Latest revision as of 10:38, 14 February 2018

Abstract

Un dels efectes més devastadors de la crisi econòmica ha estat l’empitjorament de la situació laboral dels joves, especialment d’aquells amb baix nivell de qualificació. Els seus nivells d’atur han augmentat extraordinàriament i l’ocupació ha esdevingut més precària. Aquesta situació ha posat als sistemes de Formació Professional de nou en el centre del debat ja que es considera que el seu bon funcionament és la clau per assegurar la millora de les oportunitats dels joves que per manca de recursos, qualificacions o motivació no obtenen formació universitària. A més a més, les diferències entre països respecte a la severitat dels problemes d’accés al mercat de treball i a l’ocupació dels joves han estat relacionades amb les característiques i el funcionament del sistema de FP. En concret, la formació professional dual ha esdevingut el paradigma organitzatiu associat als millors resultats i, en conseqüència, diversos organismes internacionals l’han posat en valor com a mesura per fer front al repte de la formació i l’ocupació dels joves. Catalunya no ha estat una excepció en aquesta dinàmica, tant pel que fa a l’empitjorament de la situació laboral dels joves com en el diagnosi de la necessitat d’ajustar el funcionament del sistema de FP amb especial atenció a la formació dual.  

La meva aportació estaria en la línia de presentar algunes directrius bàsiques del sistemes de formació dual, tot incidint en com aquestes característiques influeixen en el potencial benefici d’aquest sistema formatiu. Aquesta introducció serviria per a recolzar una avaluació respecte a en quina mesura l’actual model de desenvolupament del sistema de formació dual a Catalunya compleix amb aquestes directrius. La darrera part del treball es centraria en intentar derivar algunes recomanacions per tal de poder, si escau, millorar el disseny del sistema.