Creixement inclusiu urbà: desigualtat i risc de pobresa a Catalunya i la metròpoli de Barcelona


== Abstract ==

En els darrers anys institucions com la OCDE i UN-Habitat estan plantejant la necessitat d’activar noves estratègies de creixement inclusiu de naturalesa urbana o metropolitana. La metròpoli de Barcelona des de mitjans dels anys vuitanta fins a la crisi econòmica de 2008-2013 va seguir un model de creixement que va assolir resultats molt importants en termes de creixement de la producció i de l’ocupació, amb avenços molt significatius en la correcció de la desigualtat. Aquest model de creixement inclusiu es reverteix amb la crisi, amb retrocessos molt importants tant en termes de producció i ocupació com en la distribució de la renda. La ponència estudia com la crisi econòmica que afecta tant a la metròpoli de Barcelona com al conjunt de l’economia catalana incideix sobre els principals indicadors de desigualtat a partir de l’explotació de l’Enquesta de Condicions de Vida del INE i Eurostat. Es mesura la desigualtat a Catalunya i Espanya a través del coeficient de Gini pel període 2006-2016 posant el focus en les diferències en el nivell i l’evolució de la desigualtat segons el lloc d’origen de la població (població estrangera). S’estudia també l’evolució de la taxa de risc de pobresa a Catalunya i Espanya, La taxa de risc de pobresa de la població nascuda a l’estranger assoleix uns valors més elevats (entre 20 i 30 punts percentuals més) que els de la població nascuda a Espanya. Es presenten també resultats sobre l’impacte que el lloguer imputat presenta en la desigualtat. Es tracta d’una estimació sobre els guanys que obtenen les famílies pel fet de disposar d’habitatge propi i/o d’habitatge social. Aquesta imputació és molt significativa en diferents països europeus. L’impacte del lloguer imputat millora el coeficient de Gini encara més al conjunt d’Espanya que a Catalunya. La taxa de risc de pobresa després d’aplicar lloguers imputats baixa pel conjunt de la població excepte per a la població nascuda a l’estranger. Finalment, es presenten resultats sobre la taxa de risc de pobresa per Barcelona, l’AMB, la Regió Metropolitana i Catalunya. 2

== Full document ==
<pdf>Media:Review_trullen_2018a_7270_Eix 2, Joan Trullen bis.pdf</pdf>