Latest revision as of 10:32, 1 June 2024

L’aeroport és una infraestructura de país doncs és efectivament un catalitzador de la economia catalana. Abans de la pandèmia generava un 6,8% del PIB entre costos directe, indirectes i induïts i actualment ja ha recuperat aquest nivell. La visió sobre aquesta infraestructura és molt controvertida segons els punts de vista dels diferents sectors. D’una banda per la seva influència en el medi ambient, tant per les emissions que l’aviació produeix com per la ubicació d’aquesta infraestructura, en un espai de gran interès per la biodiversitat i per altra banda, per les seves implicacions econòmiques. L’anunci d’AENA d’ampliació de l’aeroport va crear un gran rebuig per una part de la societat i la situació s’ha polititzat degut a les implicacions sobre la sostenibilitat i els interessos sectorials o empresarials.

Des de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC s’ha fet un estudi transversal de la situació, interaccionant amb experts dels diferents sectors, per abordar l’estudi des de les seves vessants econòmica, de sostenibilitat ambiental i context territorial, i considerant la seva incidència en el model de societat i en el context global mundial.

La principal causa de debat és el qüestionament sobre la necessitat o conveniència de l’ampliació. La segona, si es decidís ampliar, és el planteig de quina seria la solució adient, una nova pista, l’allargament de la pista curta actual, o reenfocar la gestió de les pistes actuals.

L’oposició a qualsevol projecte d’ampliació, principalment provinent de l’entorn social i mediambiental, va associada al model de societat que volem lligat a la incidència humana en l’emergència climàtica. L’ampliació, si es bases en les pistes actuals, també tindria lògicament un efecte local en l’entorn on està situat l’aeroport, una zona fèrtil a prop de Barcelona i amb gran riquesa en biodiversitat. L’oposició a una ampliació pels sectors més ambientalistes és doncs doble, una ampliació pot semblar inicialment orientada a l’augment del tràfic aeri, contrari en part a les regulacions i orientacions que es preveuen dins el European Green Deal, perjudicant els objectius ODS (Objectius Desenvolupament Sostenible), i un retrocés en les condiciones de la zona del Delta del Llobregat, alimentat sobretot pels incompliments de les promeses fetes en actuacions anteriors, tant d’infraestructures aeroportuàries, com en les intervencions que interfereixen amb la preservació del territori per part de les diferents administracions, contravenint el pla de protecció de la zona.

La defensa de les propostes d’ampliació de la pista curta o construcció d’una nova pista per part del sector econòmic però, va orientada a possibilitar vols intercontinentals de llarg recorregut que actualment no poden sortir a plena càrrega donada les restriccions d’ús de l’actual pista llarga, a causa del soroll que produeix a les poblacions veïnes. Poblacions resultant d’aquesta mala planificació de la zona i en les que no s’ha insonoritzat els habitatges, com si s’ha fet en altres aeroports espanyols. A més, la proposta d’Aena, molt extensiva, inclou una nova terminal, qüestionada per alguns sectors econòmics.

El treball doncs exposarà les diferents opcions considerades, tot i que una decisió òptima i de consens requeriria un estudi més a fons de costos i impacte en tots els sentits.