Latest revision as of 11:03, 1 June 2024

Problemes globals demanen esforços globals

Joan O. Grimalt

Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)

És conegut que els humans hem transformat de forma molt rellevant la natura. El nostre impacte en el planeta s’ha articulat a l’entorn de tres eixos bàsics: l’increment del consum energètic, l’ús creixent d’un gran nombre de productes químics i en quantitats progressivament més elevades i la destrucció intencional o no d’una gran quantitat d’espècies animals i vegetals amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat.

L’increment del consum d’energia s’ha fet essencialment per combustió d’elements orgànics, amb el conseqüent augment del CO₂ a la troposfera i els efectes del canvi climàtic. L’augment del turisme i l’ocupació d’àrees extenses de superfície litoral per activitats d’esbarjo també respon a l’increment energètic i es pot agrupar en aquesta causa.

La pèrdua de biodiversitat resulta de l’extensió de l’agricultura i l’ús de pesticides que ha comportat la pèrdua de boscos, el transport d’espècies vegetals a zones on no s’hi trobaven i l’eliminació de grans animals i un gran nombre d’insectes voladors.

La producció de compostos químics ha augmentat de forma espectacular. Des de la utilització d’uns 50 compostos diferents a principis del segle XIX a pràcticament un milió en el període actual. Aquests compostos, un cop utilitzats, sovint s’aboquen en forma de residus. Es preveu, per exemple, arribar a un abocament entre 100 i 250 milions de tones de plàstics al mar l’any 2025.

La solució a aquests problemes no és gens fàcil. Es tracta de problemes globals que no es podran resoldre sense una acció global.

El problema energètic i les seves conseqüències es tracta en el Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC), el problema de la biodiversitat és el tema de la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis d’Ecosistemes (IPBES). La utilització massiva de compostos químics i els seus abocaments necessiten un organisme internacional equivalent.

Diversos científics del Panell Internacional sobre Contaminació Química (IPCP) van proposar el 2021, en un article publicat a Science, la creació d’un organisme internacional d’avaluació científica que abordés aquest tema. Aquesta proposta obtingué el recolzament d’uns 2000 científics internacionals i fou acceptada el 2022 per l’Assemblea de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEA) i ara aquest organisme és en procés de constitució.

La creació d’aquest organisme internacional és una molt bona notícia. El “món polític internacional” ha respost positivament a la demanda plantejada pel “món científic”. No hi ha molts exemples d’una sintonia com aquesta. És d’esperar que aquesta iniciativa es pugui consolidar, és una passa necessària per avançar en la minimització de l’impacte de la nostra espècie en el planeta.

Òbviament, cal molt més per resoldre els problemes d’estrès ambiental amb què els humans estem distorsionant el funcionament del nostre planeta. Malgrat tot, sense organismes internacionals on es pugui identificar i reconèixer quins són els problemes i les seves causes sembla impossible arribar a implementar mesures eficients. Les generacions que ens succeiran ens ho demanaran.