Latest revision as of 09:30, 1 June 2024

El Port de Barcelona és una de les infraestructures logístiques cabdals de l’economia catalana, tant pel volum de mercaderies manipulades com pel seu paper en la competitivitat de les empreses, donada la seva incidència en els costos logístics. Amb poques xifres es pot il·lustrar aquesta rellevància: segons dades de l’Estudi d’Impacte Econòmic del Port, elaborat per la pròpia Autoritat Portuària, l’activitat de la infrastructural representa el 2% del valor afegit brut de Catalunya i aporta 3.531M€ de riquesa, i amb una generació de 41.200 llocs de treball (dades de 2017).

Actualment són múltiples els reptes del Port de Barcelona per adaptar-se, i/o aprofitar, en la mesura del possible, a les principals tendències que estan conformant el futur, i graviten al voltant de la sostenibilitat, la digitalització, la geopolítica i el model econòmic i social. Un comú denominador de tots aquests aspectes és la incertesa, incertesa en com evolucionaran les tecnologies de la digitalització i els seus impactes sobre el mercat logístics, l´ús de combustibles alternatius en el sector marítim, les principals punts d’inestabilitat política i els seus efectes sobre els corredors logístics, etc. Tot plegat conforma un escenari on el Port, al igual que la resta d’aquests ens, ha de gestionar i planificar una infraestructura, que, per la seva naturalesa, té una vocació de llarg termini, en un entorn incert. Les solucions més òptimes, en base a l’actual informació i prognosis, que es puguin definir actualment no necessàriament poden ser les més adient si es pogués el futur treure’s mínimament d’aquests importants incerteses.

Cal, doncs, introduir de resiliència, entesa com a capacitat d’adaptació al canvi i a la recuperació de l’activitat en cas d’una disrupció econòmica, física, noves tecnologies, etc., a la gestió i planificació portuària. L’objectiu de la ponència és identificar i analitzar els principals mecanismes disponibles per part dels ports per ser més resilients. El treball es centrarà pel cas concret del Port de Barcelona.

En una primera part de la ponència, s’identificaran els principals aspectes d’incertesa i disrupcions potencials pel cas de la infraestructura de Barcelona. A partir d’aquí, es definiran i analitzaran els principals instruments de què disposa el Port de poder adaptar-se a un entorn en constant evolució, tant pal cantó de la demanda com per l’oferta. Es contemplaran tot l’espectre possible d’aspectes, això és, infraestructura, planejament, model de governança, etc. I, finalment, s’establiran un seguit de recomanacions.