C. Poveda
La taxa de risc de pobresa femenina s’ha caracteritzat per ser tradicionalment superior a la masculina i també per tenir un menor caràcter cíclic. La raó és que els homes tenen una major vinculació amb el mercat laboral, mentre que l’arrel del problema de la pobresa femenina és sobretot estructural i té a veure directament amb la desigualtat que pateixen les dones quan són mares tant en l’àmbit remunerat com en l’àmbit de cura. El col·lectiu de major risc són les famílies monoparentals (el 78% de les quals són mares) que tenen un risc de pobresa del 40%, el doble que una família formada per dos adults. Aquestes dones tenen dificultats per trobar una feina compatible amb la cura dels fills, i si la troben generalment és de perfil ocupacional més baix, amb jornada reduïda i amb una remuneració inferior. Aquesta situació comporta una major vulnerabilitat econòmica tant per elles com per als seus fills. Les administracions publiques han de lluitar contra la pobresa, no només amb mesures “pal·liatives” com és la renda mínima d’inserció, sinó també amb mesures “preventives”, és a dir, contra la discriminació laboral que és l’arrel de la pobresa femenina. Entre aquestes últimes, les accions prioritàries que es proposen a l’article són: una major racionalització dels horaris laborals, l’ampliació dels permisos de paternitat intransferibles i obligatoris, la igualtat salarial, i l’augment dels serveis públics de cura de nens i de persones grans.
Keywords:
You do not have permission to edit this page, for the following reason:
You are not allowed to execute the action you have requested.
You can view and copy the source of this page.
Return to Poveda 2018a.
Published on 10/05/18Accepted on 15/04/18Submitted on 26/02/18
Licence: Other
Views 88Recommendations 0