Latest revision as of 15:49, 31 May 2024

Abstract

JUSTIFICACIÓ:

Les polítiques de transferència i innovació busquen fomentar la interacció entre els generadors de coneixement (universitats) i els explotadors (indústries). A Catalunya, s'ha introduït la marca-segell Tecnio amb la hipòtesi inicial que millorant l'enfocament comercial es podria reduir la "distància" entre empresa i universitat, i que les empreses serien les principals sol·licitants de coneixement per generar innovació al país. Malauradament, la realitat és que encara hi ha un baix nivell d'innovació empresarial.

Els grups de recerca amb segell Tecnio, dins de l’entorn universitari, han de complir uns requisits que suposadament tenen com a objectiu impulsar una interacció efectiva entre el món acadèmic i el sector empresarial. Aquests requisits es divideixen en dues àrees principals: la relacionada amb la qualitat del grup (certificació de qualitat, publicacions, etc.), i la centrada en l’acció comercial, com l’elaboració d’un pla de màrqueting i la creació d’ spin-off.

Centrant-nos en el pla de màrqueting, ens preguntem : L’acció comercial dels grups Tecnio és la clau perquè tot funcioni ?

METODOLOGIA:

Es pretén donar resposta a través d’un estudi qualitatiu, on s'ha analitzat a fons la perspectiva dels investigadors principals dels grups Tecnio d’una universitat amb un alt índex de transferència dins el sistema. <a name="_Hlk165041199"></a>

RESULTATS:

Malgrat els esforços per millorar la seva funció comercial, els grups Tecnio troben difícil ampliar el seu impacte. Els plans de màrqueting es veuen afectats per mancances en recursos humans, econòmics i de coneixement. A més de les seves tasques principals, han d'assumir rols addicionals com a "animadors de les PIMES" i gestors de convocatòries. Els beneficis percebuts són limitats a causa de la burocràcia, la manca d'ajuts econòmics i la baixa visibilitat. També estan en desavantatge comercial respecte altres agents tecnològics del sistema.

Com a resultat, molts grups actius es pregunten fins a quin punt podrien aconseguir els seus objectius sense la dependència del segell Tecnio, ja que en general, els plans de màrqueting son descrits com un requisit més burocràtic que pràctic.

Actualment, l'Associació Tecnio (iniciativa liderada pels mateixos grups), treballa per revaloritzar el segell, per reposicionar-lo dins de la política d'innovació del país, per donar una visibilitat clara del seu rol dins del sistema, amb l'objectiu d'aconseguir una política coordinada i integradora entre agents.

CONCLUSIONS:

Desenvolupar un pla de màrqueting pot abordar aspectes comercials i estratègics, però no és percebut com la solució definitiva per resoldre tots els desafiaments en transferència i cooperació.

Aquest estudi revela una realitat en la interacció dels agents del sistema d'innovació i de les qüestions que hi ha al darrere i que no sempre es fan explícites. El fet que el pla de màrqueting hagi posat de manifest les discrepàncies en el sistema indica que hi ha aspectes més complexos que s'han d'abordar més enllà de la comercialització pura.

El coneixement i el reconeixement mutu podrien ser la base per al desenvolupament d'una política de transferència veritablement de cooperació. Per tal que tot funcioni de manera fluïda, és essencial una política dissenyada amb una visió comuna, tenint en compte el paper de cadascun dels agents involucrats.