Latest revision as of 17:02, 17 December 2017

Abstract

Ens trobem davant d’un moment de canvis intensos -  alguns en diuen quarta revolució industrial – que tenen com a element comú la ràpida aparició i penetració de noves tecnologies disruptives, que imaginen nous productes, que modifiquen patrons de consum, que creen gegants empresarials tecnològics i empetiteixen algunes empreses centenàries.

Per noves tecnologies ens referim al vehicle autònom, elèctric, compartit, al big data, a l’ Internet of Things, a la intel·ligència artificial i les seves aplicacions en el transport, a la sensorització, als avenços en els Sistemes Intel·ligents de Transport, a les noves energies, a l’electrificació de la mobilitat, als avenços en les bateries, a les impressores i la fabricació 3D, a la digitalització, als nous materials més sostenibles i més durables com el grafè, a la Mobility as a Service (MaaS), al comerç electrònic, al teletreball, a l’economia col·laborativa o la participació ciutadana en els processos de decisió.

Tots aquestes canvis ja alteren múltiples esferes de la nostra vida pública i privada, i evidentment, la manera en com ens movem cada dia – la mobilitat -  i amb què ens movem, és a dir, les infraestructures de transport.

A diferència d’altres processos històrics on el mitjà de transport és el veritable  protagonista – des de l’aparició de la roda, passant pel ferrocarril, el vehicle privat o la globalització amb el transport marítim – és possible que els nous canvis siguin més intensos en els patrons i en la manera com entenem la mobilitat. Cada revolució té els seus mitjans propis de transport i segurament en aquesta el mitjà de transport sigui el digital.

Davant d’aquest nou paradigma el primer pas és fer-se les preguntes adequades, que ens puguin ajudar no només a estar preparats per aquest futur incert sinó també per formar-ne part i pilotar aquets canvis cap a la direcció adequada, canvis que ens haurien de servir per millorar la qualitat de vida, reduir la dependència energètica i augmentar l’eficiència, millorar la sostenibilitat econòmica, financera i ambiental de la mobilitat i incrementar la seguretat.

Quan seran rellevants les noves tecnologies i en quina mesura? Afectaran directament o indirecta als patrons de mobilitat? Com impactaran en les infraestructures de transport i en les diverses fases del cicle de vida, des de la planificació, el disseny, la construcció o l’explotació? Veurem aparèixer nous models o xarxes d’infraestructures o simplement s’hauran d’actualitzar les xarxes existents als nous canvis? O caldrà una reconversió més profunda on podríem parlar d’obsolescència infraestructural? Es generaran noves necessitats o bé al contrari, les noves tecnologies faran molt més amb menys recursos? En què ens poden ajudar a millorar?

Aquest document té la voluntat d’anar desgranant cada una d’aquestes preguntes tot i la complexitat de fer previsions en aquest context, i més encara, per la pròpia naturalesa disruptiva, caòtica i imprevisible de les noves tecnologies.