Latest revision as of 09:27, 1 June 2024

En el debat sobre la necessitat d’ampliar els aeroports per tal de reduir els problemes de congestió i donar cabuda a una major demanda potencial, cal tenir en compte quina serà l’evolució del tràfic aeri en un context de creixent preocupació pels temes ambientals. És ben conegut, que el transport aeri genera fortes externalitats negatives en termes d’emissions de CO₂ i altres gasos d’efecte hivernacle. Els objectius fixats per la Comissió Europea per reduir les emissions de CO₂ es traduiran necessàriament en un augment del preu dels viatges. En aquest sentit, el transport aeri està afectat per un mercat d’emissions cada cop més restrictiu que fa preveure augments sostinguts dels costos de les companyies aèries que operen a Europa. A més, la imposició progressiva de l’ús de bio-combustibles, molt més cars que el combustible tradicional, també encarirà necessàriament el preu dels viatges. Finalment, està en marxa un debat dins la Comissió Europea respecte a la imposició d’un impost al CO₂ (a més de la tendència creixent de diversos països europeus a establir impostos que comporten un augment de les taxes aeroportuàries).

L’objecte d’aquest estudi és analitzar l’impacte que tindrà l’augment del preu del transport aeri derivat de regulacions mediambientals cada cop més rigoroses sobre la demanda de transport aeri. Per tal d’avaluar aquest impacte, s’estima un model de demanda de transport per les connexions transatlàntiques entre Europa Occidental i Estats Units. Utilitzant les dades de SABRE, s’estima una equació que relaciona el nombre de passatgers entre cada parell d’origen i destinació amb un conjunt de variables explicatives que, a més del preu per kilòmetre, inclou variables demogràfiques, econòmiques, així com característiques de la ruta i de la companyia aèria.

La base de dades està formada per totes les rutes aèries entre Estats Units i Europa Occidental observades pel període 2010-2019. Per tal d’evitar comportaments erràtics en el nombre de passatgers, s’han seleccionat les rutes que tenen almenys 1000 passatgers al mes. El model s’ha estimat amb dades anuals seguint tres especificacions: model pool, model d’efectes fixos i model dinàmic.

Les prediccions de demanda s’han efectuat per un període temporal de 10 anys d’acord amb tres escenaris de comportament de les variables socioeconòmiques, qualitat de l’oferta i preu. S’estableix un escenari central amb les prediccions més probables respecte les variables del model i dos escenaris addicionals que contemplen situacions més i menys favorables pel tràfic (escenaris optimista i pessimista). Per a cada escenari, s’estableixen diferents hipòtesis respecte el canvi del preu del viatge segons possibles valors pels impostos ambientals. D’acord amb les nostres estimacions, l’elasticitat preu de la demanda malgrat ser inferior a la unitat és significativament diferent de zero i, a llarg termini, se situa a l’entorn de -0.6. Així, cal esperar que un augment substancial de les tarifes del transport aeri tingui un impacte notable sobre els passatgers, almenys en un mercat madur com el que s’estudia en aquest treball.

Amb aquesta informació farem un anàlisi específic per les rutes amb origen o destí a un aeroport català.

(¹) Departament d’Economia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona. Edifici B, Campus de la UAB, 08193, Cerdanyola del Vallès. Institut d’Economia de Barcelona (IEB). javier.asensio@uab.es

(²) Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada, Universitat de Barcelona. Avinguda Diagonal, Edifici, 690, 08034, Barcelona. xfageda@ub.edu

(³) Departament d’Economia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona. Edifici B, Campus de la UAB, 08193, Cerdanyola del Vallès. Institut d’Economia de Barcelona (IEB). anna.matas@uab.cat

(⁴) Departament d’Economia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona. Edifici B, Campus de la UAB, 08193, Cerdanyola del Vallès. Institut d’Economia de Barcelona (IEB). jordi.perdiguero@uab.cat