Latest revision as of 10:01, 1 June 2024

Proposta per a l’eix de SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL

Resum

Aspectes econòmics i financers del servei d’abastament urbà d'aigua

La crisi hídrica que vivim ha posat en qüestió molts dels aspectes de la política d’aigua i les garanties exigibles en una societat desenvolupada.

Un dels aspectes destacats és l’abastament urbà d’aigua, la seva eficiència i la seva economia. La comunicació que es proposa analitza l’estructura econòmica i regulatòria del servei i planteja alternatives de futur en base a l’experiència professional de l’autor.

Abstract

En la seva configuració actual, el servei d’abastament d’aigua te el seu origen en l’Estatuto Municipal promulgat l’any 1924. En relació a l’aigua, establia la competència municipal en abastament d’aigua -que era declarada servei públic-, aigües residuals, safareigs, abeuradors i serveis anàlegs.

Així es van configurar els aspectes urbanístics que van permetre la generalització de l’abastament domiciliari de l’aigua i la regulació dels seus aspectes econòmics i financers.

L’economia de l’abastament d’aigua ha estat molt protegida. En la seva qualitat de servei d’higiene urbana fins fa ben poc s’ha estimulat el consum d’aigua amb polítiques d’oferta i abundants ajuts públics. Així s’ha observat que tot i tenir un valor molt superior al seu cost, el preu al que s’ha subministrat ha estat inferior al cost.

Avui tenim la consciència de que l’aigua és un recurs escàs i vivim la situació com una contradicció. El funcionament d’una societat moderna requereix la garantia dels subministraments essencials com ho són l’aigua i l’energia, que és un component d’importància creixent en el cost de l’aigua.

La necessitat d’un ajust econòmic d’aquest servei afecta també a l’estructura de costos i ingressos, amb importants asimetries entre els fixes i els variables, que ens han dut a la paradoxa de l’estalvi, és a dir a la inevitable conseqüència de que el resultat d’estalviar aigua és que s’han d’augmentar les tarifes per equilibrar l’economia del servei. En conseqüència cal un replantejament de l’estructura tarifària del servei que garanteixi aquest equilibri i millori la comprensibilitat de la factura per als usuaris.

Altres aspectes regulatoris a revisar afecten a la corresponsabilització dels concessionaris en les polítiques de reducció de pèrdues d’aigua del servei, l’encaix econòmic de les polítiques de protecció social que garanteixin el dret d’accés universal a l’aigua o l’adopció de sistemes tarifaris equitatius per a municipis turístics.