(Created page with "==1 Title, abstract and keywords<!-- Your document should start with a concise and informative title. Titles are often used in information-retrieval systems. Avoid abbreviatio...") |
(Tag: Visual edit) |
||
(6 intermediate revisions by 2 users not shown) | |||
Line 1: | Line 1: | ||
− | == | + | <nowiki>=</nowiki>='''El Marc Input-Output de Catalunya 2021. Estratègia d'estimació: l'Enquesta de Consums Intermedis 2021''' |
− | + | Xavier Cuadras-Morató, Cristina Rovira, Jonatan Jorba i Jesús Muñoz (Institut d'Estadística de Catalunya) | |
− | + | ||
− | + | ||
+ | L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha dissenyat i realitzat una enquesta de consums intermedis dins del Marc Input-Output 2021. Aquesta edició de l'enquesta utilitza dos tipus de dissenys de qüestionaris i diferencia 135 branques d'activitat (270 qüestionaris en conjunt). S'avaluen els resultats del treball de camp i el temps i el personal que s’ha dedicat a completar l'enquesta. | ||
+ | Aquest treball presenta l'estratègia d'aquest projecte per a la construcció de la matriu de consums intermedis, .especialment, pel que fa a les principals fonts d'informació (estadística i administrativa). | ||
+ | Paraules clau: Marc Input-Output, Enquesta de Consums Intermedis, macromagnituds, treball de camp. | ||
+ | == | ||
==2 The main text<!-- You can enter and format the text of this document by selecting the ‘Edit’ option in the menu at the top of this frame or next to the title of every section of the document. This will give access to the visual editor. Alternatively, you can edit the source of this document (Wiki markup format) by selecting the ‘Edit source’ option. | ==2 The main text<!-- You can enter and format the text of this document by selecting the ‘Edit’ option in the menu at the top of this frame or next to the title of every section of the document. This will give access to the visual editor. Alternatively, you can edit the source of this document (Wiki markup format) by selecting the ‘Edit source’ option. | ||
Line 60: | Line 62: | ||
Supplementary material can be inserted to support and enhance your article. This includes video material, animation sequences, background datasets, computational models, sound clips and more. In order to ensure that your material is directly usable, please provide the files with a preferred maximum size of 50 MB. Please supply a concise and descriptive caption for each file. -->== | Supplementary material can be inserted to support and enhance your article. This includes video material, animation sequences, background datasets, computational models, sound clips and more. In order to ensure that your material is directly usable, please provide the files with a preferred maximum size of 50 MB. Please supply a concise and descriptive caption for each file. -->== | ||
+ | '''1. Introducció al Marc Input-Output de Catalunya (MIOC)''' | ||
+ | |||
+ | L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha desenvolupat un sistema d'informació macroeconòmica robust, que inclou la comptabilitat trimestral, anual i territorial de Catalunya. El Marc Input-Output de Catalunya (MIOC) és el fonament d'aquest sistema, proporcionant una estructura detallada que permet articular les estadístiques macroeconòmiques que se’n deriven així com identificar les relacions entre l’activitat productiva de les diferents branques d'activitat i els components de la demanda en l'economia catalana. | ||
+ | |||
+ | El MIOC és un sistema d'informació macroeconòmica que permet millorar el coneixement d'una economia. El Sistema europeu de comptes 2010 (SEC 2010) constitueix el marc comptable de referència en l'elaboració de l'anàlisi input-output, amb l'objectiu d'efectuar una descripció sistemàtica i detallada del total d'una economia, dels seus components i de les seves relacions amb altres economies. Les directrius del SEC 2010 garanteixen l'homogeneïtat metodològica i faciliten la comparabilitat de les dades econòmiques a escala internacional. El MIOC s'utilitza per realitzar estudis econòmics a gran escala, anàlisis sectorials i per a l'avaluació de polítiques públiques. | ||
+ | |||
+ | Aquest treball té com a objectiu presentar la metodologia emprada per a l’obtenció de la matriu de consum intermedis del MIOC 2021 a partir de les principals fonts utilitzades. En concret, les enquestes de consums intermedis que esdevenen l’instrument principal de captació d’informació per a l’elaboració del Marc Input-Output. | ||
+ | |||
+ | '''2. Estratègia d'estimació del MIOC 2021''' | ||
+ | |||
+ | D’acord amb Eurostat, les oficines d’estadística han d’actualitzar periòdicament (almenys cada cinc anys) les fonts i els mètodes d’estimació utilitzats per elaborar els comptes econòmics. En aquest sentit, les oficines d’estadística de la Unió Europea i sota el marc metodològic del SEC 2010 realitzen revisions estadístiques essent la vigent la corresponent a la Revisió estadística 2024, que té com a objectiu garantir la coherència de les dades estadístiques dins de l'àmbit europeu. En aquest sentit, el projecte tècnic del MIOC 2021 s’ha desenvolupat en el marc de la Revisió estadística 2024. | ||
+ | |||
+ | Per dur a terme les estimacions del MIOC 2021, l'Idescat utilitza una àmplia varietat de fonts d'informació, que inclouen tant l’aprofitament d’enquestes sectorials, l’elaboració expressa d’una Enquesta de Consums Intermedis (ECI) i informació administrativa i fiscal com és la proporcionada per l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) a través del model 347 i el Sistema d'Informació Immediata (SII). A més, a partir d’un col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE) s’han emprat les dades provinents de l'Enquesta de Consums Intermedis i Inversió (ECII) realitzada per aquest organisme. | ||
+ | |||
+ | Un dels reptes en l’elaboració del MIOC 2021 serà la integració d'aquestes múltiples fonts de dades per assegurar que les estimacions siguin el màxim de precises possible. El procés d'estimació consisteix en tres fases principals: la recollida de dades, la depuració i validació d'aquestes, i la construcció de les taules input-output que reflecteixen les interrelacions entre sectors productius i components de la demanda final. Cadascuna d'aquestes fases implica decisions metodològiques específiques, que al seu torn depenen de la qualitat i la cobertura de les fonts de dades disponibles. | ||
+ | |||
+ | '''2.1 L’Enquesta de consums intermedis (ECI)''' | ||
+ | |||
+ | L'Enquesta de Consums Intermedis (ECI) és la principal font d'informació utilitzada en l'elaboració del MIOC. L'ECI proporciona una visió directa i detallada sobre els consums intermedis de les empreses que operen a Catalunya. A l'edició de 2021, l'enquesta va cobrir un total de 135 branques d'activitat i 13 branques van ser investigades per altres fonts, principalment d’origen administratiu, és a dir, un tal de 148 branques d’estimació interna, de les quals es preveu difondre els resultats a 82. Aquestes branques representen una àmplia varietat de sectors productius a Catalunya, incloent la indústria manufacturera, els serveis i el comerç. Tanmateix, algunes activitats de no mercat, com les relacionades amb l'administració pública, van ser excloses de l'anàlisi, igual que certs sectors especialitzats, com l'agricultura i el sector financer, que requerien del recurs a fonts estadístiques específiques. | ||
+ | |||
+ | Una de les principals diferències respecte a edicions anteriors del MIOC, com la de l’any 2011, és que en 2021 l'Idescat ha decidit dissenyar internament la seva pròpia aplicació informàtica per a la recollida de dades de l’ECI, externalitzant només les tasques corresponents als treballs de camp. Aquesta elecció ha permès una major flexibilitat en el disseny dels qüestionaris i en la gestió de la informació proporcionada per les empreses, millorant així la coherència interna de les dades i facilitant el seu posterior processament. | ||
+ | |||
+ | '''2.1.2 Tipologia dels qüestionaris a l'enquesta''' | ||
+ | |||
+ | Els qüestionaris utilitzats en l'ECI de 2021 s’han elaborat atenent a dos tipus de disseny en funció de les característiques de l’empresa: l’adreçat a empreses monosectorials i ubicades a Catalunya (qüestionari AB) i el corresponent a empreses amb establiments fora de Catalunya o amb presència d'una activitat secundària significativa, en concret, més del 15% del volum de negoci (qüestionari CD). Així doncs, s’han generat 270 tipus de qüestionaris diferenciats en funció de la branca i tipologia de l’empresa. Les empreses amb activitat secundària o establiments fora de Catalunya han de proporcionar informació segons la ubicació o activitats dels establiments, en lloc de reportar de manera agregada. Això augmenta el nivell de detall en els consums intermedis, permetent una major precisió en les estimacions i millorant la qualitat de les taules input-output resultants. La flexibilitat en el disseny dels qüestionaris també ha permès que les empreses hagin pogut seleccionar productes i serveis intermedis amb més precisió, ajustant-se millor a les particularitats de cada sector. | ||
+ | |||
+ | '''2.1.3 Contingut dels qüestionaris''' | ||
+ | |||
+ | Els qüestionaris de l'ECI sol·liciten informació detallada sobre una sèrie de variables clau per a la construcció del MIOC. Entre aquestes variables s’inclouen les compres de béns i serveis, els ingressos per vendes, la inversió en actius, l'ocupació i les despeses de personal. Per a cadascuna d'aquestes categories les empreses havien de proporcionar desglossaments detallats que permetessin diferenciar entre productes i serveis intermedis, així com entre diferents tipus d'inversió. S’ha de tenir present que es van definir, per cadascuna de les 135 branques d’activitat, un conjunt de productes preimpresos, és a dir, ja presents en el qüestionari i específics per a cada branca en relació amb les categories abans citades, a més d’un llistat amb tots els productes i activitats i un camp obert per recollir el màxim d’informació i qualitat possible. | ||
+ | |||
+ | '''2.1.4 Disseny de la mostra''' | ||
+ | |||
+ | El disseny de la mostra per a l'ECI 2021 va ser un procés clau per garantir la representativitat de totes les branques d'activitat incloses en el MIOC. Es va adoptar un enfocament de selecció censal per a les grans empreses considerant aquelles que tenen més de 100 empleats i una selecció mostral estratificada per a les empreses de 1 a 99 assalariats. Les empreses sense assalariats es van incloure de manera selectiva en aquells sectors on la seva activitat té un impacte significatiu en el conjunt de l'economia catalana, com és el cas del sector de la construcció i certs serveis. | ||
+ | |||
+ | Aquesta estratègia ha permès una major cobertura dels sectors productius a Catalunya, assegurant que les estimacions del MIOC puguin reflectir amb precisió les interrelacions econòmiques entre les diferents branques d'activitat. A més, amb l’objectiu de minimitzar la càrrega estadística sobre les empreses i optimitzar la grandària de la mostra sense comprometre la qualitat de les dades, es va optar per aprofitar els resultats procedents de l'Enquesta de Consums Intermedis i Inversió (ECII) de l’INE a partir de la col·laboració amb aquest organisme. | ||
+ | |||
+ | Així, el resultat final va ser el disseny d’una mostra inicial de 5.600 empreses per a investigar 135 branques, tot i que la citada col·laboració amb l’INE va permetre reduir la nombre d’empreses enquestades fins a 4.600 (2.179 empreses censals i 2.421 empreses escollides via selecció mostral estratificada). | ||
+ | |||
+ | '''2.1.5 Resultats del treball de camp''' | ||
+ | |||
+ | El treball de camp de l'ECI 2021 va obtenir una taxa de resposta del 70,8%. Entre les dificultats trobades, es destaquen els problemes derivats de l'ús del correu electrònic com a canal principal de comunicació amb les empreses, així com l’especial complexitat d’aquest tipus de qüestionaris que requerien un nivell de detall significatiu sobre les compres intermèdies de les empreses. Tot i aquests desafiaments, la taxa de resposta ha estat suficient per garantir la representativitat de la mostra i la qualitat de les dades recopilades. | ||
+ | |||
+ | Quadre 1. Estat de situació del treball de camp. | ||
+ | |||
+ | [[File:Cuadras-Morato_et_al_2024a_6219_Q1.png]] | ||
+ | |||
+ | '''2.1.6 Càrrega estadística''' | ||
+ | |||
+ | El Codi de bones practiques de les estadístiques europees és la pedra angular del marc comú de qualitat del Sistema estadístic europeu. El seu objectiu és garantir que les estadístiques produïdes dins del Sistema estadístic europeu no només siguin pertinents, oportunes i necessàries, sinó també que satisfacin els principis d'independència professional, imparcialitat i objectivitat. La normativa estadística catalana s’ha fet ressò d’aquest Codi. Un dels seus principis recull la mesura d’una càrrega no excessiva per als enquestats. En aquest sentit cal evitar càrregues innecessàries a les empreses, és a dir, que la càrrega de resposta sigui proporcionada en relació amb les necessitats d’informació i no excessiva per als enquestats. L’Idescat té molt present aquest principi i va fixar objectius per reduir-la, a través de mesures com l’acord entre l’INE i l’Idescat per evitar la duplicació d’enquestes de consums intermedis associades a l’elaboració dels respectius marcs input-output. | ||
+ | [[File:Quadre 2.png|thumb]] | ||
+ | Quadre 2. Càrrega estadística de l’ECI 2021. | ||
+ | |||
+ | A mode de resum, en el quadre 2 es pot apreciar com el total d’hores implicades en l’emplenament de l’ECI és de 6,34. Cal tenir en compte que es tracta d’una mitjana per la qual cosa pondera per igual a les empreses sense tenir en compte la seva grandària. Per tant, si és té en compte la grandària de l’empresa (mitjana ponderada) les hores resultants són de 5,92. Les dades de la taula reflecteixen l’evolució creixent de les hores en funció de la grandària de l’empresa i del tipus de qüestionari. | ||
+ | |||
+ | '''2.2 L’Enquesta de Consums Intermedis i Inversió (ECII)''' | ||
+ | |||
+ | L'ECII, realitzada per l'INE pel conjunt d’Espanya, s’ha emprat com a font complementària a l'ECI ja que proporciona informació addicional sobre els consums intermedis i la inversió de les empreses que operen a Catalunya. El disseny d'aquesta enquesta va ser per mostreig aleatori estratificat, seleccionant empreses en funció de la seva activitat econòmica i el nombre d'empleats. La part de la mostra efectiva corresponent a Catalunya va incloure 997 empreses, concentrades principalment en sectors clau com la indústria manufacturera i els serveis professionals. | ||
+ | |||
+ | L'ECII només investiga la informació que no està recollida en altres enquestes estructurals o en registres administratius, així té un enfocament complementari d’aquestes fonts, a diferència de l’ECI que si sol·licita tota la informació necessària. L’aprofitament dels resultats de l’ECII va permetre evitar duplicitats (és dir, evitar que una empresa amb activitat a Catalunya pogués ser investigada per ambdós enquestes), si bé presenta limitacions d’informació en algunes variables. | ||
+ | |||
+ | '''2.3 La informació fiscal: el model 347 i el Sistema d’Informació Immediata''' | ||
+ | |||
+ | En relació a la informació administrativa de naturalesa fiscal, l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) recull informació valuosa sobre les operacions econòmiques de les empreses a Catalunya a través de dos mecanismes principals: el model 347 i el Sistema d'Informació Immediata (SII). El model 347 recull informació sobre les transaccions comercials anuals superiors a 3.005,06 euros entre empreses. Per altra banda, el sistema SII, implementat el 2017, obliga a les grans empreses (amb volum de negoci superior a 6 milions d’euros) a proporcionar informació detallada sobre les seves factures en un termini màxim de quatre dies des de la seva emissió o recepció. | ||
+ | |||
+ | La combinació d’ambdues fonts fiscals proporciona una informació de gran valor per conèixer la realitat econòmica a Catalunya, però també presenta importants limitacions que s’han de tenir en consideració. Pel que fa a aquestes darreres, cal destacar en particular l'assignació territorial de l'activitat econòmica, que generalment es basa en la ubicació de la seu central de l'empresa, fet que provoca que en els sectors amb empreses multilocalitzades rellevants els resultats es puguin veure distorsionats per aquest motiu. | ||
+ | |||
+ | '''Conclusions''' | ||
+ | |||
+ | L'elaboració del MIOC 2021 reflecteix la complexitat inherent de la necessitat d’informació molt detallada que no es troba disponible en les fonts estadístiques. Per aquest motiu ha estat necessari dur a terme una enquesta específica de consum intermedis a Catalunya (ECI), la qual proporciona la desagregació i precisió en la informació requerida per la construcció de la matriu de consums intermedis, peça fonamental del MIOC. Per altra banda, els registres fiscals de l'AEAT proporcionen una via alternativa o complementària molt interessant pel seu menor cost i per disposar d’informació àmplia i actualitzada, si bé amb problemes metodològics rellevants derivats de les limitacions pròpies de la naturalesa d’aquests registres. Aquesta via, sens dubte, proporciona molt de potencial en futures edicions del Marc Input-Output. | ||
+ | En darrer terme, la combinació d'aquestes dues tipologies de fonts (enquestes i dades fiscals) permet disposar d’una visió més completa i precisa de les interrelacions econòmiques a Catalunya, tret fonamental per a l'elaboració de polítiques públiques i per a l'anàlisi econòmica dels sectors productius. | ||
+ | |||
==3 Bibliography<!-- | ==3 Bibliography<!-- |
==El Marc Input-Output de Catalunya 2021. Estratègia d'estimació: l'Enquesta de Consums Intermedis 2021
Xavier Cuadras-Morató, Cristina Rovira, Jonatan Jorba i Jesús Muñoz (Institut d'Estadística de Catalunya)
L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha dissenyat i realitzat una enquesta de consums intermedis dins del Marc Input-Output 2021. Aquesta edició de l'enquesta utilitza dos tipus de dissenys de qüestionaris i diferencia 135 branques d'activitat (270 qüestionaris en conjunt). S'avaluen els resultats del treball de camp i el temps i el personal que s’ha dedicat a completar l'enquesta.
Aquest treball presenta l'estratègia d'aquest projecte per a la construcció de la matriu de consums intermedis, .especialment, pel que fa a les principals fonts d'informació (estadística i administrativa).
Paraules clau: Marc Input-Output, Enquesta de Consums Intermedis, macromagnituds, treball de camp. ==
1. Introducció al Marc Input-Output de Catalunya (MIOC)
L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha desenvolupat un sistema d'informació macroeconòmica robust, que inclou la comptabilitat trimestral, anual i territorial de Catalunya. El Marc Input-Output de Catalunya (MIOC) és el fonament d'aquest sistema, proporcionant una estructura detallada que permet articular les estadístiques macroeconòmiques que se’n deriven així com identificar les relacions entre l’activitat productiva de les diferents branques d'activitat i els components de la demanda en l'economia catalana.
El MIOC és un sistema d'informació macroeconòmica que permet millorar el coneixement d'una economia. El Sistema europeu de comptes 2010 (SEC 2010) constitueix el marc comptable de referència en l'elaboració de l'anàlisi input-output, amb l'objectiu d'efectuar una descripció sistemàtica i detallada del total d'una economia, dels seus components i de les seves relacions amb altres economies. Les directrius del SEC 2010 garanteixen l'homogeneïtat metodològica i faciliten la comparabilitat de les dades econòmiques a escala internacional. El MIOC s'utilitza per realitzar estudis econòmics a gran escala, anàlisis sectorials i per a l'avaluació de polítiques públiques.
Aquest treball té com a objectiu presentar la metodologia emprada per a l’obtenció de la matriu de consum intermedis del MIOC 2021 a partir de les principals fonts utilitzades. En concret, les enquestes de consums intermedis que esdevenen l’instrument principal de captació d’informació per a l’elaboració del Marc Input-Output.
2. Estratègia d'estimació del MIOC 2021
D’acord amb Eurostat, les oficines d’estadística han d’actualitzar periòdicament (almenys cada cinc anys) les fonts i els mètodes d’estimació utilitzats per elaborar els comptes econòmics. En aquest sentit, les oficines d’estadística de la Unió Europea i sota el marc metodològic del SEC 2010 realitzen revisions estadístiques essent la vigent la corresponent a la Revisió estadística 2024, que té com a objectiu garantir la coherència de les dades estadístiques dins de l'àmbit europeu. En aquest sentit, el projecte tècnic del MIOC 2021 s’ha desenvolupat en el marc de la Revisió estadística 2024.
Per dur a terme les estimacions del MIOC 2021, l'Idescat utilitza una àmplia varietat de fonts d'informació, que inclouen tant l’aprofitament d’enquestes sectorials, l’elaboració expressa d’una Enquesta de Consums Intermedis (ECI) i informació administrativa i fiscal com és la proporcionada per l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) a través del model 347 i el Sistema d'Informació Immediata (SII). A més, a partir d’un col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE) s’han emprat les dades provinents de l'Enquesta de Consums Intermedis i Inversió (ECII) realitzada per aquest organisme.
Un dels reptes en l’elaboració del MIOC 2021 serà la integració d'aquestes múltiples fonts de dades per assegurar que les estimacions siguin el màxim de precises possible. El procés d'estimació consisteix en tres fases principals: la recollida de dades, la depuració i validació d'aquestes, i la construcció de les taules input-output que reflecteixen les interrelacions entre sectors productius i components de la demanda final. Cadascuna d'aquestes fases implica decisions metodològiques específiques, que al seu torn depenen de la qualitat i la cobertura de les fonts de dades disponibles.
2.1 L’Enquesta de consums intermedis (ECI)
L'Enquesta de Consums Intermedis (ECI) és la principal font d'informació utilitzada en l'elaboració del MIOC. L'ECI proporciona una visió directa i detallada sobre els consums intermedis de les empreses que operen a Catalunya. A l'edició de 2021, l'enquesta va cobrir un total de 135 branques d'activitat i 13 branques van ser investigades per altres fonts, principalment d’origen administratiu, és a dir, un tal de 148 branques d’estimació interna, de les quals es preveu difondre els resultats a 82. Aquestes branques representen una àmplia varietat de sectors productius a Catalunya, incloent la indústria manufacturera, els serveis i el comerç. Tanmateix, algunes activitats de no mercat, com les relacionades amb l'administració pública, van ser excloses de l'anàlisi, igual que certs sectors especialitzats, com l'agricultura i el sector financer, que requerien del recurs a fonts estadístiques específiques.
Una de les principals diferències respecte a edicions anteriors del MIOC, com la de l’any 2011, és que en 2021 l'Idescat ha decidit dissenyar internament la seva pròpia aplicació informàtica per a la recollida de dades de l’ECI, externalitzant només les tasques corresponents als treballs de camp. Aquesta elecció ha permès una major flexibilitat en el disseny dels qüestionaris i en la gestió de la informació proporcionada per les empreses, millorant així la coherència interna de les dades i facilitant el seu posterior processament.
2.1.2 Tipologia dels qüestionaris a l'enquesta
Els qüestionaris utilitzats en l'ECI de 2021 s’han elaborat atenent a dos tipus de disseny en funció de les característiques de l’empresa: l’adreçat a empreses monosectorials i ubicades a Catalunya (qüestionari AB) i el corresponent a empreses amb establiments fora de Catalunya o amb presència d'una activitat secundària significativa, en concret, més del 15% del volum de negoci (qüestionari CD). Així doncs, s’han generat 270 tipus de qüestionaris diferenciats en funció de la branca i tipologia de l’empresa. Les empreses amb activitat secundària o establiments fora de Catalunya han de proporcionar informació segons la ubicació o activitats dels establiments, en lloc de reportar de manera agregada. Això augmenta el nivell de detall en els consums intermedis, permetent una major precisió en les estimacions i millorant la qualitat de les taules input-output resultants. La flexibilitat en el disseny dels qüestionaris també ha permès que les empreses hagin pogut seleccionar productes i serveis intermedis amb més precisió, ajustant-se millor a les particularitats de cada sector.
2.1.3 Contingut dels qüestionaris
Els qüestionaris de l'ECI sol·liciten informació detallada sobre una sèrie de variables clau per a la construcció del MIOC. Entre aquestes variables s’inclouen les compres de béns i serveis, els ingressos per vendes, la inversió en actius, l'ocupació i les despeses de personal. Per a cadascuna d'aquestes categories les empreses havien de proporcionar desglossaments detallats que permetessin diferenciar entre productes i serveis intermedis, així com entre diferents tipus d'inversió. S’ha de tenir present que es van definir, per cadascuna de les 135 branques d’activitat, un conjunt de productes preimpresos, és a dir, ja presents en el qüestionari i específics per a cada branca en relació amb les categories abans citades, a més d’un llistat amb tots els productes i activitats i un camp obert per recollir el màxim d’informació i qualitat possible.
2.1.4 Disseny de la mostra
El disseny de la mostra per a l'ECI 2021 va ser un procés clau per garantir la representativitat de totes les branques d'activitat incloses en el MIOC. Es va adoptar un enfocament de selecció censal per a les grans empreses considerant aquelles que tenen més de 100 empleats i una selecció mostral estratificada per a les empreses de 1 a 99 assalariats. Les empreses sense assalariats es van incloure de manera selectiva en aquells sectors on la seva activitat té un impacte significatiu en el conjunt de l'economia catalana, com és el cas del sector de la construcció i certs serveis.
Aquesta estratègia ha permès una major cobertura dels sectors productius a Catalunya, assegurant que les estimacions del MIOC puguin reflectir amb precisió les interrelacions econòmiques entre les diferents branques d'activitat. A més, amb l’objectiu de minimitzar la càrrega estadística sobre les empreses i optimitzar la grandària de la mostra sense comprometre la qualitat de les dades, es va optar per aprofitar els resultats procedents de l'Enquesta de Consums Intermedis i Inversió (ECII) de l’INE a partir de la col·laboració amb aquest organisme.
Així, el resultat final va ser el disseny d’una mostra inicial de 5.600 empreses per a investigar 135 branques, tot i que la citada col·laboració amb l’INE va permetre reduir la nombre d’empreses enquestades fins a 4.600 (2.179 empreses censals i 2.421 empreses escollides via selecció mostral estratificada).
2.1.5 Resultats del treball de camp
El treball de camp de l'ECI 2021 va obtenir una taxa de resposta del 70,8%. Entre les dificultats trobades, es destaquen els problemes derivats de l'ús del correu electrònic com a canal principal de comunicació amb les empreses, així com l’especial complexitat d’aquest tipus de qüestionaris que requerien un nivell de detall significatiu sobre les compres intermèdies de les empreses. Tot i aquests desafiaments, la taxa de resposta ha estat suficient per garantir la representativitat de la mostra i la qualitat de les dades recopilades.
Quadre 1. Estat de situació del treball de camp.
2.1.6 Càrrega estadística
El Codi de bones practiques de les estadístiques europees és la pedra angular del marc comú de qualitat del Sistema estadístic europeu. El seu objectiu és garantir que les estadístiques produïdes dins del Sistema estadístic europeu no només siguin pertinents, oportunes i necessàries, sinó també que satisfacin els principis d'independència professional, imparcialitat i objectivitat. La normativa estadística catalana s’ha fet ressò d’aquest Codi. Un dels seus principis recull la mesura d’una càrrega no excessiva per als enquestats. En aquest sentit cal evitar càrregues innecessàries a les empreses, és a dir, que la càrrega de resposta sigui proporcionada en relació amb les necessitats d’informació i no excessiva per als enquestats. L’Idescat té molt present aquest principi i va fixar objectius per reduir-la, a través de mesures com l’acord entre l’INE i l’Idescat per evitar la duplicació d’enquestes de consums intermedis associades a l’elaboració dels respectius marcs input-output.
Quadre 2. Càrrega estadística de l’ECI 2021.
A mode de resum, en el quadre 2 es pot apreciar com el total d’hores implicades en l’emplenament de l’ECI és de 6,34. Cal tenir en compte que es tracta d’una mitjana per la qual cosa pondera per igual a les empreses sense tenir en compte la seva grandària. Per tant, si és té en compte la grandària de l’empresa (mitjana ponderada) les hores resultants són de 5,92. Les dades de la taula reflecteixen l’evolució creixent de les hores en funció de la grandària de l’empresa i del tipus de qüestionari.
2.2 L’Enquesta de Consums Intermedis i Inversió (ECII)
L'ECII, realitzada per l'INE pel conjunt d’Espanya, s’ha emprat com a font complementària a l'ECI ja que proporciona informació addicional sobre els consums intermedis i la inversió de les empreses que operen a Catalunya. El disseny d'aquesta enquesta va ser per mostreig aleatori estratificat, seleccionant empreses en funció de la seva activitat econòmica i el nombre d'empleats. La part de la mostra efectiva corresponent a Catalunya va incloure 997 empreses, concentrades principalment en sectors clau com la indústria manufacturera i els serveis professionals.
L'ECII només investiga la informació que no està recollida en altres enquestes estructurals o en registres administratius, així té un enfocament complementari d’aquestes fonts, a diferència de l’ECI que si sol·licita tota la informació necessària. L’aprofitament dels resultats de l’ECII va permetre evitar duplicitats (és dir, evitar que una empresa amb activitat a Catalunya pogués ser investigada per ambdós enquestes), si bé presenta limitacions d’informació en algunes variables.
2.3 La informació fiscal: el model 347 i el Sistema d’Informació Immediata
En relació a la informació administrativa de naturalesa fiscal, l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) recull informació valuosa sobre les operacions econòmiques de les empreses a Catalunya a través de dos mecanismes principals: el model 347 i el Sistema d'Informació Immediata (SII). El model 347 recull informació sobre les transaccions comercials anuals superiors a 3.005,06 euros entre empreses. Per altra banda, el sistema SII, implementat el 2017, obliga a les grans empreses (amb volum de negoci superior a 6 milions d’euros) a proporcionar informació detallada sobre les seves factures en un termini màxim de quatre dies des de la seva emissió o recepció.
La combinació d’ambdues fonts fiscals proporciona una informació de gran valor per conèixer la realitat econòmica a Catalunya, però també presenta importants limitacions que s’han de tenir en consideració. Pel que fa a aquestes darreres, cal destacar en particular l'assignació territorial de l'activitat econòmica, que generalment es basa en la ubicació de la seu central de l'empresa, fet que provoca que en els sectors amb empreses multilocalitzades rellevants els resultats es puguin veure distorsionats per aquest motiu.
Conclusions
L'elaboració del MIOC 2021 reflecteix la complexitat inherent de la necessitat d’informació molt detallada que no es troba disponible en les fonts estadístiques. Per aquest motiu ha estat necessari dur a terme una enquesta específica de consum intermedis a Catalunya (ECI), la qual proporciona la desagregació i precisió en la informació requerida per la construcció de la matriu de consums intermedis, peça fonamental del MIOC. Per altra banda, els registres fiscals de l'AEAT proporcionen una via alternativa o complementària molt interessant pel seu menor cost i per disposar d’informació àmplia i actualitzada, si bé amb problemes metodològics rellevants derivats de les limitacions pròpies de la naturalesa d’aquests registres. Aquesta via, sens dubte, proporciona molt de potencial en futures edicions del Marc Input-Output.
En darrer terme, la combinació d'aquestes dues tipologies de fonts (enquestes i dades fiscals) permet disposar d’una visió més completa i precisa de les interrelacions econòmiques a Catalunya, tret fonamental per a l'elaboració de polítiques públiques i per a l'anàlisi econòmica dels sectors productius.
Published on 10/06/24
Submitted on 30/05/24
Licence: CC BY-NC-SA license
Are you one of the authors of this document?