Revision as of 14:42, 16 February 2018

Resum

En aquest estudi es quantifica l’impacte monetari que té l’activitat del conjunt del sistema d’Universitats públiques catalanes (més la UOC) i del conjunt del sistema públic d’R+D+I sobre l’economia catalana. S’aproxima l’impacte a partir d’un enfocament de demanda, analitzant l’impacte directe, indirecte i induït. L’any d’anàlisi és el 2015. Els resultats globals, subestimats perquè no s’ha pogut tenir dades del conjunt de centres ni del conjunt d’efectes sobre l’economia, obtenen que l’aportació al PIB és de l’1,7% (3660 M€), suposa una facturació de 5714M€, i genera 60313 llocs de treball (ETC). Hi ha altres efectes rellevants, qualitatius, que complementen aquest impacte estimat.

Paraules clau: Impacte econòmic, Sistema públic d’Universitats i R+D+i, impacte directe, indirecte i induït, Associació Catalana d’Universitats Públiques

1. Introducció

Aquesta comunicació quantifica l’impacte econòmic que té el sistema públic català d’Universitats i el sistema públic d’R+D+i sobre l’economia catalana. L’objectiu de la mateixa és aflorar un conjunt de dades no existents fins ara, per a demostrar (a la pròpia comunitat universitària i investigadora, a les Administracions i al conjunt de la societat) la importància que tenen les universitats i altres centres de recerca públics com a pilar bàsic del desenvolupament del país, i del retorn que es rep de la inversió pública efectuada. L’any objecte d’anàlisi és el 2015.

Així, s’ha estimat l’efecte que l’activitat del conjunt d’Universitats públiques catalanes més la Universitat Oberta de Catalunya (d’ara en endavant SiCUP) i, també, d’altres entitats associades al sistema públic d’R+D+i, té sobre variables clau de l’economia catalana com són el nivell de facturació/producció, el seu Producte Interior Brut (PIB), les rendes salarials i fiscals associades, així com els llocs de treball a temps complert que existeixen degut a aquesta activitat.

L’impacte que es quantifica es refereix sols a la quantificació monetària i no engloba tots els efectes generats, sinó sols els tangibles quantificables monetàriament. Per tant, és important ressaltar que la rellevància de l’impacte és molt superior al que aquí es mostra. Cal advertir que el SiCUP i el sistema públic d’R+D+I genera uns impactes tangibles i intangibles. Entre els tangibles hi ha els que poden ser quantificables monetàriament o no. Part dels primers són els que es quantificaran (en termes de facturació, PIB, etc). Entre els segons tenim, per exemple, les tesis o publicacions científiques. Però a més, hi ha uns efectes intangibles (com la relació entre educació i salud, participació social, cultura, conscienciació mediambiental, comportament cívic, etc), que tampoc es consideren en aquest estudi. Per tal de conèixer quins són aquests darrers efectes, es poden revisar les aportacions fetes per McMahon (2009), Glaeser et al. (2006), Curtis et al. (2008), Hout (2012), Savage i Norton (2012), el Higher Education Quality Council of Ontario (2013), Dziechciarz-Duda i Król (2013), Brennan et al. (2013), BIS (2013), DeClou (2014), UUK (2015), i Cadence-Economics (2016) on es proporciona evidència envers els efectes no monetaris de les universitats. Per tant, en aquest estudi sols s’estima la via de quantificació monetària via demanda (i no via oferta) ni altres impactes no quantificables monetàriament, però tant o més importants que els que aquí es mostraran.

Per tal d’assolir els objectius proposats, després d’aquesta introducció, en la secció 2, s’explica la metodologia emprada, en la secció 3 es presenten els resultats associats a l’impacte del SiCUP, en la secció 4 els resultats associats a l’activitat d’R+D+i d’altres institucions no universitàries.La secció 5 presenta els resultats de l’impacte conjunt del SiCUP i R+D+I (públic), i en la secció 6 les consideracions finals. La versió extensa de l’estudi es pot consultar a http://www.universitat-societat.cat/

2. Metodologia per a l’estimació dels efectes econòmics

2.1.Aproximacions de demanda i d’oferta

Les universitats públiques catalanes, i els centres d’R+D+I, en l’exercici de les seves funcions, generen en l’entorn on es troben inserides tota una sèrie d’efectes de diversa naturalesa (econòmica, social, cultural i mediambiental) i, en darrer terme, afavoreixen el creixement de la regió on es troben ubicades.

Així, les universitats i centres d’R+D+I públics afecten de manera immediata al creixement d’una regió en la mesura que contribueixen al seu PIB al ser clars agents generadors de despesa. És el que s’aproxima a través dels estudis d’impacte via demanda. És el que es que es quantifica en aquesta comunicació. D’aquesta manera, les universitats i centres de recerca, però també els seus estudiants i altres agents que s’esmentaran a continuació (com agents econòmics), demanden a la regió béns i serveis diversos (material d’oficina, material de laboratori, serveis de transport, serveis de restauració i hoteleria, etc). Aquesta demanda es trasllada, per tant, en facturació, ocupació i PIB addicional.

A banda però d’aquest impuls de demanda, les universitats i centres d’R+D+I contribueixen també al creixement econòmic a llarg termini de la regió on es troben ubicades en la mesura en la que afecten clarament a la dotació dels seus factors productius (via oferta). Així, i fent ús d’un concepte econòmic com és la funció de producció d’una economia, la triple funció de docència, recerca i transferència de coneixement, porta a que incrementi el capital tecnològic (progrés tècnic) i la dotació de capital humà presents a la regió, a que augmenti la productivitat, afavorint el seu creixement. Per a més informació, vegi’s O’Carroll et al. (2006), Pastor et al. (2007), OECD (2009), Ash i Palacio (2012), Pérez et al. (2015), UUK (2015), entre d’altres.

Les universitats i centres d’R+D+I, com a entitats productores de coneixement, contribueixen a la creació de capital tecnològic i a la conformació del teixit empresarial/industrial del seu entorn. La figura 2.1 resumeix algunes de les contribucions que, per exemple, fan les universitat i centres d’R+D+I i que no es quantifiquen en aquesta aproximació de demanda que es segueix en la present comunicació (veure Valero i Van Reenen (2016), Power i Malmberg (2008), Bramwell i Wolfe (2008), Heblich i Slavtchev (2014), Link i Scott (2011), Hausman (2012), Rothaermel i Ku (2008), Furman i MacGarvie (2007), Huggins i Prokop (2016), Ponds et al. (2010), OECD (2010) Veugelers i del Rey (2014)). Per tant, es confirma el que ja s’ha esmentat abans, és a dir, que les xifres que es presentaran recullen sols part de l’impacte que les universitats i centres de recerca públics tenen sobre l’economia catalana.

Figura 2.1. Altres contribucions de les universitats i centres d’R+D+I

Font: Elaboració pròpia

2.2 Etapes i tipus d’impactes

L’aproximació metodològica, via demanda, seguida per mesurar tots aquests impactes es basa en la metodologia input-output, tot estimant l’impacte directe, indirecte i induït sobre l’economia catalana que se’n deriva de l’activitat dels agents abans esmentats. L’efecte econòmic total s’obté sumant els efectes directes, els indirectes i els induïts.

En la figura 2.2 es recull les etapes seguides en el procés de quantificació del impacte.

Els efectes directes són aquells que resulten de les activitats quotidianes dels agents econòmics identificats (veure apartat 2.3). Aquests, duen a terme activitats que suposen el que es pot denominar un impuls inicial que afecta directament a l’economia catalana.

Els efectes indirectes, són els que es produeixen a partir de l’impuls sobre la demanda agregada introduït pels agents econòmics al materialitzar les despeses en béns i serveis que són necessaris per a poder dur a terme les seves activitats. Per exemple, entre d’altres, els arrendaments d’immobles, les adquisicions de material fungible d’oficina,

Figura 2.2. Metodologia general per l’estimació de l’impacte econòmic del SiCUP i Sistema Públic d’R+D+I a Catalunya

material fungible de laboratori, etc. Tanmateix, tot aquest component de despesa té com a conseqüència un augment de la producció dels sectors productius que actuen com a proveïdors, amb el subsegüent increment de l’ocupació dels mateixos i del VAB que generen. En conseqüència, l’efecte indirecte no s’esgota amb aquest impacte que és produeix en primera instància, en tant que aquests proveïdors també han de consumir altres béns i serveis per a poder dur a terme la seva activitat de producció. D’aquesta manera, l’augment inicial de la demanda als sectors proveïdors dels agents econòmics té un efecte multiplicador sobre la resta de sectors de l’economia catalana.

Finalment, els efectes induïts capten l’impacte econòmic resultant del consum de béns i serveis que es sufraga amb les rendes del treball generades, directament i indirecta, per l’existència de les universitats i centres de recerca d’R+D+I públics. Per al càlcul dels efectes indirectes i induïts s’ha fet servir la metodologia corresponent al Marc Input-Output de Catalunya (MIOC-2011).

2.3 Determinació dels agents de l’impacte directe

De cara a la quantificació de l’impacte directe, en primer lloc cal identificar els agents que formen part del SiCUP i del sistema públic d’R+D+I a Catalunya.

El SiCUP engloba tot el conjunt d’universitats públiques catalanes (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Rovira i Virgili) més la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Però cal tenir present que l’impuls tramès en primera instància a l’economia no es circumscriu al SiCUP en si mateix, sinó que alhora s’han de considerar com agents generadors de despesa els seus estudiants, els amics i/o familiars que visiten als estudiants i al PDI (personal docent i investigador) estranger, i els assistents als esdeveniments organitzats per les universitats (congressos, jornades, workshops, ...). A banda d’aquests agents, també es considera identificar i quantificar l’efecte generat per altre conjunt d’agents l’activitat dels quals es troba vinculada, en major o menor mesura, a les universitats catalanes. Així, es considera l’activitat realitzada pels ens vinculats directament a les universitats del SiCUP però que operen amb un identificador fiscal propi diferent al de les universitats (com ara els Parcs Científics i Tecnològics impulsats pel SiCUP o altres institucions/empreses amb lligams amb el SICUP com fundacions o consorcis), i també es considera part de l’impacte generat per aquelles empreses l’activitat de les quals té el seu origen en l’existència del SiCUP, com ara les empreses ubicades als Parcs Científics i Tecnològics, les start-ups i spin-offs originades al SiCUP, les empreses que són adjudicatàries de concessions administratives, i les empreses que acullen estudiants en pràctiques i/o voluntariat d’estudiants i staff (veure figura 2.3).

Font: AQR-Lab.

En segon lloc, de cara a identificar els agents a considerar en l’estimació de l’impacte del sistema públic d’R+D+I, cal tenir present que hi ha una intersecció entre el SiCUP i el Sistema d’R+D+I a Catalunya donat que part de l’activitat duta a terme per aquests és realitzada per les universitats públiques catalanes (més la UOC). Així mateix, part de l’activitat del SiCUP no és assimilable a l’R+D+I i vice-versa (figura 2.4).

S’identifiquen set agents generadors d’impacte en R+D+I pública: els agents econòmics del SiCUP, el centres CERCA, els centres del CSIC a Catalunya, les Grans Infraestructures de Suport a la Recerca (GISR), les Institucions Hospitalàries, els Centres Tecnològics i, per últim, els Parcs Científics i Tecnològics no universitaris (figura 2.5). Com l’impacte econòmic global generat pel SiCUP s’estima a la primera part d’aquesta comunicació, l’anàlisi de l’R+D+I sols considera els sis agents restants. En Annex 1 es recullen les institucions considerades en l’estudi.

Figura 2.5. Agents d’R+D+I generadors d’impacte econòmic

Font: AQR-Lab.

Així mateix, també és important caracteritzar adequadament els agents d’R+D+I que s’analitzen per tal d’evitar duplicitats en la comptabilització dels impactes que resultin en un sobredimensionament fictici de la seva magnitud. Per exemple, algún centre del CSIC és centre CERCA; així mateix la majoria de centres de recerca i instituts d’investigació sanitària també són centres CERCA; alguns grups i centres de recerca estan ubicats en Parcs Científics o Tecnològics, alguns centres de recerca inclouen grans infraestructures de suport a la recerca (GISR) o, per no ser més exhaustius, les unitats relacionades com a centres de recerca i que també apareixen com a unitats de les xarxes tecnològiques.

Per últim, assenyalar que per manca de disponibilitat de dades, no s’ha pogut considerar el conjunt d’institucions que fan recerca pública a Catalunya pel que, de nou, els resultats d’impacte estimats estan esbiaixats a la baixa.

3. Resultats associats a l’impacte del SiCUP

3.1. Principals resultats

La figura 3.1 resumeix els principals resultats associats a l’impacte del SiCUP.

Figura 3.1. Impacte total atribuïble a l’existència del SiCUP desagregat per tipus d’efectes

A partir de l’enfocament de demanda proposat per aquest estudi, s’observa que com a conseqüència de l’existència del SiCUP a l’any 2015 es va generar de manera directa una facturació valorada en 2.468 M€, una contribució al PIB de Catalunya de 1.804 M€, es van originar 1.163 M€ de rendes salarials directes i es va contribuir a la creació/manteniment de 27.804 treballadors ETC (equivalents a temps complert).

Tanmateix, els efectes indirectes i induïts, resultants de l’activitat de les vuit universitats catalanes analitzades, dels seus ens vinculats, de les empreses considerades amb lligams amb el SiCUP i de la despesa realitzada per estudiants i visitants, suposen una facturació de 2.077 M€, una contribució al PIB de Catalunya de 1.151 M€ (dels quals 502 M€ van ser rendes salarials) i una ocupació de 16.972 treballadors addicionals ETC.

Considerant el conjunt d’efectes directes, indirectes i induïts, es conclou que fruit de l’existència del SiCUP es van generar 2.955 M€ de PIB, el que suposa una contribució de l’1,4% al PIB de Catalunya. Addicionalment, va generar una facturació total a Catalunya per valor de 4.545 M€, el que suposa una facturació diària de 12,4 M€, i 44.776 llocs de treball ETC (figura 3.2).

Figura 3.2. Efectes econòmics originats per l’existència del SiCUP

Font: AQR-Lab.

Comparant en ordre de magnitud els resultats de l'impacte directe amb els de l'impacte indirecte i induït, es conclou que per cada 100 € facturats de manera directa com a conseqüència de l’existència del SiCUP, es van generar de manera indirecta i induïda 84€ de facturació addicional. Tanmateix, per cada 100 € de VAB directe, es generen altres 64 € addicionals de VAB com a conseqüència dels efectes indirectes i induïts, i per cada 100 € de rendes salarials generades de manera directa, es comptabilitzen altres 43 € addicionals en concepte de rendes salarials que resulten dels efectes indirectes i induïts. Per últim, per cada 100 ocupats directes es registren altres 61 ocupats addicionals que s’originen pels efectes indirectes i induïts.

3.2. Impacte total del sicup desagregat per agents

A continuació, en la taula 3.1, es presenten els impactes econòmics associats al SiCUP, desagregant per agents (Universitats, Ens vinculats al SiCUP, Empreses amb lligams amb el SiCUP, Estudiants i Visitants), tal com s’ha proposat en l’apartat 2.3. Com s’assenyala a la figura 3.3, l’agent que aporta més al impacte total en facturació és el propi SiCUP (ens que porten el NIF “Universitat”), amb el 60,6% del total, seguit pels estudiants (13,8%) i les empreses relacionades (12,9%). Quelcom similar passa amb el PIB (amb un 66,9% d’aportació del SiCUP) i amb la població ocupada (6,2%).

Taula 3.1. Distribució de l’impacte total (directe + indirecte + induït) per agents

Figura 3.3. Distribució de l’impacte total sobre la facturació, PIB i Població Ocupada per agents

3.3. Distribució geogràfica de l’impacte total del SiCUP

Quant a l’anàlisi territorial es realitzen dos tipus d’anàlisi. El primer analitza la distribució geogràfica de l’impacte en funció de la localització de les universitats d’origen i el segon assigna l’impacte al territori en el que afecta. Per tal d’obtenir aquesta territorialització, pel que fa a l’impacte directe, s’ha considerat que aquest roman a la província on es troba cada Universitat. Pel que respecte a la distribució territorial dels impactes indirectes i induïts, aquesta s’ha realitzat a partir del pes que en cada sector té la província de Barcelona sobre el total de Catalunya en termes d’afiliats a la Seguretat Social.

De l’anàlisi dels resultat se’n deriva un cert reequilibri territorial ja que és menor l’impacte que acaba rebent la província de Barcelona que el que origina.

En concret, les universitats públiques ubicades a la província de Barcelona van originar una facturació total (considerant impactes directes, indirectes i induïts), l’any 2015, de 3.712M€, van generar 2.410M€ de PIB, 1.349M€ de rendes salarials i 35.902 llocs de treball. Això suposa, aproximadament, el 81,5% del efecte total. Així mateix, les universitats públiques ubicades a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona, van generar 833M€ de facturació, 545 M€ de PIB, 316 M€ de rendes salarials i 8.874 llocs de treball (que suposen aproximadament el 18,5% de l’impacte total).

En canvi, la província de Barcelona gaudeix d’un impacte de 3.563 M€ (78,4%) en termes de facturació total, 2.356 M€ (79,7%) de PIB, i 1.328 M€ (78,5%) de rendes salarials. A la resta de Catalunya li correspon un impacte de 982 M€ (21,6%) envers el volum de facturació, 599 M€ (20,3%) de PIB, i 337 M€ (21,5%) de rendes salarials. En termes de mercat de treball, el 78,5% (35.154 llocs de treball ETC) dels ocupats que deuen el seu lloc de treball de manera directa, indirecta o induïda a l’existència del SiCUP s’ocupen a la província de Barcelona, front al 21,5% (9.622 llocs de treball ETC) que ho fan a la resta de Catalunya.

Per tant, es produeix un efecte de distribució territorial de l’activitat econòmica al llarg de tota Catalunya, beneficiant-se també altres municipis diferents als que acullen a les universitats analitzades.

3.4. Distribució per sectors d’activitat econòmica de l’impacte total del SiCUP

L’impacte econòmic directe incideix sobre diversos sectors d’activitat de l’economia catalana, més enllà dels dos directament més vinculats amb l’activitat universitària com són el sector d’Educació Superior i el sector de Recerca i Desenvolupament.

L’impacte total no es circumscriu a un nombre reduït de sector sinó que com a conseqüència dels efectes multiplicadors intersectorials s’escampa per altres sectors no directament relacionats amb la formació i la recerca. Així, per exemple, un 6,2% de l’impacte total sobre la facturació correspon al sector d’activitats immobiliàries, un 5,1% al comerç al detall, i un 4,3% a serveis d’allotjament (figura 3.4).

Figura 3.4. Principals sectors beneficiaris de la distribució sectorial de l’impacte econòmic total: facturació (M€)

Font: AQR-Lab.

En termes de població ocupada, la figura 3.5 també és un clar exemple d’aquesta distribució sectorial dels efectes associats a l’impacte de l’activitat universitària. El 55,4% del total de llocs de treball creats no corresponen als sectors d’Educació Superior ni d’R+D. Quant a l’aportació al mercat de treball, l’activitat del SiCUP i dels seus agents vinculats va contribuir a crear/mantenir 44.776 llocs de treball ETC: 27.804 ocupats ETC de manera directa i 16.972 ocupats ETC de manera indirecta i induïda. El 55,4% del total de llocs de treball creats no corresponen als sectors d’Educació Superior ni d’R+D.

Figura 3.5. Comparativa sectorial de l’impacte econòmic total: llocs de treball (ETC)

3.5 Recaptació fiscal originada per l’activitat del SiCUP i retorn social de l’aportació pública

Finalment, l’impacte econòmic que genera el SiCUP origina una recaptació fiscal al 2015 de 1.119 M€ entre impostos estatals i autonòmics (620 M€ en termes d’IVA, 254 M€ en termes d’IRPF i 245 M€ en termes d’Impost de Societats). Aquesta quantitat generada per l’existència del SiCUP és superior a l’aportació pública feta per la Generalitat de Catalunya al 2015 (que és de 735 M€).

Quant al retorn social de l’aportació pública (figura 3.6), atenent al finançament de la Generalitat a les universitats públiques catalanes, que com s’ha esmentat va superar els 735 M€ l’any 2015, es pot analitzar el retorn per a la Societat d’aquesta despesa pública. Així, per cada 100 € de despesa pública en el SiCUP es produeix un retorn per a la Societat de 226 € en rendes salarials, 618 € de facturació i una contribució de 402 € al PIB de Catalunya. En termes d’ocupació, cada 16.000 € de finançament públic a les universitats públiques generen/mantenen 1 lloc de treball (ETC).

Les xifres anteriors confirmen la rendibilitat de la inversió que realitza la Generalitat a les universitats públiques catalanes. A banda dels altres beneficis econòmics i socials esmentats en el paràgraf anterior, si s'atén estrictament a la recaptació fiscal resultant de la mateixa, l’any 2015, per cada 100 € que la Generalitat va destinar al finançament de les universitats públiques, es va generar una recaptació fiscal de més de 152 €.

Figura 3.16. Retorn social de la despesa pública per a finançar el SiCUP

3.6 Un apunt sobre l’increment de productivitat generat

En la introducció de la comunicació, s’assenyalava que a part de l’enfocament de demanda per analitzar l’impacte econòmic (que és l’emprat en aquest estudi), hi ha l’enfocament d’oferta, que mesura l’impacte a partir del creixement de productivitat associat al SiCUP com a factor productiu. Com a primera aproximació a aquest enfocament alternatiu, Biggar Economics (2016) aproxima algun d’aquests efectes realitzant una estimació de l’augment de la productivitat degut a l’augment del capital humà de les empreses beneficiàries de cursos de formació continuada corporativa (externa) realitzada per les universitats, així com l’augment de la productivitat associat a l’ús de patents sorgides del sistema universitari, i, finalment, l’augment de la productivitat empresarial que té l’origen en la transferència d’R+D+I generades per les universitats.

En aquesta comunicació s’aproxima aquest impacte des del punt de vista de l’oferta, en el que es mesura alguns dels efectes sobre el creixement econòmic a llarg termini derivat de l’increment del progrés tècnic i la formació del capital humà. En concret s’han estimat aquests tres efectes esmentats en el paràgraf anterior. De tota manera, no es consideren agregadament a la quantificació obtinguda via demanda, donat que la seva estimació es basa en supòsits, que per a assolir un rigor comparable a la resta de l’estudi seria desitjable poder contrastar-los amb una anàlisi específica pel SiCUP.

En concret, les millores en la productivitat del teixit empresarial que tenen el seu origen en els projectes de transferència de coneixement, la formació corporativa ad hoc i la utilització de patents universitàries, suposa una aportació al VAB de Catalunya que es pot xifrar que es troba entre 328 i 348 milions d’euros.

La figura 3.7 quantifica les aportacions dels tres efectes considerats. De cara a mesurar l’increment de productivitat associat a les empreses que es beneficien d’aquestes accions, Biggar Economics (2016) considera un efecte multiplicador d’entre un 340% i un 360%, el que suposa un impacte, en el nostre cas, entre 328,3M€ i 347,6 M€.

Figura 3.7. Origen d’alguns efectes (via oferta) que comporten una major dificultat per poder ser quantificats en termes monetaris

4. Resultats de impacte econòmic generat pel sistema d’R+D+I finançat pel sector públic a Catalunya

En aquesta secció s’analitza l’impacte que genera sobre l’economia catalana el sistema d’R+D+I finançat pel sector públic de Catalunya. La metodologia emprada ha estat la mateixa que en el cas del SiCUP, i els resultats obtinguts són equivalents.

Cal recordar, com s’ha dit en la secció 2, que quan s’analitza el conjunt d’institucions que realitzen tasques de Recerca, Desenvolupament i Innovació a Catalunya, dins el sector públic, el primer agent a considerar és el SiCUP (Sistema d’Universitats Públiques Catalanes i la UOC) i els ens vinculats al mateix. En aquesta part del treball, doncs, el que es pretén és analitzar l’R+D+I addicional feta a Catalunya, sota finançament públic.

4.1. Principals resultats

A continuació es presenten els resultat obtinguts i que caracteritzen l’impacte del Sistema Públic d’R+D+I addicional al ja considerat en l’apartat 3 (SiCUP). Les figures 4.1 i 4.2 sintetitzen els principals resultats.

El Sistema Públic d’R+D+I va generar al 2015 una facturació total a Catalunya per valor de 1.168 M€, el que suposa una facturació diària de 3,2 M€. En termes de PIB, es va generar 706 M€ de PIB, el que suposa una contribució del 0,3% al PIB de Catalunya. Aquest efecte es va generar directament (406 M€) i també indirectament i de manera induïda (300 M€).

Quant a l’aportació al mercat de treball, el Sistema Públic d’R+D+i va contribuir a crear/mantenir 15.537 llocs de treball ETC: 11.040 ocupats ETC de manera directa i 4.497 ocupats ETC de manera indirecta i induïda. Així mateix, les rendes salarials generades es van elevar a 416 M€ (282 per efecte directe i 134 pels efectes indirectes i induïts). Quant a l’efecte fiscal generat, el Sistema Públic d’R+D+I va generar al 2015 267 M€ de rendes fiscals entre impostos estatals i autonòmics (148 M€ en termes d’IVA, 64 M€ en termes d’IRPF i 55 M€ en termes d’Impost de Societats).

Figura 4.1. Impacte total atribuïble a l’existència del Sistema Públic d’R+D+i de Catalunya desagregat per tipus d’efectes

Si es comparen els resultats de l'impacte directe amb els de l'impacte indirecte i induït es pot concloure que, per cada 100 € facturats de manera directa com a conseqüència de l’existència del Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya, es van generar de manera indirecta i induïda 81€ de facturació addicional (multiplicador de la producció d’1,81). Tanmateix, per cada 100 € de VAB que corresponen a l’efecte directe, es generen altres 74 € addicionals de VAB com a conseqüència dels efectes indirectes i induïts (multiplicador d’1,74); per cada 100 € de rendes salarials generades de manera directa, es comptabilitzen altres 48 € addicionals en concepte de rendes salarials que resulten dels efectes indirectes i induïts (multiplicador d’1,48); finalment, per cada 100 ocupats directes es registren altres 41 ocupats addicionals que s’originen pels efectes indirectes i induïts (multiplicador d’1,41).

Figura 4.2. Efectes econòmics totals originats per l’existència del Sistema Públic d’R+D+i de Catalunya

4.2. Impacte total sistema públic d’R+D+I a Catalunya desagregat per agents

Per tal de presentar la distribució de l’impacte per agents, aquesta es simplifica distingint entre, per una part, els Centres CERCA més les seves empreses participades, i, per altra, la resta d’agents (CSIC, GISR, Institucions hospitalàries, Centres Tecnològics i Parcs Científics i Tecnològics).

Els centres de recerca de Catalunya, identificats com a centres CERCA són organismes independents dotats de personalitat jurídica pròpia, impulsats i participats per la Generalitat de Catalunya, que tenen per objecte principal la recerca científica d'excel·lència. Aquests centres han estat creats o participats per l’Administració de la Generalitat juntament amb les universitats catalanes i/o altres entitats públiques i/o privades. Els centres CERCA tenen diferents personalitats jurídiques: consorcis (CREAF, CRAG, CREI, CRM, CVC, CED, CIMNE, CTFC, ICAC, ICCC, IFAE i IDIBAPS), fundacions (CMRB, CRG, AGROTECNIO, CTTC, HUVH IR, i2CAT, IC3, IPHES, ICRA, ICRPC, ICIQ, IRB Barcelona, IrsiCaixa, IRHSCSP, IEEC, VHIO, IMIM, ICN2, ICP Miquel Crusafont, IBEC, ICFO, IRB Lleida, IJC; IREC, IDIBELL, IdIBGI, IGTP, IISPV, ISglobal i CMRB) i entitat de dret públic sotmesa a dret privat (IRTA). Els centres CERCA estan finançats, parcialment, per la Direcció General de Recerca, que destina un programa pressupostari a les seves despeses estructurals. En determinats casos, també participen en el finançament dels centres altres ens de la Generalitat de Catalunya.

Quan es considera l’impacte total (tant l’impacte directe com els impactes indirecte i induït), es constata que els Centres CERCA i les seves empreses participades van generar una facturació total de 775 M€ (un 66,3% de tota la facturació), van contribuir al PIB català amb 475 M€ (67,4%), van generar 278 M€ de rendes salarials (66,8%) i van contribuir a crear/mantenir 11.275 llocs de treball a temps complert (un 72,6%). Els Centres CERCA i les seves empreses participades generen dues terceres parts de tot l’impacte estimat pel Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya (cal advertir, però, com s’ha assenyalat en la secció 2.3, que gran part dels centres de recerca hospitalària i l’IRTA s’inclouen com centres CERCA).

Taula 4.1. Impacte TOTAL del Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya per agents

Figura 4.3. Distribució de l’impacte TOTAL del Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya per agents

Font: AQR-Lab.

4.3. Distribució sectorial de l’impacte econòmic

En relació a la distribució sectorial de l’impacte estimat, cal dir que l’impacte directe abans estimat es concentra en la seva totalitat en el sector de Recerca i Desenvolupament, atès que l’activitat principal dels agents analitzats en aquest apartat es dur a terme en aquest sector. En canvi, quan s’analitza l’impacte total (figura 4.4), s’observa com la resta de sectors també se’n beneficien de manera indirecta o induïda del Sistema Públic d’R+D+I. Així, el sector d’R+D concentra el 58,3% de tota la facturació generada i el 72,1% de la totalitat de llocs de treball generats. Però a més d’aquest, també destaquen altres sectors com ara el sector de comerç al detall (29 M€ de facturació i 474 llocs de treball), el sector de serveis de menjar i begudes (36 M€ de facturació i 373 llocs de treball), el sector d’activitats jurídiques, comptables i assessoria fiscal (20 M€ de facturació i 230 llocs de treball), el sector de comerç a l’engròs (24 M€ i 162 llocs de treball) o el sector d’altres activitats professionals i tècniques (18 M€ i 239 llocs de treball).

5. Resultats globals

Als epígrafs precedents s’ha analitzat l’impacte que el Sistema Català d’Universitats Públiques (SiCUP) i el Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya van generar sobre l’economia catalana l’any 2015. Tal i com s’ha esmentat, aquest impacte té diferents dimensions a considerar (oferta-demanda, econòmiques-no econòmiques, quantificables monetàriament – no quantificables monetàriament, etc). En aquesta comunicació s’ha aproximat l’impacte, des del punt de vista de la demanda, en termes econòmics i quantificables sobre les variables Facturació, PIB, Rendes Salarials, Llocs de Treball generats (ETC) i Recaptació Fiscal.

Figura 4.4. Distribució sectorial de l’impacte econòmic total del Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya: facturació (M€) (esquerra) i llocs de treball (ETC) (dreta)

Ara és el moment de presentar els trets més significatius de l’impacte total generat pel Sistema Català d’Universitats Públiques (SiCUP) i pel Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya sobre l’economia catalana l’any 2015 (veure figures 5.1 i 5.2).

Fruit de l’existència del SiCUP i el Sistema Públic d’R+D+i de Catalunya es van generar 3.660 M€ de PIB, el que suposa una contribució de l’1,7% al PIB de Catalunya. Aquest efecte es va generar directament (2.210 M€) i també indirectament i de manera induïda (1.450 M€). A més, l’existència del SiCUP i el Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya va generar una facturació total a Catalunya per valor de 5.714 M€, el que suposa una facturació diària de 15,7 M€.

Quant a l’aportació al mercat de treball, l’activitat del SiCUP i dels seus agents vinculats i del Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya va contribuir a crear/mantenir 60.313 llocs de treball ETC: 38.844 ocupats de manera directa i 21.469 ocupats de manera indirecta i induïda. Així mateix, les rendes salarials generades es van elevar a 2.081 M€ (1.445 M€ per efecte directe i 636 M€ pels efectes indirectes i induïts).

Quant a l’efecte fiscal generat, fruit de l’existència del SiCUP i el Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya es van generar al 2015 1.386 M€ de rendes fiscals entre impostos estatals i autonòmics (769 M€ en termes d’IVA, 317 M€ en termes d’IRPF i 300 M€ en termes d’Impost de Societats). Aquesta quantitat és superior a l’aportació pública feta per la Generalitat de Catalunya al 2015 (que és de 1.200 M€ aproximadament).

Si comparem els resultats de l'impacte directe amb els de l'impacte indirecte i induït es pot concloure que, per cada 100 € facturats de manera directa com a conseqüència de l’existència del SiCUP, es van generar de manera indirecta i induïda 84€ de facturació addicional (multiplicador de la producció de 1,84). Tanmateix, per cada 100 € de VAB que corresponen a l’efecte directe, es generen altres 66 € addicionals de VAB com a conseqüència dels efectes indirectes i induïts (multiplicador del 1,66); per cada 100 € de rendes salarials generades de manera directa, es comptabilitzen altres 44 € addicionals en concepte de rendes salarials que resulten dels efectes indirectes i induïts (multiplicador del 1,44); i, finalment, per cada 100 ocupats directes es registren altres 55 ocupats addicionals que s’originen pels efectes indirectes i induïts (multiplicador del 1,55).

Figura 5.1. Efectes econòmics originats per l’existència del SICUP i el Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya

Com ja s’ha fet esment anteriorment, l’impacte econòmic total incideix en major o menor mesura sobre diversos sectors d’activitat de l’economia catalana, més enllà dels que tenen una major vinculació directa amb l’activitat universitària i les activitats de la resta d’unitats d’R+D+I. Es produeix, per tant, una distribució de l’activitat generada entre el conjunt de branques i sectors del conjunt de l’economia. El 27,6% de la facturació total generada per l’existència del SiCUP i el Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya (1.579

Figura 5.2. Impacte total atribuïble a l’existència del SiCUP i el Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya desagregat per tipus d’efectes

M€), junt amb el 31,4% de tots els llocs de treball generats (18.915) es van concentrar al sector d’Educació Superior. En el cas del sector de Recerca i Desenvolupament, aquests percentatges van ser, respectivament, del 16,1% (918 M€ de facturació) i del 20,5% (12.390 llocs de treball). La resta es reparteix entre altres sectors i branques de l’economia catalana. Per tant, a banda del sector d’Educació Superior i del sector de Recerca i Desenvolupament (que concentren el 43,7% de la facturació generada i el 51,9% dels llocs de treball), es constata com d’altres sectors també es beneficien de l’existència del SiCUP i el Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya (veure figura 5.3).

Figura 5.3. Distribució sectorial de l’impacte econòmic total del SiCUP i el Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya: facturació (M€)

Finalment, atenent al finançament de la Generalitat a les universitats públiques catalanes, i el Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya, que es situa a l’entorn dels 1.200 M€ l’any 2015, es pot analitzar el retorn per a la Societat d’aquesta despesa pública (figura 5.4). Així, per cada 100 € de despesa pública en el SiCUP i el Sistema Públic d’R+D+I de Catalunya, es produeix un retorn per a la Societat de 173 € en rendes salarials, 476 € de facturació i una contribució de 305 € al PIB de Catalunya.

Aquest finançament també es pot considerar una inversió rendible si s'atén a la recaptació fiscal resultant de la mateixa. L’any 2015, per cada 100 € que la Generalitat va destinar al finançament de les universitats públiques i al sistema públic d’R+D+I, es va generar una recaptació fiscal de més de 113 €.

En termes d’ocupació, cada 20.000 € de finançament públic de les universitats públiques generen/mantenen 1 lloc de treball (ETC).

6. Síntesi final

Les xifres aportades en aquest estudi mostren la rellevància i l’aportació que l’Ensenyament Universitari públic i el conjunt d’R+D+i públic realitza sobre l’economia catalana. Les magnituds són rellevants i queda clar que el retorn és superior a la inversió realitzada. A aquests resultats s’arriba malgrat les subestimacions a les que aquest estudi s’ha vist sotmès. Per tant, hi ha marge per a la millora i per aflorar encara “més retorn” a la societat.

Figura 5.4. Retorn social de la despesa pública per finançar el SiCUP i el Sistema Públic d’R+D+i de Catalunya

A banda de l’impacte global, s’ha de fer èmfasi en que l’impacte es distribueix entre totes les branques de l’economia, per tant els beneficis no queden circumscrits als sector d’Educació Superior i R+D+i. A més, s’aconsegueix una redistribució territorial de l’impacte, més enllà d’on es produeix l’impacte principal (Àrea Metropolitana de Barcelona).

En qualsevol cas, cal recordar que l’impacte de la formació universitària i la recerca va més enllà de la quantificació monetària i afecta a molts altres camps de la societat, més en l’entorn de l’àmbit social, cultural, sanitari, mediambiental, comunicatiu, etc.

7. Referències Bibliogràfiques

ASH, M. I PALACIO, S. (2012) “Economic Impact of Investment in Public Higher Education in Massachusetts: Short-Run Employment Stimulus, Long-Run Public Returns”. http://umassmsp.org/sites/umassmsp.org/files/Ash%20&%20Palacio%20Report%205-4-12.pdf

BiGGAR ECONOMICS (2016) “Economic Contribution of the LERU Universities”. LERU / BiGGAR Economics.

BIS (2013) “The Benefits of Higher Education Participation for Individuals and for Society: Key findings and reports. The quadrants.” BIS Research Paper No. 146, Department for Business, Innovation and Skills.

BRAMWELL, A. I WOLFE, D.A. (2008) “Universities and regional economic development: The Entrepreneurial University of Waterloo”. Research Policy, 37 (8), pp. 1175–1187.

BRENNAN, J., CHANFREAU, J., FINNEGAN, J., GRIGGS, J., KISS, Z. I PARK, A. (2015) “The effect of Higher Education on graduates’ attitudes: Secondary Analysis of the British Social Attitudes Survey.” Department of Business innovation and Skills. Bis Research Paper no. 200. www.gov.uk/bis

CADENCE-ECONOMICS (2016) “The Graduate Effect: Higher Education Spillovers to the Australian Workforce”. Report for Universities Australia.

CURTIS, J., GRABB, E., PERKS, T., I CHUI, T. (2008) “Political involvement, civic engagement, and social inequality.” A E.Grabb & N. Guppy (eds.) Social Inequality in Canada: Patterns, Problems and Policies (pp. 409-28). Cinquena edició. Toronto: Pearson.

DECLOU, L. (2014) “Social Returns: Assessing the benefits of higher education”. Higher Education Quality Council of Ontario.

DZIECHCIARZ-DUDA, M. I KRÓL, A. (2013) “On the Non-Monetary Benefits of Tertiary Education.” Econometrics, 3(41), pp. 78-94.

FURMAN, J. I M. MACGARVIE, (2007) “Academic science and the birth of industrial research laboratories in the U.S. pharmaceutical industry” Journal of Economic Behavior & Organization, 63, pp. 756–776.

GLAESER, E., PONZETTO, G. I SHLEIFER, A. (2006) “Why does democracy need education?.” Journal of Economic Growth, 12 (2): pp. 77-99.

HAUSMAN, N. (2012) “University Innovation, Local Economic Growth, and Entrepreneurship.” US Census Bureau Center for Economic Studies Paper No. CES-WP- 12-10.

HIGHER EDUCATION QUALITY COUNCIL OF ONTARIO (2013) “Performance indicators: A report on where we are and where we are going”. Toronto: Higher Education Quality Council of Ontario.

HEBLICH, S. I SLAVTCHEV, V. (2014) “Parent Universities and the Location of Academic Startups.” Small Business, 42 (1), pp. 1–15.

HOUT, M. (2012) “Social and economic returns to college education in the United States”. Annual Review of Sociology, 38, pp. 379-400.

HUGGINS R. I PROKOP, D. (2016) “Network structure and regional innovation: A study of university–industry ties.” Urban Studies. Article first published online: February 23, 2016. DOI: https://doi.org/10.1177/0042098016630521

LINK, A.N. I SCOTT, J.T. (2011) “Research, Science, and Technology Parks: Vehicles for Technology Transfer.” University of North Carolina at Greensboro. Department of Economics Working Paper Series. Working Paper 11-22.

MCMAHON, W.W. (2009) “Higher education, greater good: The private and social benefits of higher education”. The Johns Hopkins University Press.

O'CARROLL, C., HARMON, C.; LAFFAN, C. I FARRELL, L. (2006) “The economic and social impact of higher education”. Irish Universities Association. http://hdl.handle.net/10197/672

OECD (2009) “Education at a Glance 2009. OECD Indicators”. París, OECD. http://www.oecd.org.

OECD (2010) “Higher Education in Regional and City Development: Catalonia, Spain”. OECD Publishing. http://dx.doi.org/10.1787/9789264089006-en

PASTOR, J. M., RAYMOND, J. L., ROIG, J. L. I SERRANO, L. (2007) “El rendimiento del capital humano en España”. Bancaja e Ivie.

PÉREZ, F., PASTOR, J.M. I PERAITA, C. (2015) “La Contribución Socioeconómica de las Universidades Públicas Valencianas”. Tercer Informe del SUPV 2015. Ivie.

PONDS R, VAN OORT, F. I FRENKEN K (2010) “Innovation, spillovers and university–industry collaboration: An extended knowledge production function approach.” Journal of Economic Geography, 10(2), pp. 231–255.

POWER, D. I MALMBERG. A, (2008) ``The contribution of universities to innovation and economic development: in what sense a regional problem? ´´ Cambridge Journal of Regions, Economy and Society, 1, pp. 233 – 245.

ROTHAERMEL, F. T. I KU, D. N. (2008). "Intercluster innovation differentials: The role of research universities." IEEE Transactions on Engineering Management, 55(1), pp. 9-22.

SAVAGE, J. I NORTON, A. (2012) “Non-financial benefits of Higher Education”. Grattan Institute.

UUK (2015) “The economic role of UK universities”. Universities United Kingdom. http://www.universitiesuk.ac.uk/policy-and-analysis/reports/Documents/2015/the-economic-role-of-uk-universities.pdf

VALERO, A. I VAN REENEN, J. (2016) “The Economic Impact of Universities: Evidence from Across the Globe.” NBER Working Paper No. 22501.

VEUGELERS, R. AND DEL REY, E. (2014) “The contribution of universities to innovation, (regional) growth and employment.” European Network on Economics of Education (EENEE) Analytical Report, 18. Prepared for the European Commission.

ANNEX 1. Institucions de Recerca incloses en l’anàlisi de la secció 4

A.1 Centres CERCA

Els centres de recerca de Catalunya reconeguts com a centres CERCA, inclosos a l’anàlisi d’impacte de la Part 2, són: CED Centre d’Estudis Demogràfics ; AGROTECNIO Fundació Centre de Recerca en Agrotecnologia; CIMNE Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria; CMRB Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona; CRAG Consorci CSIC-IRTA-UAB Centre de Recerca Agrigenòmica; CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals; CREAL Fundació Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental; CREI Centre de Recerca en Economia Internacional; CRG Fundació Centre de Regulació Genòmica; CRM Centre de Recerca Matemàtica; CTFC Centre Tecnològic Forestal de Catalunya; CTTC Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya; CVC Centre de Visió per Computador; HUVH IR Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca; I2CAT Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya; IBEC Fundació Institut de Bioenginyeria de Catalunya; IC3 Fundació Institut Català de Ciències del Clima; ICAC Institut Català d’Arqueologia Clàssica; ICCC Institut Català de Ciències Cardiovasculars; ICFO Fundació Institut de Ciències Fotòniques; ICIQ Fundació Institut Català d’Investigació Química; ICN2 Fundació Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia; ICP Miquel Crusafont Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont; ICRA Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua; ICRPC Fundació Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural; IDIBAPS Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer; IDIBELL Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge; IdIBGi Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Girona; IEEC Fundació Institut d’Estudis Espacials de Catalunya; IFAE Institut de Física d’Altes Energies; IGTP Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol; IISPV Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili; IMIM Fundació Institut Mar d’Investigacions Mèdiques; IMPPC Fundació Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer; IPHES Fundació Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social; IRB Barcelona Fundació Institut de Recerca Biomèdica; IRB Lleida Institut de Recerca Biomèdica de Lleida; IREC Fundació Institut de Recerca en Energia de Catalunya; IJC Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras; IR-HSCSP Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; IRSI-CAIXA Fundació Privada Institut de Recerca de la Sida – Caixa; IRTA Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries; ISGlobal Fundació Privada Institut de Salut Global Barcelona; VHIO Fundació Privada Institut d’Investigació Oncològica de Vall-Hebron.

Entre aquests centres es troben alguns que també es podrien haver inclòs a l’agent “institucions hospitalàries”. No obstant això el criteri adoptat ha estat incloure’ls per a l’anàlisi en el bloc corresponent als centres CERCA i excloure’ls de l’R+D+I relacionada amb les institucions hospitalàries, per evitar la doble comptabilització.

Tanmateix, tot i que a la classificació de les unitats d’R+D+I de la Secretaria d’Universitats i Recerca agrupa els centres IRTA com una categoria de centres de recerca independent, donat que l’any 2015 l’IRTA té la condició de centre CERCA, totes les activitats dels centres IRTA es comptabilitzen també com a part integrant de l’agent CERCA. Són: Centre de Cabrils, IRTA-CA; Centre de Recerca en Sanitat Animal, CRESA; Centre de Tecnologia dels Aliments i Avaluació del Porcí, IRTA-TA; Centre Mas de Bover, IRTA-MB; Centre Torre Marimon, IRTA-TM; Estació Experimental d'Alcarràs; Estació Experimental de l'Ebre; Lleida (1); Lleida (2) Estació Experimental de Lleida; Centre d’Aqüicultura de Sant Carles de la Ràpita.

Addicionalment, també es considera l’activitat de les empreses i organitzacions on els centres CERCA tenen una participació efectiva en el seu capital social. D’aquestes 64 empreses s’ha pogut obtenir la informació comptable corresponent al compte de pèrdues i guanys per a 33 empreses. Val a dir que aquestes dades es consideren atenent en tot cas a la participació que tenen els centres CERCA.

A.2. Centres de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a Catalunya

Centre d'Estudis Avançats de Blanes, CEAB; Centre d'Investigació Cardiovascular, CIC; Centre d'Investigació i Desenvolupament, CID; Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, CMIMA; Institució Milà i Fontanals, IMF; Institut Botànic de Barcelona, IBB; Institut d'Anàlisi Econòmica, IAE; Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial, IIIA; Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, IIBB; Institut de Biologia Evolutiva, IBE; Institut de Biologia Molecular de Barcelona, IBMB; Institut de Ciència de Materials de Barcelona, ICMAB; Institut de Ciències de l'Espai, ICE; Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, ICTJA; Institut de Ciències del Mar, ICM; Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua, IDAEA; Institut de Microelectrònica de Barcelona, IMB-CNM; Institut de Química Avançada de Catalunya, IQAC; Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, IRII; Observatori de Física Còsmica de l'Ebre; Unitat de Tecnologia Marina, UTM

A.3. Grans infraestructures de suport a la recerca (GISR)

Centre Nacional de Supercomputació, BSC-CNS; Consorci per a l'Explotació del Laboratori de Llum Sincrotó, CELLS.

A més, Catalunya té altres ICTS. D’entre aquests, també s’inclou com a agent GISR el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

La resta no s’inclouen perquè pertanyen a organismes inclosos en d’altres agents (i ja es comptabilitzen en aquells) o per no disposar de l’informació necessària (com CNAG).

A.4. Institucions hospitalàries (Centres de Recerca i Instituts d’investigació sanitària)

Un altre dels pilars del sistema d'R+D+I són les institucions hospitalàries que tenen com a objectiu de la seva recerca donar resposta a les problemàtiques de salut humana des de l'àmbit de la recerca biomèdica. La pròpia Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (2015) engloba la recerca sanitària entre Instituts Associats a Hospital o Centre d’Atenció Primària, i Centres de Recerca no Associats a Centres Assistencials.

Entre els primers (instituts Associats a Hospital o Centre d’Atenció Primària), 10 són centres CERCA (HUVHIR; IDIBELL; IDIBGI; IGTP; IISPV; IRHSCSP; IMIM; IDIBAPS; VHIO i IRB). Entre els segons (Centres de Recerca no Associats a Centres Assistencials) també són Centres CERCA el CMRB; CREAL; CRESIB; CGR; IBEC; ICCC; IJC; IMPPC i IRB. Com tots ells tenen la condició de centres CERCA es comptabilitzen com a parts integrants de l’agent CERCA.

Així, en aquesta categoria establerta per acollir els centres de recerca i instituts d’investigació sanitària, seguint el criteri de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) s’inclouen la Corporació Sanitària Parc Taulí; la Fundació Joan Costa Roma, i l’IDIAP Jordi Gol.

A.5. Centres tecnològics

Aquest agent inclou les entitats a les que la Generalitat de Catalunya atorga el segell TECNIO com a identificador de les activitats tecnològiques més innovadores. Tanmateix, en aquesta categoria també s’inclou EURECAT, un centre tecnològic que en els darrers anys ha anat integrant diversos centres TECNIO. Les entitats incloses amb efectes operatius, per disposar de dades, són el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC); la Fundació Cecot Innovació (FCI), i EURECAT.

A.6. Parcs Científics i Tecnològics

Prenent com a referència l’inventari de les unitats d’R+D+I de la Secretaria d’Universitats i Recerca, s’han exclòs de ser comptabilitzats en la secció 4 els parcs científics i tecnològics universitaris que ja s’han considerat en la secció 3. Tampoc s’inclouen aquells on resulta inviable determinar quina part dels resultats econòmics es pot vincular a les activitats d’R+D+i. Aquest seria el cas de 22@Barcelona, Parc Tecnològic Barcelona Nord (PTBN) i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Finalment, els parcs objectes d’anàlisi són: Barcelona Innovació Tecnològica (b-TEC); Tecnoparc Reus (Tecnoparc); Parc Aeroespacial i de la Mobilitat Viladecans-Barcelona (PAMV); Parc Audiovisual de Catalunya (PAC); Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL); Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB); i el Parc Tecnològic del Vallès (PTV).

Altres parcs que s’han mirat de considerar, però que no s’han pogut incloure en l’estudi per manca d’informació, han estat: el Parc de Negocis de Viladecans i el Parc de Recerca Barcelona Media (PBM).