Latest revision as of 08:32, 26 June 2024

En relació al seu entorn urbà, un hospital és una organització molt gran. De fet, sovint passa allò que l’hospital és l'empresa més gran del municipi. Però la mida no li dona els atributs propis d’altres organitzacions destacades com un banc: un hospital produeix per valor dels recursos que disposa a curt termini, no pot finançar més despesa que els ingressos que li pertoquen del sistema de pagament que hi hagi, ni pot canviar l'ordenament segons el qual els pacients poden accedir a un servei ni el temps en el qual tenen garantit ser atesos. Amb aquestes dependències, és clar que en funció del que faci un tercer, un hospital pot veure compromès el seu futur en el més curt termini, el que marca el període de garantia per atendre a la ciutadania.

L’ens que ha de garantir que són compatibles els temps de resposta i la capacitat de finançar una determinada activitat és el Departament de Salut i l’organització en qui en delega la compra, el Servei Català de la Salut “Catsalut”, qui a més ha de tenir en compte si els proveïdors podran fer o no l'activitat i de quin és el seu cost per reemborsar-lo de manera continuada i complerta. Des del Catsalut, la suma de totes aquestes compres a centenars de proveïdors és el que determinarà la despesa sanitària i, si incloem la farmàcia d'alt cost, serà el paquet de despesa més gran i decisiu del conjunt del sistema. On resta la seva viabilitat? En la justa correspondència entre la compra i el seu finançament. Aquest equilibri és impossible sense un coneixement exhaustiu de què costa la producció i què costa allò que es vol comprar.

Qualsevol proposta de millora que faci referència a la sostenibilitat del sistema sanitari passa per tenir present com funciona el finançador i com es treballa des dels proveïdors: les decisions que promoguin els primers determinaran no només les accions d'assistència sinó també les d'inversió i de despesa dels segons. En aquest breu text volem aportar una visió de com es pot analitzar de manera global la viabilitat i sostenibilitat del sistema sanitari des del punt de vista del proveïdor. És una mirada parcial però té el valor de ser la del darrer pas, la que a banda de la pròpia provisió incorpora els efectes de les decisions anteriors: la planificació, el finançament i la compra.