(Created page with "==1 Title, abstract and keywords<!-- Your document should start with a concise and informative title. Titles are often used in information-retrieval systems. Avoid abbreviatio...") |
m (Danieldomingo moved page Review 742939284071 to Garola Crespo et al 2024c) |
||
| (2 intermediate revisions by 2 users not shown) | |||
| Line 1: | Line 1: | ||
| − | == | + | ==Abstract== |
| − | + | In the European Union there are more than 200 experiences of cities that have a Low Emission Zone, as a mechanism to reduce pollution caused by traffic in urban areas. This instrument adopts different names, "clean air zones", "environmental zones", "limited traffic zones", etc., but they all have in common the establishment of restrictions on urban transit. | |
| − | + | Specifically, the Spanish regulations foresee that ZBEs are established in cities with more than 50,000 inhabitants, and therefore it will become a widely generalized tool. | |
| + | At the same time, a broad consensus is gradually being consolidated on the need to assess the social impact of the actions that are carried out, especially in the field of public management, where decisions have been to justify based on the interests of the citizens. | ||
| + | This presentation presents an analysis of this impact based on the application of a Cost Benefit Analysis (CBA), a microeconomic approach that is contextualized within the welfare economy and that aims to reproduce, on a social scale, the behavior of a rational agent when comparing the advantages and disadvantages of an economic action | ||
| + | This approach integrates all the impacts that the project has on society, in the form of benefits and social costs, valued monetarily, to estimate the resulting effect or the net social benefit of its development. This monetization is the basis of ACB methods, as it is the unit of account that allows heterogeneous benefits and costs to be compared. It is, therefore, a criterion for making collective decisions considering the aggregated individual preferences, expressed economically, either by the willingness to pay or by the costs avoided due to the differential effects that will predictably occur. | ||
| − | + | This methodology will be applied to the Low Emissions Zone of the Rondes de Barcelona. A double result is intended. On the one hand, explain how this methodology can be applied to the analysis of a ZBE and its limitations. On the other hand, to obtain results to quantify the net impact of its implementation on the well-being of the population. In other words, comparing the benefits it generates with the costs derived from its establishment. | |
| − | + | The conclusions of the work show that it is a positive action, in the sense that the environmental benefits it generates compensate, in sufficiently significant figures, the costs of carrying it out. Therefore, they generate a net positive impact on well-being. | |
| + | But the fact that the global balance is positive does not mean that it is positive for all the agents involved. Therefore, although it is not part of the scope of this work, it must be taken into account, in order to develop complementary actions that can limit the opposition of groups directly affected. | ||
| − | |||
| − | + | ==Resum== | |
| + | A la Unió Europea hi ha més de 200 experiències de ciutats que disposen d’una Zona de Baixes Emissions, com a mecanisme per reduir la contaminació provocada pel trànsit a les àrees urbanes. Aquest instrument adopta diferents noms, “clean air zones”, “environmental zones”, “limited traffic zones”, etc., però totes tenen en comú l’establiment de restriccions al transit urbà. | ||
| − | + | En concret, la normativa espanyola preveu que s’estableixen ZBE en ciutats de més de 50.000 habitants, i per tant esdevindrà una eina amplament generalitzada. | |
| − | + | En paral.lel, de forma progressiva, es va consolidant un ampli consens sobre la necessitat d’avaluar l’impacte social de les actuacions que es porten a terme, especialment en l’àmbit de la gestió pública, on les decisions s’han de justificar en funció dels interessos dels ciutadans. | |
| − | + | En aquesta ponència es planteja una anàlisi d’aquest impacte en base a l’aplicació d’una Anàlisi Cost Benefici (ACB), un enfocament microeconòmic que es contextualitza dins de l’economia del benestar i que pretén reproduir, a escala social, el comportament d’un agent racional a l’hora de comparar els avantatges i els desavantatges d’una acció econòmica | |
| − | + | Aquest enfocament integra tots els impactes que el projecte té sobre la societat, en forma de beneficis i costos socials, valorats monetàriament, per estimar l’efecte resultant o el benefici social net del seu desenvolupament. Aquesta monetització és la base dels mètodes ACB, ja que és la unitat de compte que permet comparar beneficis i costos heterogenis. És, per tant, un criteri per prendre decisions col·lectives considerant les preferències individuals agregades, expressades econòmicament, bé per la disposició a pagar o bé pels costos evitats degut als efectes diferencials que previsiblement esdevindran. | |
| − | + | Aquesta metodologia s’aplicarà a la Zona de Baixes Emissions de les Rondes de Barcelona. Es pretén un resultat doble. Per una banda exposar com es pot aplicar aquesta metodologia a l’anàlisi d’una ZBE i les seves limitacions. D’una altra, obtenir uns resultats per quantificar l’impacte net que comporta, sobre el benestar de la població, la seva posada en funcionament. És a dir, comparant els beneficis que genera amb els costos derivats de la seva instauració. | |
| − | + | Les conclusions del treball mostren que es tracta d’una actuació positiva, en el sentit que els beneficis ambientals que genera compensen, en xifres prou importants, els costos de portar-la a terme. Per tant, generen un impacte net positiu sobre el benestar. | |
| − | + | Però el fet que el saldo global sigui positiu no vol dir que ho sigui per tots els agents implicats. Per tant, si bé no forma part de l’abast d’aquest treball, cal tenir-ho en compte, per desenvolupar actuacions complementàries que poden limitar l’oposició de col·lectius directament afectats. | |
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
Latest revision as of 10:29, 1 June 2024
Abstract
In the European Union there are more than 200 experiences of cities that have a Low Emission Zone, as a mechanism to reduce pollution caused by traffic in urban areas. This instrument adopts different names, "clean air zones", "environmental zones", "limited traffic zones", etc., but they all have in common the establishment of restrictions on urban transit.
Specifically, the Spanish regulations foresee that ZBEs are established in cities with more than 50,000 inhabitants, and therefore it will become a widely generalized tool.
At the same time, a broad consensus is gradually being consolidated on the need to assess the social impact of the actions that are carried out, especially in the field of public management, where decisions have been to justify based on the interests of the citizens.
This presentation presents an analysis of this impact based on the application of a Cost Benefit Analysis (CBA), a microeconomic approach that is contextualized within the welfare economy and that aims to reproduce, on a social scale, the behavior of a rational agent when comparing the advantages and disadvantages of an economic action
This approach integrates all the impacts that the project has on society, in the form of benefits and social costs, valued monetarily, to estimate the resulting effect or the net social benefit of its development. This monetization is the basis of ACB methods, as it is the unit of account that allows heterogeneous benefits and costs to be compared. It is, therefore, a criterion for making collective decisions considering the aggregated individual preferences, expressed economically, either by the willingness to pay or by the costs avoided due to the differential effects that will predictably occur.
This methodology will be applied to the Low Emissions Zone of the Rondes de Barcelona. A double result is intended. On the one hand, explain how this methodology can be applied to the analysis of a ZBE and its limitations. On the other hand, to obtain results to quantify the net impact of its implementation on the well-being of the population. In other words, comparing the benefits it generates with the costs derived from its establishment.
The conclusions of the work show that it is a positive action, in the sense that the environmental benefits it generates compensate, in sufficiently significant figures, the costs of carrying it out. Therefore, they generate a net positive impact on well-being.
But the fact that the global balance is positive does not mean that it is positive for all the agents involved. Therefore, although it is not part of the scope of this work, it must be taken into account, in order to develop complementary actions that can limit the opposition of groups directly affected.
Resum
A la Unió Europea hi ha més de 200 experiències de ciutats que disposen d’una Zona de Baixes Emissions, com a mecanisme per reduir la contaminació provocada pel trànsit a les àrees urbanes. Aquest instrument adopta diferents noms, “clean air zones”, “environmental zones”, “limited traffic zones”, etc., però totes tenen en comú l’establiment de restriccions al transit urbà.
En concret, la normativa espanyola preveu que s’estableixen ZBE en ciutats de més de 50.000 habitants, i per tant esdevindrà una eina amplament generalitzada.
En paral.lel, de forma progressiva, es va consolidant un ampli consens sobre la necessitat d’avaluar l’impacte social de les actuacions que es porten a terme, especialment en l’àmbit de la gestió pública, on les decisions s’han de justificar en funció dels interessos dels ciutadans.
En aquesta ponència es planteja una anàlisi d’aquest impacte en base a l’aplicació d’una Anàlisi Cost Benefici (ACB), un enfocament microeconòmic que es contextualitza dins de l’economia del benestar i que pretén reproduir, a escala social, el comportament d’un agent racional a l’hora de comparar els avantatges i els desavantatges d’una acció econòmica
Aquest enfocament integra tots els impactes que el projecte té sobre la societat, en forma de beneficis i costos socials, valorats monetàriament, per estimar l’efecte resultant o el benefici social net del seu desenvolupament. Aquesta monetització és la base dels mètodes ACB, ja que és la unitat de compte que permet comparar beneficis i costos heterogenis. És, per tant, un criteri per prendre decisions col·lectives considerant les preferències individuals agregades, expressades econòmicament, bé per la disposició a pagar o bé pels costos evitats degut als efectes diferencials que previsiblement esdevindran.
Aquesta metodologia s’aplicarà a la Zona de Baixes Emissions de les Rondes de Barcelona. Es pretén un resultat doble. Per una banda exposar com es pot aplicar aquesta metodologia a l’anàlisi d’una ZBE i les seves limitacions. D’una altra, obtenir uns resultats per quantificar l’impacte net que comporta, sobre el benestar de la població, la seva posada en funcionament. És a dir, comparant els beneficis que genera amb els costos derivats de la seva instauració.
Les conclusions del treball mostren que es tracta d’una actuació positiva, en el sentit que els beneficis ambientals que genera compensen, en xifres prou importants, els costos de portar-la a terme. Per tant, generen un impacte net positiu sobre el benestar.
Però el fet que el saldo global sigui positiu no vol dir que ho sigui per tots els agents implicats. Per tant, si bé no forma part de l’abast d’aquest treball, cal tenir-ho en compte, per desenvolupar actuacions complementàries que poden limitar l’oposició de col·lectius directament afectats.
Document information
Published on 01/06/24
Submitted on 30/04/24
Licence: CC BY-NC-SA license
Share this document
Keywords
claim authorship
Are you one of the authors of this document?