivitat per persona empleada fins al 80% de la mitjana EU.

2. Fer créixer el rati de feina (employment) en la franja edat 20-64 fins el 76%.

L’estratègia de creixement de l’emprenedoria busca d’assolir l’objectiu que els emprenedors d’Estònia guanyin ingressos més elevats mitjançant productes i serveis amb un valor afegit més alt. Per això, les polítiques d’innovació i emprenedoria s’han de tractar en un marc estratègic únic que asseguri la coherència entre les polítiques que s’han, fins ara, tractat apart del nivell estratègic, i amb això assegurar un millor rendiment.

Quins són els punts claus de la visió 2020?: Integració en l’entorn empresarial internacional; Especialització, credibilitat i adaptabilitat; Atractiu per a emprenedors audaços i actius i talent jove; Situar-se a l’encreuament dels negocis internacionals en una EU forta; i un sector públic solidari que gestioni de manera pro activa.

Col·laboració público-privada

Per tal de desenvolupar tot el potencial dels ecosistemes d’innovació i startup, nombrosos estudis internacionals identifiquen la combinació de les iniciatives del govern així com el suport del sector privat com a elements clau del procés. En el cas d’Estònia, un país petit i relativament nou, iniciatives públiques com l’e-government, els processos de digitalització de les agències públiques, l’e-Residency, la identitat digital, i les possibilitats de constituir companyies on-line amb seguretat, han estat molt ben rebudes per la comunitat startup.

La innovació estoniana no ha estat limitada al sector públic. En el sector privat els estonians han emfatitzat la innovació tecnològica i de les telecomunicacions. El país fou un dels primers ha disposar de wifi accessible i arreu del territori, suministrat en cooperació amb els negocis privats, incloent restaurants, llibreries, i cafeteries. La interrelació del sector públic i privat en la creació d’un entorn per la innovació no pot ser infraestimada.

El sector privat ha estat molt actiu. Programes d’acceleració, espais de co-working, i una creixent comunitat inversora són potents introductors de know-how i capital a l’ecosistema. Les startups estonianes han mirat des del primer moment al mercat global. Així, una intensa internacionalització ha permès l’èxit de l’enorme repte col·lectiu plantejat.

L’entorn empresarial a Estònia es generalment business-friendly. El sistema fiscal ha resultat beneficiós pels empresaris oferint oportunitats per desenvolupament futur. Hi ha també una estructura potent en suport de l’emprenedoria. Per a Estònia és important incrementar la seva reputació internacional per tal d’atreure la inversió necessària per a un continuat creixement econòmic.

Les mancances estratègiques de la comunitat empresarial d’Estònia que a llarga escala impedeixen més productivitat i el creixement del benestar nacional provenen del fet que hi ha masses operadors amb poca ambició en termes de desenvolupament de producte així com amb poques aspiracions cap el mercat exterior. També poden millorar en la qualitat de la gestió i la eficiència. Un altre punt clau és la manca de cooperació entre operadors en la exportació que, considerant el baix volum de les exportacions, es sovint essencial per a l’èxit. Els recursos humans o el coneixement i l’expertesa dels treballadors és una altre àrea de preocupació. L’element clau és la conformitat del contingut de l’educació amb les demandes del mercat laboral, que es un factor crític per millorar l’ocupació i incrementar el valor afegit i la productivitat.

Donat que la economia estoniana esta molt integrada amb la de la Unió europea, així com amb la mundial, també esta lògicament molt influenciada per l’entorn empresarial exterior. Canvis en l’economia mundial, especialment amb els socis principals, són avui en dia un greu risc. Aquest fet es pot minimitzar amb mesures orientades a l’exportació. Al mateix temps, el veïnatge dels països nòrdics posa el creixement dels salaris en tensió, fet que força als emprenedors a la eficiència. A més el veïnatge amb països rics es una avantatge competitiva clara.

Especialització intel·ligent

L’estratègia “smart specialisation” d’Estònia es basa en concentrar-se en activitats que prioritzin el desenvolupament en àrees amb el major potencial. L’anàlisi realitzat per l’Estonian Development Fund mostra que les àrees amb més potencial són:

1 Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) transversalment en tots els sectors (per exemple, cyber-security, software development, Automation and Robotisation);

2 Tecnologies i serveis de la salut (per exemple, biotechnology, e-health);

3 Ús més eficient dels recursos (per exemple, smart-house, Health-promoting food, chemical industry).

Un cop detectades les àrees de major potencial l’Estat ha de formular reptes mentre les solucions son treballades en col·laboració amb les empreses i el sector acadèmic.

L’Estat implementa aquestes activitats amb tres instruments principals:

1) Desenvolupament de xarxes de cooperació (incloent-hi xarxes internacionals).

2) Desenvolupament de polítiques de demanda.

3) Foment de l’emprenedoria start-up.

Connexions de l’estratègia de creixement amb altres plans de desenvolupament:

Elements culturals:

Cal considerar també, elements culturals endògens com l’obertura a l’exterior i una influència d’idees transnacionals, afavorida per les ganes de sortir de models passats de control soviètics, i la referència d’un veí també d’èxit en innovació com és Finlàndia. La political self-awareness dels estonians permet provar noves coses i prendre riscos sense el cost o les penalitzacions europees habituals. També cal tenir en consideració les especificitats lingüístiques i culturals del país.

Els estonians són emprenedors i empresaris ambiciosos. El nombre d’empreses establertes amb facturació de més de 125.000 euros, segons Business Register, van ser l’any 2011 de 1150. El nombre objectiu per 2020 és de 1600. Segons Statistics Estonia el nombre d’empreses amb almenys 20 treballadors fou al 2011 de 3217 i l’objectiu 2020 és de 4000. Principals reptes: Desenvolupament de coneixement emprenedor; emergencia d’empreses innovadores i de rapid creixement; per emprenedors, començar un negoci és més un moviment de força que explotar les oportunitats del mercar; la capacitat de gestió/management dels estonians és baixa i el seu horitzó de planificació de curt termini. Com respondre a aquests reptes exposats anteriorment: creació de condicions favorables per la creació i desenvolupament de noves empreses; millorar l’entrada d’idees empresarials ambicioses; la promoció de la creació i implementació de models empresarials ambiciosos; assegurar estudis empresarials d’alta qualitat i integrats; incrementar la disponibilitat de capital per a començar un negoci; promoure la creació d’empreses spin-off; la millorar de la qualitat del management/gestió.

Costos estimats de l’estratègia de creixement d’Estònia:

Objectiu 1: Les empreses estonianes són competitives en àrees de creixement global. 2014-2020: 77,000,000€

Objectiu 2: Els estonians són emprenedors i les empreses ambicioses. 54,750,000€

Objectiu 3: Les empreses estonianes produeixen eficientment i amb estalvi de recursos productes i serveis d’alt valor afegit. 75,000,000€

Objectiu 4: Les empreses estonianes són exportadores actives. (Veure objectiu 3)

Objectiu 5: L’entorn empresarial estonia és competitiu comparat amb la resta del món. 175,600,000€

TOTAL pel període 2014 - 2020: 382,350,000€

L’emprenedoria i la digitalització a Estònia:

Estonia és citada socint com a model de política orientada a la empreneduria. Això no és per casualitat. Des de la seva independència el govern ha passat d’un model economic planificat a un de liberal, basat en les polítiques innovadores com la digitalització dels serveis governamentals. Una de les accions més visibles en aquest marc és el mundialment conegut e-programa e-Residency, que el país ofereix a qualsevol persona que vulgui tenir un negoci en xarxa des de la base digital estoniana. A banda de les polítiques emprenedores impulsades pel govern el report del World Economic Forum (2016) destaca tres elements d’èxit per a explicar a nivell cultural el ranking 1 d’Estonia en empreneduria:

1. Estonia ha tingut una llarga historia i cultura de dependència i persistència.

2. Com a resultat del punt primer els estonians estan orgullosos de la seva habilitat de persistir i d’inventiva siguin quines siguin les condicions. En la darrera dècada trobem múltiples exemples d’històries d’èxit que han inspirat les noves generacions d’emprenedors que volen seguir el camí d’Skype, com TransferWise, Jobbatical, TSolutions, Erply, PipeDrive, etc...

3. El ser d’un país petit els emprenedors estonians amb objectius ambiciosos estan forçats a pensar internacionalment des del començament. Al mateix temps, la dimensió petita pel que fa a volum de població ajuda al networking, fent del handicap inicial una avantatge.

Interactuant amb l’Estonian Entrenpreneurship Growth i els altres plans estratègics, el pla Information Society Development amplifica la reputació internacional d’Estonia com a país d’e-solucions així com ajuda a promoure el desenvolupament de l’empreneduria digital. El programa StartUp Estonia prioritza tres línies d’actuació:

- Distribució de moduls d’aprenentatge relatius a empreneduria start-up, equips interdisciplinaris i spin-offs;

- Contribuir a un rapid “prototyping” i una introducció al mercat de productes minimament viables;

- Suport a la inclusió i desenvolupament de competencies de gestió en start-ups.

Com hem pogut observar al llarg d’aquesta ponència un element significatiu a esmentar és el gran esforç fet a Estònia per a promoure e implementar col·laboració entre la recerca universitaria, el desenvolupament comunitari i les empreses. Aquest esforç ha donat lloc per exemple a solucions com“Adapter”, que dona resposta a les preguntes de les empreses en un màxim de cinc dies laborables.

Donades les característiques culturals d’Estonia fins i tot se li ha aplicat el concepte “Intraenterpreneur” és a dir que tenen mentalitat i conducta emprenedora tot i treballar en grans empreses. Intrapreneurship és conegut com la pràctica d’un estil de gestió corporatiu que integra enfocs d’innovació i risk-taking, que són més tradicionalment ubicats en el món enprenedor.

Cyber-Seguretat:

Per la innovació estoniana és de vital importancia desenvolupar mesures de seguretat "on-line" Després de patir diversos "cyber-attacks" Estònia va invertir de manera intensa en mesures preventives per reforçar la seguretat online. Tenint present el seu lideratge, l’any 2008 la OTAN va establir el seu Center for Cyber Defense a Tallin. A meitat dels 90 la Tiger Leap Fondation fou establerta a Estonia. La fundació assigna diners al pressupost del govern per a crear i millorar xarxes d’informàtica per tota Estonia, especialment en el sector educatiu. La seguretat d’internet, eficiencia, i llibertat son part prominent de la història moderna d’Estònia.

Estònia, un model a seguir?

Estònia fou molt ràpida en la seva obertura al món després de la caiguda de la Unió Soviètica. Va donar la benvinguda a nombrosos intelectuals, líders empresarials i experts polítics. Estònia sempre ha mirat a l’exterior, sent un iman per a idees i visionaris d’arreu del món. La influencia de les idees transnacionals sempre ha estat present en la política i economia d’Estònia. A més, els seus veins Finlandesos han servit d’inspiració. La seva influencia no pot ser desestimada, donada la narrativa propia en innovació d’aquest país. I finalment Estònia ha tingut una transició democratica relativament suau i pacífica, fet que no és comú a d’altres Estats post-sovietics com Moldova, Bielorussia o Ucraïna.

Com indica Joseph M. Ellis (2016), la innovació estoniana a portat a més innovació. Estònia ha solidificat una cultura nacional d’innovació. Els seus ciutadans i representants governamentals estan orgullosos a nivell internacional de dir-se “primers” o innovadors. Aquesta auto consciència política continua influint als líders polítics estonians que no tenen por de ser penalitzats pels votants per provar noves coses i assumir riscos.

En l’anàlisi detallat dels motius cabdals de l’èxit de la cultural nacional d’innovació d’Estònia, i la seva òptima combinació, en destaca el sòlid suport del govern, l'emprenedoria política, el paper decidit de la iniciativa privada, l'especialització intel·ligent, la transversalitat, la col·laboració publico-privada i una visió global del conjunt de la societat, juntament amb una ambició i assumpció de riscos alta, poden servir com a models a seguir per a d’altres països amb característiques socioculturals, polítiques i econòmiques comparables.

En el cas català es pot afirmar que, a banda dels factors endògens més psicosocials o vinculats al caràcter general del país i aquells elements característics de la economia catalana com la seva obertura exterior, els motius exògens que expliquen l'èxit del model e-Estonia poden ser aprofitats per tal de situar el nostre país en un nivell de lideratge global en la societat del coneixement. Així, una reforma del sistema públic per tal d'introduir el concepte d'intraprenedoria, una reforma del sistema fiscal que afavoreixi l'emprenedoria i els "business angels", un increment de la massa crítica i la flexibilitat de la Recerca per tal de ser més potents en la gestió de la competència en recursos i finançament a nivell internacional, una estratègia política clara i decidida, i una consciènciació social de l'impacte positiu en el benestar col·lectiu de la innovació i els seus resultats pràctics, són accions que poden situar Catalunya i la seva innovació en un nivell superior d'excel·lència.

Paraules clau:

Ambició

Col·laboració

Especialització intel·ligent

Innovació enfocada

Internacionalització

Intraprenedoria

Transversalitat

Referències bibliogràfiques

Government of Estonia (2013) “Estonian Entrepreneurship Growth Strategy 2014-2020”.

Government of Estonia (2017) “National Reform Programme “Estonia 2020””.

Jérôme Libret (2018) “The Estonian entrepreneurship strategy’s success”, January,5. http://www.2m02.ee/blog/estonian-entrepreneurship-strategy-success

Joseph M. Ellis (2016) “Estonian’s innovation culture: How did it happen?”, December, 7. http://www.fpri.org/article/2016/12/estonians-innovation-culture-happen/

Parliament of Estonia (2014) “Estonian Research and Development and Innovation Strategy 2014-2020 “Knowledge-based Estonia””.

R. Kattel, E.Karo, P. Tonurist, L. Looga, U. Varblane, T. Roohalt (2012) “Assesment of the implementation of the research and development and innovation strategy”. http://www.tips.ut.ee/index.php?module=32&op=1&id=3532

World Economic Forum (2016) “Entrepreneurial Employee Activity and Competitiveness in Europe”. http://www3.webforum.org/docs/WEF_Entrepreneurship_in_Europe.pdf