L’accessibilitat de l’habitatge a Catalunya la darrera dècada: una mirada al segment del lloguer



<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
'''L’accessibilitat de l’habitatge a Catalunya la darrera dècada: una mirada al segment del lloguer'''</div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
''' ''' ''Abstract per al ”IV Congrés d’Economia i Empresa: Eix 5. Sostenibilitat de les polítiques públiques”''</div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
Ermengol Bertran i Carles Badenes</div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Hisenda,</div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica</div>

<span id='_GoBack'></span>La preocupació per l’accessibilitat de l’habitatge ha adquirit una forta centralitat en l’agenda política, mediàtica i legislativa dels darrers anys a Catalunya. Les condicions d’accés a l’habitatge s’han endurit en la darrera dècada, tant pel que fa a la tinença en propietat com la de lloguer. Això té impactes significatius en els pressupostos de les llars i en la seva capacitat per estalviar i acumular riquesa, així com en fenòmens d’exclusió residencial. La problemàtica actual està condicionada, en gran part, per fenòmens que són herència de la darrera crisi immobiliària: com la insuficient oferta d’habitatge nou, els criteris més exigents per a la concessió d’hipoteques o els efectes del llarg període d’atur i estancament salarial posterior a la crisi.

En aquest treball abordem la qüestió de l’accessibilitat i els seus efectes en les economies familiars, centrant-nos en el segment de lloguer: aquell que ha registrat tensions més importants i un creixement més gran.

Per fer-ho, partim de les microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida per al període 2013-2023 per calcular la taxa de sobrecàrrega. Aquest indicador es defineix, seguint els criteris de l’Eurostat, com el percentatge de població que viu en llars que destinen més d’un 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses de l’habitatge, inclosos els pagaments de l’habitatge i dels subministraments i descomptades les ajudes a l’habitatge.

[[Image:Draft_Badenes Escudero_405387671-image1-c.png|600px]]

Actualment, fins a un 32,6 % dels llogaters es troben en aquesta situació, cosa que dona com a resultat una taxa de sobrecàrrega lleugerament superior a l’espanyola (30,6 %) i encara molt per damunt de la mitjana europea (20,8 %) i de la majoria de països del nostre entorn.

L’evolució de la taxa de sobrecàrrega en el temps indica una disminució des dels màxims registrats el 2014, quan el 47,1% de les persones que vivien de lloguer a preu de mercat es trobaven en una situació de sobreesforç, vint punts percentuals per sobre de la UE (27,1%). Des d’aleshores, la seva incidència s’ha reduït prop de 15 punts percentuals. Tanmateix, aquest procés, que respon sobretot a la millora dels indicadors laborals i salarials, s’hauria estancat i fins i tot revertit a partir del 2018 (si bé exhibeix novament un descens el 2023).

La incidència sistemàticament més alta de la sobrecàrrega entre el quintil inferior de renda, en les zones urbanes i entre les persones que viuen en habitatges de lloguer a preu de mercat permet acotar més la problemàtica i connectar-la tant amb indicadors complementaris de pobresa i exclusió residencial, com amb transformacions de caràcter estructural en el mercat d’habitatge.

[[Image:Draft_Badenes Escudero_405387671-image2-c.png|600px]]