Revision as of 13:47, 16 February 2018

Abstract

Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada a nivell europeu que permet conèixer la renda bruta de les llars i també altres aspectes relacionats amb la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social.

Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada.

Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi  – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.