El transport marítim: Element clau per la competitivitat de l'economia catalana

Revision as of 07:15, 4 June 2024

Title: El transport marítim: Element clau per la competitivitat de l'economia catalana Abstract: Aquest article analitza el paper del transport marítim i el sistema portuari en la competitivitat de la indústria catalana. Avalua la gestió portuària actual, els principals factors de competència i els efectes de les crisis internacionals per definir les perspectives futures del sector marítim i el desenvolupament econòmic de la indústria catalana. Segons la literatura actual, el sector portuari està influenciat per dos factors principals: el funcionament del mercat exterior i el sistema de gestió portuària. En el primer cas, el creixement econòmic d'Àsia ha transformat el comerç internacional, augmentant la rellevància de la ruta Europa-Àsia a través del canal de Suez i el Mediterrani. Tot i els avantatges que pesenten els ports del sud d'Europa (estalvi de combustible i reducció del temps de viatge), el 75% de les mercaderies que passen pel canal de Suez tenen com a destinació als ports del nord d'Europa a causa de la feble connectivitat intermodal dels ports mediterranis. Per millorar la competitivitat, cal enfortir la xarxa terrestre, com el corredor mediterrani, i les connexions de transport marítim de curta distància. A més, en els últims anys, les cadenes de subministrament estan patint disrupcions inesperades com la crisi del coronavirus, el bloqueig del canal de Suez, la guerra entre Rússia i Ucraïna, i els atacs de pirates per la guerra a Israel, generant gran incertesa econòmica i portant a reavaluar les estratègies logístiques. En segon lloc, pel que fa a la gestió, el sistema portuari català segueix un model de governança pública. Per una banda, els ports de Barcelona i Tarragona estan gestionats pel govern espanyol a través de Puertos del Estado, mentre que la resta de ports del territori són gestionats per la Generalitat a través de Ports de la Generalitat. Tot i el procés de reforma espanyol cap a un sistema descentralitzat (Castillo-Manzano et al, 2008), els dos principals ports catalans, Barcelona i Tarragona, no han tingut un traspàs de competències clar sinó que s'ha incidit cap a un model de gestió centralitzat. Aquest estudi té com a objectiu avaluar l'impacte de diverses reformes, així com les disrupcions externes que han afectat el sistema portuari i la indústria catalana en els darrers anys, a través d'una anàlisi descriptiu de l'evolució del tràfic portuari dels ports catalans, i principalment en els ports gestionats pel govern espanyol: Barcelona i Tarragona. En primer lloc, s'analitzaran les reformes legislatives enfocades a millorar l'eficiència operativa, augmentar la competitivitat i fomentar la inversió privada, i el seu impacte en el tràfic de mercaderies, la connectivitat i la capacitat dels ports per atraure negocis. En segon lloc, s'avaluarà l'impacte de disrupcions externes que han alterat els fluxos comercials internacionals, creant desafiaments logístics i operatius per als ports catalans, i com aquests han respost per mantenir la continuïtat dels serveis. En tercer lloc, es compararà la competència entre els ports catalans i altres ports del Mediterrani i del nord d'Europa en termes de tràfic de mercaderies, costos operatius, eficiència i sostenibilitat, identificant fortaleses i debilitats. També es consideraran les polítiques de sostenibilitat i innovació tecnològica adoptades pels ports de Barcelona i Tarragona, essencials per a la competitivitat futura. Finalment, es presentaran recomanacions per a futures polítiques i estratègies per enfortir el sistema portuari català.. En conclusió, aquest estudi vol oferir una visió comprensiva de l'evolució del tràfic portuari dels ports catalans, avaluant l'impacte de les reformes, les disrupcions externes i les iniciatives de sostenibilitat i innovació tecnològica, amb l'objectiu final de proporcionar una base sòlida per a la presa de decisions i la planificació estratègica per als ports catalans en els pròxims anys. References Castillo-Manzano,J.I., Lopez-Valpuesta,L and Perez, J. (2008) “Economic analysis of the Spanish port sector reform during the 1990s”, Transportation Research Part A, 42, 1056-1063. Keywords: Maritime transport; seaport infrastructure; transport economics

@@ Line 1: / Line 1: @@
-==1 Title, abstract and keywords<!-- Your document should start with a concise and informative title. Titles are often used in information-retrieval systems. Avoid abbreviations and formulae where possible. Capitalize the first word of the title.
+Title: El transport marítim: Element clau per la competitivitat de l'economia catalana
+Abstract:
-Provide a maximum of 6 keywords, and avoiding general and plural terms and multiple concepts (avoid, for example, 'and', 'of'). Be sparing with abbreviations: only abbreviations firmly established in the field should be used. These keywords will be used for indexing purposes.
+Aquest article analitza el paper del transport marítim i el sistema portuari en la competitivitat de la indústria catalana. Avalua la gestió portuària actual, els principals factors de competència i els efectes de les crisis internacionals per definir les perspectives futures del sector marítim i el desenvolupament econòmic de la indústria catalana.
+Segons la literatura actual, el sector portuari està influenciat per dos factors principals: el funcionament del mercat exterior i el sistema de gestió portuària. En el primer cas, el creixement econòmic d'Àsia ha transformat el comerç internacional, augmentant la rellevància de la ruta Europa-Àsia a través del canal de Suez i el Mediterrani. Tot i els avantatges que pesenten els ports del sud d'Europa (estalvi de combustible i reducció del temps de viatge), el 75% de les mercaderies que passen pel canal de Suez tenen com a destinació als ports del nord d'Europa a causa de la feble connectivitat intermodal dels ports mediterranis. Per millorar la competitivitat, cal enfortir la xarxa terrestre, com el corredor mediterrani, i les connexions de transport marítim de curta distància. A més, en els últims anys, les cadenes de subministrament estan patint disrupcions inesperades com la crisi del coronavirus, el bloqueig del canal de Suez, la guerra entre Rússia i Ucraïna, i els atacs de pirates per la guerra a Israel, generant gran incertesa econòmica i portant a reavaluar les estratègies logístiques. En segon lloc, pel que fa a la gestió, el sistema portuari català segueix un model de governança pública. Per una banda, els ports de Barcelona i Tarragona estan gestionats pel govern espanyol a través de Puertos del Estado, mentre que la resta de ports del territori són gestionats per la Generalitat a través de Ports de la Generalitat. Tot i el procés de reforma espanyol cap a un sistema descentralitzat (Castillo-Manzano et al, 2008), els dos principals ports catalans, Barcelona i Tarragona, no han tingut un traspàs de competències clar sinó que s'ha incidit cap a un model de gestió centralitzat.
-An abstract is required for every document; it should succinctly summarize the reason for the work, the main findings, and the conclusions of the study. Abstract is often presented separately from the article, so it must be able to stand alone. For this reason, references and hyperlinks should be avoided. If references are essential, then cite the author(s) and year(s). Also, non-standard or uncommon abbreviations should be avoided, but if essential they must be defined at their first mention in the abstract itself. -->==
+Aquest estudi té com a objectiu avaluar l'impacte de diverses reformes, així com les disrupcions externes que han afectat el sistema portuari i la indústria catalana en els darrers anys, a través d'una anàlisi descriptiu de l'evolució del tràfic portuari dels ports catalans, i principalment en els ports gestionats pel govern espanyol: Barcelona i Tarragona.
+En primer lloc, s'analitzaran les reformes legislatives enfocades a millorar l'eficiència operativa, augmentar la competitivitat i fomentar la inversió privada, i el seu impacte en el tràfic de mercaderies, la connectivitat i la capacitat dels ports per atraure negocis. En segon lloc, s'avaluarà l'impacte de disrupcions externes que han alterat els fluxos comercials internacionals, creant desafiaments logístics i operatius per als ports catalans, i com aquests han respost per mantenir la continuïtat dels serveis. En tercer lloc, es compararà la competència entre els ports catalans i altres ports del Mediterrani i del nord d'Europa en termes de tràfic de mercaderies, costos operatius, eficiència i sostenibilitat, identificant fortaleses i debilitats. També es consideraran les polítiques de sostenibilitat i innovació tecnològica adoptades pels ports de Barcelona i Tarragona, essencials per a la competitivitat futura. Finalment, es presentaran recomanacions per a futures polítiques i estratègies per enfortir el sistema portuari català..
+En conclusió, aquest estudi vol oferir una visió comprensiva de l'evolució del tràfic portuari dels ports catalans, avaluant l'impacte de les reformes, les disrupcions externes i les iniciatives de sostenibilitat i innovació tecnològica, amb l'objectiu final de proporcionar una base sòlida per a la presa de decisions i la planificació estratègica per als ports catalans en els pròxims anys.
+References
+Castillo-Manzano,J.I., Lopez-Valpuesta,L and Perez, J. (2008) “Economic analysis of the Spanish port sector reform during the 1990s”, Transportation Research Part A, 42, 1056-1063.
-==2 The main text<!-- You can enter and format the text of this document by selecting the ‘Edit’ option in the menu at the top of this frame or next to the title of every section of the document. This will give access to the visual editor. Alternatively, you can edit the source of this document (Wiki markup format) by selecting the ‘Edit source’ option.
+Keywords: Maritime transport; seaport infrastructure; transport economics
-Most of the documents in Scipedia are written in English (write your manuscript in American or British English, but not a mixture of these). Anyhow, specific publications in other languages can be published in Scipedia. In any case, the documents published in other languages must have an abstract written in English.
-.1 Subsections
-Divide your article into clearly defined and numbered sections. Subsections should be numbered 1.1, 1.2, etc. and then 1.1.1, 1.1.2, ... Use this numbering also for internal cross-referencing: do not just refer to 'the text'. Any subsection may be given a brief heading. Capitalize the first word of the headings.
-.2 General guidelines
-Some general guidelines that should be followed in your manuscripts are:
-*  Avoid hyphenation at the end of a line.
-*  Symbols denoting vectors and matrices should be indicated in bold type. Scalar variable names should normally be expressed using italics.
-*  Use decimal points (not commas); use a space for thousands (10 000 and above).
-*  Follow internationally accepted rules and conventions. In particular use the international system of units (SI). If other quantities are mentioned, give their equivalent in SI.
-.3 Tables, figures, lists and equations
-Please insert tables as editable text and not as images. Tables should be placed next to the relevant text in the article. Number tables consecutively in accordance with their appearance in the text and place any table notes below the table body. Be sparing in the use of tables and ensure that the data presented in them do not duplicate results described elsewhere in the article.
-Graphics may be inserted directly in the document and positioned as they should appear in the final manuscript.
-Number the figures according to their sequence in the text. Ensure that each illustration has a caption. A caption should comprise a brief title. Keep text in the illustrations themselves to a minimum but explain all symbols and abbreviations used. Try to keep the resolution of the figures to a minimum of 300 dpi. If a finer resolution is required, the figure can be inserted as supplementary material
-For tabular summations that do not deserve to be presented as a table, lists are often used. Lists may be either numbered or bulleted. Below you see examples of both.
-. The first entry in this list
-. The second entry
-.1. A subentry
-. The last entry
-* A bulleted list item
-* Another one
-You may choose to number equations for easy referencing. In that case they must be numbered consecutively with Arabic numerals in parentheses on the right hand side of the page. Below is an example of formulae that should be referenced as eq. (1].
-.4 Supplementary material
-Supplementary material can be inserted to support and enhance your article. This includes video material, animation sequences, background datasets, computational models, sound clips and more. In order to ensure that your material is directly usable, please provide the files with a preferred maximum size of 50 MB. Please supply a concise and descriptive caption for each file. -->==
-==3 Bibliography<!--
-Citations in text will follow a citation-sequence system (i.e. sources are numbered by order of reference so that the first reference cited in the document is [1], the second [2], and so on) with the number of the reference in square brackets. Once a source has been cited, the same number is used in all subsequent references. If the numbers are not in a continuous sequence, use commas (with no spaces) between numbers. If you have more than two numbers in a continuous sequence, use the first and last number of the sequence joined by a hyphen
-You should ensure that all references are cited in the text and that the reference list. References should preferably refer to documents published in Scipedia. Unpublished results should not be included in the reference list, but can be mentioned in the text. The reference data must be updated once publication is ready. Complete bibliographic information for all cited references must be given following the standards in the field (IEEE and ISO 690 standards are recommended). If possible, a hyperlink to the referenced publication should be given. See examples for Scipedia’s articles [1], other publication articles [2], books [3], book chapter [4], conference proceedings [5], and online documents [6], shown in references section below. -->==
-==4 Acknowledgments<!-- Acknowledgments should be inserted at the end of the document, before the references section. -->==
-==5 References<!--[1] Author, A. and Author, B. (Year) Title of the article. Title of the Publication. Article code. Available: http://www.scipedia.com/ucode.
-[2] Author, A. and Author, B. (Year) Title of the article. Title of the Publication. Volume number, first page-last page.
-[3] Author, C. (Year). Title of work: Subtitle (edition.). Volume(s). Place of publication: Publisher.
-[4] Author of Part, D. (Year). Title of chapter or part. In A. Editor & B. Editor (Eds.), Title: Subtitle of book (edition, inclusive page numbers). Place of publication: Publisher.
-[5] Author, E. (Year, Month date). Title of the article. In A. Editor, B. Editor, and C. Editor. Title of published proceedings. Paper presented at title of conference, Volume number, first page-last page. Place of publication.
-[6] Institution or author. Title of the document. Year. [Online] (Date consulted: day, month and year). Available: http://www.scipedia.com/document.pdf.
--->==

Revision as of 07:15, 4 June 2024

Document information

Document Score

Share this document

Keywords