Revision as of 17:13, 5 March 2018 (view source) Scipedia (talk | contribs) ← Older edit	Revision as of 12:06, 11 May 2018 (view source) Danielquer (talk | contribs) m (Danielquer moved page Review Gelonch 2018c to Gelonch et al 2018a) Newer edit →
(No difference)

---

Revision as of 12:06, 11 May 2018

Abstract

Un dels objectius de Fundació ACE és l’abordatge integral de la recerca en demències, en general, i sobre la Malaltia d’Alzheimer (MA) en particular. Per això, fem recerca en aspectes tan diversos com la biologia molecular i cel·lular, el diagnòstic, la teràpia i tot allò relacionat amb els aspectes ètico-legals i d’implicació social. La recerca té com a objectiu principal millorar la salut i la qualitat de vida de les persones, i per això desenvolupem una activitat polièdrica amb 4 línies de treball: bàsica, aplicada, clínica i social. Els fons provenen de diverses fonts: competitius, propis i provinents de tercers.

Paraules clau:

recerca, recerca translacional, fons, cooperació, excel·lència

Sobre la recerca en la MA

Malgrat les dades de prevalença, comorbiditats i mortalitat de la MA, resulta significatiu destacar que segons apuntava Alzheimer’s Disease Internacional en el seu Informe Mundial sobre l’Alzheimer corresponent a l’any 2010, els majors esforços d’inversió en recerca no es correlacionen directament amb la gravetat de les malalties discapacitants: establia, en aquest sentit, una comparativa indicant que s’inverteix 30 vegades més en recerca sobre el càncer i 15 vegades més en recerca sobre malalties cardiovasculars que no sobre la MA. En aquest context sembla que no es tenen clares les prioritats, i que no es destinen prou recursos a lluitar contra l’anomenada “epidèmia del segle XXI”. Sobre tot, si hom considera[[#|]] que l’Alzheimer és una de les principals causes de discapacitat i dependència i suposa greus i progressives limitacions per a l’autonomia de la persona en les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària.

Hi ha una manca d’inversions que pot explicar-se, però no justificar-se, per l’existència de diversos factors concomitants: dèficit de dilucidació de dades prèvies; existència de diverses hipòtesis sobre l’origen de la malaltia, que estan en fase de verificació; la manca de resultats en la recerca de tractaments farmacològics eficaços; la migrada pressió que poden exercir els malalts d’Alzheimer o els seus familiars, absorbits per una realitat molt demandant d’atenció permanent; la migradesa dels pressupostos públics dedicats a la recerca, en general; i la manca d’estímuls (fiscals i d’altre ordre) al sector privat i als particulars per tal que inverteixin en recerca, fa que existeixi una migradesa del global de recursos destinats a la recerca en aquesta patologia.

Existint causes exògenes i endògenes que condicionen l’esdevenir de la malaltia, sembla que el més indicat és fer un abordatge integral també en el camp de la recerca. Per això, a Fundació ACE es planteja la recerca amb una visió holística que té en compte diverses línies de treball: bàsica, aplicada, clínica i social; que té en compte la necessitat de comptar amb una visió ampla i polièdrica i, per tant, la necessitat d’establir convenis per a dur endavant projectes comuns amb universitats, associacions, altres institucions de recerca, centres sanitaris i companyies farmacèutiques i biotecnològiques.

I també conscients que, a més de la cooperació i la recerca de la excel·lència, cal ser actius en la captació de fons, que aquesta captació s’ha de fer de manera competitiva i que els fons és millor que siguin captats comptant amb fonts diverses: projectes competitius a nivell de les institucions de la Unió Europea, projectes competitius en el sistema d’atracció d’assajos clínics de la indústria farmacèutica, projectes dotats amb fons propis o projectes que són possibles gràcies a les aportacions de tercers (entitats financeres, altres fundacions, llegats, donacions de particulars, donacions d’empreses, col·laboracions amb tercers per tal d’organitzar esdeveniments, etc.).

Una recerca polièdrica, una recerca d’excel·lència

Com ja ha quedat establert, aquesta recerca polièdrica es basa en 4 línies de treball (bàsica, aplicada, clínica i social), que són autònomes però que estan interconnectades sota un principi de transversalitat.

De forma transversal, hi ha una sèrie de funcions que donen servei a la Unitat de Recerca i a la Fundació, en general, si s’escau. Aquestes àrees transversals són:

La política de recursos humans facilita les passarel·les entre les activitats assistencials i de recerca, tot establint un contínuum formatiu. A més, també es facilita que el personal que no disposa del títol de doctorat, en pugui fer la formació i l’elaboració de la corresponent tesi, amb la finalitat de fer una recerca d’excel·lència.

Recerca bàsica

La recerca bàsica està molt orientada cap a l’àrea de genètica, i en aquest sentit, és important destacar la col·lecció de mostres biològiques, iniciada el 1996 sense una perspectiva immediata d’anàlisi però amb visió prospectiva. Aquesta col·lecció permet fer confirmacions diagnòstiques, intuir teràpies individualitzades, fer estudis de genètica i participar en consorcis o grups de genètica a nivell estatal, europeu i global, entre altres. Es tracta de la col·lecció de mostres genètiques relacionades amb la MA disponibles en un sol centre més important d’Europa, i això permet liderar i/o participar en el descobriment de nous gens, formular noves hipòtesis sobre la causa etiològica de la malaltia i participar de forma activa en la recerca genètica que es fa a nivell global. Aquesta col·lecció està disponible per a ser compartida amb altres entitats o grups de recerca, si hi ha objectius comuns en la recerca i la metodologia adequada. Vegem-ne en aquest gràfic l’evolució de la col·lecció:

Les recerques en genètica poden ser translacionals, en el sentit que completar el mapa dels gens que tenen relació amb la manifestació de la MA, ajuda a dilucidar possibles teràpies terapèutiques, susceptibles de ser tractades. De tota manera, cal saber que només un percentatge baix de persones amb MA ho són per causes genètiques.

De fet, a Fundació ACE s’han descobert, i publicat, alguns gens relacionats amb la MA, i, per exemple, a l’Estudi ATP s’utilitza un dels gens descoberts com a reprofiling.

També poden tenir un interès els estudis d’epigenètica que permeten estudiar en períodes llargs de temps cohorts de malalts i familiars i veure’n l’evolució.

Un dels projectes més importants en el camp de la recerca genètica és el projecte GR@ACE. Es tracta d’un estudi de genètica humana que promou la decodificació de l’ADN de 12.000 ciutadans de l’Estat espanyol, dels quals la meitat són persones amb MA. L’objectiu és el descobriment de nous gens que provoquin la MA i emprar aquesta informació per a proposar nous tractaments que combatin les demències neurodegeneratives. És l’estudi genètic amb un major nombre de pacients amb MA realitzat a Europa fins a data d’avui.

Obrint noves pistes de recerca podem distingir el projecte ADAPTED. L’objectiu d’aquest projecte és establir els mecanismes biològics pels quals la presència de l’al·lel Ɛ4 del gen APOE augmenta el risc de desenvolupar la MA de començament tardà. Per això, aquest projecte estudiarà sistemàticament les isoformes Ɛ2, Ɛ3 i Ɛ4 en sistemes cel·lulars humans rellevants, tant neurològics com perifèrics, i en conreus cel·lulars òrgano-típics 3D, utilitzant eines òmiques que permetran identificar canvis que puguin connectar-se amb hipòtesis existents.

Recerca aplicada

Pel que respecta a l’àrea de recerca aplicada, Fundació ACE és un centre reconegut a nivell mundial per la seva excel·lent ràtio de reclutament en els diversos assajos clínics en què la Fundació participa. Aquest elevat èxit en el reclutament (dels millors a nivell mundial) es basa en la qualitat dels diagnòstics, en la possibilitat d’un oferiment directe que es pot fer al pacient per tal que participin en un assaig clínic, a la involucració i generositat dels pacients que hi accepten participar i a l’expertesa demostrada pels nostres professionals al llarg dels anys.

Observem, d’entrada, l’evolució dels assajos clínics en els què Fundació ACE ha participat o participa des de l’any 1996 fins al 2016:

Aquest èxit de reclutament i participació (més de 1.000 pacients involucrats en els més de 100 assajos participats) també es deu a l’existència d’una base de dades, quantitativament significativa i qualitativament ben estandarditzada, que permet fer screening previ de candidats. El personal implicat, el volum de la base de dades s’expliciten en el següent gràfic:

Per principi, tots els assajos clínics són translacionals, perquè el seu objectiu és passar de la fase experimental de recerca a l’aplicació clínica. Per tant, tenir un bagatge tan significatiu en recerca aplicada ens situa en el món de la recerca transnacional de forma destacada.

Aquests assajos poden tenir a veure amb la recerca aplicada sobre medicaments, però també respecte de nutrients (com ara, el que es realitza a Fundació ACE per a Bioibèrica).

També es treballa en recerca sobre vacunes que poden incidir en el tractament de la MA. En aquest sentit, es treballa en l’elaboració del protocol i en l’estudi d’una vacuna amb la companyia Araclon.

Recerca clínica

En recerca clínica, tenim diversos projectes. Aquí analitzarem els projectes FACEHBI, NORFACE i MOPEAD.

Aquesta recerca clínica és possible gràcies a la gran base de dades disponible i al fet que, pràcticament, 25.000 persones hagin estat diagnosticades a Fundació ACE des de l’any 1995.

Aquí també cal subratllar l’enorme generositat dels pacients, i dels seus familiars i/o cuidadors, que, fins i tot, en situacions de no patir la MA col·laboren en aquests projectes.

El projecte FACEHBI (fundació ACE Human Brain Initiative). L’objectiu d’aquest estudi és identificar, mitjançant diferents tècniques diagnòstiques, els fenòmens fisiopatològics que apareixen en les persones anys abans que comencin a presentar els símptomes de la MA (en la fase preclínica de la malaltia). L’objectiu final és identificar les eines més útils que permetin fer un diagnòstic precoç per tal de poder implementar teràpies abans que el dany cerebral sigui massiu i irreversible.

També en l’àrea de recerca clínica podem destacar el projecte NORFACE. Aquest projecte tracta de caracteritzar la utilitat de la Tomografia de Coherència Òptica (OCT) com a biomarcador en els diferents estadis evolutius de la MA. Es pretén establir si l’aprimament de certes capes de la retina adopta alguns patrons específics en l’envelliment normal patològic i si pot predir el grau de deteriorament cognitiu.

Així mateix, convé destacar el programa MOPEAD (Models of Patient’s Engagement for Alzheimer’s Disease). En aquest cas, l’objectiu del projecte consisteix en definir les millors estratègies per a identificar persones que presenten un estadi precoç de la MA, i que encara no han estat diagnosticades en els circuits habituals del sistema de salut de cinc països europeus (inclòs el català). Per això s’han dissenyat 4 mètodes diferents que seran provats de forma simultània en aquests 5 països. Cadascuna d’aquestes estratègies es diferencia perquè s’adreça a sectors diferents de la població general i en el fet que empren eines per a avaluar el risc de les persones. Amb les dades generades es realitzarà una anàlisi d’economia de la salut per tal d’estimar quina d’aquestes estratègies és més eficaç i cost-efectiva per a aconseguir la identificació de persones amb MA precoç que resten en la comunitat sense diagnòstic.

Els resultats d’aquests projectes poden donar pistes per tal de millorar la detecció precoç de la MA o el seu diagnòstic en fases inicials, utilitzant, quan s’escau, tecnologies no invasives, econòmiques i cost-efectives.

Recerca social

Establert el principi que la recerca és polièdrica, la recerca social és la quarta branca d’aquest projecte que abasta tota la Fundació.

Des de fa anys es fa un seguiment de 5.792 famílies, un dels membres de la qual presenta la MA. Fruit d’aquest seguiment és l’estudi “Social Representation of Dementia: An Analysis of 5,792 Consecutive Cases Evaluated in a Memory Clinic”1. L’objectiu d’aquest estudi és entendre les representacions socials de la demència que fan aquestes persones, en associació amb les seves pràctiques i els efectes que això comporta.

Aquest estudi permet conèixer en profunditat cóm la població afectada, i els seus familiars, reben el diagnòstic, quina construcció intel·lectual en fan i cóm afronten la nova situació, tenint en compte les noves necessitats del pacient i les adaptacions familiars que s’escauen.

També convé destacar en aquesta àrea, i en continuïtat, el projecte PreDADQol. Aquest projecte pretén elaborar un marc normatiu (ètic i legal) que millori l’assessorament i la comunicació del diagnòstic predictiu mitjançant biomarcadors en pacients amb deteriorament cognitiu lleu (DCL), una condició mèdica que comporta un major risc de desenvolupar la MA. També ens interessa conèixer la perspectiva dels familiars i/o cuidadors dels pacients amb DCL. Mitjançant aquest estudi, ens podem apropar d’una forma més personalitzada a cóm viuen el procés diagnòstic tant el pacient com els seus acompanyants i desenvolupar estratègies que permetin atendre millor les necessitats biopsicosocials en el futur.

L’interès translacional d’aquest estudi és evident, perquè pot ajudar a millorar percepcions, disminuir pors i ajudar a afrontar els nous reptes.

Un darrer estudi que voldríem destacar en aquesta àrea té a veure amb la robòtica social, un àrea de creixent interès. En aquesta sentit, destacarem el projecte RAMCIP (Robotic Assistant for MCI Patients at home).

L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar un robot que pugui proporcionar assistència i ajuda a domicili als pacients amb MA en un estadi de demència lleu o amb un deteriorament cognitiu lleu, per tal de permetre’ls mantenir la seva autonomia i qualitat de vida.

Tots aquests projectes són, altre cop, translacionals perquè van adreçats a un millor coneixement de la MA, -tot assumint riscos, dificultats i progressos-, als pacients, familiars i/o cuidadors.

També cal destacar en aquesta àrea que Fundació ACE, i els seus membres, han estat pioners en l’estudi de la capacitat de prendre decisions durant l’evolució d’una demència. Fruit d’aquesta reflexió són les trobades i les versions de l’anomenat Document Sitges (2005 i 2009), que es titula, precisament, reflexions, drets i propostes d’avaluació:

També personal de Fundació ACE ha participat en l’elaboració d’estudis, propostes i guies per a facilitar el coneixement sobre cóm millorar les condicions diagnòstiques, terapèutiques i de condició de vida dels malalts d’Alzheimer:

Un model basat en la cooperació

És ben conegut que la recerca precisa d’un camp de conreu adobat, d’equips multidisciplinaris potents, d’inversions suficients i de la cooperació. Tots aquests ítems han estat assumits per Fundació ACE des del començament, i pel que fa a la cooperació és un fet des del moment (1996) que es va decidir fer una aposta ferma per la recerca, en els vessants polièdrics que hem esmentat.

Teixir aliances, formar part de consorcis, estar oberts al coneixement i a la seva disseminació, estar atents a noves pistes i estar presents arreu formen part dels trets d’identitat de Fundació ACE en el camp de la recerca.

En el quadre següent hi ha una síntesi dels convenis i partenariats que Fundació ACE té establerts per al foment de la recerca. Òbviament, hi ha molts més fils per seguir (com, per exemple, en el cas de les companyies farmacèutiques o biotecnològiques), però ens ha semblat que és prou explícit i que transmet la idea de globalitat:

Ho detallarem ara una mica més en relació als projectes que s’acaben de descriure.

Per exemple, per al projecte ADAPTED tenim que els partners serien:

Per al projecte MOPEAD, destacaríem:

Mentre que per al Projecte RAMCIP el quadre de partners seria:

És a dir, només amb aquests 3 exemples de projectes, hi podem trobar Universitat de Leiden, l’Erasmus Medical Centre de Totterdam, l’Institut Karolinska d’Estocolm, la Universitat de Colònia, Alzheimer Europe i la Universitat Tecnològica de Munich, i companyies com ara Eli Lilly o AstraZeneca, però també podríem citar, i de manera molt preferent, Grífols (el nostre soci preferent), o Araclon, o Biogen, o...

I una bona manera d’aconseguir que la recerca arribi al capsal del llit del malalt és publicant i divulgant els avenços científics. En aquest sentit, resulta interessant donar un cop d’ull al nombre d’articles publicats en revistes científiques de prestigi per part de personal de la Fundació (mesura quantitativa) com valorar el factor impacte d’aquestes publicacions (mesura qualitativa). Els resultats són aquests:

Si la dita diu que més val sol que mal acompanyat, només som partidaris d’estar ben acompanyats i tant poc sols com es pugui.

Una recerca competitiva

La captació de fons és un veritable trencaclosques per a l’activitat científica. A Fundació ACE s’ha decidit que els fons destinats a la recerca provinguin de diverses fonts, per tal d’estimular la presentació de projectes que pugui ser competitius i per no dependre d’una sola font, sinó acudir a fonts diverses.

Una primera font de fons són els projectes competitius, en el sentit que competeixen amb altres projectes en convocatòries obertes de captació de fons en diversos entorns.

Tant en recerca bàsica como en recerca clínica s’han captat fons provinents de la Innovative Medicines Initiative, una gran iniciativa a nivell europeu, cofinançada a parts iguals per la Comissió Europea i per l’EFPIA (European Federation of Pharmaceutical Industries’ Association), la patronal de les companyies farmacèutiques a nivell europeu.

En concret, Fundació lidera els projectes ADAPTED (recerca bàsica) i MOPEAD (recerca clínica) que han obtingut fons d’aquesta convocatòria europea (ambdós projectes han estat descrits amb anterioritat).

També s’obtenen fons competitius procedents de la indústria farmacèutica i biotecnològica pel que fa a la possibilitat de realitzar assajos clínics. La Fundació ha treballat i treballa, en aquest sentit, amb Grífols, Eli Lilly, MSD, Novartis, Biogen, Araclon, Bioibèrica, Lundbeck, Sanofi, etc.

De forma competitiva, la Fundació també és capaç de captar fons estatals destinats a la recerca o a la formació d’investigadors i a la creació de xarxes de disseminació de dades, etc.

Altrament, també juguen un paper significatiu els fons propis que destina la pròpia Fundació a activitats i projectes de recerca. En aquesta línia, podríem destacar que la Fundació destina recursos propis als projectes GR@ACE, FACEHBI i NORFACE, algunes vegades també acompanyats de beques, obtingudes en convocatòries competitives.

Per últim, les activitats de recerca de la Fundació també es nodreixen de fons provinents de tercers. Per exemple, la Fundació Bancària la Caixa aporta fons al projecte GR@ACE:

I també es reben recursos privats (en aquest cas de companyies farmacèutiques) en el cas del projecte FACEHBI (en aquest cas, en concret de Grífols, Araclon i Piramal) o de la Clínica Corachán:

També, en aquest sentit, cal destacar la col·laboració de la Fundació Castell de Peralada, que ha organitzat ja dues edicions de La Nit de l’Alzheimer, en el marc del Festival Castell de Peralada, amb la finalitat de recaptar fons per a la recerca en Alzheimer:

També hi ha donacions privades que es destinen a activitats lligades amb la recerca.

Conclusions

A Fundació ACE considerem la recerca com a part fonamental del disseny de la Fundació. Íntimament lligada amb les activitats assistencials (tant de diagnòstic precoç, diagnòstic com tractament i seguiment), forma part d’un contínuum discursiu que forma part del model de Fundació que s’ha anat bastint en el temps.

Conscients que la recerca és un pilar bàsic del model, s’ha definit que els atributs que ha de tenir són: excel·lència, cooperació i competitivitat.

Excel·lència en els objectius, el personal, les instal·lacions i la manera de treballar. Només des del rigor professional en la fixació d’objectius i des del rigor d’emprar les millors eines disponibles, serem capaços d’avançar cap a la consecució de la nostra visió: fer que l’Alzheimer sigui història.

Cooperació perquè cal defugir les torres d’ivori dels científics que creuen poder viure aïllats de l’entorn real, el de la MA en aquest cas. El contínuum clínica-recerca i viceversa assegura l’òptica de la translacionalitat i fa que es vagin adequant demandes i possibilitats de manera coherent.

Aquesta cooperació interna s’ha de traslladar també portes enfora de la Fundació. En aquest sentit formar part de consorcis, grups i entitats a nivell internacional i global i aprofitar totes les oportunitats d’establir sinèrgies amb altres grups és la millor manera d’avançar conjuntament i d’aportar la nostra expertesa i treball, i de difondre’l, a tots els nivells on la nostra aportació pot ser útil i mútuament enriquidora.

La millor manera de comprovar que es fa bona feina i que s’està alineat amb el que la comunitat científica global té marcats com a objectius globals és ser presents, i guanyar quan s’escaigui i sigui possible, en processos de captació de recursos competitius. En aquest sentit, el poder liderar actualment dos projectes europeus competitius dóna solidesa i presència al nostre camí.

També cal ser capaços d’obtenir recursos de tercers de cara a fomentar les activitats de recerca. En aquesta línia, els acords d’esponsorització signats amb la Fundació Bancària la Caixa, amb la Fundació Castell de Peralada i les aportacions de persones i entitats són un estímul, del qual volem fer-nos-en dignes. I que ha de servir també de palanca per tal d’obtenir-ne d’altres.

En darrer terme, i en aquest cas també es compleix la màxima que ‘last is not least’, cal agrair molt especialment la generositat de totes les persones que participen en projectes de recerca. Sense la seva generositat, tots els coneixements serien inaplicables. Conscients que tots junts hem de fer avançar la recerca.

1 CAÑABATE P, MARTÍNEZ G, et alii. « Social Representation of Dementia : An Analysis of 5,792 Consecutive Cases Evaluated in a Memory Clinic ». Journal of Alzheimer'