Revision as of 10:34, 19 March 2018

Abstract : Aquest estudi està basat en l’Informe de la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa: Propostes per a un bon encaix de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya aprovat pel Govern de la Generalitat el setembre de 2017. En concret, exposa les principals aportacions que ha fet la Comissió Interdepartamental en relació amb aquest nou fenomen, detallant les principals recomanacions per aconseguir un desenvolupament natural i una integració eficient de l’economia col·laborativa i de plataformes en la nostra societat. Addicionalment, degut al ritme trepidant en el grau de digitalització de les relacions empresarials, aquest document també aborda les principals novetats en les relacions entre les plataformes digitals i les administracions públiques en els àmbits de competència, regulació i polítiques públiques.

1. Antecedents

En els darrers temps, les diferents manifestacions del fenomen conegut amb el concepte paraigua d’economia col·laborativa estan incidint i tenen un impacte cada vegada major sobre les relacions econòmiques i socials, alhora que alteren les formes clàssiques d’organització del mercat i generen oportunitats, riscos i reptes que cal abordar des de la perspectiva de les polítiques públiques.

El Parlament de Catalunya, de forma pionera entre les regions europees, va publicar, el juny de 2015, l’Informe de la Comissió d’Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d’Economia Col·laborativa amb un conjunt de recomanacions dirigides al Govern de la Generalitat de Catalunya. Entre les recomanacions generals destaquen: manifestar el compromís i suport a l’economia col·laborativa, impulsar la revisió de les normatives sectorials (llicències d’activitat, matèria tributària i sociolaboral) i elaborar un codi de bones pràctiques i entre les recomanacions sectorials, regular el lloguer d’habitacions en habitatge habitual com una nova modalitat i establir un llindar a partir del qual esdevé una activitat professional i revisar la normativa corresponents per facilitar l’ús del cotxe multiusuari (carsharing).

Les institucions europees tampoc es queden enrere: la Comissió Europea va publicar la Comunicació Una Agenda Europea para la Economía Colaborativa amb la finalitat d’oferir orientació jurídica, política, econòmica i social per a fer front a les diverses problemàtiques i qüestions clau que suscita l’economia col·laborativa en el seu sentit més ampli. També el Comitè Econòmic i Social Europeu i el Parlament Europeu (2017) van aprovar els seus respectius informes, aquest últim encoratjant als Estats membres a aprofitar aquesta nova oportunitat de l’era digital mantenint alhora la protecció del treballador i del consumidor.

L’Acord de Govern 44/2016, de 5 d'abril, per al desenvolupament de l'economia col·laborativa a Catalunya i de creació de la Comissió Interdepartamental de l'Economia Col·laborativa va donar compliment a les recomanacions del Parlament de Catalunya així com de les diferents institucions de la Unió Europea. La Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa (en endavant, Comissió Interdepartamental) es va crear amb la finalitat d’establir, en el termini d’un any, les bases per al desenvolupament de l’economia col·laborativa. La voluntat del Govern va ser preservar la legalitat en la prestació de serveis i els drets de les persones així com desenvolupar les condicions adequades per a la innovació amb la finalitat de dotar la societat i l'economia catalanes d'un ecosistema adaptat a les noves realitats digitals i en xarxa. L’Acord remarcava el fet que diversos països europeus, entre ells Regne Unit, França, Itàlia o Països Baixos, ja havien començat a desenvolupar iniciatives reguladores relacionades amb l’economia col·laborativa i que Catalunya no podia perdre l'oportunitat de liderar aquest nou impuls econòmic i social.

La Comissió Interdepartamental va ser liderada pel Departament d’Empresa i Coneixement i el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i va comptar amb la participació de diversos departaments, entre ells, Presidència, Territori i Sostenibilitat, Governació, Administracions Púbiques i Habitatge i Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per tal de desenvolupar els objectius específics, es varen crear sis grups de treball, formats per personal intern de l’administració, cadascun d’ells amb unes línies de treball específiques i coordinats a través d’una Comissió Tècnica, creada per a garantir l’operativitat dels grups i la presa de decisions a nivell intermedi. D’altra banda, es van constituir dues taules sectorials (Taula Sectorial de Turisme i Habitatge i Taula Sectorial de Transport i Mobilitat) amb personal extern de l’Administració: experts, representants del sector tradicional i de l’economia de plataformes, representants d’associacions i comunitats d’usuaris per tal que aportessin els seus coneixements tècnics i opinió crítica.

La ciutadania és la veritable protagonista d’aquest nou paradigma, motiu pel qual la Comissió Interdepartamental va considerar oportú sotmetre un conjunt de propostes a consideració de l’opinió pública i així aconseguir major implicació i participació de la societat en el disseny i avaluació de les polítiques públiques sobre la matèria. Efectivament ho és, doncs el nombre de comentaris realitzats va ser molt superior a la majoria de processos participatius, especialment en relació amb la problemàtica relacionada amb les llars compartides a la ciutat de Barcelona.

2. Economia col·laborativa i de plataformes

El concepte d’economia col·laborativa engloba totes aquelles noves realitats empresarials i socials relacionades amb el profund canvi de paradigma que s’està produint en els últims anys degut a la irrupció de plataformes tecnològiques que creen espais digitals on els ciutadans poden intercanviar els seus recursos (ja siguin béns, serveis, temps, coneixements, habilitats) i alhora generar formes més eficients de connectar, crear i compartir valor. La novetat, però, no resideix tant en la tipologia d’activitats o la seva naturalesa, la majoria de les quals s’han realitzat des de sempre en cercles propers i de confiança, sinó en l’entorn en el qual es produeixen: internet i les plataformes digitals. Aquest context propicia un model obert i interconnectat que comporta desintermediació dels operadors tradicionals i apodera el ciutadà atorgant-li un nou rol, transformació que és fruit de l’extensió de la tecnologia basada en compartir excedents i on la reputació personal es converteix en un aspecte determinant.

L’economia col·laborativa és doncs un concepte paraigua que engloba molts noms que descriuen a l’hora un conjunt d’agents i models socials i de negoci que tenen en comú la utilització de les tecnologies digitals, amb la finalitat que l’oferta i la demanda convergeixin prescindint dels intermediaris tradicionals: consum col·laboratiu, economia del compartir, economia entre iguals, economia de l’accés o economia sota demanda. A mesura que aquest nou fenomen disruptiu evoluciona, es produeixen fragmentacions o classificacions del concepte des d’aproximacions lineals en les quals únicament es consideren “economia col·laborativa en sentit més estricte” aquells models entre particulars (peer to peer) a posicions més polièdriques que insereixen dins aquesta terminologia les anomenades economies d’accés o economia sota demanda.

Els prestadors de serveis que comparteixen recursos, temps, béns, habilitats o coneixements, quan ho fan de manera ocasional i no professionalitzada, són coneguts com a peers o ciutadans agents productors a diferència dels prestadors de serveis que actuen a títol professional.

Les plataformes digitals, co-protagonistes d’aquest fenomen que utilitzen eines tecnològiques en qualitat de connectors entre oferta i demanda, presenten les característiques següents:

• • Naturalesa: comunitat d’usuaris o empresa tradicional, amb o sense ànim de lucre, combinació d‘oferta de particulars i professionals.

• • Model basat en la confiança: mecanismes per verificar la identitat, gestionar un pagament segur, de valoració i reputació dels seus usuaris.

• • Responsabilitat de les plataformes: distinció entre les que intervenen en la prestació del servei subjacent amb responsabilitats sectorials i les que tenen un mer rol d’intermediari.

També cal incloure, sota el paraigües de l’economia col·laborativa i la revolució digital, aquelles iniciatives que, des d’un punt de vista multisectorial, creen nous models per a la provisió de béns i serveis destinats a cobrir les necessitats de la població, basats en comunitats que col·laboren pel benefici mutu i col·lectiu, sota principis de participació i govern conjunt que resulten en recursos i serveis de propietat col·lectiva i/o d’accés públic. Aquest model s’emmarca en l’economia cooperativa, social i solidària i promulga criteris emancipadors de governança, apoderament, equitat i impacte social positiu basats en una tecnologia lliure i transparent i el coneixement obert.

En aquest context, es fa evident la necessitat de categoritzar el fenomen tal i com proposa, de forma molt encertada, el Comitè Europeu de les Regions (2016) amb la proposta de dues grans categories (economia col·laborativa en sentit estricte o sharing economy i economia de posada en comú o pooling economy) i quatre modalitats diferenciades, dues en cada categoria.

Evidentment, l’economia col.laborativa està inclosa dins de l’economia digital i de plataformes, aquestes últimes enteses com un nou canal d’interrelació o d’oferta entre les parts en les quals no sempre participen ciutadans agents productos

3. Eixos d’actuació

La Comissió Interdepartamental va finalitzar amb l’aprovació de l'Informe de la Comissió Interdepartamental de l'Economia Col·laborativa: propostes per a un bon encaix de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya per part del Govern de la Generalitat de Catalunya mitjançant Acord de 5 de setembre de 2017. Aquest informe inclou 24 propostes agrupades en 7 eixos temàtics que permetran, un cop implementades, un desenvolupament harmoniós de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya.

Eix 1. Contextualització general

Des d’un punt de vista generalista i inclusiu, la Comissió Interdepartamental entén que aquest nou fenomen, cada cop més estès i amb major pes sobre l’economia catalana, ha de desenvolupar-se de forma sostenible i amb les garanties necessàries.

Amb aquest objectiu, es va dur a terme una revisió de la normativa vigent, especialment en els àmbits sectorials de turisme i habitatge, transport i mobilitat i en els àmbits transversals de fiscal i laboral, per observar si aquesta contempla la realitat d’aquests nous models col·laboratius i digitals. Es conclou que bona part de la normativa actualment vigent no preveu aquestes noves formes de prestacions de serveis o oferiment de béns ni tampoc està preparada pels canvis disruptius associats a aquests nous fenòmens. Aquest no és un fet puntual, sinó que afecta pràcticament tots els àmbits en els quals l’economia col·laborativa i de plataformes està present, fet pel qual es considera prioritari dur a terme una revisió normativa i, si escau, modificació, per permetre la inclusió d’aquests nous models dins del nostre sistema econòmic i social.

Entenent aquesta proliferació de sistemes productius i organitzatius dins el teixit empresarial i social com quelcom positiu, també cal tenir en compte el principi de competència lleial en el mercat. En altres paraules, cal regular els àmbits sectorials de l’economia respectant els principis de bona regulació (necessitat, proporcionalitat, no discriminació, eficiència, seguretat jurídica, etc), de manera que tots els operadors econòmics juguin sobre el mateix terreny de joc i amb unes regles proporcionades (level the playing field). Cal tenir en compte les particularitats que presenten aquests nous models, com ara la presència d’aquell particular, usualment consumidor, que ofereix de manera ocasional béns i/o presta serveis a través de plataformes digitals. En aquest sentit, cal fer menció a l’anàlisi comparativa internacional realitzada per tal d’identificar i analitzar les millors pràctiques dutes a terme en diferents països (especialment europeus) i la seva adaptabilitat a les característiques socioeconòmiques catalanes.

Ara bé, no es tracta només de la distinció entre el ciutadà agent productor del professional. En general, tot el fenomen de l’economia col·laborativa, degut a la seva proliferació accelerada acompanyada del canvi disruptiu del model econòmic i social, crea una confusió i duu sovint a una malinterpretació del fenomen. Fets tan mediàtics com les vagues de taxistes com a reacció a l’aparició d’aplicacions com Uber o Cabify o la proliferació d’Habitatges d’Ús Turístic a la ciutat de Barcelona llogats a través de plataformes com Airbnb, desdibuixen el concepte d’economia col·laborativa i creen una opinió esbiaixada d’aquest nou fenomen i de les seves repercussions econòmiques, socials i mediambientals. Aquest és un dels principals motius pel qual la Generalitat de Catalunya ha entomat aquest repte: establir un marc estable per al desenvolupament de l’economia col·laborativa i, no menys important, fer difusió, des d’un punt de vista objectiu, de les diferents iniciatives, reptes i oportunitats que aquest nou fenomen representa.

Eix 2. Turisme i habitatge

El dels allotjaments turístics és un dels principals àmbits en el qual les activitats d’economia col·laborativa tenen una incidència més rellevant, tant des del punt de vista econòmic com des de l’òptica social i el seu impacte sobre els nuclis urbans de les grans ciutats. En aquest sentit, són moltes les institucions públiques que argumenten la necessitat de regular aquesta nova realitat i són moltes també les ciutats, regions i països d’arreu del món que estan seguint aquests consells i establint un marc normatiu a l’allotjament turístic d’habitatges mitjançant les plataformes digitals. De fet, el propi Parlament de Catalunya ha estat una d’aquestes institucions que ha manifestat la seva preocupació i interès en relació amb el turisme col·laboratiu, fet pel qual la regulació d’aquest sector és una de les recomanacions específiques que realitza aquesta institució al Govern de la Generalitat.

L’actual normativa vigent en matèria turística no preveu la figura de les llars compartides entesa com una nova modalitat d’oferta turística no professional consistent en compartir l’habitatge principal (domicili habitual i permanent), per períodes de curta durada i sense un màxim de dies/any. Malgrat no és la única novetat que ha incorporat la irrupció de les plataformes digitals dins el sector turístic, l’activitat de les llars compartides és el fenomen que comparteix més característiques amb la definició d’economia col·laborativa en sentit estricte. Així, cal aprofitar l’oportunitat que dóna el Projecte de Decret de Reglament de Turisme per incloure aquesta modalitat d’allotjament com a categoria desvinculada i separada de la tipologia d’Habitatge d’Ús Turístic (HUT), doncs es tracta d’una oferta turística no professional en la qual el titular de l’habitatge conviu amb l’hoste durant la seva estada.

En aquest sentit, el Grup de treball de turisme i habitatge ha analitzat com es regula el lloguer d’habitatges per curtes estades (o les figures assimilables a aquestes categories) en determinades ciutats i territoris europeus, ha dut a terme l’anàlisi del marc normatiu, ha estudiat la importància de l’administració local i, tot entenent la regulació del sector turístic com un marc polièdric que configura l’assoliment d’un model de gestió eficient, ha conclòs:

• Els múltiples agents públics i privats que concorren en l’oferta turística no professional (llar compartida o homesharing) han portat a un debat plural i alhora polaritzat que s’ha posat de relleu tant en les taules sectorials com en els portals de participació pública oberts.

• Emmarcat amb l’objectiu de revisió de la normativa, es definirà el concepte homesharing -llar compartida- com a desvinculat i concepte separat de la tipologia d’Habitatge d’Ús Turístic.

• Cal diferenciar entre activitat professional i activitat privada/ocasional en termes d’equilibri i modulació per diferenciar amb el sector tradicional/empresarial.

• Pel que fa al Registre de Turisme de Catalunya tenint en compte les diferents interpretacions que han sorgit quant a barrera d’entrada per a la prestació del servei, s’ha acordat clarificar el seu paper de caràcter no habilitant i millorar el funcionament dels instruments tècnics.

• Una regulació eficaç per aquesta activitat implica introduir necessàriament el caràcter territorial, pel que es fa necessari establir un marc de mínims aplicable al conjunt de Catalunya i alhora preveure que els municipis puguin, mitjançant ordenances, adaptar l’activitat a la seva realitat territorial.

• La sinergia entre normes jurídiques i la gestió col·laborativa amb els múltiples agents públics i privats implicats permetrà una millora en l’eficiència, un major benestar de les parts participants i una viabilitat en el temps i l’espai.

Eix 3. Transports i mobilitat

És evident que el transport i la mobilitat experimentaran en les pròximes dècades profundes transformacions derivades de la concurrència de diferents fenòmens: la digitalització de les activitats, la descarbonització o canvi del model energètic tradicional i l’automatització, amb la implantació progressiva del vehicle autònom. En aquest sentit, s’ha d’entendre l’activitat de les plataformes tecnològiques com quelcom beneficiós en l’àmbit del servei públic, en tant que aquest ocupa un lloc primordial en el conjunt de la mobilitat, ja que poden contribuir a optimitzar els recursos del sistema. La irrupció de les plataformes tecnològiques és un fenomen que no cap identificar mimèticament amb el de l’economia col·laborativa, ja que incideix també en un nou comportament dels actors tradicionals del mercat, que incorporen progressivament mecanismes d’aproximació de l’oferta i la demanda i de captació de desplaçaments mitjançant fórmules completament desconegudes només fa uns pocs anys.

Les modalitats de transport de persones per compte aliè formen part de les activitats de transport professional, subjectes a normes diferenciades en funció del tipus de vehicle, normes que, amb caràcter general, preveuen un títol administratiu habilitant: concessió o llicència/autorització. En aquest sentit no poden incloure’s en el concepte d’economia col·laborativa activitats de prestació de serveis amb habitualitat i remuneració que no suposin l’existència prèvia d’un servei no dissenyat específicament per a l’ús de tercers. Aquests activitats s’insereixen en el marc de l’economia tradicional o professional, com a integrants del sistema de transport públic, subjecte per raons d’ordenació territorial i urbana, seguretat viària, etc.

L’espai de l’economia col·laborativa en el transport i la mobilitat es pot projectar sobre tres àmbits principals:

• La compartició d’un vehicle, com a ús compartit d’un bé ociós (carsharing).

• La compartició de trajecte o desplaçament, el desplaçament compartit en el transport de persones (ridesharing, carpooling).

• La compartició de desplaçament en el transport de béns o productes/mercaderies.

En conseqüència, l’espai natural de l’economia col·laborativa, entesa com a la compartició entre particulars d'un bé, troba el seu principal exponent en les modalitats de cotxe compartit (carsharing), on l’objecte és gaudir d’un bé infrautilitzat, però també en la compartició de trajectes predeterminats. La compartició peer to peer de trajectes o desplaçaments (ridesharing, carpooling) es limita a activitats on de forma clara el servei es planifica prèviament per una finalitat pròpia i s’habiliten places excedents amb una contraprestació que no pot superar el cost del desplaçament. Aquestes modalitats, tot i que no pas de forma exclusiva, es plantegen de manera més idònia en desplaçaments interurbans amb vehicle propi de mitja o llarga distància.

La millora de les condicions de mobilitat de les persones en temps, qualitat i preu, que és un dels efectes previsibles de l’economia col·laborativa, es pot assolir també com a conseqüència de canvis estructurals en les fórmules de prestació professional dels serveis. En aquest sentit, i referint-nos específicament al transport en vehicles de menys de nou places, la valoració i les propostes de millora de la regulació dels serveis de taxi i lloguer de vehicles amb conductor és una de les línies de treball a incorporar en el futur proper.

En el cas de les activitats de lloguer de vehicles sense conductor i del transport de mercaderies, activitats per les quals en l’àmbit professional s’exigeix el compliment de determinats requeriments, cal vetllar perquè tots els operadors els compleixin en peu d’igualtat i que sigui quina sigui la forma de desenvolupar l’activitat (professional o col·laborativa) es desenvolupi en base a les mateixes condicions, o si més no equivalents a les que en els diferents àmbits assenyalats reclamen les normes sectorials, especialment en tot allò relacionat amb la seguretat, tant en el concepte de seguretat de la circulació com de seguretat pública.

Les propostes concretes que va realitzar el grup de treball de transport i mobilitat són les que s’exposen a continuació:

Eix 4. Fiscalitat

L’objecte d’estudi ha estat l’aplicació i l’adequació de la normativa en matèria tributària a aquells ciutadans que, com a particulars, ofereixen, de manera ocasional béns mobles o immobles amb contraprestació econòmica a través de plataformes digitals. S’ha analitzat especialment, tal i com determina l’Acord de Govern de 5 d’abril de 2016 i amb motiu de la seva transcendència actual, els ingressos obtinguts de plataformes digitals que operen en els sectors dels allotjaments turístics i del transport i la mobilitat (lloguer ocasional de l’habitatge principal i/o secundari, el lloguer ocasional del vehicle propi i de la plaça d’aparcament).

D’altra banda, cal mencionar que l’estudi de la fiscalitat aplicada a les plataformes en relació amb l’Impost de Societats (ISOC) no ha estat la finalitat de la Comissió Interdepartamental d’Economia Col·laborativa, doncs la premissa és centrar-se en els ciutadans agents productors, “persones físiques” a les quals l’impost de societats no els és d’aplicació. Tanmateix, tot i que no s’ha abordat de forma específica la fiscalitat de les plataformes digitals, si que es reconeix la problemàtica de l'erosió de bases fiscals i el trasllat a països amb baixa tributació, fet que està sota l’estudi de la Unió Europea així com altres institucions internacionals.

En el context de l’economia col·laborativa i de plataformes, la problemàtica fiscal a la qual s’enfronta l’Administració és organitzar, de la forma més eficient possible, la tributació d’una multiplicitat de rendes ocasionals i de dimensió unitària molt més reduïda que les obtingudes en els àmbits professionals o empresarials del mateix sector. D’altra banda, és probable que els particulars que obtenen ingressos esporàdics, accessoris o de subsistència a través de plataformes, desconeguin quins impostos graven aquestes rendes esporàdiques o, fins i tot, considerin que no estan subjectes a gravamen. En altres casos, especialment en el cas de l’IVA, poden desistir d’aplicar-lo ja que el sistema de recaptació és complex i està dissenyat per a les empreses mercantils i no per als particulars.

Cal actuar, doncs, establint una fiscalitat proporcionada per a un gran nombre de perceptors de rendes de l’economia col·laborativa i digital, alhora que no es distorsiona la competència amb els sectors professionals de l’economia tradicional.

Vistes les recomanacions del Parlament de Catalunya i de les institucions europees i analitzada la normativa fiscal actual que haurien de complir els particulars que duen a terme ocasionalment activitats de caire econòmic a través de plataformes digitals i estudiat l’exemple d’altres països de la Unió Europea, la Comissió Interdepartamental ha cregut oportú:

D’una banda, elaborar una guia pràctica que permeti a aquest particular (ciutadà agent productor) conèixer les obligacions tributàries de la normativa fiscal vigent (IRPF i IVA). Cal assenyalar que, en les plataformes de despeses compartides (del tipus BlaBlaCar), no existeix ànim de lucre ni una transacció lucrativa i, per tant, no és d’aplicació l’IVA ni l’IRPF ja que no es produeix cap generació de renda. D’altra banda, realitzar una sèrie de recomanacions al responsable de política fiscal, per tal d’adaptar la normativa fiscal a les característiques dels particulars que ocasionalment ofereixen, cedeixen o intercanvien béns a partir d’una plataforma digital.

Finalment, des del punt de vista de la reducció de càrregues administratives i de la reducció de l’evasió fiscal, es conclou que la col·laboració de l’administració tributària amb les plataformes digitals és una oportunitat essencial, pel que es proposa establir acords amb les plataformes per a la transmissió als seus actors de la informació fiscal que generin. En aquest àmbit de col·laboració amb les plataformes, cal destacar la creació de la figura de l’assistent en la recaptació de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics, que constitueix la primera proposta de col·laboració entre l’Administració i les plataformes digitals (d’allotjament turístic, en aquest cas) per a organitzar un sistema de recaptació beneficiós per a totes les parts.

Eix 5. Relacions Laborals

En aquest eix temàtic, s’analitza la normativa laboral, amb identificació de les circumstàncies en les quals s’estableix una relació laboral entre el ciutadà agent productor i les plataformes digitals i l’anàlisi de l’aplicabilitat de la normativa vigent en matèria laboral a les noves formes de treball de l’economia col·laborativa. D’altra banda, també es té en especial consideració els plantejaments de la Comissió de Treball i Afers Socials del Parlament Europeu en relació amb la creixent importància de l’economia de plataformes i el seu impacte en la política econòmica i de treball.

La figura del ciutadà agent productor que ofereix béns/serveis de manera ocasional mitjançant les plataformes digitals és una de les principals característiques que incorpora el nou fenomen de l’economia col·laborativa. En aquest sentit, la prestació de serveis per part de l’agent ciutadà productor pot beneficiar tant aquests ciutadans com al conjunt de consumidors, doncs s’obre un ventall nou d’oportunitats per a obtenir ingressos que va més enllà de les formes de treball tradicionals, es guanya flexibilitat en la dedicació i una oferta de serveis més àmplia.

Ara bé, en cas que la prestació se situï en la frontera entre un treballador autònom i un treballador per compte d’altri, el treballador pot estar en una situació més precària, tenint en compte que les plataformes intenten conceptualitzar la prestació dels serveis com fetes per un treballador autònom, malgrat això no sigui sempre evident. En aquest sentit, el Parlament Europeu entén que els treballadors per compte propi són els protagonistes dins el context creat per la irrupció de les plataformes digitals. Per tant, s’ha considerat rellevant estudiar quines són les formes de treball que es donen actualment per analitzar el seu encaix en les plataformes digitals, com són el treball per compte d’altri, el treball autònom i els treballs realitzats a títol d’amistat, benevolència i bon veïnatge.

D’altra banda, cal fer menció a l’altre principal actor dins l’economia col·laborativa o de plataformes, les plataformes digitals. Es consideren com una base de dades que connecta directament el client amb un prestador individual de serveis, sobre el que no exerceixen control i a qui no consideren com un treballador per compte d’altri sinó un treballador autònom.

Com a tasca de comparativa, es va considerar rellevant estudiar aquells països en els quals s’està duent a terme una innovació regulatòria per a tractar les relacions laborals dins d’aquest nou context. Països com Bèlgica, França i Regne Unit han fixat un llindar per tal de delimitar l’activitat professional de l’activitat ocasional de manera que, en aquests darrers casos, no sigui necessària la cotització obligatòria. Aquests llindars tenen en compte el conjunt d’ingressos per serveis prestats via plataforma tecnològica i són coherents també amb els llindars establerts en política fiscal. L’establiment d’aquests llindars té uns avantatges notables: facilita l’activitat ocasional i accessòria per part del ciutadà, resol els conflictes per determinar si ha d’existir una relació laboral específica i la necessitat de cotitzar i dóna compliment a les recomanacions europees sobre la distinció entre professional i particular.

Pels supòsits en els quals el tipus de vincle que s’estableix entre l’agent productor i la plataforma sigui una relació que compleixi amb les notes pròpies de la laboralitat, l’actual regulació del contracte a temps parcial, així com les mesures que es poden articular en el marc de la concertació social a Catalunya, podrien cobrir les principals especificitats que comporta treballar per una plataforma digital, i s’ajustaria a garantir els drets i deures laborals de prestació de serveis.

Eix 6. Codi de Bones Pràctiques

La normativa en matèria de consum i la normativa aplicable a les plataformes digitals que ofereixen serveis de la societat de la informació sovint no són suficients per a garantir el bon funcionament del conjunt de relacions que es poden establir en el marc de l’economia col·laborativa i de plataformes. En aquest context, els rols dels proveïdors dels béns o serveis i dels consumidors sovint es desdibuixen, pel que és necessari establir un marc definit on s’exemplifiquin aquests nous rols així com les relacions que es poden establir entre aquesta nova diversitat d’agents. De fet, l’elaboració d’un codi de bones pràctiques en el marc de l’economia col·laborativa és una de les recomanacions concretes del Parlament de Catalunya.

Tradicionalment, les relacions han estat unidireccionals i orientades del professional al consumidor passiu. Dins del nou context de l’economia col·laborativa i digital, aquesta relació esdevé obsoleta. Ara, els consumidors ja no són només receptors, sinó que també poden oferir els seus béns i serveis a través de les plataformes en línia a altres particulars, el que anomenem prosumidors o peers, és a dir, les relacions passen a ser més complexes i multidireccionals. La Il·lustració mostra el conjunt de relacions que es poden establir en aquest nou marc i que, a dia d’avui, representa un repte per a garantir determinades premisses establertes al nostre marc legal com, per exemple, els drets dels consumidors o la responsabilitat dels intermediaris.

En aquest nou context, s’ha elaborat el Codi de Bones Pràctiques de les Plataformes d’Economia Col·laborativa, amb l’objectiu de crear un entorn de confiança en el qual tots els agents que intervenen en les relacions vehiculades a través d’una plataforma digital, ja siguin particulars o professionals, comptin amb unes regles de joc estables i segures. Val a dir que aquest Codi s’ha contrastat amb les organitzacions de consumidors i usuaris més representatives de Catalunya mitjançant el Consell de Persones Consumidores i també s’ha presentat a les plataformes digitals. Tots els agents socials esmentats han valorat molt positivament la iniciativa i han tingut més d’una ocasió per a presentar les seves valoracions, aportacions i esmenes al text del Codi.

El Codi de Bones Pràctiques de les Plataformes d’Economia Col·laborativa s’estructura en un preàmbul, on es detalla la necessitat d’aquest compendi de compromisos, les definicions a efectes del Codi, l’objecte, l’àmbit geogràfic i, finalment, els compromisos a adquirir per part de les plataformes digitals:

1. Lleialtat i transparència

2. Informació completa

3. Col·laboració amb les administracions públiques de Catalunya

4. Resolució de conflictes

5. Seguretat

6. Confiança

7. Foment

8. Formació

9. Igualtat i no discriminació

10. Accessibilitat Universal

11. Publicitat

Eix 7. Acords de col·laboració amb plataformes digitals

En termes generals, l’objectiu d’aquests acords de col·laboració ha de ser potenciar la informació i la transparència de les activitats que es duen a terme i millorar l'adaptació de les polítiques públiques a les necessitats dels usuaris i dels diversos sectors d'activitat, tot vetllant pel respecte al dret a la intimitat i a la protecció de les dades de caràcter personal.

Els avenços en la tecnologia digital (per exemple, ús de les interfícies de programació d'aplicacions, en anglès Application Programming Interface o API) estan fent possible recollir, emmagatzemar i processar quantitats de dades cada vegada més gran: és el que es coneix com a Big Data. Aquesta explotació de dades té un enorme potencial per impulsar la innovació, la productivitat, l'eficiència i, en definitiva, el creixement econòmic i el valor social. Les dades s’han convertit en un recurs essencial pel creixement econòmic, social i laboral, i la possessió, visualització i anàlisi d’aquestes dades per part de l’administració pública poden jugar un paper molt important en la millora de la governança. En aquest marc, les plataformes que participen en l’anomenada economia col·laborativa o digital són agregadores naturals de dades que, convenientment anonimitzades i en mans de les administracions públiques, podrien ser utilitzades per a l’anàlisi i predicció de tendències de comportaments i necessitats dels ciutadans, fet que permetria un millor disseny i implementació de les polítiques públiques i, per tant, repercutirien en una millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Freqüentment, els diferents acords i MOUs (Memorandum Of Understanding) s’inicien amb un acord per tal d’habilitar la plataforma com a recaptador de l’impost o taxa turística que obliga als visitants que s’allotgen en una destinació concreta. Malgrat això, aquests acords no es limiten a la recollida de taxes o impostos, sinó que van més enllà i tracten la recollida de dades per a polítiques públiques, així com el compromís de la plataforma a complir una sèrie de condicions com ara la convivència, el compromís, la transparència i el dret a la intimitat.

En aquest context, la Generalitat de Catalunya, prenent consciència de la importància de l’accés a les dades que les plataformes d’allotjaments entre particulars poden oferir i ateses les recomanacions tant del Govern com del Parlament de Catalunya i de les institucions europees, ha elaborat les propostes de modificació de l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET) per tal d’incloure la figura de l’assistent en la recaptació com a nou obligat tributari. D’altra banda, els acords amb plataformes digitals que engloben serveis de transport i mobilitat, com ara plataformes de carsharing o carpooling, no estan tan estesos ni són tan habituals com els acords amb les plataformes d’allotjament turístic, tot i que sí que hi ha algun exemple, com l’acord de col·laboració entre Uber i la ciutat de Boston.

4. Implementació de les propostes

L’Acord de Govern de 5 de setembre de 2017, a partir del qual s’aprova l’informe Propostes per a un bon encaix de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya, marca el final de la vigència de la Comissió Interdepartamental i, alhora, encarrega al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i al Departament d’Empresa i Coneixement la tasca de vetllar per a la implementació de les 24 propostes de l’esmentat informe en el termini màxim de dos anys. Mesos després, es pot afirmar que s’està avançant a bon ritme si es tenen en compte les accions que s’han dut a terme fins a dia d’avui:

Eix 1. Propostes generals: s’ha dut a terme la revisió en matèria turística via projecte de decret i s’està treballant en la revisió de la normativa catalana de transports i mobilitat per tal d’adaptar-la progressivament a la nova realitat econòmica i empresarial associada a la proliferació de les plataformes digitals. D’altra banda, s’han divulgat les conclusions i propostes de l’informe fent públics als webs institucionals el document final així com els documents de treball dels diferents grups temàtics, s’ha participat en jornades, col·loquis i xerrades i s’ha fet difusió per canals presencials i digitals.

Eix 2. Turisme i habitatge: aprofitant l’elaboració del nou projecte de decret de turisme actualment en tramitació, s’han inclòs diferents preceptes que permeten un desenvolupament harmoniós de l’economia col·laborativa i de plataformes en l’àmbit turístic segons allò acordat per la Comissió Interdepartamental. En primer lloc, s’inclou per primer cop dins la normativa turística catalana (i arreu de l’estat espanyol) el concepte de “Llars compartides”. Aquest fenomen, conegut com homesharing, estarà totalment desvinculat dels HUTs i es regularà amb uns requisits que segueixen els principis de necessitat i proporcionalitat (règim d’accés a l’activitat de declaració responsable, requisits tècnics mínims, etc.).

S’aprofita, també, per clarificar en aquesta norma el paper del Registre de Turisme de Catalunya (RTC) i es permet, per exemple, la validesa del número de declaració responsable per a publicitar l’allotjament turístic mentre no es disposi del número d’inscripció al RTC.

Eix 3. Transport i mobilitat: es preveu l’aplicació en breu de noves iniciatives com el taxi compartit, viable d’acord amb la legalitat vigent i amb clars beneficis sobre els consumidors, taxistes i mobilitat urbana. Addicionalment s’estan estudiant, juntament amb les autoritats competents, altres propostes més complexes pel que fa al seu disseny i implementació però assumibles tenint en compte la voluntat tècnica i política: proves pilot de mobilitat compartida i verda a l’àrea metropolitana i a polígons industrials, inclusió d’opcions de mobilitat col·laborativa al projecte de la T-Mobilitat, etc.

Eix 4. Fiscalitat: des de l’àmbit fiscal, s’està a punt de publicar un tríptic per part de l’Agència Tributària de Catalunya amb informació sobre els impostos que afecten directa o indirectament als ciutadans agents productors, com són l’IEET, l’IVA o l’IRPF, sempre en funció de la normativa vigent actualment.

Cal remarcar la col·laboració amb les plataformes, element clau per a facilitar la recaptació dels impostos. Per exemple, a nivell català la figura de l’assistent en la recaptació s’ha desenvolupat ja plenament a través del Decret 141/2017 i només cal acordar la signatura del Conveni corresponent amb les plataformes d’allotjament turístic.

Eix 5. Relacions laborals: les possibles relacions laborals que s’estableixen entre una plataforma i l’oferent de serveis crea actualment molta controvèrsia, motiu pel qual s’ha elaborat una classificació de les plataformes en funció de les “presumpcions” de laboralitat a partir de la interacció de diversos factors. Aprofitant l’estudi de la normativa laboral, s’ha observat la necessitat d’una modificació en la normativa dels autònoms per tal que introdueixi més flexibilitat a l’hora de treballar en plataformes digitals. En aquest sentit, s’ha observat l’existència de llindars que eximeixen de la necessitat de cotitzar equivalents amb els llindars fiscals en diversos països europeus, el que pot suposar un veritable oasis pel desenvolupament del ciutadà agent productor.

També s’observa que el món cooperativista és molt rellevant dins de l’economia col·laborativa i de plataformes, motiu pel qual s’està estudiant també una modificació de la Llei 12/2015, de Cooperatives, que permeti desenvolupar nous models més adaptats a les necessitats dels mercats de treball digitals.

Eix 6. Codi Bones Pràctiques: el Codi de bones pràctiques és imprescindible per fixar un marc en el qual usuaris, plataformes i administració coneguin les regles del joc i doni confiança en un context d’incertesa. El present codi ha estat pactat amb associacions, plataformes digitals i associacions d’aquestes, pel que es pot considerar de consens. Així doncs, només cal dur a terme la signatura, pel que s’ha preparat una sessió amb les plataformes per incidir en els sistemes d’arbitratge i procedir a la signatura del Codi.

Eix 7. Acords de Col·laboració amb Plataformes Digitals: Els contactes amb les plataformes digitals són essencials per garantir el bon funcionament d’aquesta economia digital. En aquest sentit, cal destacar el disseny del Conveni de col·laboració per implementar la figura de l’assistent en la recaptació, redactat juntament amb plataformes digitals d’allotjament turístic. En un futur, s’incidirà en altres aspectes, com per exemple la recopilació de dades per part de l’Administració per a la millora de la política pública. D’altra banda, també s’han establert contactes amb plataformes de mobilitat per engegar iniciatives com el taxi compartit o conceptualitzar noves propostes com projectes pilot de mobilitat col·laborativa i intel·ligent.

Cal destacar, finalment, els contactes establerts amb els responsables del Pla de Govern Obert de la Generalitat on s’inclouen mesures per al foment de les dades obertes així com la implementació d’un gestor API.

5. Context actual i previsions de futur

Si bé és cert que només han transcorregut sis mesos des de l’aprovació de l’informe de la Comissió Interdepartamental i les corresponents propostes, el món de l’economia col·laborativa i de les plataformes digitals està en constant transformació i segueix captant, cada cop més, l’atenció de les diferents administracions públiques. En aquest context, cal ressaltar una sèrie de fets i actuacions que estan condicionant el futur d’aquestes activitats englobades en l’òrbita digital.

L’Administració de l’Estat, per exemple, està començant a incidir de forma directe en aquest desenvolupament. El Plan de Control Tributario de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) és el principal òrgan estatal que prendrà mesures urgents al voltant de l’economia digital: d’una banda, ha declarat que els ingressos percebuts pels béns venuts a través de plataformes online s’han de declarar a l’IRPF si han estat venuts per un particular. D’altra banda, el Real Decreto 1065/2007, de 27 de julio, modificat pel Real Decreto 1070/2017, de 29 de diciembre, obligarà a totes aquelles plataformes que ofereixin, malgrat només actuïn d’intermediàries, allotjaments turístics de curta durada a facilitar un conjunt de dades dels oferents d’aquests habitatges a Hisenda. Aquestes actuacions per part del Ministeri d’Hisenda estan rebent moltes crítiques per part de les plataformes digitals i les seves associacions, doncs consideren que se’ls està criminalitzant i perseguint de forma indiscriminada, tot ignorant les recomanacions europees i vulnerant la normativa de protecció de dades així com la Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico.

Malgrat això, no és només Hisenda qui s’està involucrant més en l’economia digital. La inspecció de treball, per exemple, també està posant en dubte els models de relacions laborals que han establert moltes plataformes de serveis amb els seus proveïdors de serveis. Concretament, moltes plataformes digitals consideren aquests proveïdors com autònoms, doncs no tenen obligació de fidelitat a la plataforma i disposen de llibertat d’horaris, entre d’altres elements característiques del treball per compte propi. La inspecció de treball, per la seva banda, considera que hi ha certes connotacions de laboralitat, pel que insta a moltes d’aquestes plataformes a contractar aquests proveïdors de serveis i a pagar les quotes acumulades pertinents a la Seguretat Social. Conseqüentment, moltes plataformes no poden assumir aquests costos a curt termini ni contractar al personal tal i com indica la inspecció de treball per ser incompatible amb el seu model de negoci, el que podria provocar el tancament de moltes d’elles amb les repercussions que això impliqui pels seus usuaris i proveïdors.

Ara bé, no és només l’administració central qui s’està involucrant amb l’economia digital. Les administracions locals també estan experimentant un creixement notable d’aquest món de plataformes al voltant d’activitats de la seva competència. És el cas, per exemple, de la mobilitat urbana. Són moltes les queixes que s’estan rebent per totes les parts (taxis i VTC) i els pronunciaments que estan fent les autoritats de competència en el sentit que cal liberalitzar i que ja estan fins i tot arribant a la via jurisdiccional. Aquests conflictes també han portat a importants vagues del col·lectiu del taxi i a l’aprovació de nomes amb prohibicions, restriccions i moratòries. D’altra banda, són conegudes també les baralles jurídiques entre plataformes d’allotjament turístic com Airbnb i ajuntaments de grans ciutats com Barcelona i Madrid, així com amb comunitats autònomes tradicionalment turístiques com les Illes Balears.

6. Conclusió

És evident que s’està produint un canvi i que les noves tendències digitals han arribat per quedar-se. L’Administració ha de saber llegir aquest nou context dinàmic per permetre un desenvolupament natural d’aquestes activitats col·laboratives i de plataforma. No obstant això, malgrat els esforços realitzats per part de la Generalitat de Catalunya per trobar un terreny de consens on tots els agents de l’economia col·laborativa i de plataformes, l’economia tradicional, els ciutadans i les administracions puguin consensuar i dissenyar una línia de treball conjunta, la tasca és complexa i encara queda feina per fer.

El fenomen és multisectorial i geogràficament divergent, pel que cal una comunicació més fluida entre administracions públiques per tal d’abordar aquest encaix en una mateixa direcció. Aplicant diàleg i els nous models de governança pública intel·ligent que estan sorgint a nivell europeu, de ben segur que traçarem la millor estratègia a seguir i s’acabarà incorporant, de forma natural i harmoniosa, l’economia col·laborativa i digital a les nostres vides quotidianes de la millor manera possible, aprofitant les oportunitats i reduint els riscos.

7. Bibliografia

Autoritat Catalana de la Competència, (maig 2016), Transaccions entre iguals (P2P) i competència. Un pas endavant.

Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions i Associació Espanyola d’Enginyers de Telecomunicacions: Grupo de Políticas Públicas y Regulación (2016), Informe sobre Economía Colaborativa

Comissió Europea (25 de maig de 2016), COM/2016/0288 final, Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de les Regiones: Las plataformas en línea y el mercado único digital. Retos y oportunidades para Europa.

Comissió Europea (2 de juny de 2016), COM/2016/0356 final, Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de les Regiones: Una agenda europea para la economía colaborativa.

Comissió Interdepartamental de l'Economia Col·laborativa, Generalitat de Catalunya (setembre de 2017) propostes per a un bon encaix de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya.

Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (març de 2016), Conclusiones preliminares sobre los Nuevos modelos de prestación de servicios y la economía colaborativa. Resultados preliminares.

Comité Europeu de les Regions (10 de febrer de 2016), DOUE C 51/28, Dictamen del Comité de las Regiones Europeo. La dimensión local y regional de la economía colaborativa.

Comité Econòmic i Social Europeu (19 d’agost de 2016), DOUE C 303/36, Dictamen del Comité Económico y Social Europeo. La economía colaborativa y la autorregulación.

Comité Econòmic i Social Europeu (11 de juny de 2014), DOUE C 177/1, Dictamen del Comité Económico y Social Europeo. Consumo colaborativo o participativo: un modelo de sostenibilidad para el siglo XXI.

Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (juliol 2017), Informe nº 44 del CTSEC. Posicionament del CTSEC sobre l’economia col.laborativa.

Organización de Consumidores y Usuarios, (febrer 2016) Collaboration or business? Collaborative consumption: from value for users to a society with values

Parlament de Catalunya (22 de juny de 2015), BOPC 656/10, Informe de la Comissió d’Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d’Economia Col·laborativa.

Parlament Europeu (15 juny de 2017), 2016/2276 (INI), Resolución del Parlamento Europeo sobre las plataformas en línea y el mercado único.

Parlament Europeu (15 juny de 2017), 2017/2003 (INI), Resolución del Parlamento Europeo sobre una Agenda Europea para la Economía Colaborativa.

Procomuns (maig 2016), Declaració procomuns i propostes de polítiques per l’economia col∙laborativa procomú a Barcelona.

Sharing España i Adigital (març 2017), Los modelos colaborativos y bajo demanda en plataformas digitales.

Botsman, R. & Rogers, R. (2010), What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption.

Cañigueral, A. (2014), Vivir mejor con menos. Descubre las ventajas de la nueva economía colaborativa.

Green, S. (2015), The share economy: Motivations and strategies for corporations

Sundararajan, A. (2017), Sharing Economy: The End of Employment and the Rise of Crowd-Based Capitalism (The Sharing Economy).

Todolí, A. (2017), El Trabajo en la Era de la Economía Colaborativa.