|
|
| (One intermediate revision by one other user not shown) |
| Line 1: |
Line 1: |
| | == Abstract == | | == Abstract == |
| | | | |
| − | <p>L’anàlisi de la dotació d’infraestructures de transport i de l’esforç inversor assumit per les administracions públiques han estat una constant a Catalunya les darreres dècades, incloent-hi les dues edicions precedents del Congrés d’Economia de Catalunya dels anys 1979 i 1988.</p> | + | <p>Els darrers 30 anys s’ha triplicat la dotació de capital en infraestructures de mobilitat a Catalunya, malgrat que encara persisteixen dèficits en la xarxa viària i ferroviària, agreujats a partir de 2011 per la caiguda de la inversió i la baixa participació de Catalunya en el conjunt de la inversió estatal. El context de limitació de recursos públics fa necessari el replantejament de les polítiques d’inversió per tal de prioritzar els criteris d’eficiència i de rendiment social, ambiental i econòmic, la gestió de la demanda, la coordinació entre administracions i la col·laboració públic-privada com a complement a la via pressupostària.</p> |
| − | | + | |
| − | <p>L’estudi de la distribució territorial de la inversió en infraestructures, de l’aplicació o no de criteris d’eficiència en la distribució d’aquesta inversió, de l’adequació de la inversió feta a la realitat econòmica de Catalunya o dels criteris de priorització en l’execució de les actuacions planificades han estat objecte recurrent de reflexió. </p>
| + | |
| − | | + | |
| − | <p>Ja a principis dels anys noranta, quan s’entreveia que el cicle econòmic expansiu de la segona meitat dels vuitanta s’estava esgotant, es va obrir a Catalunya un debat intens sobre la necessitat de millorar significativament les infraestructures de transport, comunicació i energètiques.</p>
| + | |
| − | | + | |
| − | <p>Tanmateix, el context econòmic ha canviat molt en els darrers anys. Avui hi ha dos condicionants nous que s’han instal·lat en la política d’inversions públiques sense data de caducitat a la vista. El primer és que els recursos són més limitats perquè els pressupostos públics no poden créixer com ho havien fet en el passat. I el segon és que cal evitar rendiments decreixents de la inversió pública, atès que el nivell de dotació d’infraestructures públiques de transport ha arribat a un grau de maduresa raonable en el conjunt del territori.</p>
| + | |
| − | | + | |
| − | <p>En paral·lel, es constata que, davant de la necessitat de renovar en profunditat les bases de competitivitat de l’economia en termes de sostenibilitat global i de descarbonització del transport, caldrà prioritzar el criteri d’eficiència i de rendibilitat social i econòmica de les inversions per sobre de criteris de cohesió territorial. Perquè, ni que sigui lentament, sembla que la societat catalana va assumint que cal superar els tradicionals enfocaments d’increment de l’oferta pels de gestió dinàmica i intel·ligent (en la mesura que sigui possible) de la demanda.</p>
| + | |
| − | | + | |
| − | <p>En base a totes aquestes consideracions, l’objectiu d’aquest treball serà doble. En primer lloc, identificar què hem après des del darrer Congrés, ara farà 30 anys. Així, s’analitzarà l’evolució al llarg del temps de l’estoc de capital públic en infraestructures de transport en relació al PIB. També es compararà l’evolució dels fluxos d’inversió entre diferents territoris, tant a nivell espanyol com europeu. A més, s’avaluarà fins a quin punt la distribució de la inversió en infraestructures de transport ha seguit criteris econòmics, d’eficiència i de rendibilitat en el cas de Catalunya. </p>
| + | |
| − | | + | |
| − | <p>Una vegada completat aquest balanç de situació, el segon objectiu serà descriure les perspectives que raonablement guiaran el desenvolupament futur de les infraestructures catalanes, que no passen tant per expandir l’estoc disponible com per establir unes regles de bona governança en totes les etapes del procés: planificació, finançament, execució i manteniment. </p>
| + | |
| − | | + | |
| − | <p>De fet, al nostre entorn el futur apunta cap a una gestió de les infraestructures més enfocada a l’eficiència global del procés i cap a la consolidació i optimització de l’estoc existent. En aquest sentit, la coordinació entre les diferents administracions públiques serà un factor clau per a la millora dels processos de presa de decisió, l’augment de l’eficiència de la gestió del territori i la major previsibilitat en els terminis de posada en servei de les infraestructures.</p>
| + | |
| − | | + | |
| − | <p> </p>
| + | |
Els darrers 30 anys s’ha triplicat la dotació de capital en infraestructures de mobilitat a Catalunya, malgrat que encara persisteixen dèficits en la xarxa viària i ferroviària, agreujats a partir de 2011 per la caiguda de la inversió i la baixa participació de Catalunya en el conjunt de la inversió estatal. El context de limitació de recursos públics fa necessari el replantejament de les polítiques d’inversió per tal de prioritzar els criteris d’eficiència i de rendiment social, ambiental i econòmic, la gestió de la demanda, la coordinació entre administracions i la col·laboració públic-privada com a complement a la via pressupostària.
