Latest revision as of 09:26, 12 December 2017

Abstract

Ningú posa en dubte que els processos de transferència de coneixement en general i aquells adreçats a la transferència de tecnologia en particular són fluxos vitals del qualsevol (eco)sistema d’innovació. Hem entès que les economies més avançades han migrat d’esquemes de producció basats en els recursos cap a altres basats en el coneixement. Hem entès que coneixement i innovació són els motors del creixement econòmic, el desenvolupament social i la creació d’ocupació. Estem entenent que el coneixement organitzacional és més que la suma dels coneixements individuals... En definitiva, la transferència de coneixement està present a qualsevol estratègia d’innovació, a qualsevol nivell, tant organitzacional com regional o de país, d’una forma etèria, sense marge de dubte, obvi...

On rau doncs el problema de que els resultats d’innovació no estan a l’alçada de les grans capacitats de recerca? Perquè no s’acaba transferint tot el coneixement d’excel·lència i potencialment aplicable que es genera als nostres Centres d’R+D? Moltes i variades poden ser les causes a aquesta pèrdua d’oportunitats però en aquest estudi es pretén posar el focus en els dos mecanismes basals de la transferència de coneixement, la personalització i la codificació; entenem el primer com la transferència entre individus i el segon com l’acte de convertir el coneixement en “artefactes de coneixement” com serien per exemple els documents. I aquí és on apareixen les variables cognitives i el processos de pensament, que sovint es menyspreen quan es teoritza sobre innovació en clau estratègia, però que esdevenen claus per entendre el veritable potencial de la transferència de coneixement.