Latest revision as of 11:43, 9 November 2017

Abstract

L’economia catalana és una economia molt oberta i els reptes de la globalització l’afecten molt directament. Tot i les dificultats, durant la crisi, l’economia catalana va continuar obrint mercats exteriors i ho ha continuat fent des de l’inici de la recuperació. Això explica el seu important superàvit comercial, un dels aspectes més positius de l’economia. La capacitat exportadora de Catalunya està directament lligada a la seva activitat industrial, un altre pilar bàsic de l’economia. Però parlar d’indústria, vol dir també parlar dels serveis que la indústria externalitza i, en general, dels serveis d’alt contingut tecnològic derivats de la creixent digitalització de l’economia. El potencial de creixement de l’economia catalana els propers anys vindrà condicionat per la seva capacitat de millorar la productivitat, que serà garant de la competitivitat, i per la seva població i capital físic i humà. Fins a quin punt s’aprofiten bé els recursos productius disponibles? En aquest treball es presenta una mesura de la productivitat total dels factors (PTF) complementària a l’aproximació de l’estadística oficial (Idescat) que té en compte els canvis en la qualitat dels factors de producció (capital i treball), a partir de les dades de l’IVIE i la Fundació BBVA. L’anàlisi de la productivitat aparent del treball i del capital suggereix un estancament de la productivitat del treball i una caiguda de la productivitat del capital que és simptomàtica d’un baix aprofitament del potencial productiu de les inversions (tot i ser de les comunitats autònomes amb una productivitat del capital més elevada). Amb tot, aquesta evolució continguda de la PTF no ha estat obstacle per un procés d’internacionalització molt destacat, sobretot des de l’esclat de la crisi.