(Created page with "==1 Title, abstract and keywords<!-- Your document should start with a concise and informative title. Titles are often used in information-retrieval systems. Avoid abbreviatio...") |
m (Danieldomingo moved page Review 428855288540 to Tarrats-Pons et al 2024a) |
||
| (6 intermediate revisions by one other user not shown) | |||
| Line 1: | Line 1: | ||
| − | ==1 | + | ==1 (EIX 6 - Transformació digital i benestar) Integració de plataformes digitals i psicologia positiva: Una aplicació web per millorar el benestar dels estudiants universitaris<!-- Your document should start with a concise and informative title. Titles are often used in information-retrieval systems. Avoid abbreviations and formulae where possible. Capitalize the first word of the title. Provide a maximum of 6 keywords, and avoiding general and plural terms and multiple concepts (avoid, for example, 'and', 'of'). Be sparing with abbreviations: only abbreviations firmly established in the field should be used. These keywords will be used for indexing purposes. An abstract is required for every document; it should succinctly summarize the reason for the work, the main findings, and the conclusions of the study. Abstract is often presented separately from the article, so it must be able to stand alone. For this reason, references and hyperlinks should be avoided. If references are essential, then cite the author(s) and year(s). Also, non-standard or uncommon abbreviations should be avoided, but if essential they must be defined at their first mention in the abstract itself. -->== |
| − | |||
| − | |||
| + | ==2 L'entorn BANI ofereix oportunitats inigualables per a la innovació educativa, en particular per millorar el benestar dels estudiants a través de plataformes digitals. Aquesta proposta descriu una aplicació web desenvolupada en el marc del projecte europeu Happy Power, dissenyada per millorar el benestar dels estudiants universitaris mitjançant la integració d'intervencions en psicologia positiva (IPP) amb solucions digitals fàcils d'implementar. Aquesta aplicació aborda problemes psicològics comuns, com ara l'estrès i la depressió dels joves, que constitueixen barreres importants per a l'èxit dels estudiants.== | ||
| + | ==<nowiki/>== | ||
| − | == | + | == Basant-se en les conclusions de Parks & Boucher(2020), l'aplicació utilitza mitjans digitals per proporcionar beneficis psicològics que ofereixen una intervenció presencial i un seguiment a distància a través del webapp. Incorpora elements com la gamificació i les funcions interactives per fomentar el compromís i l'ús sostingut, millorant així les experiències educatives i la resiliència psicològica dels estudiants. == |
| − | + | ==<nowiki/>== | |
| + | == A més, la integració d'aquesta eina al pla d'estudis universitari recolza les necessitats emergents d'alfabetització digital i d'innovació educativa, reflectint els canvis econòmics i socials més amplis cap a la transformació digital. Aquesta iniciativa s'alinea amb els principis descrits per Seligman et al. (2009), que fomenten un paradigma educatiu que equilibra el benestar psicològic amb el rendiment acadèmic. == | ||
| − | + | ==<nowiki/>== | |
| − | + | == Destacar també una investigació recent de Kounenou et al. (2022) destaca l‟eficàcia d‟una IPP grupal de 5 setmanes per millorar les emocions positives, la resiliència, la felicitat, l‟optimisme il‟autoestima entre els estudiants universitaris. Aquest estudi recolza l'enfocament que les IPP estructurades poden millorar eficaçment el benestar i els resultats de salut mental en entorns universitaris. La integració de diversos exercicis com les cartes d'agraïment, el pensament optimista, la repetició d'experiències positives i la socialització, tal com es va evidenciar a l'estudi, es pot adaptar per al lliurament digital a través de l'aplicació, proporcionant un model escalable per a millorar el benestar dels estudiants a nivell europeu. == | |
| + | ==<nowiki/>== | ||
| − | 2.2 General guidelines | + | == Es preveu que el desenvolupament d'aquesta aplicació web a l'entorn acadèmic no només millorarà els resultats individuals dels estudiants, sinó que també contribuirà a crear un entorn educatiu més productiu i propici. L'ús de IPP basades en l'evidència científica a l'educació superior, com demostra l'èxit de l'estudi a Grècia, suggereix que intervencions digitals similars poden ser beneficioses a nivell mundial. Això representa un pas significatiu cap a la integració dels coneixements científics de la psicologia positiva amb la innovació digital, oferint un model escalable per millorar el benestar dels estudiants a través de la tecnologia.in text<!-- You can enter and format the text of this document by selecting the ‘Edit’ option in the menu at the top of this frame or next to the title of every section of the document. This will give access to the visual editor. Alternatively, you can edit the source of this document (Wiki markup format) by selecting the ‘Edit source’ option. Most of the documents in Scipedia are written in English (write your manuscript in American or British English, but not a mixture of these). Anyhow, specific publications in other languages can be published in Scipedia. In any case, the documents published in other languages must have an abstract written in English. 2.1 Subsections Divide your article into clearly defined and numbered sections. Subsections should be numbered 1.1, 1.2, etc. and then 1.1.1, 1.1.2, ... Use this numbering also for internal cross-referencing: do not just refer to 'the text'. Any subsection may be given a brief heading. Capitalize the first word of the headings. 2.2 General guidelines Some general guidelines that should be followed in your manuscripts are: * Avoid hyphenation at the end of a line. * Symbols denoting vectors and matrices should be indicated in bold type. Scalar variable names should normally be expressed using italics. * Use decimal points (not commas); use a space for thousands (10 000 and above). * Follow internationally accepted rules and conventions. In particular use the international system of units (SI). If other quantities are mentioned, give their equivalent in SI. 2.3 Tables, figures, lists and equations Please insert tables as editable text and not as images. Tables should be placed next to the relevant text in the article. Number tables consecutively in accordance with their appearance in the text and place any table notes below the table body. Be sparing in the use of tables and ensure that the data presented in them do not duplicate results described elsewhere in the article. Graphics may be inserted directly in the document and positioned as they should appear in the final manuscript. Number the figures according to their sequence in the text. Ensure that each illustration has a caption. A caption should comprise a brief title. Keep text in the illustrations themselves to a minimum but explain all symbols and abbreviations used. Try to keep the resolution of the figures to a minimum of 300 dpi. If a finer resolution is required, the figure can be inserted as supplementary material For tabular summations that do not deserve to be presented as a table, lists are often used. Lists may be either numbered or bulleted. Below you see examples of both. 1. The first entry in this list 2. The second entry 2.1. A subentry 3. The last entry * A bulleted list item * Another one You may choose to number equations for easy referencing. In that case they must be numbered consecutively with Arabic numerals in parentheses on the right hand side of the page. Below is an example of formulae that should be referenced as eq. (1]. 2.4 Supplementary material Supplementary material can be inserted to support and enhance your article. This includes video material, animation sequences, background datasets, computational models, sound clips and more. In order to ensure that your material is directly usable, please provide the files with a preferred maximum size of 50 MB. Please supply a concise and descriptive caption for each file. --> == |
| − | + | ||
| − | Some general guidelines that should be followed in your manuscripts are: | + | |
| − | + | ||
| − | * Avoid hyphenation at the end of a line. | + | |
| − | + | ||
| − | * Symbols denoting vectors and matrices should be indicated in bold type. Scalar variable names should normally be expressed using italics. | + | |
| − | + | ||
| − | * Use decimal points (not commas); use a space for thousands (10 000 and above). | + | |
| − | + | ||
| − | * Follow internationally accepted rules and conventions. In particular use the international system of units (SI). If other quantities are mentioned, give their equivalent in SI. | + | |
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | 2.3 Tables, figures, lists and equations | + | |
| − | + | ||
| − | Please insert tables as editable text and not as images. Tables should be placed next to the relevant text in the article. Number tables consecutively in accordance with their appearance in the text and place any table notes below the table body. Be sparing in the use of tables and ensure that the data presented in them do not duplicate results described elsewhere in the article. | + | |
| − | + | ||
| − | Graphics may be inserted directly in the document and positioned as they should appear in the final manuscript. | + | |
| − | + | ||
| − | Number the figures according to their sequence in the text. Ensure that each illustration has a caption. A caption should comprise a brief title. Keep text in the illustrations themselves to a minimum but explain all symbols and abbreviations used. Try to keep the resolution of the figures to a minimum of 300 dpi. If a finer resolution is required, the figure can be inserted as supplementary material | + | |
| − | + | ||
| − | For tabular summations that do not deserve to be presented as a table, lists are often used. Lists may be either numbered or bulleted. Below you see examples of both. | + | |
| − | + | ||
| − | 1. The first entry in this list | + | |
| − | + | ||
| − | 2. The second entry | + | |
| − | + | ||
| − | 2.1. A subentry | + | |
| − | + | ||
| − | 3. The last entry | + | |
| − | + | ||
| − | * A bulleted list item | + | |
| − | + | ||
| − | * Another one | + | |
| − | + | ||
| − | You may choose to number equations for easy referencing. In that case they must be numbered consecutively with Arabic numerals in parentheses on the right hand side of the page. Below is an example of formulae that should be referenced as eq. (1]. | + | |
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | 2.4 Supplementary material | + | |
| − | + | ||
| − | Supplementary material can be inserted to support and enhance your article. This includes video material, animation sequences, background datasets, computational models, sound clips and more. In order to ensure that your material is directly usable, please provide the files with a preferred maximum size of 50 MB. Please supply a concise and descriptive caption for each file. -->== | + | |
| − | + | ||
| Line 88: | Line 49: | ||
[6] Institution or author. Title of the document. Year. [Online] (Date consulted: day, month and year). Available: http://www.scipedia.com/document.pdf. | [6] Institution or author. Title of the document. Year. [Online] (Date consulted: day, month and year). Available: http://www.scipedia.com/document.pdf. | ||
-->== | -->== | ||
| + | * <nowiki>Kounenou, K., Kalamatianos, A., Garipi, A., & Kourmousi, N. (2022). A positive psychology group intervention in Greek university students by the counseling center: Effectiveness of implementation. Frontiers in psychology, 13, 965945. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2022.965945</nowiki> | ||
| + | * Parks, A. C., & Boucher, E. M. (2020). Positive Psychological Interventions (PPIs) in the age of COVID-19: on the potential impact of digital PPIs on loneliness. The Journal of Positive Psychology, 15(5), 569-571. doi:10.1080/17439760.2020.1789715 | ||
| + | * Seligman, M. E. P., Ernst, R. M., Gillham, J., Reivich, K., & Linkins, M. (2009). Positive education: positive psychology and classroom interventions. Oxford Review of Education, 35(3), 293-311. doi:10.1080/03054980902934563 | ||
Latest revision as of 11:31, 10 June 2024
1 (EIX 6 - Transformació digital i benestar) Integració de plataformes digitals i psicologia positiva: Una aplicació web per millorar el benestar dels estudiants universitaris
2 L'entorn BANI ofereix oportunitats inigualables per a la innovació educativa, en particular per millorar el benestar dels estudiants a través de plataformes digitals. Aquesta proposta descriu una aplicació web desenvolupada en el marc del projecte europeu Happy Power, dissenyada per millorar el benestar dels estudiants universitaris mitjançant la integració d'intervencions en psicologia positiva (IPP) amb solucions digitals fàcils d'implementar. Aquesta aplicació aborda problemes psicològics comuns, com ara l'estrès i la depressió dels joves, que constitueixen barreres importants per a l'èxit dels estudiants.
Basant-se en les conclusions de Parks & Boucher(2020), l'aplicació utilitza mitjans digitals per proporcionar beneficis psicològics que ofereixen una intervenció presencial i un seguiment a distància a través del webapp. Incorpora elements com la gamificació i les funcions interactives per fomentar el compromís i l'ús sostingut, millorant així les experiències educatives i la resiliència psicològica dels estudiants.
A més, la integració d'aquesta eina al pla d'estudis universitari recolza les necessitats emergents d'alfabetització digital i d'innovació educativa, reflectint els canvis econòmics i socials més amplis cap a la transformació digital. Aquesta iniciativa s'alinea amb els principis descrits per Seligman et al. (2009), que fomenten un paradigma educatiu que equilibra el benestar psicològic amb el rendiment acadèmic.
Destacar també una investigació recent de Kounenou et al. (2022) destaca l‟eficàcia d‟una IPP grupal de 5 setmanes per millorar les emocions positives, la resiliència, la felicitat, l‟optimisme il‟autoestima entre els estudiants universitaris. Aquest estudi recolza l'enfocament que les IPP estructurades poden millorar eficaçment el benestar i els resultats de salut mental en entorns universitaris. La integració de diversos exercicis com les cartes d'agraïment, el pensament optimista, la repetició d'experiències positives i la socialització, tal com es va evidenciar a l'estudi, es pot adaptar per al lliurament digital a través de l'aplicació, proporcionant un model escalable per a millorar el benestar dels estudiants a nivell europeu.
Es preveu que el desenvolupament d'aquesta aplicació web a l'entorn acadèmic no només millorarà els resultats individuals dels estudiants, sinó que també contribuirà a crear un entorn educatiu més productiu i propici. L'ús de IPP basades en l'evidència científica a l'educació superior, com demostra l'èxit de l'estudi a Grècia, suggereix que intervencions digitals similars poden ser beneficioses a nivell mundial. Això representa un pas significatiu cap a la integració dels coneixements científics de la psicologia positiva amb la innovació digital, oferint un model escalable per millorar el benestar dels estudiants a través de la tecnologia.in text
3 Bibliography
4 Acknowledgments
5 References
- Kounenou, K., Kalamatianos, A., Garipi, A., & Kourmousi, N. (2022). A positive psychology group intervention in Greek university students by the counseling center: Effectiveness of implementation. Frontiers in psychology, 13, 965945. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2022.965945
- Parks, A. C., & Boucher, E. M. (2020). Positive Psychological Interventions (PPIs) in the age of COVID-19: on the potential impact of digital PPIs on loneliness. The Journal of Positive Psychology, 15(5), 569-571. doi:10.1080/17439760.2020.1789715
- Seligman, M. E. P., Ernst, R. M., Gillham, J., Reivich, K., & Linkins, M. (2009). Positive education: positive psychology and classroom interventions. Oxford Review of Education, 35(3), 293-311. doi:10.1080/03054980902934563
Back to Top
Document information
Published on 10/06/24
Submitted on 30/04/24
Licence: CC BY-NC-SA license
