Cap a un nou Bretton Woods per a Europa

== Abstract ==

<p>Europa encara no ha resolt els seus problemes estructurals. Despr&eacute;s de l&rsquo;estabilitzaci&oacute; de la crisi a partir de juliol de 2012 amb el &ldquo;whatever it takes&rdquo; de Draghi, la crisi grega del 2015 i el vot brit&agrave;nic pel Brexit del 2016 posen en evid&egrave;ncia que l&rsquo;Eurozona, i la Uni&oacute; Europea m&eacute;s generalment, estan lluny d&rsquo;haver sortit definitivament de la seva crisi existencial. L&rsquo;obstacle principal per a la resoluci&oacute; de la crisi de l&rsquo;Eurozona &eacute;s la falta de sincronia entre la integraci&oacute; a l&rsquo;Eurozona en l&rsquo;esfera econ&ograve;mica, accelerada definitivament a partir de Maastricht i de la posada en funcionament de l&rsquo;euro, i la integraci&oacute; en l&rsquo;esfera pol&iacute;tica, no tan avan&ccedil;ada.</p>

<p>Els incentius econ&ograve;mics per endegar reformes profundes a escala europea topen amb els de l&rsquo;esfera pol&iacute;tica d&rsquo;escala estatal-nacional, en especial a &nbsp;Alemanya. Paradoxalment, el moment hist&ograve;ric recorda als acords de pau de Versailles, el 1919, acords en els que Alemanya va ser victimitzada. <span style="font-size: 12.8px; font-style: normal; font-weight: 400;">Alemanya, la part deutora en aquell moment, va ser for&ccedil;ada a pagar grans sumes&nbsp;als aliats per les reparacions de guerra, el que va&nbsp;escanyar les seves&nbsp;finances&nbsp;i la seva economia.&nbsp;</span>L&#39;acord&nbsp;cronificava&nbsp;desequilibris&nbsp;que finalment van portar a la fallida sist&egrave;mica.&nbsp;</p>

<p>Aquest paper presentarà una proposta de cooperaci&oacute; internacional basat en diversos elements, alguns propis dels Acords de Bretton Woods: un sistema monetari i comercial que mescli comprom&iacute;s amb flexibilitat, fomentant l&rsquo;equilibri en les balances de pagaments; respecte&nbsp;amb els models de desenvolupament estatals; autonomia i ag&egrave;ncia pol&iacute;tica i democr&agrave;tica; i converg&egrave;ncia social i laboral a l&rsquo;al&ccedil;a entre pa&iuml;sos. Per poder aplicar un model així globalment, Europa ha de liderar el procés aplicant el model al continent. Per a això serà necessari que,&nbsp;<span style="font-size: 12.8px; font-style: normal; font-weight: 400;">previ a les negociacions per a la seva construcci&oacute;, hi hagi&nbsp;</span>un reequilibri de forces entre&nbsp;Alemanya&nbsp;i la resta d&rsquo;estats de l&rsquo;Eurozona. 

La hip&ograve;tesi principal &eacute;s que nom&eacute;s hi ha dues vies per assolir&nbsp;aix&ograve;: la primera &eacute;s&nbsp;la creaci&oacute; d&rsquo;un bloc reformista europeu suficientment hegem&ograve;nic per poder negociar amb Alemanya des d&#39;una posici&oacute; de for&ccedil;a similar; i la segona &eacute;s la via de la&nbsp;ruptura estatal, que posi en marxa&nbsp;projectes&nbsp;de recuperaci&oacute; econ&ograve;mica estatal-nacional, fora de les limitacions pr&ograve;pies de l&rsquo;euro i de les restriccions fiscals dels tractats de la UE, els quals amenacin&nbsp;l&#39;status quo alemany i forcin&nbsp;el seu govern a reestablir relacions de cooperaci&oacute; en termes m&eacute;s igualitaris. La meva hip&ograve;tesi &eacute;s que no hi ha una via intermitja.</p>

<p>L&rsquo;actual treball proposa centrar-se en&nbsp;les possibilitats de materialitzaci&oacute; d&#39;un nou Bretton Woods a Europa, avaluant cada una&nbsp;de les dues constel&middot;lacions estrat&egrave;giques esmentades anteriorment. Per a aix&ograve; es tindran&nbsp;en compte els precedents hist&ograve;rics de la pol&iacute;tica i les finances internacional a Europa al llarg del segle XX, en especial en el per&iacute;ode m&eacute;s recent. Tamb&eacute; es tindr&agrave; en compte la situaci&oacute; econ&ograve;mica actual de l&rsquo;Eurozona, i els riscos en la transici&oacute; cap a un&nbsp;nou escenari monetari i financer&nbsp;multipolar a nivell global. Finalment s&#39;extreuran conclusions sobre&nbsp;quines serien les&nbsp;actuacions que amb una major probabilitat contribuiran a&nbsp;assolir l&rsquo;escenari desitjat anomenat nou Bretton Woods, evitant repetir els errors que ens han portat al frac&agrave;s en moments anteriors de la hist&ograve;ria.</p>