Revision as of 12:07, 20 January 2025

Abstract

The energy transition is at a crucial point. Is it time to redefine the consensuses reached in the past? Can long-term agreements avoid conflicts in the short term? It seems, as we have reached the second decade of the 21st century, that the cartographic models that guided the energy transition have become obsolete. The author proposes to approach an analysis based more on observation than on preconceived doctrines and models. We are in a confusing moment. It can be stated that “no one can reverse the energy transition” or that this is the last opportunity to “drive the energy transition” threatened by a clash between renewable energies and energy monopolies. We live in a moment of strong frustration. An energetic and passionate narrative style pours out on us. Duels between egos and moments of confusion appear. The energy transition is entangled with the geopolitics that are stopping it. New challenges and old fantasies appear. Suddenly nuclear energy, gas, renewable fuels, hydrogen enter the political agenda. Energy transition, renewable energies, collapse, consensus, metamorphosis Introducció. La transició energètica o Energie-wende està vinculat un Zeit-wende.S’acostuma a traduir per “gir” o “canvi radical”. “Transició” dona l’idea, errònia, de continuïtat. Exclou la ruptura. La “transició energètica” denota un programa, una intenció, una voluntat. És una revolució sense revolució: la “consciència revolucionaria”, per Ulrich Beck (2017: 73), és aliena a la metamorfosis del món. I Ching descriu que “després d’un temps de decadència” arriba un “punt crucial... en que la transformació esdevé fàcil i simple”. El Tao expressa aquest dos aspectes: “deixar darrera” i “anar” (Jung, 1995: 56). Exigir que la transició obtingui autorització en mans d’aquells als que es fa la revolució resultat, per Hermann Scheer (2011: 170), contradictori (Scheer, 2011:170). El camí vers una “modernitat sostenible” es qualsevols cosa excepte lineal; per això la modernitat sostenible, per Harald Welzer (2017: 151), és “utòpica” i exclou els “masterplan”. La transició energètica s’adequa allò que expressa Aleix Tocqueville: quan el passat és incapaç d’il·luminar el futur l’esperit camina a les fosques. Significa que ha arribat el moment de pensar el futur sense la xarxa de seguretat que proporciona el passat. La teoria social analitza com reprodueix ordre social, però és impotent per orientar-se cap un modernitat sense continuïtats (López Ortega, 2024: 41). La transició energètica necessita una contra-història que trenqui les continuïtats de la història. La falten d’idees que contraposar al status quo te l’origen, en que l’ecologisme no s’enfoca en com hauria de ser, sinó en com no hauria de ser la societat. El concepte claus es “extralimitació”; te significat divergent en Harald Welzer (2017: 113) y Jorge Riechmann (2024: 95). L’èxit de la transició energètica s’ha deixat en el poder redemptor de les forces productives secularitzades (Beck, 2017: 78). Queda forma dels anàlisis habituals la necessitat de trencar amb la metafísica dominant de la reproducció de l’ordre social. Seria ingenu pensar que la transició energètica és substituir kWh fòssils per kWh renovable. La condició per accelerat el canvi de model energètic passa per una reducció de la “complexitat” (Scheer, 2011: 170). No ens alliberem d’un compleix sistema energètic global. La modernitat sostenible obliga trenca les continuïtats per orientar-se cap el futur sense els conceptes de l’ahir (Welzer, 2017: 259). Els temors i les angoixes constitueixen llocs vitals que, com indica Xavier Melloni (2011: 173), ens inviten a anar “més endins”. Friedrich Nietzsche ens permet orientar-nos que estableix el transit de la “desvalorització de tots els valors” cap una “transvalorització dels valors”. És el transit de la decadència a un nou començament. La pregunta decadent que acostuma a ser política és: què hem de fer per mantenir les certeses? La pregunta que obre nous horitzons que acostuma a ser analítica és: com emergeixen nous inicis? Una transició energètica confusa. Enlloc d’una necessària acceleració de la transició energètica ens trobem en una situació esquizofrènica: l’industria dels combustibles fòssils frena i endarrereix la transició energètica. El resultat de l’endarrerir la transició energètica, explica la directora del Departament d'Energia de l'Institut d'Investigació Econòmica (DIW) Claudia Kemfert (2023), són unes elevades factures energètiques (Wille, 2024). La paradoxa es que s’associa a accelerar la transició energètica amb costos. La transició energètica apareix com una amenaça que reclama que siguin “inclusiva”, “sostenible”, “equitativa” i “no deixi a ningú darrera” (Cruz, 2022: 347). En les darreres dècades del segle XX era plausible un “aterratge suau”: mesures graduals i relativament indolores. Però ara caldria una “contracció l’emergència” en que cal abordar, davant l’obligació d’un gir dur, aspectes com la “justícia social”, la “justícia de gènere”, la “justícia ambiental”, etc. (Riechmann, 2017: 71). S’adopta davant la transició energètica una posició “defensiva”. Es tracta d’una desconfiança cap el futur. Quan la transició energètica resulta frenada, endarrerida o aplaçada mai surten els termes: “inclusiu”, “vulnerable” i “sostenible”. La paradoxa és la distància entre la retòrica en favor de les energies renovables del ministre alemany Robert Habeck (Gruenen) i la construcció de noves centrals de gas, terminals de GNL i acords a llarg termini de gas. En la seva etapa anterior, ministre en un govern regional, per va expandir les terminals de GNL. Suposa una adhesió, a llarg termini, al gas natural fòssil. El que provoca tenir, durant massa temps, uns preus de l’electricitat elevats. Hi ha alternativa a més infraestructures de transport, més interconnexions, més emmagatzematges: millorar l’eficient, un model més descentralitzat i flexibilitat de la demanda. El govern alemany recula. Li manca sòlids arguments. La llei de calefacció en habitatges volia suprimir les calderes de combustió noves. Ha augmentat les bombes de calor, però més les calderes de gasoil i gas. Ningú ha explicat renovar una caldera és opta per un sistema de calefacció que en el futur tindrà un cost més elevats. No hauria de ser difícil respondre a Hans-Werner Sinn (2023) que critica al govern de fer incursions “en solitari” imposant restriccions unilaterals a la demanda de gas al prohibir calderes i motors de combustió. Surt el diable fòssil vestit de àngel defensor del clima i la transició energètica. Són d’error de judici que porten a Alemanya a convertir-se en un cementiri d’oportunitats perdudes. Es proclama la urgència de la independència dels combustibles fòssil de Rússia. Surten candidats a mantenir la dependència energètica europea. Obrir tres noves terminals flotants de GNL i les previsions de posar tres terminals fixes terrestres per importar més de 52.000 milions de m2 de gas -ara importa 6.400 milions de m2és garantir la dependència energètica (Benz, 2024). Es tracta d’inversions que, durant dècades, l’industria del gas no ha fet manca de cap sentit econòmic i energètic. Una conjuntural declaració d’emergència de gas per part del ministre d’economia Robert Habeck (Gruenen) permet injectar 4.600 milions de euros, dels pressupostos públic, en terminals terrestres (Kemfert, 2024). Alemanya serà addicta a un gas tan brut com el carbó1. Són inversions fallides. S&P indica que un 75% de les infraestructures de gas en 2030 europees poden quedar en desús (Blázquez, 2024). J.A. Schumpeter (1965: 219) exposa que en les revolucions tecnològiques són una “espècie de mutació econòmica”: la vella estructura energètica s’enfonsa i en el seu interior germina una “nova estructura”. No es pot contraposar un kWh renovable i un kWh convencional; sinó un estructura econòmica fòssils i una estructura solar. Diu “productiu” a la destrucció de recursos ens mostra la dimensió del disbarat. L’energia fòssil generen tres tipus d’infraestructures; estructures físiques (extracció, generació, distribució), “infraestructures mentals” (des de les que es valora -negativamentles renovables2) i infraestructures normatives: dogmes del mercat (Scheer, 2011: 127). Si les energies renovables s’emancipen d’aquestes infraestructures energètiques centralitzades i opta per la generació distribuïda evita un sobre cost. Tenim defensors de les energies renovables que opten per les infraestructures mentals fòssil. Si les

Full document