Revision as of 11:19, 20 September 2017

Abstract

El sistema de Recerca català ha obtingut, en els darrers anys, uns resultats remarcables en el context europeu. La majoria d’indicadors utilitzats per mesurar la productivitat científica indiquen un creixement molt important en els darrers 15 anys al nostre país, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. De fet, hom pot demostrat com en gairebé tots els casos els resultats obtinguts pel conjunt d’Universitats i Centres de Recerca catalans és molt superior als resultats esperables, tenint en compte el seu pes poblacional o fins i tot de PIB dins la Unió Europea.

Aquest increment es pot atribuir a un conjunt de polítiques públiques desenvolupades amb un alt grau de consens des de principis dels 2000, malgrat que en els darrers anys la crisi econòmica està provocant moltes dificultats en el teixit investigador del país, i fins i tot posa en risc algunes de les fites assolides.

La sostenibilitat d’aquest sistema està ara en discussió, davant d’elements com la caiguda de la inversió pública, la gran distància respecte la mitjana europea de la inversió privada en R&D, o la configuració política futura del país. Tots aquests són elements que introdueixen dubtes per al futur proper del sistema de Recerca català. Tot i això, l’article intenta mostra com la fortalesa de l’actual sistema és molt alta, i com la seva demostrada eficiència pot convertir aquests riscos en oportunitats, si en els propers anys s’hi fa una nova aposta decidida, tant per a la potència científica del país com per a l’increment de la productivitat empresarial.