Latest revision as of 09:25, 31 January 2023

Resum

En aquest article s’estudia el model lèxic culte de Constantí Llombart, un dels principals representants de la Renaixença valenciana. Llombart pretenia fer extensiu aquest moviment de recuperació cultural a tots els sectors de la societat valenciana, i, per això va assajar per a la llengua literària un model lingüístic de síntesi, que evitàs les formes considerades vulgars i castellanitzants de la llengua col·loquial, però també els arcaismes que poguessen distanciar-lo dels sectors populars. En la depuració lèxica de la llengua literària, Llombart tingué en compte els clàssics i els escriptors renaixentistes de Catalunya, on creia que el moviment de recuperació cultural estava més consolidat que a València, així com les fonts lexicogràfiques, especialment els diccionaris de Carles Ros i de Josep Escrig, i segurament també el de Labèrnia. Sense renunciar al lèxic popular i dialectal, es va proposar la recuperació literària de veus tradicionals, envellides o decadents, que rebien la competència de castellanismes, i va incorporar-hi neologismes i veus introduïdes en la llengua literària catalana durant el segle XIX.

Text complet