Revision as of 13:48, 14 November 2017

Abstract

• L’economia del s. XXI és l’economia de les ciutats, l’economia urbana

• A les ciutats es concentra cada cop més el gruix de la producció i del consum

• A les ciutats és on genera la innovació i on s’originen i es contrasten les tendències del consum que seran hegemòniques en un futur immediat

• L’economia de les ciutats es basa en els serveis

• Els serveis penetren i esdevenen hegemònics en tota la cadena de valor, inclosa la indústria

• El contingut físic de qualsevol mercaderia cada vegada representa una paret menor dels costos de producció. La resta són afegits immaterials, són serveis

• A les economies desenvolupades, la possessió de béns materials passa a un segon terme entre les preferències dels consumidors i aquests es centren en l’adquisició de serveis, per als que no hi ha sostre evident

• La tendència creixent de substituir com a objectiu de consum la propietat dels béns duradors per l’ús reforça el component de servei del consum (servitització)

• Les preferències dels consumidors no obeeixen només a raons objectives, sinó que tenen una gran dosi de subjectivitat, a vegades en contradicció amb l’estricta racionalitat econòmica

• La integració vertical atorga a la logística i la comercialització un paper determinant en la funció de producció

• L’economia urbana incorpora com a variable determinant l’espai, el seu rang urbà, el seu ús i la seva accessibilitat

• L’espai urbà cada vegada és més cobejat per tota mena d’usos

• L’ús de l’espai urbà esdevé una mercaderia especialment rellevant a causa dels turisme de ciutats

• La funció comercial torna a les ciutats i les grans corporacions creen grans establiments emblemàtics que serveixen d’aparador i de referència i confien la resta del consum a internet

• L’ús adequat de l’espai urbà condiciona decisivament l’èxit de les ciutats

• L’èxit d’una economia està directament vinculat i condicionat per l’èxit de les seves ciutats