Revision as of 13:30, 13 November 2017

Abstract

La presentació descriurà de manera estructurada els problemes que ha de confrontar el finançament del transport públic urbà dels països més desenvolupats, amb una descripció de la problemàtica catalana. La necessitat de proporcionar un servei de qualitat com una de les premisses de l’estat del benestar incorpora com un element bàsic la provisió d’un nivell d’accessibilitat suficient a tota la població. A l’entorn urbà això exigeix que s’ofereixi un servei de transport públic de qualitat que, per altra banda, és fonamental per tal de reduir la pressió del vehicle privat sobre l’ocupació de l’espai públic i la qualitat ambiental.

El problema principal per a la provisió d’aquest servei de qualitat és com es financia i, en aquest sentit, fins a quin punt s’han de satisfer els dos grans principis acceptat per la Unió europea de “qui utilitza, paga” i “qui contamina, paga”. En el cas del transport públic urbà no es compleixen gaire i observem que, en general, no es cobreixen ni les inversions ni tan sols una gran part dels costos d’explotació, que recauen sobre el contribuent. Ens trobem així en un doble dilema: 1) fins quant ha de pagar l’usuari de manera que l’opció del transport públic romangui atractiva; i 2) d’on han de sortir els fons necessaris per satisfer tant les necessitats d’inversió com les de conservació i operació del sistema.

La presentació, basada en el document preparat com una base per a la Llei 21/2015, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya i en els estudis que s’estan fent al CENIT per a la Comissió Europea sobre mètodes innovadors per finançar el transport públic, sistematitzarà la problemàtica i presentarà algunes propostes que podrien servir per abordar la qüestió de manera eficient i justa.