Latest revision as of 10:10, 1 June 2024

Activitats econòmiques en sòl no urbanitzable: l’impacte d’una legislació urbanística basada en el concepte de preservació.

Un dels grans obstacles de l’avanç de la ciència de la gestió dels ecosistemes, és la prevalença, fins i tot dins de la comunitat científica, de la visió de la natura com un element simbòlic que s’ha de preservar, és a dir, allunyar de l’acció humana. Una natura que es manté mitjançant un “equilibri natural” que es gestiona de forma homeostàtica.

En contraposició a aquesta narrativa, els avenços en el coneixement científic de la gestió dels ecosistemes, apunten a una realitat molt diferent: els ecosistemes, lluny de l’equilibri estable, es mantenen en constant transformació. I aquestes transformacions no són lineals: hi ha llindars a partir dels quals, els ecosistemes es traslladen a estadis d’equilibri alternatius. Alguns dels quals són difícils de revertir.

Així doncs, al concepte de “preservació”, s’ha de contraposar el de gestió adaptativa i el de resiliència dels ecosistemes. Molt especialment en el planejament urbanístic, l’instrument necessari és el de la caracterització de l’estructura i dels processos en relació a les transformacions induïdes per els processos d’urbanització i dels usos del sòl. I, a partir d’aquesta caracterització i creació d’un model conceptual, establir els usos i dinàmiques de transformació, estrictament adaptats a la realitat de cada lloc, que millor puguin garantir la resiliència dels ecosistemes que es volen protegir.

En la presentació s’exposaran estudis de cas que comparen les normes urbanístiques en planejament territorial, amb la realitat de les diferents dinàmiques del paisatge i els usos del sòl que podrien garantir l’objectiu de resiliència dels ecosistemes. S’analitza la homogeneïtat de la legislació urbanística en contraposició a la diversitat de processos i estadis d’equilibri alternatius que s’haurien de considerar com objectius. Es mostraran també situacions en les quals les normes urbanístiques funcionen com veritables obstacles a la gestió adaptativa.