Revision as of 19:14, 27 February 2018 (view source) Japroenza (talk | contribs) (Created page with " <big>'''Primeres matèries minerals crítiques: una visió en el context dels recursos geològics globals i de Catalunya'''</big> Joaquín A. Proenza i Joan Carles Melgarej...")	Revision as of 19:14, 27 February 2018 (view source) Japroenza (talk | contribs) m (Japroenza moved page Draft Proenza 357158424 to Review Proenza 2018a) Newer edit →
(No difference)

---

Revision as of 19:14, 27 February 2018

Primeres matèries minerals crítiques: una visió en el context dels recursos geològics globals i de Catalunya

Joaquín A. Proenza i Joan Carles Melgarejo

Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada, Universitat de Barcelona

Resum

Les matèries primeres minerals considerades crítiques són crucials per l’economia d’Europa; són imprescindibles per la indústria que fabrica una ample gamma de productes utilitzats en la vida quotidiana i per les tecnologies modernes. L’accés fiable i sense restriccions a aquestes primeres matèries és una preocupació creixent a la UE. El reciclatge dels recursos existents, encara que s’aconseguís que fos 100% eficient, no pot satisfer totes les necessitats. En aquesta contribució presentem una visió sobre les primeres matèries minerals crítiques des d’una perspectiva dels recursos globals i de Catalunya.

Introducció

A la indústria minera li agrada dir “if it isn’t grown, it has to be mined” (si no es cultiva s’haurà d’extreure d’una mina). Els recursos naturals són la base dels nostres nivells actuals de confort. Podem imaginar com seria la nostra vida sense la mineria? Gràcies a la mineria tenim electricitat a les nostres llars, als nostres carrers, avions, vaixells, cotxes convencionals, híbrids i elèctrics, ferrocarrils, equips de raigs X, eines quirúrgiques, telèfons mòbils, ordinadors, etc. (veure Wood, 2017: 292; Editorial de la revista Elements “Mineral Resources and Sustainability”). Els estudis disponibles indiquen que la demanda dels recursos minerals seguirà sent elevada a curt i mitjà termini per tal de poder satisfer l’augment de la població mundial i els nivells de vida de la població que s’incorpora (Price i Espí, 2014: 3). Paradoxalment, la mineria és considerada una “activitat maleïda”: no volem tenir l’activitat minera a casa, però la demanda de primeres matèries no deixa d’augmentar. Les societats occidentals hem adoptat majoritàriament una actitud ambientalista parcial de “not in my back yard” (veure, per exemple, l’article d’opinió de Lisa Margonelli, directora d’iniciatives de política energètica en la New America Foundation, en el The New York Times, 8 de març del 2011 https://www.nytimes.com/roomfordebate/2010/11/08/can-the-us-compete-on-rare-earths/how-to-mine-rare-earths-in-our-own-back-yard). Els jaciments minerals, a diferències d’altres indústries, no poden deslocalitzar-se.

Els recursos minerals són imprescindibles per al desenvolupament de la societat moderna, molt particularment els recursos minerals a partir dels quals s’extreuen els denominats metalls d’alta tecnologia (“high-tech metals”). Aquests metalls són components essencials per a diverses aplicacions tècniques d’alta gamma, tals com les anomenades tecnologies verdes associades a les energies renovables, la reducció de gasos d’efecte hivernacle i l’eficiència energètica. Amb la creixent importància de les noves tecnologies i la revolució energètica han sorgit preguntes sobre la futura disponibilitat de recursos de primeres matèries minerals.

L’extracció de recursos minerals és intrínsecament insostenible; els recursos minerals, encara que siguin molt grans, són finits (Calas, 2017: 302). Tot i així, afortunadament el potencial miner del planeta Terra és encara molt lluny d’esgotar-se. Els recursos minerals globals actuals són, en principi, adequats, però la producció està limitada i/o dominada per alguns països. S’han publicat moltes estimacions extremadament pessimistes sobre els subministraments de minerals a llarg termini (“mineral peak”). Diversos autors han suggerit que la producció de molts minerals, amb aplicacions industrials rellevants, ja ha assolit el seu punt màxim o l’assolirà en els propers 50 anys (veure Arndt: 2017: iv). Una de les prediccions negatives més conegudes és la de Meadows et al. (1975: 1-205). Basant-se en una compilació de dades compreses entre 1900 i 1970, Meadows et al. (1975: 1-205), en el seu famós llibre “The Limits to Growth”, encarregat pel Club de Roma, van predir que el coure i l’alumini s’esgotarien al cap de 21 i 31 anys, respectivament. Malgrat això, les reserves actuals d’aquests metalls són majors que al 1972, tot i les quatre dècades de producció anual en constant augment (Arndt: 2017: iv). A principis del segle XXI, els preus de les matèries primeres minerals van assolir nivells mai vistos com a resultat d’una demanda creixent en els països en desenvolupament. Per exemple, la Xina va consumir el 8% de l’acer a tot el món el 1990, però avui en dia en consumeix quasi el 50% (Wellmer i Dalheimer, 2012: 713; https://www.worldsteel.org/en/dam/jcr:0474d208-9108-4927-ace8 4ac5445c5df8/World+Steel+in+Figures+2017.pdf).

Malauradament, els termes “reserves minerals” i “recursos minerals” solen ser utilitzats a la premsa indistintament, com si signifiquessin el mateix (Arndt et al., 2017: 6-10). La reserva és la quantitat de mineral susceptible de ser explotat, mentre que el recurs és la quantitat de mineral existent en una regió, incloent el que no podria ser explotat degut a la seva baixa llei (concentració de l’element d’interès econòmic en el cos de roca mineralitzada). Una reserva mineral és una part del recurs mineral, un cos de roca mineralitzada de la qual s’ha estimat amb suficient confiança la mida i la llei. Les reserves minerals es renoven a mesura que es descobreixen nous jaciments, i els recursos es converteixen en reserves mitjançant inversions que permetin estudis addicionals (geològics, miners, metal·lúrgics, econòmics). L’origen de la confusió entre aquest dos termes es troba en els diferents interessos dels dos grups principals que s’ocupen dels subministraments minerals: el govern i la indústria (Arndt et al., 2017: 6-10). La indústria proporciona la majoria de les dades sobre dipòsits minerals individuals, mentre que les agències governamentals (p.e., els Serveis Geològics Nacionals) compilen aquestes dades i altres estudis per fer estimacions globals (Arndt et al., 2017: 6-10). El principal interès de la indústria minera (tant de propietat pública com privada) a l’hora d’avaluar un dipòsit mineral és determinar quant material és explotable en els preus actuals, o potencialment explotable si els preus augmentessin o disminuïssin. La distinció entre la reserva mineral i el recurs mineral és confirmada per un geocientífic, un expert qualificat com una “Persona Competent”, amb suficient experiència de treball en el tipus de mineralització que s’avalua i que és membre d’una organització professional acreditada (Arndt et al., 2017: 6-10). No existeixen uns continguts de mineral o metall mitjans que puguin ser fixats per definir si un dipòsit és explotable o no explotable. En general depèn de factors intrínsecs (tipus d’estructures geològiques, minerals associats, situació geogràfica i geològica) i de factors externs (avanços tecnològics, situació del mercat, qüestions estratègiques).

Un dels principals riscs de la indústria minera és la variabilitat dels preus. El major problema que existeix és el temps que passa entre el descobriment d’un jaciment mineral i l’inici de l’explotació d’aquest (de 4 a 10 anys, o més). En aquest període, el preu del metall que es pretén extreure pot oscil·lar molt. Això comporta que la decisió de desenvolupar una mina es faci a partir d’una previsió de preus. La indústria minera no té capacitat per adaptar-se amb facilitat a la demanda de primeres matèries minerals a curt termini. A més a més de l’enorme període de maduració d’un nou projecte miner, es solen presentar problemes per trobar inversors que estiguin habituats a negocis amb elevat risc, així com aconseguir mantenir una llicència social per operar (LSOP), cosa que és cada vegada més difícil.

Amb la creixent importància de les noves tecnologies i la revolució energètica han sorgit preguntes sobre la disponibilitat futura de recursos de primeres matèries minerals, particularment les anomenades “crítiques”. La “criticitat” és una estimació del risc de subministrament de les matèries primeres, l’escassetat de les quals pot posar en perill el funcionament d’una societat. Les primeres matèries minerals crítiques (PMMC) són considerades estratègiques per a la Unió Europea (UE) degut a la importància que tenen per a la indústria europea i la forta dependència de les importacions. En els darrers anys, com a resposta a les creixents preocupacions sobre la seguretat del subministrament de primeres matèries, la UE ha posat en marxa moltes iniciatives polítiques, projectes d’investigació i activitats industrials relacionades amb les PMMC (Løvik et al., 2018: 9-18). Dins aquest grup de PMMC, els metalls del grup del platí (MGPs, imprescindibles per la indústria automobilística) i els elements de les terres rares (REEs, irreemplaçables en la fabricació de cotxes híbrids i elèctrics) estan qualificats com de màxima prioritat.

En aquesta contribució es presenta una visió sobre les PMMC des d’una perspectiva dels recursos geològics a nivell global i a nivell de Catalunya. A la primera part del treball es descriu la vulnerabilitat de la UE pel que fa a les PMMC, així com les diferents iniciatives empreses per contrarestar aquesta difícil situació. A la segona part es descriu breument l’evolució històrica del sector miner a Catalunya, s’exposa el coneixement científico-tècnic dels recursos miners del país i la internacionalització de la recerca en recursos minerals. Finalment s’exposa el potencial miner de Catalunya que compta amb recursos minerals atractius però que mai han estat avaluats amb suficient grau de detall (p.e. Au, MGP, Ag, F, Ba, Sc, REEs, Rb i Cs). Així mateix, el know-how, adquirit a partir d’investigacions en recursos minerals liderades des de Catalunya, per poder recolzar la inversió en minerals crítics en tercers països.

Primeres matèries minerals critiques a la Unió Europea

Les PMMC inclouen matèries primeres de gran importància per l’economia de la UE i d’alt risc associat al seu subministrament. Les PMMC són crucials per l’economia d’Europa perquè formen part de la base de la indústria que fabrica una àmplia gamma de productes i d’aplicacions utilitzats en la vida quotidiana i per les tecnologies modernes. L’accés fiable i sense restriccions a certes primeres matèries és una preocupació creixent a la UE (http://ec.europa.eu/growth/sectors/raw-materials/specific-interest/critical_es) ja que és un dels majors consumidors de PMMC del món.

No obstant, la producció de PMMC a la UE és molt limitada, generant, no només una forta dependència a les importacions, sinó també un elevat risc per la garantia de subministrament ja que l’exportació d’aquests materials pot ésser limitada en qualsevol moment. Un exemple d’això és la suspensió d’exportacions de terres rares per part de la Xina al Japó que va succeir el 2010 (de Ridder, 2013: 6). Diversos factors poden condicionar la seguretat del subministrament de minerals. El desequilibri entre la demanda i la oferta ha generat, i pot generar, preus elevats, fent que els països hagin de competir entre si per l’accés a recursos limitats. Els països dependents de les importacions, com els que són integrants de la UE, són els més vulnerables a les interrupcions del subministrament. Les interrupcions sobtades del subministrament poden ser accidentals o poden ocórrer com a resultat de la inestabilitat política (de Ridder, 2013: 6). Els riscos d’interrupció de l’oferta són elevats degut a que la producció de minerals es concentra en un número limitat de països. A tall d’exemple, aproximadament el 85% de la producció minera mundial de MGP (Pt, Pd, Rh, Os, Ir, Ru) prové de Sud-àfrica i Rússia a partir de només dos dipòsits (Bushveld i Norilsk, respectivament). Un altre exemple d’això és la Xina, on es produeix més del 85% dels elements de terres rares (REEs: La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb, Lu). Indiscutiblement, aquest monopoli dóna una forta influència política sobre altres estats al país que concentra la producció de PMMC. A més a més, els riscos associats amb la concentració de la producció són agreujats en molts casos per una baixa substitució i per baixes taxes de reciclatge (p.e. REEs).

La UE pretén aconseguir de cara al 2020 una quota del 20% d’energia de fonts renovables i un 10% d’energia renovable específicament en el sector del transport (European Parliament and European Council, “Directive on renewable energy”, April 23, 2009, https://ec.europa.eu/energy/en/topics/renewable-energy/renewable-energy-directive). Els objectius d’una transició energètica cap a energies renovables depenen de manera important de la disponibilitat de minerals, així com dels possibles riscos de subministrament. Les PMMC són essencials per a les anomenades tecnologies verdes associades a les energies renovables. Per exemple, per a la fabricació de cèl·lules fotovoltaiques (en la tecnologia solar) es necessita una gran varietat de PMMC (tel·luri, estany, indi, hafni, gal·li i seleni entre d’altres). La fabricació dels imants permanents dels generadors elèctrics de les turbines eòliques requereix la utilització de REEs (disprosi, neodimi). La indústria dels cotxes elèctrics és totalment dependent de les REEs (http://www.eleconomista.es/ecomotor/motor/noticias/8953455/02/18/El-remedio-de-Toyota-para-combatir-la-escasez-de-tierras-raras-un-motor-electrico-con-iman-que-reduce-un-50-su-uso.html).

La UE té una necessitat crucial d’accés a fonts de PMMC per a la supervivència de les indústries europees, de les feines associades i dels beneficis econòmics. Degut a això, la UE va establir al 2008 l’anomenada Iniciativa de Primeres Matèries (RMI), la qual consisteix en una estratègia per tal de garantir un subministrament sostenible de les primeres matèries dins de la UE. La RMI, que representa l’estratègia i la política de la UE sobre primeres matèries, s’implementa a través de l’European Innovation Partnership (EIP) on Raw Materials, el finançament de projectes a través dels programes d’investigació i innovació de la UE i l’European Institute of Innovation & Technology’s (EIT) Knowledge and Innovation Community (KIC) on Raw Materials, també conegut com a EIT Raw Materials (Løvik et al., 2018: 9-18).

Per fer front a aquest desafiament sobre el subministrament de PMMC, la UE i els governs dels països membres han encarregat estudis per tal d’establir una llista de primeres matèries crítiques que permeti prioritzar estratègies (vegeu la revisió recent de Løvik et al., 2018: 9-18). La criticitat d’aquestes primeres matèries es basa en la seva importància econòmica, el seu risc de subministrament, el risc de restricció als dipòsits degut a polítiques ambientals i el seu potencial de substitució i reciclatge. El risc de subministrament augmenta si la primera matèria es concentra en països inestables (tenint-ne en compte el govern, les guerres civils, l’economia i la manca de serveis bàsics per a la població), i disminueix si hi ha una taxa elevada de reciclatge i si es pot substituir fàcilment. Per altra banda, la importància econòmica és proporcional a la mida dels sectors econòmics en els quals s’utilitza la primera matèria. Les metodologies pel càlcul de la criticitat s’expliquen a Erdmann i Graedel (2011: 7620-7630) i a Jin et al. (2016: 77-87) (vegeu també https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/2d43b7e2-66ac-11e7-b2f2-01aa75ed71a1/language-en/format-PDF/source-32064602;

https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/860168b9-78c1-11e7-b2f2-01aa75ed71a1/language-en/format-PDF/source-35948374). La llista de primeres matèries crítiques per a la UE es revisa i s’actualitza periòdicament. La primera llista establerta per part del grup de treball ad hoc es va fer oficial al 2011 i les llistes actualitzades es varen publicar al 2014 i al 2017 (Løvik et al., 2018: 9-18; vegeu també http://ec.europa.eu/growth/sectors/raw-materials/specific-interest/critical_es).

La UE considera que la llista hauria de servir per incentivar la producció europea de primeres matèries crítiques, així com per establir polítiques que permetin garantir la seguretat del subministrament de primeres matèries a través de la diversificació d’aquest des de diferents fonts geogràfiques a través de l’extracció, el reciclatge o la substitució. (http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/ALL/?uri=COM:2017:0490:FIN). La llista és utilitzada per la Comissió com a element de suport a l’hora de negociar acords comercials, impugnant mesures de distorsió del comerç, desenvolupant accions d’investigació i d’innovació i aplicant l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible. A banda d’això, la llista pot ser rellevant tan de cara a la revisió de les inversions estrangeres directes a la UE, com pot ser utilitzada pels estats membres de la UE, les empreses i els inversors per disposar d’informació sobre possibles riscos de subministrament de primeres matèries i oportunitats relacionades. Se’n pot trobar informació detallada a la comunicació de la Comissió presentada el 13 de setembre de 2017 al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions (http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/ALL/?uri=COM:2017:0490:FIN).

La llista actualitzada del 2017 inclou 27 primeres matèries crítiques (Fig. 1), la immensa majoria de les quals són, o s’extreuen de, primeres matèries minerals (PMMC): antimoni, fluorita, terres rares lleugeres (LREEs: La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm), barita, gal·li, escandi, beril·li, germani, grafit, silici, bismut, hafni, tàntal, niobi, tungstè, cobalt, terres rares pesades (HREEs: Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb, Lu), metalls del grup del platí, vanadi, indi. La majoria d’aquestes primeres matèries minerals es produeixen i es subministren des de països no europeus. La Xina és la principal font de subministrament de PMMC a la UE (REEs, magnesi, wolframi, antimoni, gal·li i germani entre d’altres). La UE també depèn de les importacions de PMMC provinents del Brasil (niobi, silici), Rússia (pal·ladi, cobalt, vanadi, HREEs, germani, tungstè, escandi), Sud-àfrica (iridi, platí, rodi i ruteni), Estats Units (elements del grup del platí, REEs), Canadà (hafni, niobi), Kazakhstan (indi), Nigèria (tàntal), Ruanda (tàntal), entre altres països (http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/ALL/?uri=COM:2017:0490:FIN).

Una solució parcial a la dependència de les PMMC és el reciclatge, en un nou escenari de transició d’una economia lineal a una de circular. És a dir, seria passar de l’economia d’“extreure-fabricar-vendre-utilitzar-llençar” a una altra que inclogui “reciclar-reutilitzar”, de manera que els residus es converteixin en primeres matèries amb les quals es fabriqui una vegada i una altra. Al desembre de 2015, la Comissió Europea va adoptar un paquet d’Economia Circular que consistia en un pla d’acció i propostes per revisar la legislació sobre residus (http://ec.europa.eu/docsroom/documents/27348). Una font alternativa de PMMC són els Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (WEEE: Waste Electrical and Electronic Equipment). Per exemple, en els dispositius electrònics, les REE s’utilitzen principalment en les pantalles (CCFL) i en els imants. Per tant, els WEEE representen un recurs secundari per aquestes PMMC (Hobohm i Kuchta, 2015: S4-1 - S4-13; Lu i Zhenming, 2016: 28-39; Schulze i Buchert, 2016: 12-27). L’extracció de primeres matèries a partir de WEEEs es coneix com a “Mineria Urbana” (https://www.tno.nl/en/focus-areas/circular-economy-environment/roadmaps/environment-sustainability/a-circular-economy-the-basis-for-a-sustainable-society/urban-mining-recovery-of-critical-metals-from-electronic-waste/; http://info.greentec.com/blog/what-is-urban-mining).

Les empreses europees de reciclatge estan perfeccionant els processos per tal de reciclar metalls de bateries usades, de manera que es pugui capitalitzar el dèficit esperat en metalls com ara el cobalt i el liti quan es dispari la fabricació (i venda) de cotxes elèctrics (https://www.reuters.com/article/us-batteries-recycling-analysis/metal-recyclers-prepare-for-electric-car-revolution-idUSKBN1DH1DS). Vegeu també l’article de Sarah Murray del 22 d’octubre de 2013 publicat pel Financial Times “Waste: Precious metal shines light on recycling” (https://www.ft.com/content/98235282-2b69-11e3-a1b7-00144feab7de).

Fig. 1. Tercera llista de primeres matèries crítiques per la UE publicada al 2017 (http://ec.europa.eu/growth/sectors/raw-materials/specific-interest/critical_es).

No obstant, el reciclatge, quan és possible, mai pot arribar al 100%, ja que es perd una proporció variable durant la fabricació o l’ús. Algunes PMMC (vanadi, tungstè, cobalt i antimoni) tenen una taxa alta de reciclatge. La taxa de reciclatge dels metalls del grup del platí arriba a un 95% en el cas dels catalitzadors industrials i fins al 60% per als catalitzadors automotrius. De tota manera, aquesta proporció és insuficient per satisfer el creixement de la demanda (http://ec.europa.eu/docsroom/documents/27348). Per altra banda, i com a conseqüència de l’augment de la població i de la millora en el nivell de vida global, és probable que la demanda de productes minerals continuï augmentant fins que el nivell de vida en els països menys desenvolupats s’aproximi al nivell en els països desenvolupats (Arndt et al., 2017: 3-4).

Tenint en compte l’escenari actual, els recursos minerals del planeta continuaran essent una font imprescindible de primeres matèries minerals i en particular de les anomenades crítiques. En els darrers anys diferents convocatòries de la UE han finançat diversos projectes d’investigació (relacionats amb l’exploració, la mineria i el benefici) sobre fonts primàries de PMMC (p.e. REEs, cobalt), especialment relacionats amb mineria d’aigües profundes (BLUE MINING: www.bluemining.eu, MIDAS: http://www.eu-midas.net/, y Blue Nodules: www.blue-nodules.eu). L’exploració i explotació de recursos minerals dels fons marins és un desafiament tecnològic i mediambiental, però també una realitat. Companyies com ara Nautilus Minerals Inc. (“Nautilus”) ja han aconseguit la primera concessió minera amb l’objectiu d’extreure coure, or i plata del dipòsit Solwara 1, en aigües territorials de Papua Nova Guinea (http://www.nautilusminerals.com/s/Home.asp).

Evolució històrica del sector miner a Catalunya

De vegades s'ha dit i repetit que Catalunya no té recursos miners, ni tradició minera. És una percepció errònia (Fig. 2), perquè la mineria ha tingut un impacte notable en les societats i en l’economia durant nombrosos episodis de la seva història. Tanmateix, aquesta incidència ha anat evolucionant al llarg del temps degut a que en cada etapa calia donar resposta a necessitats diferents de primeres matèries. De fet, avui sabem que hi ha explotacions de sílex des del Neolític i que també durant el Neolític s’explotava variscita a Gavà (i potser en altres indrets), on es troben els complexes de galeries subterrànies a diferents nivells més antics del món (Camprubí et al., 2003). Cal destacar que aquesta activitat minera va permetre el desenvolupament d’un actiu comerç que, a grans trets, no sols va abastir el que és ara el territori català, sinó que va anar més enllà. De fet, les dades arqueològiques suggereixen que ja en aquesta època els miners tenien un notable grau de coneixement i especialització (Díaz et al., 2018a). Els arqueòlegs han trobat també arreu del país evidències de diverses explotacions de coure d’època pre-ibèrica, com a Clariana de Solsonès, Riner, Alforja, Bellmunt del Priorat, El Molar i Ulldemolins. Cal remarcar que aquesta riquesa minera va ser un reclam per als fenicis, de manera que es va començar a estimular el comerç a escala mediterrània.

La mineria en època ibèrica i romana comprenia explotacions d’or en diferents rius catalans i en mines a prop de Poblet i al Pallars, ferro a Gavà i diferents punts de les Serralades Costaneres Catalanes (Díaz et al., 2018b), i va començar l’explotació de l’argent i el plom en moltes de les mines que desprès es van fer famoses a les conques que desprès es van fer famoses a les conques mineres de Falset, Bellmunt-El Molar, Argentera i La Selva del Camp.

Fig. 2. Distribució dels principals tipus de recursos minerals a Catalunya en relació amb les grans unitats geològiques del país.

Aquesta activitat minera antiga ha quedat enregistrada per sempre en la toponímia de moltíssims indrets de Catalunya: Orlina, Tordera, Ridaura, i tots els llocs amb el nom d’Argentera. Plini el Vell, per altra banda, ja esmenta la Muntanya de Sal de Cardona, tot posant-la entre les més grans meravelles naturals, així com les seves explotacions de sal que eren bàsiques per a la subsistència de les poblacions de l’època. Finalment, la política d’obres públiques romana precisava de grans quantitats de materials de construcció de qualitat, cosa que va determinar l’obertura de pedreres en nombrosos indrets, especialment a prop de les grans ciutats, com ara a les immediacions de Tarraco o de la més petita Barcino.

L’Edat Mitjana va començar amb una mineria de subsistència. Cal remarcar durant aquest període l’existència documentada de petites explotacions, com ara les explotacions de minerals de ferro a les zones de frontera amb Al-Andalus per a la producció d’armament; en canvi, a les zones de Tarragona controlades per regnes de taifes es va prioritzar la producció d’argent per tal de pagar exèrcits mercenaris, cosa que va retardar la caiguda de la taifa de Siurana en mans cristianes. Amb tot això, l’Època Comtal va ser la gran època d’expansió de la mineria a Catalunya. El comerç per la Mediterrània precisava d’argent, generant una política expressament dirigida a incentivar l’explotació de tots els racons en què pogués aparèixer aquest metall. El resultat va ser que a Catalunya es van obrir centenars d’explotacions (“crossos”) d’aquest metall i al s. XIV es van elaborar, per a regular-les, les lleis mineres catalanes basades en el sistema de concessions. Les lleis donaven molts privilegis als miners, però també els obligaven a tenir en compte la resta del patrimoni natural de l’entorn. L’èxit de les lleis va ser complert, tant que van ser després copiades per la corona castellana i expandides arreu del món (Romero Tallafigo, 1979). Aquesta política, a més a més, va ser clau a l’hora d’afavorir l’expansió catalana per la Mediterrània al s. XIV.

La decadència de la mineria a Catalunya durant els segles XV-XIX és paral·lela a la seva decadència econòmica i política, a la política monopolista de la Hisenda Reial Espanyola i als llargs períodes de guerres, que incentiven la producció de ferro per a armament portàtil, coure per a bronze de canons o de plom per a bales. Tot i això, hi ha una certa mineria que inclou minerals de plom, plata, ferro, alum i petroli (Gil, 1600). La mineria catalana és poc coneguda internacionalment en aquest episodi; de fet, els naturalistes que realitzen expedicions per la Península Ibèrica, com Bowles (1789), quasi no en parlen, llevat de les eternes mines de Cardona. No és fins a finals del s. XVIII que comença a entrar en joc la mineria de carbó, que s’expandeix a poc a poc per tot el territori català. Per altra banda, la pèrdua de les colònies espanyoles va determinar l’empobriment de les finances de l’Estat, que va respondre amb una nova política de concessions mineres, obrint noves perspectives per a la inversió estrangera. Moltes mines es van reactivar en aquesta època tot i que eren èpoques convulses i a la vegada es feien els primers inventaris extensos de recursos (Maestre, 1844; Madoz, 1850). Altres causes, com l’empobriment dels pagesos degut a la pèrdua de vinyes per la fil·loxera, van obligar encara més a les comunitats de les antigues zones mineres a redirigir de nou els ulls cap el subsòl. Per això, moltes de les antigues mines es van reobrir a la segona meitat del s. XIX (Vidal, 1873, Gombau, 1877; Maureta i Thos, 1881; Vidal, 1886), tot i que sovint es tractés només de simples maniobres especulatives per tal de vendre-les a inversors estrangers. Malgrat tot, algunes mines de carbó, ferro, manganès o plom van tenir força èxit, afavorint fins i tot l’arribada massiva de treballadors de fora de Catalunya on hi havia activitat minera contemporània i, per tant, mà d’obra especialitzada.

Durant tot el s. XX continua la tendència de reexplotar les antigues mines, que en alguns casos canvien d’objectius. D’aquesta manera, moltes de les mines de galena es reconverteixen a mines de barita (zones de Poblet, Vilanova de Prades, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Argentera, Alforja, Vilallonga del Camp, Prades, Martorell, Arbúcies, Sau, Amer, Palamós, Palafrugell, etc.) o fluorita (Porrera, Ulldemolins, Barcelona, Sant Cugat, Espinelves, Tagamanent, Piera, Osor, Sant Hilari, etc.). En són excepció algunes mines descobertes casualment mentre es feien obres públiques al Pirineu, com ara les mines de Cierco o les mines d’arsènic i or de la Vall de Ribes (Thos, 1904). En aquest període també té lloc la transformació de les mines de sal del Bages cap a mines de potassa. Durant el parèntesi de l’autarquia franquista, moltes de les mines son reactivades amb criteris erronis per tal d’afavorir l’explotació de metalls considerats estratègics pel règim, amb resultats quasi sempre desastrosos. Cap a mitjans del s. XX la mineria metàl·lica tradicional primer, i la de carbó i de minerals industrials després, entra en decadència i generalment tanca degut a la competència impossible amb altres grans productors externs.

Actualment sols subsisteix a Catalunya la mineria de potassa, la d’aigües minerals (Mitjà et al., 1999) i la de roques i minerals industrials. Les concessions demanades recentment per a or o talc han trobat oposició de grups ambientalistes i ens locals; en general, s’ha estès la percepció de que la mineria és una activitat estranya al territori i que genera problemes de tota mena. De fet, aquesta percepció s’ha escampat recentment a escala mundial a partir d’unes plataformes de comunicació que sembla que podrien estar manipulades per interessos ocults.

Coneixement científico-tècnic dels recursos miners de Catalunya

En realitat, no s’ha fet mai una exploració o estudi sistemàtic dels recursos miners de Catalunya. El coneixement que en tenim es basa directament en la troballa d’afloraments de mineralitzacions des de l’antigor. No obstant això, els sectors il·lustrats ja fa temps que van reclamar un estudi sistemàtic dels recursos del país que, de tota manera, mai ha estat completat. De fet, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País demanava ja des del 1832 el restabliment de la Universitat a Barcelona, després del període en què va estar a Cervera, i una de les raons de pes esgrimides era fer-hi estudis científics i formar professionals en Mineralogia que poguessin donar suport al desenvolupament miner i industrial del país. Per aquesta causa, l’estudi científic dels recursos minerals de Catalunya a casa nostra s’inicia tímidament al departament de Cristal·lografia i Mineralogia (UB) gairebé en els primers anys de la seva creació, però no arriba a desenvolupar-se cap línia perquè la recerca s’estronca per la inestabilitat política durant la primera meitat del segle XX, quan bona part dels seus professors han d’exiliar-se. Emperò, la línia d’estudi de dipòsits minerals va arrencar amb força als anys 1960 sota la direcció del Dr. Font Altaba, amb una sèrie de tesis doctorals sobre els jaciments minerals de Catalunya, aprofitant que hi havia nombroses mines en activitat. La majoria de les mines estudiades eren filonianes: mina Berta de Sant Cugat del Vallès (fluorita; Montoriol, 1963), mines de Bellmunt del Priorat (Pb, Coy, 1964), d’Osor (F-Ba-Pb-Zn; Amigó 1967; Campà-Viñeta, 1972) i de Cierco (Pb-Zn; Traveria, 1964), però a la tesi de Clemente-Herrero (1971) s’ampliava el camp d’estudi cap els guixos de Vilaverd, i a les tesis d’Alvarez (1975) i Cardellach (1977) cap als dipòsits estratiformes de Pb-Zn de la Vall d'Aran. Paral·lelament, s’endegava una important línia d'estudi d'argiles (Álvarez, 1970, de la Fuente, 1973, S. Martínez, 1979), de processament minerals (Simó, 1986) i d’avaluació de recursos de materials petrúrgics (Queralt, 1988; Juan-Abril, 1991), esdevenint el Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Mineralotècnia. La tesi de Mata-Perello (1981) és la topomineralogia general de Catalunya, on es localitzen totes les mines existents a partir d’un enorme esforç bibliogràfic i de camp que ha servit de base a tota la feina especialitzada realitzada posteriorment en cada dipòsit o grup de dipòsits. En aquesta etapa, la major part de treball de recerca era de camp, complementat amb eines de caracterització minses, essencialment XRD (difracció de raigs X) i XRF (fluorescència de raigs X).

A partir d’aquest moment es va disposar d’informació suficient per a començar estudis de detall amb metodologia moderna (microsonda electrònica, anàlisis isotòpiques, inclusions fluides...), com ara a la tesi d'Ayora (1980) sobre les mines metàl·liques de les Valls de Ribes. Ayora va crear un equip de recerca a partir d’un conjunt de tesines sobre les mines Atrevida de Vimbodí (Ba-Pb-Zn-Ni-Co-As-Bi-Ag; Melgarejo, 1982), Rocabruna (Ba-Pb-Zn; Soler, 1983), Cierco (Pb-Zn; Liesa, 1983), l'Argentera (Pb-Zn-Ni-Co; Canals, 1985), pegmatites del Cap de Creus (Corbella, 1990) i or orogènic de la Vall de Conflent (Arcos, 1990). Les tesines van ser seguides per tesis doctorals, la primera de les quals, la de Melgarejo (1987) es la última de tipus regional sobre la metal·logènia del Paleozoic del SW dels Catalànides. Subseqüentment, a la dècada de 1990, les tesis ja eren sobre modelització de dipòsits minerals emprant les eines més modernes: Canals (1989) sobre els filons de Pb-Zn-F-Ba dels Catalànides, García Vallès (1990) sobre els lignits del Pirineu Central, Soler (1990) sobre els skarns de la Cerdanya-Alt Urgell, Delgado (1995) sobre els skarns de la Maladeta, Palau (1995) sobre els skarns del massís de Marimanya, Alfonso (1995) sobre les pegmatites del Cap de Creus, i Canet (2000) sobre els sedex del SW dels Catalànides. Aquesta nova generació de doctors, al seu torn, formà noves fornades de doctorands que van ampliar des de la UB el coneixement dels recursos minerals de Catalunya, i que en una segona etapa van estendre l’estudi dels dipòsits minerals a casuístiques internacionals.

Molts dels professors formats a la UB, per altra banda, van crear noves línies de recerca en recursos minerals a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona. Cal destacar en aquests nous pols de recerca l’estudi de les mineralitzacions filonianes de Ba-Pb-Zn del Baix Empordà (Vall, 1983), les de B-Pb de Martorell (Tritlla, 1987) i les de Pb-Zn sedex de la Vall d’Aran (Pujals, 1994), així com l’avaluació del conjunt de recursos dels Catalànides (Vall, 2006).

Totes aquestes tasques de formació van ser seguides per les oportunes publicacions científiques en revistes ISI, i permeten disposar de coneixement molt detallat d’una àmplia diversitat de recursos minerals al territori de Catalunya (Fig. 2). Actualment hi ha dos grups de recerca consolidats de la Generalitat de Catalunya que treballen en la caracterització de recursos minerals: el de “Recursos Minerals: jaciments, aplicacions i sostenibilitat” i el de “Mineralogia Aplicada i Medi Ambient”.

Un altra línia que funcionava en paral·lel, abocada a la prospecció geofísica i geoquímica de nous recursos miners a Catalunya, era endegada durant els anys 1980s al Departament de Prospecció Geològica de la Universitat de Barcelona, dirigit pel Dr. Viladevall. També aquí s’hi va formar personal investigador amb tesines i tesis doctorals enfocades sobretot a l’exploració minera a partir de l’estudi de concentrats de batea o a l’estudi geoquímic de les xarxes de drenatge, entre les quals cal remarcar les de Font-Cisteró (1979, 1983), Gimeno-Torrente (1983), Ferrer-Modolell (1983) i Gimeno-Torrente (1989) a la zona de les Guilleries, Alcalde (1984) al sector més meridional del Montseny, Fernández-Turiel (1983) a la Vall d’Aran, Carmona (1987) a la zona de Malgrat i Solé-Flores (1986) i Ferrer-Modolell (1989) a les Gavarres.

Amb la tesi de Casas (1976) s’inicia al Departament de Prospecció Geològica de la UB una línia de prospecció geofísica, sovint aplicada en la recerca de recursos minerals, com ara als skarns de la zona de Breda (Kurdiyeh, 1984), on també s’han establert criteris de localització geofísica amb l’ajuda de mètodes molt diversos que s’han ampliat o complementat amb altres línies de recerca en geofísica de la Facultat de Geologia de la UB.

Els dipòsits minerals de Catalunya també han cridat l’atenció d’investigadors estrangers que, en col·laboració amb investigadors locals, han format el seu personal a Catalunya. Cal destacar les tesis de de Haller (1997) i Llinares (1997) a la conca minera de Pb de Bellmunt-El Molar.

No voldríem negligir, en aquest punt, la important tasca que han dut a terme els amateurs, afeccionats al col·leccionisme de minerals. Els milers de col·leccionistes s’han escampat per tot el territori i han localitzat gran quantitat de nous afloraments, molts dels quals caldrà estudiar en detall en el futur.

La incidència d’altres institucions públiques en el camp de la recerca en mineria és desigual. Els serveis geològics espanyol i català han desenvolupat relativament poca recerca en el camp dels recursos minerals de Catalunya, en comparació amb l’esforç que s’ha fet en altres comunitats autònomes o en els països veïns. A part de la realització de mapes metal·logenètics a escala 1:200.000 (per exemple, ITGE, 1994), i algun estudi a escala estratègica detallat, com ara les prospeccions geoquímiques als materials del Paleozoic del SW de Catalunya (IGME, 1974a, 1975), o l’estudi de recursos de bauxites (IGME, 1974b), cal remarcar que no s’han fet quasi mai estudis a escala tàctica, especialment pel que fa a sondatges o exploració geofísica de detall. En canvi, des de la Direcció de Mines de la Generalitat s’ha realitzat, en el marc de la inspecció dels recursos, una catalogació molt complerta dels antics punts miners de Catalunya, que ha permès comprovar que hi ha comarques que superen els 400 punts d’explotació o indicis miners, i s’ha avaluat el potencial de molts d’aquests recursos.

Actualment la recerca en temes miners no és una prioritat a nivell estatal o de Catalunya malgrat les recomanacions de la UE de cara a l’horitzó 2020. Per tant, la manca d’inversió en la recerca en mineria a Catalunya per part de totes les administracions posa en risc de continuïtat el poder disposar del coneixement adequat dels recursos del subsòl.

La internacionalització de la recerca en recursos minerals des de Catalunya

Des dels anys 1990, un cop estabilitzats els grups de recerca, els grups de recerca de dipòsits minerals catalans, sense abandonar la recerca a Catalunya, inicien una etapa d’internacionalització dels projectes de recerca. La recerca s’ha desenvolupat principalment en altres països (Fig. 3), i ha estat en tot cas desenvolupada en col·laboració sobre el terreny dels agents de recerca locals, fossin universitats, serveis geològics o empreses mineres. Els objectius eren múltiples, bàsicament acadèmico-professionals, científico-tècnics i socials.

Els objectius en el camp acadèmic-professional eren també múltiples: i) millorar el coneixement del personal docent per tal de poder donar una formació professional als seus estudiants basada en informació obtinguda de primera mà i, per tant, de millor qualitat; ii) formar al professorat jove o als estudiants amb material de recerca de primera qualitat i interès internacional (resultant-ne una vintena llarga de tesis doctorals i una seixantena de treballs de màster i de final de carrera); iii) internacionalitzar la docència de les universitats catalanes, especialment en països en vies de desenvolupament però també establint vincles amb equips de recerca considerats de primera línia en l’especialitat (com ara el GEMOC d’Austràlia, el Servei Geològic del Canadà, el CNRS, etc.).

Els objectius científico-tècnics d’aquesta internacionalització eren diversos: i) comprovar que els models de dipòsits minerals ja ben establerts a Catalunya són aplicables a l’exploració dels recursos en altres països; ii) reinterpretar dipòsits de Catalunya en base a models més fàcilment elaborables en tercers països; iii) crear nous models d’exploració en dipòsits minerals inèdits a Catalunya però que tenen gran importància arreu del món. D’aquesta manera, en la primera línia, els models de valoració de pegmatites d’elements rars (Nb-Ta-U-Be-Rb-Cs-Li) del Cap de Creus (Catalunya) han estat aplicats amb èxit en camps pegmatítics afins d’Angola, Brasil, Argentina, Mèxic i Madagascar. Molts d’aquests elements es troben entre les primeres matèries minerals crítiques (PMMC) per a la UE.

A la inversa, els estudis sobre dipòsits d’or en zones de cisalla al Sàhara Occidental, Botswana i Bòsnia han estat d’enorme utilitat a l’hora d’entendre la metal·logènia de dipòsits de les zones de cisalla del Pirineu i del SW de Catalunya, i permeten albirar una via d’estudi nova sobre PGE (elements del grup del platí) a Catalunya. De manera semblant, l’estudi de placers aurífers de Cuba ha ajudat a entendre els mecanismes de formació dels placers dels rius catalans.

En canvi, en altres casos no es disposava d’experiència prèvia sobre alguns tipus de dipòsits perquè la geologia de Catalunya determina que no puguin existir-ne, però l’experiència adquirida a l’estranger (Fig. 3) sobre molts d’aquests dipòsits situa els investigadors catalans en primera línia internacional d’expertesa. Alguns d’aquests jaciments són essencials per a l’abastiment de metalls crítics, com ara els dipòsits laterítics de Ni-Co (±Sc, MGP) de Cuba, República Dominicana o Colòmbia, els dipòsits de placers de MGP (minerals del grup del platí) associats a complexos tipus Alaska de Colòmbia i d’Equador, els dipòsits de crostes submarines de Fe-Mn amb REEs de Canàries, els jaciments podiformes de Cr-MGP de Cuba, els dipòsits estratiformes ortomagmàtics descoberts pel nostre grup al Sàhara Occidental, els de Fe-Ti-V-(P) en complexos anortosítics i nelsonites estudiats a Angola, el Sàhara Occidental i Colòmbia, els de diamants en kimberlites i els placers associats a Angola i a Guinea, els dipòsits IOCG de Fe-Cu-Au-REEs-MGP-Se-Ag-Co-Ni, els recursos importantíssims de REEs en bauxites de República Dominicana, els dipòsits de pòrfirs cuprífers de Cu-Au-Mo, els dipòsits de tipus bolivià de Sn-W-Bi-Ag-Pb-Zn-In-Ga estudiats al llarg de la Serralada boliviana i Argentina (més de 20 importantíssims dipòsits estudiats en detall on s’han descobert interessants recursos d’In i de Ga), els dipòsits d’or associats a intrusius de Colòmbia (incloent l’estudi de desenes de mines i prospectes d’or de primera línia mundial, els més importants d’aquest país), dipòsits epitermals de Ag-Au de Mèxic, República Dominicana, Nicaragua, Guinea i Espanya, dipòsits BIF a Botswana, Angola i, sobretot, al Sàhara Occidental, on s’han descobert recursos immensos, una vintena de complexos amb roques subsaturades alcalines, roques saturades alcalines i carbonatites volcàniques, subvolcàniques i plutòniques estudiades a Angola i Sàhara Occidental amb recursos importantíssims de Nb-Ta-REEs-P-Ti-V-Fe-Cu.

La qualitat de la recerca científica efectuada queda certificada per la publicació de més d’un centenar de treballs científics en revistes indexades, la immensa majoria d’elles, en el primer quartil ISI JCR; a més a més, hi ha continuïtat dels projectes de recerca amb les administracions involucrades i les poblacions sobre el terreny. Cal destacar que s’han descobert de bell nou desenes de nous dipòsits, alguns d’ells d’importància mundial, i que estan pendents d’inversió.

A nivell social, s’ha plantejat la recerca com un suport proactiu al desenvolupament de nuclis socials pobres en països en vies de desenvolupament. D’aquesta manera, amb la participació en cursos de màster propis o externs s’ha ajudat a formar fins ara més d’un centenar d’estudiants de països en vies de desenvolupament. Però, a més a més, s’ha procurat sempre que, en cada projecte, a la vegada que es formaven estudiants propis es pogués formar personal local, sempre aplicant-lo a la resolució de problemes que afecten a aquestes comunitats. Per tant, els treballs de formació d’estudiants saharians, angolesos, colombians, mexicans, argentins, malgaixos, bosnians, croats, dominicans, dominics, cubans, etc. s’han desenvolupat als seus països d’origen i aplicats a localitzar criteris d’exploració o explotació de recursos miners del país d’origen respectiu.

Sigui com sigui, els beneficis estratègics d’aquesta política han estat múltiples. Entre ells, poder disposar de personal doctor format en l’estudi de recursos minerals crítics, però també disposar d’experiència avançada de primera mà sobre l’estudi de la immensa majoria de tipologies de dipòsits minerals coneguts i, molt particularment, els de recursos crítics per la UE. Sense oblidar que aquesta experiència sovint s’ha desenvolupat en països on hi ha dificultats d’accés per a les grans empreses mineres multinacionals, per la qual cosa actualment els investigadors catalans disposen de contactes sobre el terreny i informació detallada sobre recursos d’arreu del món on no hi ha hagut fins ara una participació estrangera, obrint possibilitats d’inversió en un camp poc explorat fins ara per les empreses catalanes per falta de tradició.

Potencial miner de Catalunya

Els recursos miners que a hores d’ara presenten algun possible potencial són molt diversos. El problema que es presenta en tots els casos és que quasi mai es disposa de sondatges que permetin avaluar les reserves amb precisió, i sols es pot parlar dels recursos visibles. De tota manera, les dades sobre el terreny i algunes dades analítiques preliminars poden permetre una primera estimació de la seva importància.

Les zones de cisalla del Pirineu Oriental que travessen les sèries del Precambrià-Cambrià tenen associades mineralitzacions d’arsenopirita i pirita; aquests minerals contenen probablement or a la seva estructura; quan per processos hidrotermals posteriors aquests minerals recristal·litzen, l’or queda lliure. Aquest és el cas de les mines de la Vall de Ribes, que han arribat a donar a les anàlisis preliminars fins a 16 g/t d’Au. No obstant això, en moltes de les explotacions hi ha importants quantitats de minerals d’antimoni, als quals no es va donar importància quan es van explotar les mines per extreure As o Au. Tenint en compte que actualment el Sb és un element crític per a la UE, aquest podria ser un complement interessant que afavoriria un aprofitament més integral de la mena i, per tant, la generació de menys residu. La presència comuna en aquestes mines d’arsenurs de Ni-Co (per desgràcia poc estudiats fins ara) obre un terreny inexplorat perquè aquests elements poden anar associats a mineralitzacions de MGP, uns altres valuosos elements crítics. Un obstacle per a l’explotació seria l’impacte medioambiental, però la mineria forçosament hauria de ser subterrània i l’impacte, per tant, és menor que en el cas de la mineria a cel obert. Per altra banda, el tractament es podria fer en un altre indret; el transport de la mena es podria fer per ferrocarril i això ajudaria al manteniment de les línies fèrries que actualment estan en perill de tancament.

Altrament, algunes mineralitzacions molt similars es troben a la zona d’Ós de Civis-Tírvia, on hi ha importants zones de cisalla amb mineralitzacions molt enriquides en coures grisos amb or disseminat, però també amb arsenurs de Ni-Co i, per tant, oferint vies d’exploració per a MGP. També s’han descrit MGP als dipòsits de tipus skarn de la Cerdanya, molt possiblement degut a la remobilització d’aquests metalls des de les zones de cisalla tallades pels granitoides. En aquesta àrea el problema principal és l’evacuació de la mena perquè els recursos es troben en zones molt remotes.

Algunes zones del SE de Catalunya també estan mineralitzades amb associacions típiques de zones de cisalla, amb As-Ni-Co-Sb-Au-Cr-V-PGE, suggerint un enriquiment a partir de circulació de fluids a través de roques ultrabàsiques en profunditat. En el cas de la mina Atrevida, hi ha filons importants d’arsenurs de Ni-Co en els que s’ha detectat quantitats elevadíssimes de PGE (en l’ordre de diversos centenars o milers de g/t). Per tant, aquesta mina, explotada des de l’antiguitat com a mina de plata, plom, níquel, cobalt i finalment barita, podria esdevenir una mina de platí. Situacions similars es poden haver donat en altres mines de la Serra de Prades i en les zones mineres de la Selva del Camp i de l’Argentera, però desconeixem si en aquestes zones es donen també aquestes concentracions de MGP; de tota manera, les mines en què sembla que hi ha més recursos són les de la zona de Poblet. Aquesta mina presenta, a més a més, grans recursos potencials d’Ag i de barita, un dels altres minerals crítics. En aquest cas l’explotació hauria de ser amb mineria subterrània.

Els recursos de potassa de la zona central de Catalunya són encara immensos, de tota manera la mena potencial no s’explota completament perquè sols s’explota la silvita i no la carnal·lita. Seria important avaluar la quantitat de Rb i Cs present en aquestes menes tenint en compte que en altres conques s’han mesurat fins a 2000 ppm d’aquests elements en l’estructura de la carnal·lita (KCl*MgCl₂*6H₂O). Com que la carnal·lita és deliqüescent i molt més soluble en aigua que la sal i té una dissolució incongruent, es podrien intentar extreure aquests elements a partir de sondatges; també es podria plantejar explotar la carnal·lita creant cavitats extres que facilitessin l’emmagatzematge dels runams salins. També seria interessant avaluar la possibilitat d’explotar el Mg d’aquest mineral atès que aquest element entra en la categoria dels crítics.

Els recursos de Ba-F dels filons de Catalunya estan poc avaluats. S’hi ha desenvolupat sovint una mineria molt superficial. Algunes mines històricament importants, com les d’Osor o del Matagalls, semblen exhaurides. Ara bé, quests elements entren ara en la categoria dels crítics i hi ha recursos importants en altres zones de les Guilleries, el Montseny i a les Muntanyes de Prades-Priorat-Baix Camp. Aquests darrers són els menys explotats i podrien tenir recursos explotables actualment amb mineria subterrània.

Els recursos de Nb-Ta-Be-Li de les pegmatites del Pirineu podrien ser interessants avui en dia si es trobessin en un altre context, però la seva explotació és inviable, ni tan sols de forma subterrània, pel fet de ser enmig d’un dels parcs naturals més emblemàtics de Catalunya. Tanmateix, els recursos no semblen molt elevats i només generarien beneficis en un context d’extrema necessitat.

Els metal·lotectes que engloben els dipòsits de menes complexes estratolligades formen extenses franges en sèries mesozoiques al llarg dels Pirineus o en sèries del Terciari a la Depressió de l’Ebre. Els primers tenen el problema d’estar enriquits en urani, de manera que la seva explotació pot crear problemes mediambientals. Els segons tenen perspectives interessants, especialment els que es troben a les sèries situades a prop dels marges de la conca. Aquests dipòsits semblen estar enriquits en Ag i també podrien estar-ho en Co, Ni, MGP i REEs.

El cas dels jaciments de REEs és molt important. No hi ha possibilitats de tenir recursos d’aquests elements en els seus medis clàssics, com són carbonatites o roques alcalines, perquè les úniques roques alcalines que hi ha són roques volcàniques d’escàs desenvolupament. No obstant això, a mesura que augmentava la importància d’aquests elements en els darrers anys, s’han anat trobant molts tipus de jaciments alternatius, com ara els grans jaciments de REEs associats a dipòsits d’argiles laterítiques de Xina. Per això, cal avaluar la possibilitat que els grans dipòsits d’argiles laterítiques de Catalunya, especialment els del SW, puguin estar enriquits en REEs.

Les bauxites poden ser una font alternativa de REEs i Sc. A Catalunya hi ha recursos de bauxites en bossades càrstiques mesozoiques a les zones del Baix Penedès-Anoia i al Prepirineu. Es desconeix si hi ha quantitats significatives de REEs en dipòsits de tipus càrstic de Fe-Mn, molts dels quals han estat explotats en el passat.

D’altra banda, darrerament s’ha identificat la possibilitat que els fons submarins endurits actuals, que es formen quan hi ha condicions de molt baixa sedimentació detrítica o carbonatada, estiguin enriquits en REEs. Alguns d’aquests fons endurits o hard grounds són molt comuns a les sèries mesozoiques del SW dels Catalànides, on formen crostes d’òxids de ferro de gruix variable que sovint han estat objecte d’explotació en èpoques antigues. Per tant, caldria avaluar la possibilitat que aquests dipòsits antics estiguin enriquits en REEs.

Actualment s’estan identificant recursos de REEs en forma de borats a les conques evaporítiques dels EUA. A la conca potàssica catalana també es troben borats de manera que seria lògic avaluar la possibilitat que s’hagin format acumulacions de minerals d’aquest tipus. Fins ara no s’ha fet mai un estudi sistemàtic de la mineralogia de la zona potàssica i seria adequat realitzar-ho ja que l’existència de nous recursos podrien ajudar a fer una explotació més racional i lliure de runams.

Finalment, cal considerar que els carbons, encara que ja no s’exploten com a combustible, també poden emmagatzemar REEs i podrien ser-ne una mena.

Possibilitats d’inversió en mineria en altres països

Molts dels recursos minerals, que poden ser crítics per a desenvolupar certes activitats industrials essencials, no poden ser localitzats a Catalunya. No obstant això, com s’ha indicat, durant els darrers 20 anys s’han desenvolupat tasques enfocades a l’estudi de jaciments minerals en tercers països. Durant aquestes estudis s’han descobert dipòsits minerals de primera magnitud en llocs prèviament inexplorats. En alguns casos es pot dir que en extenses àrees s’ha completat la fase estratègica (a escala d’abast regional) necessària en qualsevol prospecció minera planificada. Les xarxes de col·laboració establertes en aquests països són sòlides i permetrien establir àrees de recerca prioritàries en les quals desenvolupar, amb ajuda de la inversió requerida, prospecció tàctica (a nivell de dipòsit) per a la delimitació i avaluació dels recursos. A partir d’aquest nivell de coneixement es podria avaluar la viabilitat d’entrar en una dinàmica d’inversió ja enfocada a l’explotació i al benefici dels recursos. Els països i tipus de recursos en què es pot actuar amb més immediatesa, molts d’ells amb PMMC per a la Unió Europea i per al desenvolupament d’algunes indústries avançades a Catalunya, es troben a la llista següent (les PMMC en negreta). Alguns d’ells es troben en sectors d’alt risc inversor però es podrien trobar solucions imaginatives per tal de dur a terme les operacions mineres.

1) Bolívia

1. Dipòsits de Nb-Ta en pegmatites

2. Dipòsits filonians de tipus bolivià de Sn-W-Bi-Pb-Zn-Ag-In-Ga-Ge

2) Angola. Hi ha recursos minerals inèdits de potencial importància mundial

1. Sector de minerals industrials: caolins

2. Sector de roca ornamental

3. Sector de materials de construcció

4. Dipòsits de diamants en kimberlites

5. Dipòsits de Nb-Ta-Ti-V-Fe-Ba-F-REEs en carbonatites

6. Dipòsits de Fe-Ti-V en anortosites

7. Dipòsits de Fe en BIF

8. Dipòsits d’Au i diamants en placers

9. Dipòsits de Be-Li-Nb-Ta en pegmatites granítiques d’elements rars

3) Sàhara Occidental. Hi ha recursos minerals inèdits de potencial importància mundial

1. Dipòsits de Nb-Ta-Ti-V-Fe-Ba-F-REEs en carbonatites

2. Dipòsits de Fe-Ti-V-Cr-MGP en anortosites

3. Dipòsits de Fe en BIF i ferro oolític

4. Dipòsits d’Au i MGP en zones de cisalla

4) Cuba. Alguns dels recursos es troben entre els més importants del món

1. Laterites de Ni-Co

2. Dipòsits de zeolites

3. Dipòsits ofiolítics de Cr-MGP

5) República Dominicana

1. Dipòsits de REEs en bauxites càrstiques

6) Colòmbia

1. Dipòsits de MGP en placers associats a complexos tipus Alaska

2. Dipòsits de Fe-Ti-V en anortosites

3. Dipòsits d’or en dipòsits associats a intrusius àcids

7) Mèxic

1. Dipòsits de fluorita

2. Dipòsits de REEs en roques alcalines subsaturades

3. Dipòsits de Ta-REEs-Be-Sn en riolites de topazi

8) Equador

1. Dipòsits de MGP en placers associats a complexos tipus Alaska

Conclusions

Catalunya conté recursos minerals notables en algunes matèries primeres però cal estudiar-los en detall per tal d’avaluar-ne la seva viabilitat econòmica. En alguns casos es coneix l’existència d’aquests elements en quantitats interessants econòmicament (MGP-Au-Co-Ni-Sb-REE en zones de cisalla amb esdeveniments metal·logenètics sobreposats) però no es disposa de dades sobre les reserves corresponents. Tampoc es tenen dades sobre les reserves de Ba-F però poden ser rellevants. En el cas d’altres dipòsits no convencionals, cal fer primer avaluacions estratègiques que, amb molt poc cost, ajudin a avaluar els possibles recursos d’aquests. Seria el cas dels dipòsits de REEs en fons endurits, bauxites, argiles, carbó, sals potàssiques, dipòsits càrstics de Fe-Mn o, fins i tot, en dipòsits associats a fronts reductors en conques sedimentàries.

Per altra banda, a Catalunya s’han format desenes de geòlegs altament qualificats i especialitzats per a desenvolupar l’exploració, modelització i avaluació de tota mena de recursos minerals en qualsevol tipus de dipòsit i en qualsevol lloc del món, així com enginyers per a la seva explotació.

En conseqüència, aprofitant el camp d’expertesa adquirit per professionals catalans i les xarxes de contactes existents, es tenen condicions favorables per tal de desenvolupar inversió minera a gran escala en altres països, focalitzant-ho en recursos d’elements crítics (PMMC). Entre les propostes més rellevants hi ha dipòsits a Bolívia, Angola, Sàhara Occidental, Mèxic, Cuba, República Dominicana, Colòmbia i Equador, que poden contribuir a satisfer la demanda catalana i europea de primeres matèries.

Per tal d’assolir aquests objectius es necessiten mecanismes de finançament adequats per la recerca i articular mecanismes que permetin la transferència ràpida i eficaç del coneixement adquirit cap a les empreses del sector, existents o potencials.

Referències

ALFONSO, P. (1995) “Aproximación a la petrogénesis de las pegmatitas del Cap de Creus”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 388 p.

ALCALDE, C. (1984) “Prospección táctica de los recursos minerales del área de Cànoves-Sant Pere de Vilamajor (Montseny, Barcelona)”. Tesi de llicenciatura. Departament de Prospecció Geològica, Universitat de Barcelona. 168 p.

ÁLVAREZ-PÉREZ, A. (1970) “Estudio de algunos yacimientos de arcilla de La Bisbal”. Tesi de llicenciatura. Dept. Cristal·lografia, Mineralogia i Mineralotècnia. Universitat de Barcelona. 101 p.

ALVAREZ-PÉREZ, A. (1975) “Estudio de los yacimientos de galena y esfalerita del área de Bossost: (valle de Arán, Lérida) Tesi doctoral. Dept. Cristal·lografia, Mineralogia i Mineralotècnia. Universitat de Barcelona. 333 p.

AMIGÓ, J.M. (1966) “Mineralogía y génesis del yacimiento de fluorita de Osor”. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.

ARCOS, D. (1990) “Reconcentració metamòrfica d’or en zones de cisalla a la vall del Conflent (Pirineu Central)”. Tesi de llicenciatura. Dept. Cristal·lografia, Mineralogia i Mineralotècnia. Universitat de Barcelona. 122 p.

ARNDT, N.A., FONTBOTÉ, L., HEDENQUIST, J.W., KESLER, S.E., THOMPSON, J.F.H WOOD, D.G. (2017) “Future global mineral resources” Geochemical Perspectives, April, 6. 1–171.

AYORA, C. (1980) “Les concentracions metàl·liques de la Vall de Ribes”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 253 p.

BOWLES, G. (1789) “Introducción a la historia natural y a la geografía física de España”. III ed. Madrid, Imprenta Real, 554 p.

CALAS, G. (2017) “Mineral Resources and Sustainable Development” Elements, October, 13, 301-306.

CAMPÁ-VIÑETA, J.A. (1972): Estudio térmico de minerales procedentes de la región catalana. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Mineralotècnia. Universitat de Barcelona. 340 p.

CAMPRUBÍ, A., MELGAREJO, J.C., PROENZA, J.A., COSTA, F., BOSCH, J., ESTRADA, A., BORRELL, F., YUSHKIN, N.P., ANDREICHEV, V.L. (2003) “Mining and geological knowledge during the Neolithic: a geological study on the variscite mines at Gavà, Catalonia” Episodes, 268. 295-301.

CANALS, A. (1985) “Les Mineralitzacions filonianes de l'Argentera i el seu context geològic”. Tesi de llicenciatura inèdita. Dept. Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 118 p.

CANALS, A. (1989) “Contribució a la gènesi dels filons de baixa temperatura dels Catalànids”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 268 pp.

CANET, C. (2001) “Dipòsits sedimentàrio-exhalatius del Paleozoic del SW dels Catalànides: model de dipòsit”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 442 pp.

CARDELLACH, E. (1977) “Estudio de los sulfuros procedentes del Valle del rio Unyola (Vall d’Aran, Lleida)”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona.

CARMONA, J.M. (1982) “Las Mineralizaciones de hierro de Malgrat-Pineda (Comarca del Maresme) y su contexto geológico”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Prospecció Geológica. Universitat de Barcelona. 157 p.

CARMONA, J.M. (1987) “Caracterización geoquímica del tránsito Ordovícico-Silúrico de las Cadenas Costeras Catalanas. Su aplicación en el estudio evolutivo de la cuenca y de los procesos físico-químicos actuantes en la misma, como guía de prospeción de recursos minerales”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Prospecció Geológica. Universitat de Barcelona. 383 p.

CASAS, A. (1979) “Estudio litogeoquímico del Paleozoico del macizo del Montseny y su aplicación a la prospección minera”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Prospecció Geológica. Universitat de Barcelona. 315 p.

CLEMENTE-HERRERO, M.I. (1971) “Estudio roentgenográfico y espectográfico del yacimiento de yesos de Vilavert (Tarragona)”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Mineralotècnia. Universitat de Barcelona, 91 p.

CORBELLA, M. (1990). “Estudi metal· logenètic del camp pegmatític del Cap de Creus”. Tesi de licenciatura inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 317 p.

COY YLL, R. (1964) “Mineralogía y génesis del yacimiento de galena de Bellmunt de Ciurana (Tarragona)”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. Vol.I: 179 pp.; Vol.II: 139 pp.

DE LA FUENTE, C. (1973). “Estudio fisicoquímico y mineralógico de arcillas cerámicas del Bajo Ampurdan”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 26 p.

DELGADO, J. (1995) “Caracterización mineralógica, físico-química y geoquímica de los skarns del contacto norte del batolito de la Maladeta, Vall d'Aran, Lleida”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals.Universitat de Barcelona. 412 p.

de RIDER, M. (2013) “The Geopolitics of Mineral Resources for Renewable Energy Technologies. The Hague Centre for Strategic Studies”, August 2013. Download pdf: https://hcss.nl/sites/default/files/files/reports/The_Geopolitics_of_Mineral_Resources_for_Renewable_Energy_Technologies.pdf

DÍAZ-ACHA, Y., MELGAREJO, J.C., BOSCH, J., ANDREAZINI, A., PASTOR, M., PUJOL-SOLÀ, N., CAMPENY, M., TORRÓ, L., VILLANOVA-DEBENAVENT, C., CASTILLO-OLIVER, M., LEHBIB, S., CAMPRUBÍ, A., PROENZA, J.A. (2018a). “The Neolithic Gavà variscite mines, Catalonia: criteria for mineral exploration and exploitation in the Prehistory”. Boletín Sociedad Geológica Mexicana. En avaluació.

DÍAZ-ACHA, Y., CAMPENY, M., MELGAREJO, J.C., BOSCH, J., LEHBIB, S., TORRÓ, L., PROENZA, J.A:, CASTILLO-OLIVER, M., CAMPRUBÍ, A., VILLANOVA-DE-BENAVENT, C., ANDREAZINI, A., PASTOR, M, PUJOL-SOLÀ, N., AMORES, S., XU, J., FARRÉ, J. (2018b): “Geological context of the historic and prehistoric iron mines in the Gavà area”. Boletín Sociedad Geológica Mexicana. En avaluació.

ERDMANN, L., GRAEDEL, T.E. (2011) “Criticality of non-fuel minerals: A review of major approaches and analyses” Environmental Science and Technology, August, 45. 7620–7630.

ESPÍNOLA, M.R. (1997) Estudi de l'hidrotermalisme associat a la granodiorita de Santa Coloma (Andorra). Tesi de licenciatura inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 94 p.

FERNÁNDEZ TURIEL, J.L. (1983). “Prospección Estratégica de la Cuenca Hidrográfica del Río Garona (Vall D'Aran, Lleida)”. Tesi Llicenciatura inèdita. Dep. Prospecció Geològica Universitat de Barcelona. 244 p.

FERRER-MODOLELL, A.E. (1983) “Prospección geoquímica estratégica del sector occidental del macizo del Montseny (Barcelona)”. Tesi Llicenciatura inèdita. Dept. Prospecció Geològica. Universitat de Barcelona. 143 p.

FERRER-MODOLELL, A.E. (1989) “El vulcanismo calco-alcalino del Ordovícico superior de los macizos de les Guilleries y les Gavarres (Cordilleras Costeras Catalanas, Prov. Girona) y sus mineralizaciones asociadas: Mecanismos eruptivos, Metalogenia y Prospección Geoquímica”. Tesi doctoral inèdita. Dept. Prospecció Geològica. Universitat de Barcelona. 323 p.

Font-CISTERÓ, X. (1979) “Estudio morfológico del yacimiento de fluorita de Ossor y su contexto geológico”. Tesi Llicenciatura inèdita. Dept. Prospecció Geològica. Universitat de Barcelona. 102 p.

FONT-CISTERÓ, X. (1983) “Estudio de las mineralizaciones del Macizo del Montseny-Guilleries (Barcelona y Girona) y su aplicación en la prospección geoquímica de las redes de drenaje”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Prospecció Geológica. Universitat de Barcelona. 3 vols. 534 p.

GARCÍA-VALLÈS, M. (1990) “Caracterització inorgànica i orgànica dels lignits garumnians del Pirineu central català”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Universitat de Barcelona. 277 p.

GIL, P. (1600) “Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña”. Transcrit per J. Iglésies i Fort (2002): Pere Gil i la seva geografia de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, 329 pp.

GIMENO-TORRENTE, D. (1983) “Prospección geoquímica y mineralógica del sector norte del macizo de Les Guilleries (comarcas de Osona y La Selva, provincia de Girona): fase estratégica”. Tesi de llicenciatura. Departament de Prospecció Geológica. Universitat de Barcelona. 221 p.

GIMENO-TORRENTE, D. (1989) “Estudio geológico y metalogenético de los materiales de la cuenca paleozoica de la región del Sarrabus (SE de la isla de Cerdeña, Italia). Aplicación de los modelos elaborados en la prospección de recursos minerales en el ámbito del Mediterraneo noroccidental”. Tesi doctoral. Departament de Prospecció Geológica. Universitat de Barcelona. 937 p.

GOMBAU, I. (1877) Reseña físico-geológica de la provincia de Tarragona. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España 4: 181-250.

HALLER, A. de (1997) “Le Complexe filonien à Pb (+Zn, +Ba, +Ag, +Cu, +Ni, +Co, +Fe) de Bellmunt del Priorat (Tarragone, Spagne): cartographie, minéralogie, pétrographie magmatique, lithogéochimie, altérations, typologie filonienne, séquences paragénétiques et textures intrafiloniennes”. Tesi doctoral inèdita. Université de Génève. 127 p.

HOBOHM, J. KUCHTA, K. (2015) “Innovative recovery strategies of rare earth and other critical metals from electric and electronic waste. XXXV Reunión de la Sociedad Española de Mineralogía, Huelva 30 de junio al 3 de julio de 2015, Seminarios de la SEM, junio, S4-1 – S413. http://www.ehu.eus/sem/seminario_pdf/SeminSEM_12.Hobohm.prov.pdf

IGME, INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA (1974a) “Investigación minera en el área Argentera-Mola". Fase previa”. Colección Informe. 80 p. Madrid.

IGME, Instituto Geológico y Minero de España (1974b) “Investigación de minerales de bauxita. Fuentespalda (Teruel, Tarragona). Fase previa”. Colección informe. Ministerio de Industria. 77 p.

IGME, INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA (1975) “Investigación minera en el área Vimbodí-Selva. Tarragona”. Colección Informe. Servicio de Publicaciones, Ministerio de Industria, 65 pp.

ITGE, INSTITUTO TECNOLÓGICO Y GEOMINERO DE ESPAÑA (1994) “Mapa metalogenético de España 1:200.000. Hoja 42 (Tarragona)”. Colección mapas metalogenéticos. Instituto Tecnológico y Geominero de España (ITGE) 42(9/5). Madrid.

JIN, Y., KIM, J., GUILLAUME, B. (2016) “Review of critical material studies” Resources, Conservation and Recycling, October, 113. 77–87.

JUAN-ABRIL, M.A. (1991) “Estudio de la dinámica mineral inducida en rocas basálticas”. Tesi de Llicenciatura inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals, Universitat de Barcelona. 84 p.

KURDIYEH, A. (1984) “Prospección magnética de mineralizaciones tipo skarn del Montseny”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Prospecció Geológica. Universitat de Barcelona. 196 p.

LIESA, M. (1983) “Estudi dels elements traça en esfalerites i galenes : aplicació a la mineralització del Cierco (Alta Ribagorça)”. Tesi de Llicenciatura inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals, Universitat de Barcelona, 160 p.

LLINARES, LL. (1997) “Le Complexe filonien a Pb (+Zn, +Ag, +Ba, +Cu, +Ni, +Co, +Fe) de Bellmunt del Priorat (Tarragone, Spagne): cartographie, approche structurale, inclusions fluides, caractérisation isotopique (C, O, S, Pb) et géochronologie”. Tesi doctoral inèdita. Université de Génève. 135 p.

LØVIK, A.N., HAGELÜKEN, C., WÄGER, P. (2018) “Improving supply security of critical metals: Current developments and research in the EU” Sustainable Materials and Technologies, April, 15. 9–18.

LU, Y. I XU, Z. (2016) “Precious metals recovery from waste printed circuit boards: A review for current status and perspective” Resources, Conservation and Recycling, October, 113. 28–39.

MADOZ, D.P. (1849-1850) “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar”. Establ. Liter. Topogr. de P. Madoz i L. Sagasti. Madrid, 16 t. Edició facsímil de Curial, Barcelona.

MAESTRE, A. (1844) “Descripción geognóstico y minera del distrito de Cataluña y Aragón”. Anales de minas, 3: 13-278.

MARTÍNEZ, S. (1979) “Estudio mineralógico de las arcillas cerámicas de Cataluña”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal.lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Universitat de Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1981) “Els minerals de Catalunya”. Tesi doctoral inèdita. Departament de

Cristal.lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Universitat de Barcelona. 5 volums.

MAURETA, J., THOS, S. (1881): “Descripción física, geológica y minera de la provincia de Barcelona”. Mem. Com. Mapa Geol. España 9(13): 487-496.

MELGAREJO, J.C. (1983) “Estudi metal·logenètic del sector de Poblet”. Tesi de llicenciatura inèdita. Departament de Cristal.lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Universitat de Barcelona. 220 pp.

MEADOWS, D.H., MEADOWS, D.L., RANDERS, J., BEHRENS, W.W. (1972) “The Limits to Growth”. Universe Books, New York, 205 pp.

MELGAREJO, J.C. (1987) “Estudi geològic i metal·logenètic del Paleozoic del Sud de les Serralades Costaneres Catalanes”.  Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. 615 p.

MITJÀ, A., VALL, E., GARCÍA, I., GARCÍA PRIETO, P., LLORCA, D., RECIO, F., SANTAMARÍA, J., GONZÁLEZ, M., BALLARIN, J., CARDONA, D., VALL, M. (1999) “Recursos minerals de Catalunya. Les aigües minerals. Balnearis”, Generalitat de Catalunya, Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, Direcció General d’Energia i Mines. Associació Balneària. 175 pp.

MONTORIOL-POUS, J. (1963) “Estudio del yacimiento de fluorita "Mina Berta" de Sant Cugat del Vallés (Barcelona)”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal.lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 287 pp.

PALAU, J. (1995). “El plutó de Marimanya i el seu encaixant”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal.lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 435 p.

PRICE, J.G. i ESPÍ, J.A. 2014. “Disponibilidad y retos actuales de los recursos minerales para la sociedad” Boletín Geológico y Minero, febrero, 125. 3–29.

PUJALS, I. (1994). “Las mineralizaciones de sulfuros en el Cambro-Ordovícico de la Val d'Aran (Pirineo Central, Lérida)”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona.

QUERALT-MITJANS, I. (1988). “Dinámica mineral de los procesos de devitrificación en vidrios basálticos”. Tesi doctoral inèdita, Dpt. de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 313 p.

ROMERO TALLAFIGO, M. (1979) “Ordenanzas para la explotación de la plata en el condado de Prades y Baronía de Entenza (años 1343-1352)”. Historia, Instituciones, Documentos, 6: 325-340.

SIMÓN, J. (1986) “La Farga Catalana. Estudi mineralògic de les menes i estudi metal·lùrgic del procès”. Tesi doctoral inèdita, Dpt. de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 359 p.

SOLÉ-FLORES, M. (1986) “Prospección Geoquímica Estratégica del macizo de les Gavarres (Girona)”. Tesi de llicenciatura inèdita. Departament de Prospecció Geológica. Universitat de Barcelona.

SOLER, A. (1983). “Estudi metal·logenetic del sector de Rocabruna-La Menera (Pirineu oriental)”. Tesi de Llicenciatura inèdita, Dpt. de Cristal·lografia, mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 118 p.

SOLER, A. (1990). “Geologia i metal·logènia del contacte sud del granit d’Andorra (Pirineu Central)”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona. 633 p.

SCHULZE, R. i BUCHERT, M. (2016) “Estimates of global REE recycling potentials from NdFeB magnet material” Resources, Conservation and Recycling, October, 113. 12–27.

THOS, S. (1904) “Exploración y explotación de los criaderos metalíferos del Valle de Ribas”. Sociedad Minas y Minerales Gironés y Henrich. Barcelona. 148 pp.

TRAVERIA, A., (1964). “Mineralogía y génesis del yacimiento de galena y blenda de Cierco (Pont de Suert, Lérida)”. Tesi doctoral inèdita. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Universitat de Barcelona.

TRITLLA, J. (1987) “Mineralitzacions de l’àrea de Martorell-Castellví de Rosanes (Barcelona)”. Tesi de Llicenciatura Inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona, 137 pp.

VALL, E. (1983) “Estudi de les mineralitzacions de l'àrea filoniana de Mont-Ras-Llofriu-Palafrugell (Baix Empordà)”. Tesi de llicenciatura inèdita. Fac. Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona. 64 p.

VALL, E. (2006) “La mineria als Catalànids : 150 anys d'història i perspectives de futur”. Tesi doctoral inèdita. Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals. Universitat Politècnica de Catalunya. 2 vols.

VIDAL, L.M. (1873) “Reseña geológica y minera de la provincia de Gerona”. Bol. Com. Mapa Geológico de España. 1: 172.

VIDAL, L.M. (1886) “Reseña geológica y minera de la provincia de Gerona”. Bol. Com. Mapa Geol. España. 13: 291-380.

WELLMER, F.W. I DALHEIMER, M. (2012) “The feedback control cycle as regulator of past and future mineral supply” Mineralium Deposita, September, 47. 713–729.

WOOD, B.J. (2017) “Mineral Resources and the limit to growth (Editorial)” Elements, October, 13, 292.