El sòl per activitats econòmiques: aportacions per a l’increment de la competitivitat del territori i de les empreses

== Abstract ==

<p>La pon&egrave;ncia girar&agrave; al voltant de l&rsquo;&agrave;mbit urban&iacute;stic relatiu als espais d&rsquo;activitat econ&ograve;mica de casa nostra, amb una primera identificaci&oacute; dels reptes i limitacions dels pol&iacute;gons industrials a Catalunya que, a grans trets, poden resumir-se en una realitat actual i punt de partida caracteritzada per l&rsquo;obsolesc&egrave;ncia de molts pol&iacute;gons existents i la seva dificultat per la seva posta al dia.</p>

<p>Realitat actual que t&eacute; a veure amb el proc&eacute;s de producci&oacute; de s&ograve;l per a espais d&rsquo;activitat econ&ograve;mica, basat en una cadena de valor conceptualitzada des d&rsquo;un planejament urban&iacute;stic i normativa urban&iacute;stica est&agrave;tica i poc flexible, que pensa m&eacute;s des de l&rsquo;&ograve;ptica dels usos residencials i no pas des de l&rsquo;&ograve;ptica de l&rsquo;activitat econ&ograve;mica. Aquesta aproximaci&oacute; desemboca en un desajust entre el disseny i la concepci&oacute; dels espais d&rsquo;activitat econ&ograve;mica amb l&rsquo;activitat econ&ograve;mica que finalment s&rsquo;acaba implantant.</p>

<p>Els instruments de governan&ccedil;a actual tamb&eacute; condicionen la realitat actual dels nostres espais d&rsquo;activitat econ&ograve;mica: qui i com es dissenyen i planifiquen els espais d&rsquo;activitat econ&ograve;mica a casa nostra (l&rsquo;escala territorial i administrativa actual &eacute;s l&rsquo;adequada per a una planificaci&oacute; estrat&egrave;gica dels espais d&rsquo;activitat econ&ograve;mica?), la incapacitat de mantenir de forma estable instruments de governan&ccedil;a d&rsquo;aquests espais que n&rsquo;assegurin el seu manteniment f&iacute;sic, i una reglamentaci&oacute; urban&iacute;stica basada en la vessant morfol&ograve;gica de l&rsquo;urbanisme i no en els fluxos econ&ograve;mics que generen aquests espais (visi&oacute; poc transversal).</p>

<p>&nbsp;</p>

<p>Aquesta realitat actual s&rsquo;exemplificar&agrave; a trav&eacute;s de dos l&iacute;nies:</p>

<ol>
	<li>l&rsquo;an&agrave;lisi de la idone&iuml;tat de les &agrave;rees industrials a l&rsquo;&Agrave;rea Metropolitana de Barcelona per acollir les demandes del sector log&iacute;stic modern (funcionalitat dels espais, reptes de la mobilitat, fluxos de mercaderies &ndash; <em>supply chain</em> &ndash; , etc.),</li>
	<li>i els reptes necessaris a assolir en els models de gesti&oacute; actuals (<em>stakeholders</em> diversos que haurien de remar en la mateixa direcci&oacute; i que els models actuals no la possibiliten) i un assaig sobre el balan&ccedil; fiscal dels espais d&rsquo;activitat econ&ograve;mica com a punt de partida per a la definici&oacute; d&rsquo;un model de gesti&oacute; efica&ccedil; que generi retorn econ&ograve;mic tant per a les empreses com per a la Hisenda Local.</li>
</ol>

<p>La pon&egrave;ncia t&eacute; com a objectiu final apuntar l&iacute;nies de possible reforma que tinguin possibilitin l&rsquo;increment de la competitivitat del territori i de les nostres empreses, que podrien passar per la transversalitat (Urbanisme i Economia), per la introducci&oacute; de nous instruments de governan&ccedil;a que incorporessin a les empreses implantades en aquests espais d&rsquo;activitat econ&ograve;mica (<em>Business Improvement Districts</em>), per la transpar&egrave;ncia com a condici&oacute; necess&agrave;ria pr&egrave;via per a la definici&oacute; d&rsquo;un model de gesti&oacute; dels espais d&rsquo;activitat econ&ograve;mica (balan&ccedil; fiscal), per la reducci&oacute; c&agrave;rregues econ&ograve;miques i administratives per a la producci&oacute; de s&ograve;l per aquestes activitats i, en especial, per a la renovaci&oacute; (<em>brownfields</em>), per la flexibilitzaci&oacute; de la normativa, per la no descapitalitzaci&oacute; del pa&iacute;s d&rsquo;espais d&rsquo;activitat econ&ograve;mica (especialment la preservaci&oacute; de les parcel&middot;les grans), per la necessitat de generar models de gesti&oacute; on el principal actor sigui l&rsquo;usuari (l&rsquo;empresa) en front de l&rsquo;actor propietari del s&ograve;l/edificaci&oacute;, i on les necessitats de les empreses constitueixin el nord de qualsevol programa de gesti&oacute; dels teixits industrials consolidats.</p>

<p>&nbsp;</p>